LA UNIÓN EUROPEA SITÚA A CATALUNYA COMO UNA DE LAS REGIONES MÁS CORRUPTAS DE LA EUROZONA

Europa/España/Cataluña
Alejandra Durrell (15/9/2013)artur-mas-y-jordi-pujol
Desde el 11 de septiembre de este año, con el indudable éxito de la cadena humana independentista, todo gira alrededor de Cataluña. La lastimosa carta de Rajoy a Mas, los nuevos datos acerca de los supermillonarios negocios de la familia Pujol, en concreto -revelado por el diario ´El Mundo´- acerca de las fabulosas inversiones en Argentina desde Panamá, Andorra y Suiza de Pujol Jr., la ausencia del Estado español en Cataluña, y un largo etcétera, están sirviendo de tupido velo para ocultar la realidad de nuestro país. España es actualmente un conejillo de Indias donde se prueba el efecto de los recortes en sanidad, educación, pensiones, salarios, etc., etc. Si aquí no pasa nada las medidas se extenderán sin problemas por el resto del mundo.

Se podrá decir que esas medidas ya se han implantado en Grecia, en Portugal y en algún otro país, pero no es lo mismo. Ni Grecia ni Portugal tienen la trascendencia de España. Pero eso lo trataremos en otro momento.

Según la UE, la Comunidad Autónoma de Cataluña ocupa el puesto número 130 de un total de 172 regiones en la clasificación europea de ´limpieza´ y ´eficiencia´ públicas, además considera que es la región más corrupta de España. La Comunidad Valenciana no se queda atrás, ya que es la segunda en corrupción, peor gestionada y corrupta de España.

Según Bruselas las administraciones catalanas están consideradas muy mal en lo que se refiere a calidad y transparencia en lo que concierne a su gestión. La comunidad catalana obtiene la peor nota de todas las regiones españolas y una de las peores de Europa. Los datos los suministra el último estudio de la Comisión Europea que analiza la corrupción política e institucional en los países que forman parte de la UE-27, con 172 regiones en total.

Cataluña queda en el puesto número 130 de esa clasificación al mismo nivel que el de las comunidades o regiones más corruptos y opacos de la UE. Esas regiones corruptas se encuentran en Italia, Grecia y las repúblicas que antaño pertenecían a la URSS. Cataluña, eso sí, obtiene la calificación más alta en escasa transparencia y corrupción de España.

Además de la corrupción, transparencia, eficacia en la gestión política, ese estudio analiza también la calidad de la enseñanza, educación y parámetros similares.

España como nación ocupa actualmente el puesto número 14, el año 2012 estaba en el 13, o sea que ha bajado uno.

Esos datos se obtienen sin tener en cuenta las siglas que gobiernan tanto en Cataluña como en España. Cataluña va degradándose en lo económico y financiero, especialmente desde que ha radicalizado su postura antiespañola. De hecho ha sido superada por Madrid en la última década –excepto en Turismo- en todos los indicadores sociales y económicos.

La clasificación que obtiene Cataluña en la clasificación de la Comisión Europea se refiere, asimismo, a la mala gestión política e institucional.

Los continuos escándalos de corrupción que desde hace muchos años viene protagonizando la clase política catalana y un cierto sector de la burguesía local, especialmente la relacionada con CiU, han sido la causa principal del deterioro actual que padece la región.

Por detrás de España se sitúan Portugal, Chipre y Estonia, destacando la mala clasificación que obtiene Rumanía, Bulgaria e Italia. La lista la encabezan Dinamarca, Suecia y Finlandia.

No es de extrañar –históricamente sucede así- que la clase política opte por el independentismo como solución para ocultar la verdadera realidad, sobre todo cuando existen componentes históricos en que apoyarse.

