Gao Ping y la amnistía fiscal


EL CRISOL    –    Pascual Mogica Costa

       

    “Mira por donde se se hubiera acogido a la amnistía fiscal de Rajoy hubiera salido “libre de pecado”.

     La Audiencia Nacional ha rechazado el recurso del PSOE que pedía la suspensión cautelar del decreto de regularización de activos ocultos, la amnistía fiscal previo pago del 10% sobre el dinero aflorado. La audiencia Nacional estima que esto debe ser tratado en los foros políticos o plantearlo ante el Tribunal Constitucional y que por tanto no es de su competencia.

    Cuando a Gao Ping el presunto cabecilla de la mafia china puesta al descubierto por la policía española, se le presenta como un capo mafioso de altos vuelos y muy peligroso resulta que en realidad es un individuo torpe que no se explica cómo ha podido montar un entramado mafioso de tal envergadura, digo torpe y digo bien porque hubiera sido de persona inteligente el haberse acogido a la amnistía fiscal decretada por Rajoy para beneficiar a todo tipo de maleantes y delincuentes fiscales, incluidas las mafias de cualquier procedencia o naturaleza, y con cuatro perras gordas hubiera “salvado”· muchos millones de euro que ahora van a ir a parar todos ellos a las arcas de la Hacienda Pública y él a los calabozos de la cárcel.  Mira por donde si se hubiera  acogido a la amnistía fiscal de Rajoy hubiera salido “libre de pecado” y ahora no se vería afectado por eso que se dice de que “la avaricia rompe el saco”. Una vez que Rajoy aplica medidas tendentes a favorecer a alguien, en este caso a chorizos e indeseables, resulta que estos no se acogen a estos “beneficios”. La ambición suele perder a los que son codiciosos.

Consumismedors


Publicat a edp.cat

che_brandingFot quatre dies que se m’apareix en somnis l’Esperit Sant amb les tres ratlles d’Adidas per sobre les ales i l’escut del Reial Madrit i el logo de BTW a la pitrera piulant sense parar, Cristiano, Cristiano!. Al final tindrà raó en Gonzalo quan em vol convèncer de que la societat actual està dominada pel consumisme, culpa d’un capitalisme salvatge que ens domina i sobre el que no hi mana política ni govern. En part em satisfà que d’una de les coses dolentes que ens passen no en tinguem la culpa els nacionalistes catalans. Si els més propers a Déu nostre senyor estan esponsoritzats per alguna multinacional, ja m’explicaràs!.

En aquesta idea hi ha el principi dels grans mals que ens assoten ara o això m’explica ell, que s’ha reconvertit de funcionari socialista a comunista àcrata, anarquista liberal o alguna cosa per l’estil i veu les coses més que clares, abans quan es comprava a terminis la tele de plasma de 52″, el reproductor/grabador Blu-ray últim model de la Sony en el Mediamarkt, no tant. En aquesta i en considerar-nos els éssers humans com animalons sense cervell per a pensar, valorar i decidir sobre la nostra pròpia existència. Sempre culpa d’altres, de la colla d’esgarrapacristos de banquers, financers, polítics i alemanys i com no de la malparida de la Merkel i els seus aliats i amics l’FMIOCDE i el BM, el BCE o el Bundesbank.

Per a valorar si la teoria és certa, m’he proposat buscar algú a qui el director del banc, personatge sinistre cosí germà del Lucifer capitalista, l’hagi obligat a comprar un pis que no podia pagar o a signar una hipoteca estratosfèrica pistola en ma en l’obscur despatx de la seva sucursal bancària o a d’altres a qui el venedor de cotxes de torn, un altre pervertidor de la societat innocent aquest, l’obligués a subscriure un crèdit a la financera per comprar-se l’Audi 4X4 o el BMW. No l’he trobat, el que si he trobat és a molts que no han parat de viure per sobre de les seves possibilitats i ara quan els venen de culs no ho poden pagar.

