Mentre en la Espanya unicel·lular i amèbica era tema central de qualsevol tertúlia el Villarato, quatre anys sense mamar-la amb la despesa que ha fet l’equip blanc per cert amb el crèdit de la Caja Madrid que haurem de pagar tots nosaltres, son molts anys i que si el Cristiano era millor que el Messi -Ai animalons-, a Catalunya s’ha estat treballant a nivell internacional per arribar fins a on som ara a tocar de les portes del nostre Estat. El tret de sortida va ser la sentència sobre l’Estatutet, ni aquesta merda ens van voler deixar tenir aquesta gent, i les retallades que en va fer un Constitucional desprestigiat, polititzat i caduc. El que es permetia en altres territoris amb texte calcat no ens ho permetien a nosaltres, però ja se sap, Catalunya és Catalunya.
Mentre tant els papus de sempre, hòstia ve i hòstia va, s’han anat espantant com a mosques i només sentir les amenaces que des d’Espanya ens fan arribar, ja es té la percepció de que aquesta vegada la cosa està anant com toca. Veure l’altra dia a la Camacho en una llar de jubilats, fotent la por al cos als avis sobre el cobrament de la seva pensió no te preu o l’esforç dels pseudo especialistes eixelebrats que volen veure en convenis de Viena o tractats de Lisboa coses que només ells veuen, com l’expulsió del euro i d’Europa, fa trempar i molt. La por els fa errar i això ens juga a favor.
Dels cors celestials que ens arriben de les Espanyes formats per militars de la vella escola interpretant el rol de solistes avançats, l’amic d’en Bush alcalde consort de la capital de baix bufó i la colla de politicastres corruptes espanyols, els dels Gürtel’s i ERO’s, de barítons, tenors i contra tenors això si, federals, ens hem de quedar només amb una cosa l’acolloniment general que hi comença a haver a Espanya per aquesta qüestió i amb la possibilitat d’èxit de Catalunya. Ara comence a adonar-se’n del merder perquè saben que si passa això, ni les balances fiscals manipulades ni els resultats apocalíptics d’una secessió que ens profetitzen faran d’aturador i l’esmorrada que es fotaran serà hdescomunal. Si amb nosaltres sotmesos fiscal i econòmicament van com van, com s’ho faran tot sols?.
Com deia en Miquel de Cal Gegant, encara me la mamarien!! pura saviesa popular.
Me’n alegro que li agradi, Solé, és una afició nova que l’he posat en pràctica en el meu bloc i que vull continuar fent, així a més d’escriure i fer fotos, afegeixo una activitat més per l’any vinent quan plegui de Telefònica.
Acabo de penjar una article sobre el tema, els espanyols enlloc d’argumentar el que creuen es dediquen a ver-nos por, sense adobar-se’m de que això és fàcilment desmontable fins i tot per persones com jo, amb pocs coneixements sobre el tema.
Al final, en plena època de la información, totes aquestes coses se’ls giren en contra i tenen el valor de presentar-los al davant de l’opinió internacional, com el que realment son uns convocadors de papis. !
Salut i €.
pd – per cert la foto de les gàrgoles també és meva!
Eduard,primer felicitar-te pels dissenys gràfics ets realment bò.. I les Gàrgoles de Notre Dame vigilant Paris,molt adient…Sobre l`article tan sols dir-te no cal perdre un minut…..Villaratò,Interecónomia,Mas se perdio en Cuba, el PP i la Camacho,C,s i el Rivera,no han entes res, ni volen aixi és la Caverna española,i diran que la tera és plana i que una Catalunya Independent s`estimbara per l`abisme irredempt i vindran els cuatre genetes de l`apocalipsi i ens passaran per la mola per insolidaris,inconstitucionals i xenòfocs. De tan exagerats com són,de tant que ens tenen acostumats a mentir pel broc gros,ja no ens tenen que afectar les seves atzagaiades.
SALUD.