 

http://espacioseuropeos.com/49645/la-union-europea-situa-a-cataluna-como-una-de-las-regiones-mas-corruptas-de-la-eurozona/

Feu clic per accedir a 2012_02_governance.pdf

15 respostes a “LA UNIÓN EUROPEA SITÚA A CATALUNYA COMO UNA DE LAS REGIONES MÁS CORRUPTAS DE LA EUROZONA

  1. Sergio D.

    A ver si somos un poco más rigurosos con la información, el famoso informe:
    ec.europa.eu/regional_policy/sources/docgener/work/2012_02_governance.pdf

    Es una encuesta entre la población de las distintas regiones europeas realizado entre el 15 de diciembre de 2009 y el 1 de febrero de 2010 donde se preguntaba la percepción de la ciudadanía sobre cuatro temas relacionados con la calidad de su gobierno regional, uno de los cuales era la corrupción (pág. 18). En esos momentos estaba acabando el segundo tripartito en Cataluña y, por el motivo que fuese que no voy a entrar a valorar, los encuestados en Cataluña fueron un poco más beligerantes en sus respuestas.

    Así que nada de “La Unión Europea sitúa…”, ya que el informe realizado por Nicholas Charron, Victor Lapuente y Lewis Dijkstra está basado en una encuesta telefónica de hace 6 años.

    Lo único que pone de manifiesto ese informe es el hartazgo de los ciudadanos del tripartit, lo que se confirmaría luego en las elecciones de 2010 con la victoria de CiU que subió un 28% de votos mientras que PSC perdía un 28%, ERC un 47%, y ICV un 19%.

  2. shrazz

    Esta noticia no es del todo cierta, por no decir que podría estar manipulada.
    EL citado estudio hace referencia al QoG (Quality of Governement) donde si es cierto se mide entre otras cosas los niveles de corrupción.
    Este es el título del estudio y la definición del indice bajo el cual clasifican los distintos países.

    “Regional Governance Matters: A Study on Regional Variation in Quality of Government within the EU ”

    (QoG) – understood as low corruption and as high protection of the rule of law, government effectiveness and accountability.

    Si que es cierto que hacen un ranking donde españa es la número 13/27

    13 SPAIN 1.103

    Lo que no es cierto es que el ranking donde sale Cataluña en la posición 130 sea un ranking sobre corrupcion. Asi como España aparece el número 13 en corrupciñon (QoG)
    El otro ranking hace referencia a otro concepto el EQI (European Quality Index) donde los autores afirman:

    “European Quality of Government Index (EQI). First, we hypothesise that the EQI will be strongly correlated with measures of economic and social development – such as GDP per capita, health measures, and levels of education”

    O sea que este otro indice hace referencia a otras cosas como las medidas de desarrollo social y económico, GDP per cápita, medidas en sanidad y educación.

    Y el ranking EQI por regiones:

    130 ES51 ES_Catalonia -0.469

    Así que realmente cuando se dice una cosa, se puede con muy poquita desviaciñon manipular el contenido total del informe.
    Ante lo dicho, lean e infórmense antes de criticar.

  3. Puce

    jajjaja mira que sois mentirosos, españa en el puesto 13?? Esta en el puesto 109!! Y lo de CAT en el 130 ya se nota la manipulación por parte de Victor Lapuente, que es quien hizo el estudio. Quedais retratados

  4. nuncamáis

    “Nous voulons voter”: le défi catalan à Madrid
    27 Mar 2014
    0

    “Nous voulons voter. Qu’ils nous envoient les chars, cela ne nous arrêtera pas”, lance Marc Cots, un étudiant de 20 ans. Sur la place de Catalogne, au coeur de Barcelone, il vient de signer une pétition réclamant un referendum sur l’indépendance régionale.

    Jeunes, familles avec enfants, retraités et même quelques touristes défilent dans un goutte à goutte incessant devant le stand signalé par une “estelada”, le drapeau indépendantiste catalan rayé jaune et rouge, frappé d’une étoile blanche.

    Tous ont en tête la date du 9 novembre: celle du referendum annoncé par le président nationaliste Artur Mas, réclamé avec force par une large partie de la société catalane et déclaré illégal par Madrid.

    “Pour moi, la décision du Tribunal constitutionnel ne change rien. La Catalogne est une nation par son histoire, sa langue, sa culture spécifique”, ajoute le jeune homme. “Nous avons le droit de voter, que cela leur plaise ou non”.