Ja sé que la píndola seria més fàcil d’empassar si algún dels banquers que s’han dedicat a l’enginyeria financera o els polítics que miraven cap un altre costat mentre paraven la ma, haguessin de passar una temporada llarga a la garjola per les destrosses que han provocat i no movent-se en la més absoluta impunitat, rebent els rescats multimilionaris que tots nosaltres haurem de pagar per continuar fent el mateix que feien anys enrera, ho comparteixo, però una cosa no treu l’altra.

Si durant la bogeria passada, quan tothom es creia ric ens haguéssim dedicat a no estirar més el braç que la màniga, tots aquests que ara voldríem veure a la presó s’haurien fotut de gana. Ja hi podeu pujar-hi de peus!!.

Il·lustració d’edp.cat

Viabilitat econòmica d’una Catalunya independent: ranking d’aportacions sobre el tema


Publicat a pepegins

Viabilitat econòmica d'una Catalunya independent

Com ja vam pronosticar en articles anteriors, des de la política i els mitjans de comunicació de Madrid s’ha iniciat una campanya ferotge per fomentar la por i la incertesa envers el procés cap a la independència de Catalunya. La tàctica més emprada és la de sembrar el dubte sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent.

Per aquest motiu, hem decidit fer un petit recull d’aportacions intel·lectuals diverses sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent:

#1 XAVIER SALA-I-MARTIN

Frontpage

IDEES I ARGUMENTS ECONÒMICS SOBRE LES PRINCIPALS INCERTESES 

Si algun dia assolim la independència, els catalans haurem d’agrair-li enormement al professor Sala-i-Martin tot el que està fent aquests darrers mesos. Des d’un ampli ventall de mitjans de comunicació, el professor de la Columbia University desmunta, una per una, totes les amenaces que es llencen des de Madrid per atemorir els ciutadans catalans. Seguidament us mostrem els links a alguns dels seus articles més interessants relacionats amb la independència de Catalunya i d’un vídeo d’obligada visualització pels indecisos:

El Tiro por la Culata

Caurà el comerç entre Catalunya i Espanya en cas d’independència?

La Falacia de las Pensiones

La Falacia de la Deuda Heredada

La Recerca de la Felicitat

Seria econòmicament viable una Catalunya independent? (no us podeu perdre aquesta intervenció al programa Divendres de TV3)

#2 CENTRE CATALÀ DE NEGOCIS

EMPRESARIS PER LA INDEPENDÈNCIA

Sovint hi ha la concepció que els empresaris estan en contra de la independència. Res més lluny de la realitat: d’empresaris, n’hi ha de tots colors. El Centre Català de Negocis és una associació d’empresaris i professionals diversos que des de fa anys està fent una gran tasca divulgativa sobre l’espoli fiscal que viu Catalunya. Aquí us mostrem alguns enllaços a documents diversos que parlen sobre l’espoli fiscal i sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent:

informe que demostra que una Catalunya independent tindria la màxima solvència financera

El dia després de la independència de Catalunya (informes diversos)

Informes diversos sobre el dèficit fiscal de Catalunya

#3 VALOR AFEGIT SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

EL PROGRAMA DE REFERÈNCIA SOBRE ECONOMIA A CATALUNYA PARLA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

El passat mes de setembre el programa Valor Afegit va dedicar un monogràfic sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Es tracta d’un programa interessantíssim amb moltes dades econòmiques i amb aportacions tant d’empresaris diversos com d’economistes com Josep Oliver, Modest Guinjoan, Ángel de la Fuente o Núria Bosch.

