La Soraya, la primera portaveu del govern espanyol que fa servir un coixí sota el cul en les rodes de premsa, va fer el ridícul més evident i ja van no sé quantes vegades, argumentant l’exclusió d’una Catalunya independent de la UE i del euro llegint el pronunciament que va emetre el col·legi de comissaris de la CEE el 2004 sobre l’independència d’Argèlia de França el 1962. Ja és curiós, no ens volen equiparar amb els processos d’independència de Kossovo, Escòcia, Flandes, Eslovàquia i Txèquia o Quebec però en canvi amb el del país nord africà ja els hi va bé. El 1962 entre d’altres coses, ni existia la UE, ni l’euro havia nascut, els Estats Membres eren 6 no els vint-i-set que som ara, ni ens regia el Tractat de Lisboa ni s’havia celebrat la Convenció de Viena, Argèlia, si no ho tinc mal entès no està al continent i a l’España del Franco no la volien veure ni en pintura per Europa, bàsicament per ser un règim dictatorial d’aquells de referèndums del Montilla i això als europeus no els agrada ni en el 1962 ni ara.
Possiblement qui li va haver de rebuscar el document del arxiu de la UE deu ésser encara a l’UVI de l’hospital connectat al bidó d’oxigen per a refer-se’n de la quantitat de pols que es va empassar la pobra criatura, si ho hagués fet en el “baúl de los recuerdos de Karina” li hauria fet el mateix servei. Ningú li ha explicat a la menuda Soraya, que el govern d’Espanya, tal i com ja li ha dit vàries vegades la Comissió Europea, només hauria de fer una petició formal per aclarir la situació d’una hipotètica secessió de Catalunya perquè aquesta s’hi pronunciés?. Si tenen tant clar que la nova Catalunya quedaria fora de la UE i del euro i les enquestes que s’estant fent mostren l’evidència que els catalans sabent això no votaríem independència, perquè no ho demanen d’una vegada i matem el papu?.
Dona moltes pistes de cap on van els trets la lectura de la premsa internacional econòmica i política, en el que totes les hipòtesis es fan amb des de la perspectiva d’un Estat Català independent. Fins i tot els membres del govern espanyol ho fan quan ens expliquen la seva versió del que ens passarà quan siguem independents, si ells ho donen ja per fet no seré jo qui els contradigui, tothom menys el torracollons del Duràn que com que veu que ja no serà ministre no para de donar pel sac, és com el conillet del Duracell.
Ja fa dies que no s’escolten les bravates d’intervenció militar, ara han tirat gasosa al vi i es limiten només volent engarjolar al president Mas i el seu govern, bé, anem progressant. Potser s’han adonat que a Europa això del soroll de sabres i les amenaces no queden massa bé o simplement han vist que el cosí del Zumosol era català i independentista també i cada cop els queda menys coses amb les que amenaçar el personal, és que tot se’ls gira en contra collons!.
José Antonio López Casas, director general de Accesos de Madrid (R-3 y R-5), pinta un panorama negro: “Ha habido sobrecostes en las obras y en las expropiaciones. Había que invertir 640 millones pero acabó en 1.500. Además, el tráfico solo alcanza el 35% del previsto”. De los 40.000 vehículos al día que debían utilizar la R-3 solo lo hacen 13.000. Los ingresos por peajes del grupo son de 22 millones al año, menos de la mitad de lo estimado. “Tiene poco arreglo. Solo lo puede arreglar el Gobierno”, concluye López. Accesos de Madrid tiene una deuda de 666 millones de euros con unos 40 bancos (una decena de ellos, extranjeros) que debe renegociar en septiembre.
POR LA PAZ Y LA LIBERTAD 