    Sur la place de Catalogne grouillante de monde, des volontaires de l’Assemblée nationale catalane (ANC), un puissant groupe de pression qui milite pour l’indépendance, recueillent des signatures pour réclamer un referendum.

    Dans des centaines de communes catalanes, l’ANC mène la même campagne. Si la consultation n’avait pas lieu, le groupe plaide pour une proclamation d’indépendance unilatérale.

    Le nombre de signatures recueillies reste confidentiel mais l’ANC affirme qu’en janvier, sur un seul weekend, elle a obtenu plus de 200.000 soutiens.

    “Les gens ont de grands espoirs. Jamais nous n’avons été aussi près du but”, remarque Lluisa Forcadell, une volontaire de 55 ans qui dépose une nouvelle signature dans une urne de carton.

    Puissante région du nord-est de l’Espagne, peuplée de 7,5 millions d’habitants, la Catalogne revendique fièrement son identité culturelle et linguistique.

    Mais sous l’effet de la crise économique qui l’a contrainte à de lourds sacrifices, la revendication d’indépendance y a gagné du terrain, au-delà d’un sentiment nationaliste déjà très fort.

    Sous pression de la rue, Artur Mas et sa coalition conservatrice CiU ont fait alliance avec les indépendantistes de gauche de l’ERC pour annoncer un referendum.

    Alors que le gouvernement espagnol de droite ne cesse d’affirmer que la consultation n’aura pas lieu, le Tribunal constitutionnel a rejeté mardi la déclaration de souveraineté adoptée par la Catalogne en 2013, qui a servi de base à la convocation du referendum.

    Faisant fi de cette décision, Artur Mas a promis de poursuivre sur cette voie.

    – ‘Pas de retour possible’ –

    “Les sondages disent que le peuple catalan veut être consulté, qu’ils sont entre 70% et 80% à vouloir voter”, remarque Jordi Matas, professeur de Sciences politiques à l’université de Barcelone.

    “Il ne s’agit pas de la dérive indépendantiste d’un gouvernement. Il y a une majorité parlementaire derrière et surtout, une majorité sociale qui réclame ce referendum”, souligne-t-il.

    Sergi Codina, un gérant de restaurant de 32 ans, vient de signer la pétition. “Avec Madrid on ne peut tomber d’accord sur rien. C’est pour cela que nous devons continuer, quitte à nous mettre hors-la-loi”.

    L’ANC a déjà démontré sa capacité à mobiliser lors de gigantesques manifestations en 2012 et 2013, le 11 septembre, à l’occasion de la Diada, le Jour de la Catalogne, date symbolique de la prise de Barcelone, en 1714, par les troupes franco-espagnoles.

    Cette fois, elle s’apprête à publier une feuille de route fixant au 23 avril 2015 la proclamation d’indépendance.

    “Nous ferons pression sur le gouvernement catalan et les partis politiques, parce que nous pensons que l’indépendance est la seule voie possible”, explique à l’AFP sa présidente, Carme Forcadell.

    Une association d’extrême-droite, Manos Limpias, a demandé l’interdiction de l’ANC, l’accusant d’appel à la sédition. Avec pour effet de faire bondir le nombre d’adhérents, de 22.000 à plus de 30.000 en une semaine.

    “Les politiques ne peuvent plus revenir en arrière. Ce serait un échec total”, lance Manuel Gonzalez, un pré-retraité de 63 ans.

    “Il faut continuer, même si c’est contraire à la Constitution. S’ils le veulent, qu’ils nous mettent en prison. Mais ils devront en trouver une assez grande pour que nous tenions tous”, ironise sa femme, Lourdes Company, en épinglant sur sa poitrine un badge aux couleurs de l’indépendance.

    dbh/sg/ia

  5. nuncamáis

    taliano
    Indipendenza della Catalogna Chiesto parere ai nostri politici (L’ECO DI BERGAMO)
    Documents

    L’Eco di Bergamo (PDF, 211.7 KB)

    Consigliamo quest’articolo di Gianlorenzo Barollo pubblicato sul quotidiano L’Eco di Bergamo il 12 marzo 2014.