Viabilitat econòmica Catalunya independent (Valor afegit Canal 33)

#4 MODEST GUINJOAN I XAVIER CUADRAS

ANÀLISI DELS EFECTES DEL BOICOT ALS PRODUCTES CATALANS

Sens dubte, un dels principals temors que s’han generat envers la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent és el probable boicot econòmic que podrien patir els productes catalans al mercat espanyol. Els professors de la UPF Guinjoan i Cuadras han dut a terme un interessant estudi sobre els efectes econòmics d’aquest boicot al seu  llibre Sense Espanya. Seguidament us mostrem alguns links sobre la qüestió:

Entrevista als professors a El Punt Avui

Ressenya del llibre a Tirant lo Bloc

#5 PROGRAMA SINGULARS I JONATHAN TEPPER

LA VIABILITAT ECONÒMICA D’UNA CATALUNYA INDEPENDENT VISTA PER UN AMERICÀ

El programa Singulars presentat per Jaume Barberà del canal 33 s’ha convertit en un espai de culte. Aquesta aportació ens sembla molt interessant ja que, a diferència de la resta, no prové de cap català sinó d’un economista “americà que es considera madrileny”. Segons el seu punt de vista, preguntar-se si una Catalunya independent és viable econòmicament és del tot estúpid, ja que considera obvi i evident que sí que ho seria.

Vídeo del singulars on Jonathan Tepper parla de la independència de Catalunya

Som conscients que hi ha moltes més aportacions que no hem recollit. Si veiem que l’article desperta el vostre interès, en farem un de nou amb noves aportacions sobre el tema.

Si acabes de descobrir la nostra web, sàpigues que pots seguir-nos a les xarxes socials i participar amb nosaltres. Trobaràs tota la informació als apartats CONTACTE i PARTICIPACIÓ.

 

Els papus d’Espanya


Publicat a edp.cat


alicia_joker_camach
Mentre en la Espanya unicel·lular i amèbica era tema central de qualsevol tertúlia el Villarato, quatre anys sense mamar-la amb la despesa que ha fet l’equip blanc per cert amb el crèdit de la Caja Madrid que haurem de pagar tots nosaltres, son molts anys i que si el Cristiano era millor que el Messi -Ai animalons-, a Catalunya s’ha estat treballant a nivell internacional per arribar fins a on som ara a tocar de les portes del nostre Estat. El tret de sortida va ser la sentència sobre l’Estatutet, ni aquesta merda ens van voler deixar tenir aquesta gent, i les retallades que en va fer un Constitucional desprestigiat, polititzat i caduc. El que es permetia en altres territoris amb texte calcat no ens ho permetien a nosaltres, però ja se sap, Catalunya és Catalunya.

Mentre tant els papus de sempre, hòstia ve i hòstia va, s’han anat espantant com a mosques i només sentir les amenaces que des d’Espanya ens fan arribar, ja es té la percepció de que aquesta vegada la cosa està anant com toca. Veure l’altra dia a la Camacho en una llar de jubilats, fotent la por al cos als avis sobre el cobrament de la seva pensió no te preu o l’esforç dels pseudo especialistes eixelebrats que volen veure en convenis de Viena o tractats de Lisboa coses que només ells veuen, com l’expulsió del euro i d’Europa, fa trempar i molt. La por els fa errar i això ens juga a favor.

Dels cors celestials que ens arriben de les Espanyes formats per militars de la vella escola interpretant el rol de solistes avançats, l’amic d’en Bush alcalde consort de la capital de baix bufó  i la colla de politicastres corruptes espanyols, els dels Gürtel’s i ERO’s, de barítons, tenors i contra tenors això si, federals, ens hem de quedar només amb una cosa l’acolloniment general que hi comença a haver a Espanya per aquesta qüestió i amb la possibilitat d’èxit de Catalunya. Ara comence a adonar-se’n del merder perquè saben que si passa això, ni les balances fiscals manipulades ni els resultats apocalíptics d’una secessió que ens profetitzen faran d’aturador i l’esmorrada que es fotaran serà hdescomunal. Si amb nosaltres sotmesos fiscal i econòmicament van com van, com s’ho faran tot sols?.

Com deia en Miquel de Cal Gegant, encara me la mamarien!! pura saviesa popular.

Il·lustració d’edp.cat