Un nou Estat a Europa


Publicat a edp.cat

soraya_estelada
La Soraya, la primera portaveu del govern espanyol que fa servir un coixí sota el cul en les rodes de premsa, va fer el ridícul més evident i ja van no sé quantes vegades, argumentant l’exclusió d’una Catalunya independent de la UE i del euro llegint el pronunciament que va emetre el col·legi de comissaris de la CEE el 2004 sobre l’independència d’Argèlia de França el 1962. Ja és curiós, no ens volen equiparar amb els processos d’independència de Kossovo, Escòcia, Flandes, Eslovàquia i Txèquia o Quebec però en canvi amb el del país nord africà ja els hi va bé. El 1962 entre d’altres coses, ni existia la UE, ni l’euro havia nascut, els Estats Membres eren 6 no els vint-i-set que som ara, ni ens regia el Tractat de Lisboa ni s’havia celebrat la Convenció de Viena, Argèlia, si no ho tinc mal entès no està al continent i a l’España del Franco no la volien veure ni en pintura per Europa, bàsicament per ser un règim dictatorial d’aquells de referèndums del Montilla i això als europeus no els agrada ni en el 1962 ni ara.

Possiblement qui li va haver de rebuscar el document del arxiu de la UE deu ésser encara a l’UVI de l’hospital connectat al bidó d’oxigen per a refer-se’n de la quantitat de pols que es va empassar la pobra criatura, si ho hagués fet en el “baúl de los recuerdos de Karina” li hauria fet el mateix servei. Ningú li ha explicat a la menuda Soraya, que el govern d’Espanya, tal i com ja li ha dit vàries vegades la Comissió Europea, només hauria de fer una petició formal per aclarir la situació d’una hipotètica secessió de Catalunya perquè aquesta s’hi pronunciés?. Si tenen tant clar que la nova Catalunya quedaria fora de la UE i del euro i les enquestes que s’estant fent mostren l’evidència que els catalans sabent això no votaríem independència, perquè no ho demanen d’una vegada i matem el papu?.

Dona moltes pistes de cap on van els trets la lectura de la premsa internacional econòmica i política, en el que totes les hipòtesis es fan amb des de la perspectiva d’un Estat Català independent. Fins i tot els membres del govern espanyol ho fan quan ens expliquen la seva versió del que ens passarà quan siguem independents, si ells ho donen ja per fet no seré jo qui els contradigui, tothom menys el torracollons del Duràn que com que veu que ja no serà ministre no para de donar pel sac, és com el conillet del Duracell.

Ja fa dies que no s’escolten les bravates d’intervenció militar, ara han tirat gasosa al vi i es limiten només volent engarjolar al president Mas i el seu govern, bé, anem progressant. Potser s’han adonat que a Europa això del soroll de sabres i les amenaces no queden massa bé o simplement han vist que el cosí del Zumosol era català i independentista també i cada cop els queda menys coses amb les que amenaçar el personal, és que tot se’ls gira en contra collons!.

Il·lustració d’edp.cat
Anuncis

La nova web del Senat costarà gairebé 438.000 euros


Publicat a EP

L’eina de comunicació començarà a caminar el 12 de novembre

Els internautes consideren el cost desproporcionat i inapropiat en temps de crisi

El 12 de novembre vinent el Senat estrenarà pàgina web. El cost de l’eina amb què la Cambra alta pretén augmentar la difusió de la seva tasca i millorar per tant la mala imatge que tenen de la institució molts ciutadans puja a 437.691 euros, repartits en el cost de la web (274.350 euros), elbuscador (115.404 euros) i les pàgines temàtiques per a nens, joves i la visita en 3D (47.937 euros).

El cost del nou portal ha provocat desenes de crítiques a les xarxes socials. Els internautes en consideren el preu desproporcionat i inapropiat en temps de crisi. Els grups parlamentaris del Senat i els integrants de la mesa que dirigeix la institució, presidida pel popular Pío García Escudero, podran contrarestar aquestes crítiques a la sessió informativa que celebraran el 6 de novembre vinent en què presentaran els detalls de la nova web a la premsa.

El Senat estrenarà a més perfil a Twitter(@SenadoEsp), aprofitant l’etiqueta que utilitzen en aquesta xarxa social els internautes que es refereixen a la institució.

Consumismedors


Publicat a edp.cat

che_brandingFot quatre dies que se m’apareix en somnis l’Esperit Sant amb les tres ratlles d’Adidas per sobre les ales i l’escut del Reial Madrit i el logo de BTW a la pitrera piulant sense parar, Cristiano, Cristiano!. Al final tindrà raó en Gonzalo quan em vol convèncer de que la societat actual està dominada pel consumisme, culpa d’un capitalisme salvatge que ens domina i sobre el que no hi mana política ni govern. En part em satisfà que d’una de les coses dolentes que ens passen no en tinguem la culpa els nacionalistes catalans. Si els més propers a Déu nostre senyor estan esponsoritzats per alguna multinacional, ja m’explicaràs!.