    Sanga, Fontana e Invernizzi scelti come opinion leader Tra i 15 mila anche il Papa

    GIANLORENZO BAROLLO

    Referendum per l’indipendenza della Catalogna? No finché ci sarò io al governo. Questo il «no pasaran» pronunciato dal premier spagnolo Mariano Rajoy di fronte alle richieste dei catalani intenzionati a proclamare la nascita di un nuovo Stato nella penisola iberica. La perentoria posizione governativa (e del partito popolare che lo sostiene) è un solido macigno castigliano sulla via catalana per l’indipendenza. Il referendum proclamato da Artur Mas, presidente della Generalitat de Catalunia, è visto come uno strappo intollerabile all’unità del Paese. Ma se Madrid è sorda, la Catalogna sa come alzare la voce e lo ha fatto di recente con un progetto che ha un obiettivo dichiarato: creare un sostegno internazionale alla causa dell’indipendenza. A quindicimila personaggi in tutto il mondo ritenuti influenti opinion leader sono stati inviati libri e dvd per illustrare le ragioni storiche e culturali sulle quali poggia l’istanza di una nazione catalana. Si va da Papa Francesco a Obama, da Sean Connery alla Merkel, passando per Lady Gaga e Bruce Springsteen. E ci sono anche i bergamaschi: Giovanni Sanga, Christian Invernizzi, Gregorio Fontana e Riccardo Montolivo.

    L’operazione si chiama «Catalonia calling» e riecheggia gli appelli alla libertà lanciati durante la guerra civile spagnola. Non dobbiamo pensare alla promozione di una «brigata internazionale» visto che fortunatamente il dibattito finora si è incanalato sui binari del confronto democratico, quanto a un’opera mirata di contro informazione. Il sottotitolo del libro infatti è «Ciò che il mondo deve sapere», ossia il passato, il presente e le speranze per il futuro raccontate dal punto di vista dei catalani. Dato che in Spagna molti sulla base dei loro orientamenti politici, interessi e simpatie hanno un’opinione sulla legittimità della nascita di una nazione catalana, la convinzione del movimento per l’indipendenza è che si possano cogliere dei risultati concreti soltanto allargando il dibattito oltre i confini spagnoli. La Catalogna, terra affacciata sulla «autostrada » del Mediterraneo, ha sempre avuto una forte propensione all’incontro-scontro con popoli e culture lontani: un aspetto che è divenuto il motore della prosperità della regione. Da qui la mano tesa fuori dalle frontiere per fare leva sul governo di Madrid. Allegato al libro «Catalonia calling» c’è il dvd che documenta la manifestazione «Fem via»: la catena umana che lo scorso settembre – su modello di quanto avvenne nel 1994 nei Paesi Baltici – ha attraversato le terre catalane unendo le mani e le voci di due milioni di persone – tra i quali decine di bergamaschi – convinte nell’autodeterminazione di un popolo che ha saputo conservare la propria identità in secoli di dominazioni e repressione. La data scelta per l’evento era quella del giorno più nero: l’11 settembre 1714 infatti Barcellona cadeva al termine di un assedio durato 14 mesi. I catalani sconfitti dovevano consegnare il loro destino alla dinastia dei Borboni perdendo ogni diritto. Un cammino all’ombra di Madrid lungo 300 anni che, dopo una parentesi tumultuosa della repubblica insanguinata dalla guerra civile, è culminato nell’inverno franchista.

    Oggi i catalani prendono l’esempio della scissione del 1993 tra Repubblica Ceca e Slovacchia e guardano al prossimo referendum per l’indipendenza della Scozia chiedendo in prima battuta all’Europa gli strumenti per aggirare il secco «niet» di Rajoy. Il presidente Mas non vuole arrivare allo scontro aperto, ma neppure cancellare il referendum, in alternativa punta a nuove elezioni per rafforzare la posizione indipendentista. La prospettiva madrilena è comunque comprensibile: nel pieno della crisi, quando il gioco si fa duro, questi originali catalani se ne vanno per i fatti loro. Ma in realtà non è una fuga, restano in Europa. Gli indipendentisti sottolineano che la Catalogna ha profonde radici europee e vuole fare parte dell’Unione europea. La Casa Europa, oggi ingessata da veti incrociati e pregiudizi, avrebbe tutto da guadagnare a ridare fiato alle culture e alle identità che la compongono: un salutare antidoto all’appiattimento globale dei Pil e degli spread. E inoltre di fronte agli atteggiamenti intransigenti di tante superpotenze – vecchie glorie o emergenti – la nascita pacifica di un nuovo Stato europeo sarebbe un atto di maturità di buon auspicio per lo scenario internazionale.

