Ahir tota la premsa econòmica posava de relleu l’alça de la taxa d’inflació al 4,7% interanual. Els dos indicadors referents per a valorar l’augment de preus interanualitzat, l’IPCA o IPC harmonitzat a nivell de la zona euro i l’IPC coincideixen en la demolidora xifra i tant en el primer cas com en el segon, establint nous rècords en les series econòmiques de fa molts anys, l’un, l’europeu, des del 1997 i l’altra el domèstic, des del 1995, tot un pal.
Les xifres macroeconòmiques tenen un perill evident i és que es veuen poc relacionades amb el nostre dia a dia, no obstant si ho traduïm al llenguatge planer que tots entenem, per a fer avui el mateix que el maig de l’any passat ens caldria guanyar, com a mínim, 250€ més i la cosa no ha fet res més que començar, ja que cap dels dos indicadors recull encare ni la pujada fortíssima del petroli (combustibles, electricitat, transports, etc.) ni dels aliments.
Les previsions que es feien només fa tres mesos han saltat pels aires a les primeres de canvi però el més preocupant de tot és que avui ningú apostaria ni un € per la capacitat del govern per a redreçar la situació. L’activitat econòmica s’ha secat, l’atur augmenta de manera alarmant mentre s’elaboren plans de xocs que quan es presenten ja estan sobrepassats i mentre tant el sector financer està acaparant el diner injectat per els bancs centrals emprant-lo en un joc del doble o res, per a tapar les pèrdues provocades per la bombolla immobiliària o desaparèixer, així de cru.
Possiblement la percepció del nivell de deteriorament de la situació, s’està començant a percebre ara, es com pretendre travessar l’Atlàntic amb una zòdiac en mig de una tempesta descomunal, sense rems, veles, motor ni timó i amb el casc ple de forats. I pensar que fa quatre dies quan comentavem això en el bloc o a qualsevol foro tenies que abaixar el cap perquè no et toquessin les pedregades o fins i tot havies de suportar que et titllessin d’antipatriota, quin país!!
Publicat a edp.cat (oficialitzant la crisi)
POR LA PAZ Y LA LIBERTAD 