#6D Aquelarre unionista, tots contra Catalunya Son els de sempre, no en falta cap, la carcúndia espanyolista resclosida i els ultranacionalistes espanyols progres, tots units contra Catalunya.


 


La nova inquisició, ara en nom de la democràcia, es prepara per a una exhibició de força  el dia de la constitució espanyola, a Madrid i a Barcelona. Volen ensenyar al món que són demòcrates en estat pur, que ”España Somos Todos” i que la sacrosanta constitució deixa ben clara la indissoluble unitat de la nació Espanyola. Organitza la trobada la fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES) a Madrid i D’Espanya i Catalans, a Barcelona. Han fet un manifest signat pels de sempre i digne d’estudi, on s’afirmen coses com que “des d’un punt de vista moral, la causa de la unitat és superior a l’obsessió fragmentadora” i que el “tan esmentat dret a decidir” és “simplement una fal·làcia, a més d’un abordatge trampós del dret d’autodeterminació”.
D’Espanya i catalans, la plataforma que va organitzar la concentració del passat 12 d’octubre ha hagut d’emetre un comunicat per recordar que ells són els organitzadors i el caràcter no partidista de l’acte. La pancarta amb el lema ‘ESPANYA SOM TOTS/ESPAÑA SOMOS TODOS’ la portaran representants dels grups i un únic representant de les formacions polítiques que s’hi adhereixin. Sembla que el PPC i Ciutadans han fet intents per capitalitzar la concentració a Barcelona.

El bo i millor de cada casa donant suport al manifest

Pel que fa als representants dels partits polítics, del sector PP hi ha Esteban González Pons, Esperanza Aguirre, Alejo Vidal Quadras, Jaime Mayor Oreja i el també eurodiputat Carlos Iturgaiz, a més de María San Gil. La direcció del PP hi dona suport. Per part del PSOE, Joaquín Leguina, l’exsecretari general del PSE Nicolás Redondo Terreros, i el extinent d’alcalde de Bilbao Teo Uriarte. Del sector progre el diputat d’UPyD Toni Cantó, Albert Rivera de Ciutadans i l’exdiputat d’IU Pablo Castellà.

Entre les “vedettes” intel·lectuals el peruà i Premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, el dramaturg Albert Boadella, el catedràtic de Sociologia Amando de Miguel, la professora Gotzone Mora, el exmagistrat del Tribunal Suprem Adoldo Prego, o el catedràtic de filosofia Gustavo Bueno en formen el gruix.

I les entitats de sempre:  HazteOír, el sindicat Manos Limpias, associacions de víctimes del terrorisme -AVT, Voces Contra el Terrorismo i la Fundació Gregorio Ordóñez-,  i com no, el Fòrum d’Ermua, D’Espanya i Catalans, Convivència Cívica Catalana, i 12-O Moviment Cívic. I la cirereta: el funcionari de presons segrestat per ETA, José Antonio Ortega Lara.

Un manifest que recorda les diatribes de campanya de Camacho i Rivera

El manifest assenyala que l ‘”èxit dels moviments secessionistes provocaria necessàriament la fractura traumàtica d’aquesta realitat històrica –en referència a  Espanya-, i implicaria nefastes i impredictibles conseqüències per a tots els espanyols”. “Per això volem manifestar el nostre suport a tots els ciutadans que, per viure en regions on han proliferat els missatges separadors, pateixen cada dia l’exclusió social del nacionalisme i corren el risc real de quedar fora d’Espanya i al marge de la Unió Europea”. I recalca que el “tan esmentat dret a decidir” “no troba empara ni en el dret constitucional espanyol, ni en el dret comparat, ni en el Dret internacional “. “El que sí existeix és el dret dels espanyols a que la legalitat vigent sigui respectada, que les aspiracions polítiques i les reformes es formulin a través de les vies legals de revisió establerts, sempre que respectin els principis constitucionals de reforma, i el fonament exprés que els sosté, és a dir, la indissoluble unitat de la Nació Espanyola “.