  6. nuncamáis

    A European Nation Within Spain (WSJ, Andreu Mas-Colell)

    We would like to draw your attention to the following article published in the opinion section of The Wall Street Journal on April 3rd, 2014.

    Catalonia has a distinctive culture. Its people deserve to vote on self-determination.

    By ANDREU MAS-COLELL
    April 3, 2014

    I recently attended the spring conference of the British Liberal Democrats. The party recommends a “no” vote in the upcoming referendum on Scottish independence. I was struck, however, by the language used by Lib-Dem leader Nick Clegg in his final speech: “We are a family of four different countries,” he declared of the United Kingdom. “I want to see Scotland stay in our family of nations.”

    By contrast, there is no significant party in Spain whose leader could possibly use terms such as “country” or “nation” when referring to Catalonia, whose people hope to hold their own referendum on independence this November. We Catalans, the result of many waves of immigration, have a long collective history and a distinctive culture. Yet we aren’t recognized in the terms Mr. Clegg used for Scotland.

    We admire the British position on the legitimacy of the Scottish referendum. We wish that the Spanish government would act likewise. The opportunity to do so is near. As in Britain, the Spanish parliament, the Cortes, has been asked to delegate to the Catalan government the power to organize a referendum on Nov. 9, 2014, on Catalan independence. In contrast to the Scottish poll, ours would have three choices: to maintain our “autonomous community” status quo; to become fully independent; or to become a “state within Spain,” the meaning of which would presumably be settled as the outcome of a negotiation. The vote in the Spanish parliament will take place on April 8. It is very unlikely to succeed.

    As a second option, the Catalan constitution gives the Catalan government the right to call a consultation on independence. The Spanish government may appeal such a move to Spain’s Constitutional Court. Given the hostility against Catalan self-government that the highly politicized Constitutional Court has displayed in recent years, that appeal might result in a ruling against the consultation.

    Since the Catalan parliament and government first called for a referendum, a campaign of opprobrium has been unleashed against us for daring to request the same rights as Scots. But we haven’t gone crazy. We are a government of moderates—centrist and business-friendly. We are propelled forward by massive and orderly popular sentiment in support of the referendum, a reaction to the recent, dramatic reversals in the extent of self-government that Catalonia once enjoyed.

    We are under serious attack. This attack was launched by Spain’s Popular Party, then in opposition, long before the economic crisis. After the center-right party came to office in 2011, it began passing legislation to re-centralize policy making across all fronts—economic, educational, health, welfare, public administration—under the cover of fighting the economic crisis and fostering efficiency. This was merely a pretext. Some of the world’s most efficient and productive economies—the U.S. and Germany among them—are the products of decentralized governments. Spain’s re-centralization effort ranges from the transcendent (for instance with detailed control of school curricula, municipal appointments and fiscal duties) to the petty (attempts to reclaim the functions of ombudsmen, for example, or of the agencies of meteorology, university quality-assessment and many others).

    Perhaps the Popular Party hoped that its re-centralization agenda would go unnoticed. But we do notice. It is a reckless and provocative policy. Spain’s priority now should be economic recovery, not turning back the clock on Catalan self-governance. In this respect our conscience is at ease: We have acted responsibly, and Catalonia, led by its cosmopolitan capital, Barcelona, is today at the forefront of Spain’s economic recovery.

    Once again, the Spanish government appears to have opted for a policy of uniformity, and dilution of Catalan identity. It is a worrying policy: Previous Spanish governments, most recently that of Francisco Franco, have tried and it has always failed. It will fail again. Would it be so difficult to recognize that Spain is multinational and act accordingly? If the U.K. can do it, what has Spain to fear?

