O ara o mai!


Publicat a edp.cat

L’espanyolisme es diferencia del catalanisme, en la persistència, exageració i superba. És com un gran curró, amb les proteccions d’un estat al darrera que va fent via poc a poc, sense aturador ni clemència, no pararan mai. Si voléssim trobar un símil en el futbol, mentre el catalanisme, representat amb un Barça que enamora amb el seu joc, en té prou amb guanyar i fer-ho bonic, l’espanyolisme, el Madrid del Cristianoel Pepe i el Moubusca la grenya i la humiliació del rival, si te’n poden fotre 5 no s’aturaran en 4.

La resposta al corrent nacional que es va engegar amb la mani del 11S2012 han estat diferents petites emvestides inspirades des del laboratori ideològic de la FAES, la de més recent record la del impresentable del Wert, que cas de que no progressi adequadament el procés sobiranista ens pot costar molt car, m’explico.

 L’immersió lingüística a l’escola estava garantida per l’estatut del 79, per les diferents lleis d’educació emeses amb l’acord majoritari del Parlament i el que és més important, per unes quantes sentències d’un TC a qui havien posat a prova ja abans, els amics de l’espanyolització. Què ha passat doncs?, senzill, amb el procés del nou estatut hem deixat massa portes obertes per on entra la fred i ara tothom s’hi veu en cor, fins i tot els de Ciutadans a l’empara d’una sentència covarda i política d’un Constitucional manipulat. Enlloc d’anar endavant hem retrocedit i això no té expectatives de canviar.

L’embat és d’un importància brutal ja que si no assolim en els propers dos anys l’estatus nacional que volem, la nostra pervivència com a poble, la nostra identitat, la nostra llengua, estaran en un risc extrem de desaparèixer, d’aquí que sigui tant important anar tots a una.

CiU i ERC, Mas i Junqueras, tenen una responsabilitat enorme, la de triar entre el tactisme polític o el ferm desig de ser una realitat com a poble i tirar endavant el més aviat possible la consulta sobre el nostre estat. Fiar el llindar d’una consulta a massa anys vista ens podria provocar que el que ara ha afegit partidaris de la independència, la insuficiència econòmica i els ofecs que patim per la crisi, s’esvaeixin i l’oportunitat de crear majories al voltant d’aquesta idea quedin afeblides, tocades de mort i sense possibilitat de recuperar-se.

Una oportunitat com la que tenim ara no la tornarem a tenir mai més i s’ha d’aprofitar!.

Il·lustració original Sobirania i justícia (Portada informe sobre la viabilitat d’una Catalunya independent)
Anuncis

Jonathan Tepper: una pesseta catalana?


Una Catalunya independent tindria uns guanys nets de 13.600 milions, segons l’economista Oriol Amat


Publicat a l’Ara.cat

Amat defensa que seria un estat “completament viable”, tot i admetre que les despeses de la Generalitat creixerien un 127% en assumir funcions estatals

ELENA FREIXA 

Tots som culpables de  la desaparició de les caixes d'estalvis"  PerfilOriol Amat, en una imatge d’arxiu

El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat ha defensat aquest dimarts la viabilitat financera de Catalunya com a estat independent. Ha calculat que, comparant ingressos i despeses, Catalunya tindria “un guany net de 13.618 milions d’euros” separada d’Espanya, una xifra equivalent al 7,1% del PIB.

La xifra positiva, ha explicat Amat, s’obtindria de la diferència entre els 49.018 milions d’ingressos addicionals que tindria Catalunya recaptant el 100% dels impostos i els 35.400 milions de despeses addicionals que suposaria assumir les competències estatals, com ara Defensa o Hisenda.

En una conferència al Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, Amat ha conclòs que amb les xifres a la mà, “Catalunya és completament viable com a estat independent pel que fa a la seva Hisenda”.

Fent un repàs a les xifres ja conegudes del dèficit català amb l’Estat, de 16.000 milions d’euros (el 8,4% del PIB), els nivells estan molt per sobre dels que mai han tingut altres regions com ara Flandes, que ha arribat al 4,4% de dèficit, ha explicat el catedràtic.

La clau del model de finançament actual espanyol, punt específic de la seva “inviabilitat” futura, rau en el principi d’ordinalitat, que fa que Catalunya, tot i ocupar el lloc número quatre al rànquing autonòmic en termes de renda per càpita, davalla fins al lloc número 9 un cop aplicada la solidaritat amb la resta de comunitats.

“Les enquestes diuen que tothom a Catalunya veu bé un cert repartiment, però  hi ha grans contradiccions, perquè la taula mostra que hi ha cinc comunitats que tot i aportar menys, acaben rebent més recursos”, ha explicat Amat.