http://www.directe.cat/noticia/263599/6d-aquelarre-unionista-tots-contra-catalunya

Anuncis

Carta de Carme Forcadell als membres de l’ANC: ‘Cada cop tenim més a prop la nostra llibertat’


Notícies

Divendres  30.11.2012  14:12

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana els fa arribar un missatge valorant els resultats electorals

Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana ha fet arribar una carta als membres de les assemblees territorials i de les sectorials valorant els resultats electorals. Destaca que ‘hem passat d’un parlament autonòmic a un parlament sobiranista’ i anuncia que l’ANC continuarà la tasca que s’havia proposat per tal que els diputats condueixin el país a la independència. Us reproduïm tot seguit la carta íntegra:

‘Companyes i companys

El dia 11 de Setembre vam fer el primer pas cap a la independència, el 25 de novembre vam fer el segon pas i ara hem d’assegurar el tercer, guanyar el referèndum.

Hem passat d’un Parlament autonòmic a un Parlament sobiranista amb 74 diputats independentistes i 28 unionistes; una fita històrica, i tenim 87 diputats disposats a treballar pel referèndum. El poble català ha demostrat que vol la independència, gairebé un 70% han anat a votar i la majoria ha votat a favor de l’Estat propi. Ens ha d’omplir de satisfacció veure que tenim un país plural i divers que està ben representat dins de l’Assemblea Nacional Catalana.

Les eleccions ens han servit per veure on hem d’acabar de consolidar la majoria social i estendre el nostre missatge. Per tant, des de l’ANC continuarem amb la tasca que ens havíem proposat i estarem amatents perquè els diputats i diputades elegits facin la feina per a la qual han estat votats: conduir aquest País a la independència.

Us encoratjo a continuar treballant, com fins ara, sabent que cada cop tenim més a prop el nostre somni i la nostra llibertat.

Independència és llibertat, Catalunya nou estat

Carme Forcadell
Secretariat Nacional’

http://www.vilaweb.cat/noticia/4060616/20121130/carta-carme-forcadell-membres-lanc-cada-cop-tenim-prop-nostra-llibertat.html

Una iniciativa en favor de la nostra independència


Un ciutadà nord-americà ha entrat una petició a la Casa Blanca per demanar el reconeixement del dret d’autodeterminació del poble català pel president Barack Obama. La petició, tramesa a través de la web de participació ciutadana del govern dels EUA, necessita 25.000 signatures abans de Nadal per ser considerada per Obama i el seu equip. Poc després de les cinc de la tarda hi havia tot just unes set-centes signatures.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4059830/20121128/recullen-signatures-web-casa-blanca-lautodeterminacio-catalunya.html

La iniciativa defensa que ‘Catalunya vol fer un referèndum per decidir si esdevé independent d’Espanya’ i explica que ‘els catalans tenen la seva pròpia llengua, cultura i tradicions que no són respectades pel govern espanyol’. També explica que ‘molts catalans no se senten espanyols’. També fa referència a la manifestació de l’Onze de Setembre que va fer sortir ‘un milió i mig de ciutadans als carrers de Barcelona per demanar la independència, encara que van ser ignorats pel govern espanyol’.

A continuació, la petició fa referència als ‘principis que guien la nostra pròpia Declaració d’independència’ per demanar al govern dels Estats Units que ‘faci costat al dret del poble català per fer decidir un futur que sigui millor amb un referèndum net i democràtic’.

Text original de la petició:

‘The People of Catalonia, the Northeastern region of Spain, would like to hold a referendum on whether or not they would like to become independent from the Spain. The Catalan people have their own distinct language, culture and traditions that are not being respected by the Spanish government; many Catalans do not feel Spanish, but rather a Catalan citizen without their own State. In 2012 during their national holiday, 1.5 million people took to the streets of Barcelona to demand independence, yet the Spanish government simply ignored them. In adherence to the guiding principles of our own Declaration of Independence, we ask the United States government to stand with the Catalan people’s right to decide a future that is best for them through a fair and democratic referendum.’