    The Catalan government is committed to the rule of law, to the European Union and to democratic processes. We aren’t going to do anything reckless. Catalan public opinion is strongly pro-European. Our roots are in Europe, and we root for an EU with stronger federal powers. The EU has been built on exquisite respect for difference and for the multiplicity of cultures, and we like that.

    The EU has taken the position that issues such as those currently posed by Scotland and Catalonia are for member states to resolve internally. Fair enough. I will applaud if the Spanish government changes its attitude, rolls back its re-centralization drive and opens negotiations that can lead to a new arrangement, which will need to be put to a vote. If this doesn’t happen, the Catalan question will unavoidably become an internal matter, yes, but of the EU rather than merely of Spain.

    Mr. Mas-Colell is Catalonia’s minister of economy and knowledge.

  7. nuncamáis

    2014: Ha arribat el moment que actors externs ajudin a conduir el procés català?

    Els catalans han iniciat un camí que els podria portar cap a la independència de la seva nació respecte d’Espanya. Els motius que addueixen per voler emprendre aquest camí – històrics, culturals, econòmics, socials i polítics – han estat explicats a bastament i cada cop hi ha més sectors que reconeixen la seva validesa. Alguns han pres la decisió de buscar una alternativa a l’actual marc polític quan han vist que totes les propostes per contribuir a reformar l’Estat fins a convertir-lo en una veritable “nació de nacions” són rebutjades, sovint amb el greuge afegit d’un tractament humiliant. I, últimament, amb un enduriment de les postures de l’altra banda i amb una tendència a retrocedir cap a polítiques intolerants que recorden els temps passats de la dictadura que se suposa que Espanya ha superat. Molts pensen que no actuar ara voldria dir acceptar el paper de subordinació que l’ordre espanyol establert reserva, actualment i al llarg de la història, a Catalunya i el resultat final seria sucumbir al pla d’assimilació completa elaborat per Espanya.

    Ara, els catalans han dissenyat el seu propi pla, i fins ara han ensenyat al món com s’haurien de fer les coses. Amb paciència, actuant només després que les seves propostes hagin estat rebutjades reiteradament. De manera inclusiva, confiant en les forces de tots els segments de la societat i sense rebutjar ningú per cap motiu. De manera pacífica, sortint al carrer centenars de milers de persones per declarar la seva determinació, sense mostrar cap hostilitat envers els altres i rebutjant qualsevol forma de violència. De manera democràtica, ja que els seus representants electes actuen conforme als desitjos del poble en comptes de dictar el programa des de dalt, i aconseguint unir socis improbables de dreta i esquerra en una àmplia coalició. De manera responsable, amb la majoria de les forces polítiques – excloent només les que s’han exclòs elles mateixes des del principi – treballant per aconseguir un acord i tirar el procés cap endavant. I amb una mentalitat oberta: fins i tot ara, els líders catalans s’ofereixen a explorar amb els seus homònims espanyols totes les opcions d’un acord en comptes de tancar-se en banda i fer accions unilaterals. Si això no té tots els elements d’una revolució de vellut, llavors què és?

    2014 serà un any crucial per a Catalunya. Tots els indicis – l’equilibri de forces polítiques al Parlament, la constància en els resultats de totes les enquestes d’opinió i les impressionants manifestacions, per no parlar de la falta d’alternatives creïbles per la banda unionista – indiquen que s’ha arribat a un punt d’inflexió. La majoria de catalans volen un veritable canvi, i els seus representants s’han compromès a posar els mitjans perquè decideixin cap a on ha d’anar aquest canvi. La seva proposta– i la manera òbvia d’esvair tots els dubtes sobre les intencions dels catalans ¬– és un referèndum sobre la qüestió, molt semblant al que està previst que tingui lloc a Escòcia al mes de setembre. Fora de les fronteres d’Espanya ningú qüestiona seriosament la legitimitat d’aquesta manera d’actuar. En canvi, les institucions espanyoles – amb el govern i l’oposició units en una demostració inquietant d’intransigència sobre aquest aspecte – s’entesten a impedir-ho. Així és com estan les coses a principis del nou any – en un punt mort ben complicat.