Els possibles boicots

El catedràtic de la UPF ha aportat dades sobre l’efecte que tindria un hipotètic boicot d’Espanya contra un futur estat català. Tenint en compte el creixent pes que ha pres el mercat internacional en detriment del mercat espanyol, una empresa fabricant de béns podria veure afectades “una tercera part de les vendes en un suposat boicot”.

Citant un estudi de la mateixa universitat, Amat ha defensat que perquè el boicot arribés a nivells de greuge similars a l’actual dèficit català −del 8,5% del PIB−, hauria de passar que el 70% dels consumidors espanyols i la meitat de les empreses deixessin de comprar del tot a Catalunya, una situació extrema poc probable, si es tenen en compte ruptures d’estats anteriors, com la separació de Txèquia i Eslovàquia.

 L’economista ha advertit, però, que les despeses de la Generalitat actuant com a administració estatal creixerien “un 127%”. Pel que fa al sistema de pensions, ha reconegut que amb els nivells actuals d’atur a Catalunya, del 22,56%, també seria deficitari i necessitaria “retocs”, si no es pot reduir a nivells raonables del 2008 la xifra de desocupació.

Un cop repartida la part del deute espanyol que tocaria a Catalunya tenint en compte el seu PIB, l’endeutament públic català seria del 75,8%. Això, matisat pels guanys nets que tindria el nou estat, situaria la prima de risc catalana a nivells molt baixos, de 140 punts, segons Amat.

Feu-me boicot, si us plau!


Publicat a edp.cat

boicot_cavaPels vols de l’any 2004, mentre a Catalunya es discutia el nou estatutet i a Espanya el PP recollia signatures en contra de tot el que fos sospitós de català, en Carod Rovira va despenjar-se amb unes declaracions sobre la candidatura olímpica de Madrid que provocaren el primer boicot seriós als productes catalans, principalment al cava, ja em diràs tu perquè no als iogurts Danone, les compreses Ausònia o als fesols de Santa Pau.

En la perspectiva dels anys s’ha comprovat però que allò va ser una benedicció de Déu, ja que a més de potenciar el consum en el mercat català per allò de contra boicotejar, després de l’impacte inicial l’empresariat va decidir internacionalitzar més l’economia per no ser tant dependent del mercat espanyol i fer el que sempre havíem fet els catalans, maleta a sota el braç, anar a vendre a fora. El canvi d’hàbits ens va venir de perles ja que des de llavors el nostre potencial exportador no ha parat de créixer, des dels 39.485M€ d’aquell any fins els 55.185 del 2011 un creixement total de prop del 40% en l’activitat. El PIB de Catalunya, és al voltant dels 200.000M€. Produïm quasi be un 65% per consum intern del mercat català, i el pes total de l’espanyol és d’un 17% aproximadament mentre el nostre dèficit fiscal està al voltant del 9%. (Fons IDESCAT)

Aquestes dades òbviament s’haurien d’aprofundir més, ja que no son iguals i homogènies en tots els sectors d’activitat, però si que ens poden donar una idea molt aproximada de l’efecte d’un boicot als productes catalans amb el que tant s’omplen la boca des de Espanya. Tenint en compte que els estudis sobre escenaris semblants que s’han fet ja i que demostren que un boicot molt alt, del 80% es parla i estés en el temps, cosa que s’ha demostrat completament improbable, representaria un impacte negatiu pel PIB català pels voltants del 4% i que el nostre dèficit fiscal mínim, ronda el 9% del nostre PIB, uns 18.000M€ anuals, resultaria encara que al compensar Catalunya obtindria un guany d’un 5% i això agafant les dades mes perjudicials per a nosaltres.

A tot això a més s’hi hauria d’afegir l’impacte que les inversions en infraestructures que ara ens escamotegen, corredor mediterraniaccés ferroviari al port de Barcelonagestió autònoma del aeroport del Prat i els de la resta de capitalsxarxa de rodalies de Barcelona i entramat ferroviària de la resta del principatdesdoblament de carreteres principalsrenovació de la xarxa elèctrica i infraestructures de serveis com les telecomunicacions i en les altres activitats productives a les que ara no hi podem dedicar ni un euro perquè se’n van cap altres indrets d’Espanya, I+D+reducacióuniversitats, etc, tindrien per la nostra economia un impacte equivalent a 7.500M€ anuals de l’any 2005 (uns 10.000M€ dels d’ara), un altra 5% més a afegir a la nostre saca.

Al final ens varen fer un favor i tot amb lo del boicot. Serà veritat que Espanya ens estima com a germans, tot i que massa sovint ho faci com a cosins? (-per allò de la rima, Com més cosins …..-).

Feu-me un altre boicot si us plau!

En parlen també d’això, molt millor que jo:

Xavier Sala i Martin

El Centre Català de negocis

Reportatge del C33 (Valor afegit)

 Il·lustració d’edp.cat