L’espanyolisme es diferencia del catalanisme, en la persistència, exageració i superba. És com un gran curró, amb les proteccions d’un estat al darrera que va fent via poc a poc, sense aturador ni clemència, no pararan mai. Si voléssim trobar un símil en el futbol, mentre el catalanisme, representat amb un Barça que enamora amb el seu joc, en té prou amb guanyar i fer-ho bonic, l’espanyolisme, el Madrid del Cristiano, el Pepe i el Moubusca la grenya i la humiliació del rival, si te’n poden fotre 5 no s’aturaran en 4.
La resposta al corrent nacional que es va engegar amb la mani del 11S2012 han estat diferents petites emvestides inspirades des del laboratori ideològic de la FAES, la de més recent record la del impresentable del Wert, que cas de que no progressi adequadament el procés sobiranista ens pot costar molt car, m’explico.
L’immersió lingüística a l’escola estava garantida per l’estatut del 79, per les diferents lleis d’educació emeses amb l’acord majoritari del Parlament i el que és més important, per unes quantes sentències d’un TC a qui havien posat a prova ja abans, els amics de l’espanyolització. Què ha passat doncs?, senzill, amb el procés del nou estatut hem deixat massa portes obertes per on entra la fred i ara tothom s’hi veu en cor, fins i tot els de Ciutadans a l’empara d’una sentència covarda i política d’un Constitucional manipulat. Enlloc d’anar endavant hem retrocedit i això no té expectatives de canviar.
L’embat és d’un importància brutal ja que si no assolim en els propers dos anys l’estatus nacional que volem, la nostra pervivència com a poble, la nostra identitat, la nostra llengua, estaran en un risc extrem de desaparèixer, d’aquí que sigui tant important anar tots a una.
CiU i ERC, Mas i Junqueras, tenen una responsabilitat enorme, la de triar entre el tactisme polític o el ferm desig de ser una realitat com a poble i tirar endavant el més aviat possible la consulta sobre el nostre estat. Fiar el llindar d’una consulta a massa anys vista ens podria provocar que el que ara ha afegit partidaris de la independència, la insuficiència econòmica i els ofecs que patim per la crisi, s’esvaeixin i l’oportunitat de crear majories al voltant d’aquesta idea quedin afeblides, tocades de mort i sense possibilitat de recuperar-se.
Una oportunitat com la que tenim ara no la tornarem a tenir mai més i s’ha d’aprofitar!.
Oriol Amat, en una imatge d’arxiu
POR LA PAZ Y LA LIBERTAD 