    ***

    Fins ara, la resposta oficial en els cercles internacionals és que la situació catalana és un assumpte intern d’Espanya. Tanmateix, tothom sap que independentment de la manera en què es desenvolupin els esdeveniment, les conseqüències no s’aturaran a la frontera i que, si es deixa que s’eternitzi, la incertesa actual serà perjudicial per a tothom – a Catalunya, a Espanya i més enllà. Si la part espanyola no es vol moure i si se segueixen bloquejant per raons tècniques, o simplement s’ignoren, totes les propostes procedents de Catalunya caldrà alguna mena d’implicació de terceres parts per tal de desfer el punt mort. Els bons oficis d’actors externs podrien ajudar realment Espanya a arribar al seu punt d’inflexió. Per molt que es resisteixin a la idea, la gent d’allà i també els polítics hauran d’acceptar el fet que, parafrasejant les paraules del primer ministre Cameron sobre Escòcia, no es pot mantenir els catalans a Espanya contra la seva voluntat.

    Per ara probablement només caldria una certa dosi de diplomàcia discreta. Els actors estrangers, que tenen una influència evident sobre una Espanya econòmicament entrampada i políticament tocada, podrien fer servir aquesta influència per empènyer els seus polítics a fer una cosa sensata. Ja hi ha hagut algun gest públic en aquest sentit i probablement també uns quants en privat. Tot i que, fins i tot en aquests primers moments, potser també convindria un toc d´atenció més seriós. Especialment per garantir que no hi hagi joc brut – i, esperem, que no hi hagi violència – per part d’aquells que creuen que els seus interessos es poden veure amenaçats per allò que triïn els catalans.

    I també tots haurien de tenir molt clar que les coses han arribat a un punt en què qualsevol intent de deixar de banda el poble català – negant-li el seu dret a parlar, aplicant tàctiques intimidatòries als seus líders o intentant alguna maniobra d’última hora a porta tancada – no ajudarà a resoldre el problema sinó que només l’ajornaria i l’agreujaria. L’únic resultat acceptable des d’un punt de vista democràtic en aquest moment és una votació, i l’objectiu immediat de tots hauria de ser ajudar a trobar el camí perquè els catalans es puguin expressar. I llavors, si realment decideixen que volen un estat independent, serà responsabilitat de tothom vigilar el procés subsegüent per tal de garantir que prevalgui la voluntat del poble expressada lliurement.

    (Traducció de M.Eugènia Bentanachs a partir de l’original en anglès)

  8. Lo que hay que oir

    Ohhhh. Has perdido los papeles. Tu comentario sobre los mocos y la indeseabilidad es muy desagradable. Entiendo que cuando no hay argumentos uno se ponga nervioso, pero no hace falta perder los papeles. No hay insultos, sólo denuncias que reitero: vuestra corrupción intelectual que por un tema de bandera justifica y además da alas al robo, la corrupción, el despilfarro, el odio… Lo repito, aunque tengáis grandes valores en otros terrenos, vuestro discurso es una corrupción intelectual con resultados desastrosos en la sociedad. También me reafirmo en la ignorancia con la que tratas algunos temas, aunque tengo clara que no es más que la repetición de las consignas que el nacionalismo difunde por su red de comunicación. El discurso habitual, vamos, el discurso lleno de falsedades más que probadas para el que quiere la verdad sin prejuicios. No son insultos, es algo que en este debate hay que decir por responsabilidad. Si no lo hace el gobierno, ya lo hacemos otros. Y como tú sigues ese discurso que me parece tan nocivo…

    Falta de respeto es otra cosa que deberías ver en tus muchas intervenciones. Ya sabes, todo lo que dedicas al que tenga alguna palabra que no sea odio contra España. Lo de traidores, botiflers y muchas otras lindezas que siempre dedicas a lo que mínimamente tenga que ver con España. Y siempre son las mismas. Yo me preguntaría por qué siempre acabas igual con los que piensan distinto a ti. A ver si el problema lo vas a tener tú.

