Cercabloc.cat a icatFM


icatfm.jpgAvui m’ha sorprés agradablement la promo que la gent d’icatFM ens ha fet de cercabloc.cat, senyal més que evident que el cercador de blocs s’està consolidant dins la bocosfera. Moltes gràcies als companys de la corporació i més concretament d’icatFM.

Si voleu escoltar la promo, ho podeu fer-ho des d’aquí.

Anuncis

Adéu Espanya, adéu


peix.jpgMentre l’FMI es despenja avui amb el que fa més d’any i mig que ja sabíem, el TC, aliè a la crisis subprime i a l’enfonsament del sistema financer occidental, continua amb pas ferm el seu camí cap a la mutilació estatutària tal i com les previsions més pessimistes, ens havien anunciat.

Els dotze homes sense pietat (ara onze), atrapats per el passat recent que havia gravat en els col·legis i en les casernes, “Una, Grande y Libre”, segueix inexorablement el guió previst per la por espanyolista de la desintegració d’un Estat patètic que en comptes de donar aire als diferents pobles que el conformen, ens encotilla i estreny fins als límits de la paciència de Job.

Si les coses al final acaben sient tal i com apunten les contínues filtracions que de la sala del tribunal s’estan escapant cada dia a més de ser la constatació de que Catalunya com a Catalunya a Espanya no hi té lloc, hauria d’ésser el detonant per a l’opció de dir nosaltres també que NO al esperpent en que quedarà reduït un text sense ànima, mutilat per el Congrés dels Diputats, menystingut per el govern en la seva aplicació i triturat al final per un tribunal desprestigiat per la politització dels seus integrants més preocupats en pagar favors que per a impartir justícia.

La classe política i civil catalana en ple hauria de tenir com a objectiu clar anar a defensar el que volem, en les institucions internacionals, però no quedar-nos ja en el mig camí d’un text de compromís perquè la resta de l’Estat, l’Espanya que tremola i ens ofega,  s’hi pugui sentir més o menys en comoditat, si no anar a per totes de veritat i buscar de una vegada el nostre camí a banda d’ells.

Publicat a edp.cat

Nociones de “economía real”


Una de las expresiones más comunes cuando estos días hablamos de la crisis financiera, es la de la economía real, como si la otra la que se hace en los despachos fuera de hojalata. Lo cierto es que ayer por la tarde con mi mujer, acabamos hablando de eso, de si los ahorros estaban seguros en nuestra caja de siempre y cosas por el estilo y las implicaciones que en el día a día ocurrirán además de las bajadas vertiginosas de las bolsas y la quiebra de algún que otro banco.

La situación según yo la veo, es la siguiente, en épocas de vacas flacas es muy normal que en un primer momento la gente ahorre en lo que tiene más cercano, el consumo se retrae en cosas como el café, el periódico, sustituir el almuerzo por la fiambrera, las salidas de fin de semana, el gimnasio o el cine y así aliviar los gastos más cotidianos en lo que sea posible, pues bien, haciendo un pequeño cálculo de lo que eso representa para un país y si tomamos por cierto el supuesto de que en España el 50 % de la gente podría hacer un ahorro similar, tendríamos que:

  • el café que no nos tomaremos (1,20 €) representará al año 8.760 millones de €
  • el periódico que no compraremos (1 €) 7.300 millones de €
  • el menú del almuerzo (12 €) que substituiremos por un bocadillo hecho en casa o la fiambrera, 62.400 millones de €
  • las salidas familiares del fin de semana que no haremos (18 € por cabeza), 19.656 millones de €
  • las películas en el cine que no veremos (5 €), 5.200 millones de €
  • los michelines que no quemaremos haciendo spinning (40 € mes), 1.248 millones de €
  • total 104.564 millones de € más o menos, la implicación en la economía real de la percepción de la crisis sólo en cosas de las de ir tirando.

¿Alguien recuerda la cantidad con la que quieren dotar los norteamericanos su plan de rescate?, sólo 7 veces más que eso. Y cuando la repercusión de otras cosas más importantes, se vean perjudicadas de verdad por variables como pueden ser la pérdida del trabajo, el aumento de la hipoteca, etc. ya os podéis imaginar que la cantidad de antes se puede quedar en una simple anécdota.

Llegir en català a edp.cat

Crisi de confiança


confianca.jpgComença a ser evident que aquesta crisi maleïda ens esta arribant a peu de carrer. A les xifres creixents de l’atur, les del descomunal dèficit comercial, la desaparició del coixí que s’havia generat i les del encongiment del PIB s’hi afegeix una altra poc quantificable però evident, la manca de confiança en un sistema esgotat. Potser a aquesta situació, s’hi ha arribat de la mà d’aquells que preveien des de fa temps una situació així, obrir el telenotícies amb les propostes de Bush, l’augment de l’atur o el debat europeu sobre el capital en dipòsits assegurat per els estats de la UE no contribueix precisament a la calma.

Quan els banquers deixen de fer de banquers per a convertir-se en venedors de fum i encantadors de serps i els executius de les empreses estan més preocupats per els blindatges contractuals i la cotització de les accions de la seva empresa que de ser eficients en la seva activitat, les coses han d’acabar anant malament, maleïdes stock options dels collons!!.

Amb tota aquesta filosofia de fer les coses el que hem aconseguit al final és una major desigualtat social, una escassetat de matèries primeres i aliments, un estrenyiment en la circulació del diner i  una manca total de confiança que ja s’ha generalitzat, que s’esperava si no!.

I ara, quan els qui s’han deixat emportar per la follia col·lectiva de consumir sense necessitat veuen perillar no tant sols la possibilitat de fer front els pagaments compromesos si no l’estabilitat en la seva feina, tothom mira cap al regulador demanant responsabilitats, -no varem quedar tots plegats que ja erem grans?- Això amics meus només dona resultat a les grans financeres i als bancs, que veuran com els calers que haurien de paliar la fotuda situació social, s’integren en els balanços d’aquells que han provocat i escampat el mal, en això rés no ha canviat.

Publicat a edp.cat