En aquesta idea hi ha el principi dels grans mals que ens assoten ara o això m’explica ell, que s’ha reconvertit de funcionari socialista a comunista àcrata, anarquista liberal o alguna cosa per l’estil i veu les coses més que clares, abans quan es comprava a terminis la tele de plasma de 52″, el reproductor/grabador Blu-ray últim model de la Sony en el Mediamarkt, no tant. En aquesta i en considerar-nos els éssers humans com animalons sense cervell per a pensar, valorar i decidir sobre la nostra pròpia existència. Sempre culpa d’altres, de la colla d’esgarrapacristos de banquers, financers, polítics i alemanys i com no de la malparida de la Merkel i els seus aliats i amics l’FMIOCDE i el BM, el BCE o el Bundesbank.

Per a valorar si la teoria és certa, m’he proposat buscar algú a qui el director del banc, personatge sinistre cosí germà del Lucifer capitalista, l’hagi obligat a comprar un pis que no podia pagar o a signar una hipoteca estratosfèrica pistola en ma en l’obscur despatx de la seva sucursal bancària o a d’altres a qui el venedor de cotxes de torn, un altre pervertidor de la societat innocent aquest, l’obligués a subscriure un crèdit a la financera per comprar-se l’Audi 4X4 o el BMW. No l’he trobat, el que si he trobat és a molts que no han parat de viure per sobre de les seves possibilitats i ara quan els venen de culs no ho poden pagar.

Ja sé que la píndola seria més fàcil d’empassar si algún dels banquers que s’han dedicat a l’enginyeria financera o els polítics que miraven cap un altre costat mentre paraven la ma, haguessin de passar una temporada llarga a la garjola per les destrosses que han provocat i no movent-se en la més absoluta impunitat, rebent els rescats multimilionaris que tots nosaltres haurem de pagar per continuar fent el mateix que feien anys enrera, ho comparteixo, però una cosa no treu l’altra.

Si durant la bogeria passada, quan tothom es creia ric ens haguéssim dedicat a no estirar més el braç que la màniga, tots aquests que ara voldríem veure a la presó s’haurien fotut de gana. Ja hi podeu pujar-hi de peus!!.

Il·lustració d’edp.cat

El fiasco en las autopistas de peaje deja ya un agujero de 3.800 millones


Publicat a ElPais

Nueve concesionarias están al borde de la quiebra y no cubren ni los intereses de la deuda

El ministerio de Fomento ultima fórmulas de rescate para evitar el cierre

El fiasco en las autopistas de peaje, especialmente las radiales, ha generado ya un agujero de 3.800 millones de euros y ha dejado a nueve concesionarias “al borde de la quiebra”. Así figura en la documentación del Ministerio de Fomento y lo reconocen las empresas. Estas nueve compañías obtuvieron en 2010 un resultado de explotación de 49,5 millones entre todas, con lo que no pueden ni pagar los intereses de la deuda. El Gobierno busca fórmulas de rescate, después de que hace dos años el Ejecutivo ya les concediera un ventajoso préstamo para que prosiguieran su actividad.

Las radiales de Madrid (R-2, R-3, R-4 y R-5), la autopista de peaje a Barajas, la Ocaña-La Roda y la autopista Alicante-Cartagena-Vera, proyectadas en el segundo Gobierno de Aznar, no han cumplido ni una de sus previsiones.

José Antonio López Casas, director general de Accesos de Madrid (R-3 y R-5), pinta un panorama negro: “Ha habido sobrecostes en las obras y en las expropiaciones. Había que invertir 640 millones pero acabó en 1.500. Además, el tráfico solo alcanza el 35% del previsto”. De los 40.000 vehículos al día que debían utilizar la R-3 solo lo hacen 13.000. Los ingresos por peajes del grupo son de 22 millones al año, menos de la mitad de lo estimado. “Tiene poco arreglo. Solo lo puede arreglar el Gobierno”, concluye López. Accesos de Madrid tiene una deuda de 666 millones de euros con unos 40 bancos (una decena de ellos, extranjeros) que debe renegociar en septiembre.

No es la única. La R-4 y la AP-36, ambas controladas por Ferrovial, suman una deuda de 1.000 millones con más de 20 bancos y desde junio del año pasado el crédito está en suspenso (stand still). Ni pagan los intereses a la espera de lo que decida el Gobierno. Tiene un 70% menos del tráfico previsto.

Fomento maneja documentación según la cual hay dos de ellas que “no son viables ni a corto ni a largo plazo”. Se trata de la Madrid-Toledo, que entró en concurso de acreedores en mayo pasado, y la que va a la T-4 de Barajas. Esta tiene una deuda de 227 millones y unos ingresos por peajes que en 2010 fueron de solo 4,7 millones. Se puede ir gratis por una autovía por la que no tarda más tiempo. Este diario ha intentado, sin éxito, obtener la versión de la constructora OHL, dueña de esta última.

En estas autopistas entraron constructoras (ACS, OHL, Cintra, Sacyr, Sando, Isolux…) pero también cajas de ahorros, como Caja Madrid, Unicaja, Cajamurcia o Cajamar. Los dos sectores atraviesan enormes dificultades y tienen en las autopistas una carga extra.

El sector presenta un panorama en el que todo se conjura contra ellos. “Las expropiaciones se dispararon un 600%”, explica una fuente de una empresa. Al menos en los alrededores de Madrid, los tribunales comenzaron a interpretar que debían pagar el suelo en función de las expectativas que hubiera. El Tribunal Superior de Madrid llegó a fijar una expropiación de 3.100 euros por metro cuadrado en el enlace entre la R-3 y la M-40, según López Casas.

Continua llegint “El fiasco en las autopistas de peaje deja ya un agujero de 3.800 millones”