Aznar’s return?


Publicat a edp.cat

L’homenet del bigoti dibuixat i abdominals de Geyperman ha tornat a la vida pública, bé ho ha fet evident sense dir-ho perquè no n’havia marxat mai. El president més dotat per les llengües que ha donat Espanya, capaç de parlar en català mentre follava, (era això el que va voler dir amb lo de la intimitat, no?) i al cap de poc en mexicà amb el superdotat intel·lectual del Bush bebent whisky i menjant galetes a una, vol tornar a la primera línia política o aquesta impressió em fa. Després d’una temporada exercint de Sàuron a la terra fosca de la FAES ens ha enviat el Wert, fidel Golum particular, a preparar-li el camí de tornada.

El fill de caporal d’una caserna franquista tal i com el va definir el desaparegut ex president italià Francesco Cossiga, corresponsable d’una de les barbàries més grans perpetrades al’Orient Mitjà que va acabar per desestabilitzar el món sencer sense que ens hagin demostrat ni la oportunitat ni la eficàcia d’aquella guerra, ideòleg neocon que alliberà el sòl a Espanya inici de la bombolla immobiliària que ens ha fotut el país a la merda, és capaç de posar-se davant de les càmeres de TV i amb un to marcial, quasi bé messiànic i amb posat de monarca absolutista, amenaçar els catalans si seguim amb ganes de fotre el camp, amb intervenir-nos militarment com a l’Irak. Si ens diguessin que l’Aznar li fot a “la Botella” que hauríem d’entendre, que va torrat i per això diu el que diu o que enganya a la seva dona?.

A Itàlia torna un semi embalsamat Silvio Berlusconi i a Espanya l’Aznar?. I a tot això el titella del Rajoy sense badar boca!. Qui ens va dir que a la UE se li començarien a arreglar els problemes en el 2013?.

Il·lustració d’edp.cat

Piulada


piuladaWert, és un experiment genètic del CIB que va sortir malament. El vigilant es va deixar la porta de la gàbia oberta, es va escapar i ha arribat fins a Ministre de Cultura del Reino de España! Ole tú, xaval! @x4rop

O ara o mai!


Publicat a edp.cat

L’espanyolisme es diferencia del catalanisme, en la persistència, exageració i superba. És com un gran curró, amb les proteccions d’un estat al darrera que va fent via poc a poc, sense aturador ni clemència, no pararan mai. Si voléssim trobar un símil en el futbol, mentre el catalanisme, representat amb un Barça que enamora amb el seu joc, en té prou amb guanyar i fer-ho bonic, l’espanyolisme, el Madrid del Cristianoel Pepe i el Moubusca la grenya i la humiliació del rival, si te’n poden fotre 5 no s’aturaran en 4.

La resposta al corrent nacional que es va engegar amb la mani del 11S2012 han estat diferents petites emvestides inspirades des del laboratori ideològic de la FAES, la de més recent record la del impresentable del Wert, que cas de que no progressi adequadament el procés sobiranista ens pot costar molt car, m’explico.

 L’immersió lingüística a l’escola estava garantida per l’estatut del 79, per les diferents lleis d’educació emeses amb l’acord majoritari del Parlament i el que és més important, per unes quantes sentències d’un TC a qui havien posat a prova ja abans, els amics de l’espanyolització. Què ha passat doncs?, senzill, amb el procés del nou estatut hem deixat massa portes obertes per on entra la fred i ara tothom s’hi veu en cor, fins i tot els de Ciutadans a l’empara d’una sentència covarda i política d’un Constitucional manipulat. Enlloc d’anar endavant hem retrocedit i això no té expectatives de canviar.

L’embat és d’un importància brutal ja que si no assolim en els propers dos anys l’estatus nacional que volem, la nostra pervivència com a poble, la nostra identitat, la nostra llengua, estaran en un risc extrem de desaparèixer, d’aquí que sigui tant important anar tots a una.