Reflexió després de les eleccions


Tot i que el nombre de diputats favorables a una consulta secessionista són una gran majoria el que sí és cert és que les condicions negatives de la política de Mas – dretanisme i escassa sensibilitat social pels més febles el porten a fer molt difícil un pacte amb ERC que, molt encertadament i justa, manté les dugues vessants social i nacional.

El pitjor que podria passar seria que, fes govern amb els neofranquistes, portat pel seu dretanisme, atès que la tendència dretana l’ha portat fins a fa quatre dies a pactar les seves polítiques problemàtiques i injustes amb el PP. No crec que arribem a tant, i, ja avui Vilaweb apunta que pensa cridar ERC per preparar el referèndum, però, tindrà el sentit de la realitat i la sensibilitat suficient per modificar la seva dura política social? Si és així, encara es podrà salvar un govern en les seves dugues vessants que el facin acceptable al poble de cara a aconseguir, en unes futures eleccions un acceptació entranyable del poble, sempre que s’imposi la bonhomia de Junqueras a la duresa de Mas. Ens calen dirigents estimats pel poble com va ser Francesc Macià en el seu temps. Aquesta situació faria Catalunya indestructible.

Però resta encara un aspecte del que fins ara no he parlat: la corrupció. Tot i que no dono cap crèdit al diari (in)Mundo que ha irromput amb d’una manera grollera i il·legal amb acusacions sense cap ni peus, de forma indigna, el pitjor és que sobre CiU planen ja massa sospites – alguna força fonamentada – de corrupció. No sé fins a quin punt aquest fet pugui haver influït en el desastre del resultat de CiU, perquè tota la corrupció dels neofeixistes i del PSOE sembla que no els ha afectat en cap de les passades eleccions. Potser el fet de que l'(in)Mundo hagi realitzat la seva mala jugada, tan potinera, en el moment precís ha estat la clau de l’èxit, en el cas que la davallada es degui a aquest fet, però la hipocresia i manca total d’ètica del PP només pot ser vençuda per un sobrepuig d’ètica – per ara abset – del nacionalisme català.

El cas és que, en un mon polític com el de l’Estat espanyol, en el que impera la insensatesa, la manca total d’ètica i el nul sentit de la realitat, s’ha produït el fet que, tot i la majoria acceptable de ciutadans a favor de la consulta, aquest està seriosament compromesa si no hi ha una rectificació decidida de la política de CiU incorporant-hi l’ètica, la sensibilitat social i la transparència. Un partit que té la seva seu embargada per decisió judicial, no és el més indicat per liderar un procés difícil cap a la llibertat al que li calen, a la vegada, conjuntament al caràcter pacífic i positiu que molt encertadament se li ha donat fins ara, les correccions que he apuntat suara.

Per ara la potineria del PP sembla haver guanyat, però penso que encara estem a temps d’imposar una regeneració a la política que fins ara ha portat CiU. La història no s’acaba avui i els electors obliden avia les atzagaiades dels dirigents polítics; un exemple ben eloqüent el tenim en el senyor Rajoy que després de que els seus “hilillos como de plastilina en estiramiento vertical” empudeguessin tota la costa del Cantàbric i una bona part de la Costa Atlàntica de Portugal ha estat elegit per majoria absoluta, fet que possibilita la seva política actual que permet qualificar-lo sense cap dubte com el pitjor president de l’Estat espanyol.

El fet que els fins ara conciutadans nostres els espanyols hagin possibilitat aquest fet lamentable, és un motiu més per sortir ràpidament d’aquest Titànic que s’enfonsa per culta d’uns polítics maldestres elegits per uns electors curts de gambals. Per fer-ho, però, cal que CiU, un dels suports de la nostra independència, porti a terme una regeneració ètica i social que la faci estimable pels seus electors presents i/o futurs. Només així podrem redreçar la possibilitat de la nostra independència.