El decret sobre hipoteques contempla baixar la quota als que no hem estirat mes el braç que la màniga i anem pagant el rebut cada mes? @edp
Autor: edp
Des de l'any 1989, data en la que em vaig incorporar en aquest entorn, el meu Nick habitual ha sigut el de xarop, nom que vaig donar a la meva primera bitàcola, ara ja desapareguda (xarop.blogspot.com). Actualment gestiono diferents projectes sobre un mateix domini www.edp.cat www.edp/cat/fotobloc i www.edp.cat/travellum i administro el portal de blocs en català cercabloc.cat que us convido a visitar.
Colabora en aquest bloc de Quiron que varem crear aviat farà 4 anys amb una colla de companys dels forums de EP i que ha anat aguantant en el temps des d'ençà.
Aznar’s return?
L’homenet del bigoti dibuixat i abdominals de Geyperman ha tornat a la vida pública, bé ho ha fet evident sense dir-ho perquè no n’havia marxat mai. El president més dotat per les llengües que ha donat Espanya, capaç de parlar en català mentre follava, (era això el que va voler dir amb lo de la intimitat, no?) i al cap de poc en mexicà amb el superdotat intel·lectual del Bush bebent whisky i menjant galetes a una, vol tornar a la primera línia política o aquesta impressió em fa. Després d’una temporada exercint de Sàuron a la terra fosca de la FAES ens ha enviat el Wert, fidel Golum particular, a preparar-li el camí de tornada.
El fill de caporal d’una caserna franquista tal i com el va definir el desaparegut ex president italià Francesco Cossiga, corresponsable d’una de les barbàries més grans perpetrades al’Orient Mitjà que va acabar per desestabilitzar el món sencer sense que ens hagin demostrat ni la oportunitat ni la eficàcia d’aquella guerra, ideòleg neocon que alliberà el sòl a Espanya inici de la bombolla immobiliària que ens ha fotut el país a la merda, és capaç de posar-se davant de les càmeres de TV i amb un to marcial, quasi bé messiànic i amb posat de monarca absolutista, amenaçar els catalans si seguim amb ganes de fotre el camp, amb intervenir-nos militarment com a l’Irak. Si ens diguessin que l’Aznar li fot a “la Botella” que hauríem d’entendre, que va torrat i per això diu el que diu o que enganya a la seva dona?.
A Itàlia torna un semi embalsamat Silvio Berlusconi i a Espanya l’Aznar?. I a tot això el titella del Rajoy sense badar boca!. Qui ens va dir que a la UE se li començarien a arreglar els problemes en el 2013?.
Il·lustració d’edp.cat
Piulada
O ara o mai!
L’espanyolisme es diferencia del catalanisme, en la persistència, exageració i superba. És com un gran curró, amb les proteccions d’un estat al darrera que va fent via poc a poc, sense aturador ni clemència, no pararan mai. Si voléssim trobar un símil en el futbol, mentre el catalanisme, representat amb un Barça que enamora amb el seu joc, en té prou amb guanyar i fer-ho bonic, l’espanyolisme, el Madrid del Cristiano, el Pepe i el Moubusca la grenya i la humiliació del rival, si te’n poden fotre 5 no s’aturaran en 4.
La resposta al corrent nacional que es va engegar amb la mani del 11S2012 han estat diferents petites emvestides inspirades des del laboratori ideològic de la FAES, la de més recent record la del impresentable del Wert, que cas de que no progressi adequadament el procés sobiranista ens pot costar molt car, m’explico.
L’immersió lingüística a l’escola estava garantida per l’estatut del 79, per les diferents lleis d’educació emeses amb l’acord majoritari del Parlament i el que és més important, per unes quantes sentències d’un TC a qui havien posat a prova ja abans, els amics de l’espanyolització. Què ha passat doncs?, senzill, amb el procés del nou estatut hem deixat massa portes obertes per on entra la fred i ara tothom s’hi veu en cor, fins i tot els de Ciutadans a l’empara d’una sentència covarda i política d’un Constitucional manipulat. Enlloc d’anar endavant hem retrocedit i això no té expectatives de canviar.
L’embat és d’un importància brutal ja que si no assolim en els propers dos anys l’estatus nacional que volem, la nostra pervivència com a poble, la nostra identitat, la nostra llengua, estaran en un risc extrem de desaparèixer, d’aquí que sigui tant important anar tots a una.
CiU i ERC, Mas i Junqueras, tenen una responsabilitat enorme, la de triar entre el tactisme polític o el ferm desig de ser una realitat com a poble i tirar endavant el més aviat possible la consulta sobre el nostre estat. Fiar el llindar d’una consulta a massa anys vista ens podria provocar que el que ara ha afegit partidaris de la independència, la insuficiència econòmica i els ofecs que patim per la crisi, s’esvaeixin i l’oportunitat de crear majories al voltant d’aquesta idea quedin afeblides, tocades de mort i sense possibilitat de recuperar-se.
Una oportunitat com la que tenim ara no la tornarem a tenir mai més i s’ha d’aprofitar!.
POR LA PAZ Y LA LIBERTAD 