CiU i ERC, Mas i Junqueras, tenen una responsabilitat enorme, la de triar entre el tactisme polític o el ferm desig de ser una realitat com a poble i tirar endavant el més aviat possible la consulta sobre el nostre estat. Fiar el llindar d’una consulta a massa anys vista ens podria provocar que el que ara ha afegit partidaris de la independència, la insuficiència econòmica i els ofecs que patim per la crisi, s’esvaeixin i l’oportunitat de crear majories al voltant d’aquesta idea quedin afeblides, tocades de mort i sense possibilitat de recuperar-se.

Una oportunitat com la que tenim ara no la tornarem a tenir mai més i s’ha d’aprofitar!.

Il·lustració original Sobirania i justícia (Portada informe sobre la viabilitat d’una Catalunya independent)

Piulada


piulada El Mundo ha viscut els darrers anys investigant qui era el GAL mentre a Catalunya tothom sabia des de que erem petitons que el GAL era l’Astèrix, tros de burrus reconsagrats, #cagumconydelmundo!! @edp

Piulada


piulada“Soc com un toro, m’embraveijo amb el càstig” - Ja ens va bé el pensament del sr. Wert als catalans, algú ha vist mai una cursa de Braus en la que guanyi el toro?. Las orejas y el rabo hi deixeràs, gamarús!.

En Wert, la té petita!


Publicat a edp.cat

Una de les raons per les que molts catalans no ens sentim espanyols és per la bel·ligerància persistent dels descendents del Cid Campeador amb el català. Han passat anys i panys i l’anhel dels espanyols per escanyar la nostra cultura i el nostre idioma es manté amb la mateixa força i el mateix empeny que nosaltres tenim per a conservar-los. Recordo ja fa uns quants anys, escoltant Francesc Ferrer en un programa a TV3 que li va dir al entrevistador referent al Felip V, que els espanyols ens havien volgut aniquilar no solament a nivell cultural sino físicament. Allò em va semblar una mica fort però veient el que està passant entenc que un home curós com ell digués el que va dir aleshores.

La relació del vencedor amb el vençut perdura, és una informació que arrela en el gens dels que fa tres-cents anys ja guanyaren una guerra traïdora i a la mínima oportunitat que es té aflora en forma de llei laminadora, tribunal de justícia o constitucional, espoli fiscal , esborrany del Mundo o tendència re-centralitzadora. Si després de quasi bé 35 anys de democràcia això no solament no s’ha anat apaivagant si no que empitjora, és que la mania persecutòria espanyola és crònica i no hi ha fàrmac que la curi amb l’euro per recepte o sense. En comptes d’estar com el botifler del Duran fent d’arquitècte tècnic del cony de pont aquell que ha de refer la unió amb una Espanya que ens ofega, hem d’anar molt més depresa que abans, més que mai, exercir el nostre dret a expressar-nos lliurament i fotre el camp, ja s’ho faran tot sols.

Wert, no és res més que l’eina executora del deu omnipotent de l’extrema dreta espanyola. És el monstre d’Aznarnstein a qui l’han dotat amb la força d’un estat opressor, la ideologia neo feixista de la FAES,  l’escut d’una constitució polsegada i d’unes ganes de buscar brega com les d’un homenot de taverna després d’haver-se pres dos empolles de vi dolent. És la presència perillosa de qui te el poder i ni un dit de seny, al monstre Wert l’han fet molt gros en tot menys en intel·ligència, la té ben petita.

La consellera d’ensenyament el va deixar amb la paraula a la boca, el que ja es coneix a Catalunya com “fer un Rigau” amb el ferm propòsit de dur aquesta llei al TC i promoure una insubmissió aplicant la que ja tenim a Catalunya, amb força, seny i determinació.

No ens deixem acovardir, ara més que mai n’hem de fer via. La resposta d’Espanya a la petició democràtica, ordenada i pacífica dels catalans no s’ha fet esperar i la resposta ha de ser igual de forta, CiU, ERC, ICV, PSC i CUP, per a quant la consulta?.

Il·lustració d’edp.cat