    Después de llamar todo tipo de cosas desagradables y acusar de todo lo peor a los españoles, parece que te molesta que te digamos que en todas partes cuecen habas y que los catalanes y en la sociedad catalana tenemos de todo y mucho de lo que acusáis a los españoles. Hay que aceptarlo, no perder los papeles

  9. nuncamáis

    Ja estic fart d’insults, de desqualificacions i d’aire de superioritat amb el que empudegues un debat que hauria de ser respectuós! Ves i que et tregui els mocs la iaia, mal educat!
    No penso perdre més el temps amb un indesitjable com tu que en lloc d’arguments vomita insults!

  10. Lo que hay que oir

    ¿las televisiones? Ahí no se ve nada, Nuncamais. Las televisiones sectarias han hablado mucho más de la corrupción del PP que de la catalana. ¿qué televisión ves? Lo que has dicho NO TIENE NINGUN TIPO DE SUSTENTO. ¿Gente afecta al gobierno del PP? ¿tele 5, La Sexta, Cuatro? Claro el follonero está todo el día con ese tema, y Ana Pastor y Cintora y el Wyoming y en Antena 3 ¡se hace tanta política!, claro y una televisión local como TV3 que debe centrarse en temas de Cataluña no hace más que denunciar la corrupción. Como en tantas cosas hablas mostrando una ignorancia supina. Además ¿qué tiene que ver la televisión con esto? Y que Ruz descubra lo que ya sabemos todos, la financiación ilegal del PP no cambia nada. Eso ya está incluido en lo que la UE, ¡¡La comisión, Nuncamais, no la tele!! dice. Tú eres la muestra viva de la corrupción catalana donde la corrupción, la mala gestión, el despilfarro, el robo, la mentira, la manipulación, la conculcación de derechos están sometidos a la bandera y el objetivo perseguido. Mientras haya gente como tú que le de igual que la Comisión Europea diga eso del sitio donde vive, habrá toda esa porquería. Lo mismo sirve para justificar cualquier mentira o pisotear los derechos individuales con tal de conseguir ese objetivo de la independencia. Que saques esa conclusión es la prueba que estáis corrompidos por todas partes y sólo vivís del odio. Vuestros valores morales en este terreno del pensamiento dejan mucho que desear. Lo peor de esto es que aunque en otros terrenos tengáis grandes valores, la corrupción del pensamiento que impulsáis, justifica en vuestra/nuestra sociedad la mentira, el odio, la corrupción, la violación de derechos y de la ley; y hace que la sociedad se deslice por esos derroteros tan poco edificantes.

    Para este razonamiento, me da igual lo que haga España, es precisamente el hecho de que para responder a la corrupción y poca transparencia de Cataluña en un informe de la Comisión tengas que referirte a España y sus televisiones lo que hace que por desgracia mi Cataluña sea tan corrupta. Menuda la que nos espera con la independencia. Nuncamais, prescinde un momento de España y mírate en el espejo de lo que estás contestando, ¿no te parece peligrosísimo? ¿Dónde vives?

    Son legión los que para cambiar los múltiples defectos de la sociedad Española han recurrido al odio a España entera tirándose en brazos de los que tienen los mismos defectos u otros terribles. El camino es peligroso y un retroceso para la libertad y la calidad ética de nuestra sociedad. A mí hay no me verán. En mi código personal, la libertad y los valores están por encima de las banderas, las ensoñaciones y las mistificaciones del pasado que acaban en odio.

  11. nuncamáis

    La part mes gran del share de les televisions (pública i privada) està controlada per gent afecta al govern espanyol i al PP.
    Ergo, si apareixen poques notícies parlant de la corrupció a Catalunya, el lògic és pensar que és fals que sigui la CA més corrupta.
    Ara, pel que es desprèn del que diuen els diferents media, el jutge Ruz està a punt de descobrir la relació entre els papers de Bàrcenas i la comptabilitat B del PP, mentre els caps de la Policia espanyola tracten d’intimidar els testimonis.
    Tots sabem, a més, com el Ministeri de l’interior va tractar d’influir en les eleccions passades abocant immundicies no provades sobre polítics catalans. Vergonyosament, el Ministre no va voler descobrir la procedència de la infàmia i el fet es va saldar sense una sola dimissió. I, vergonyosament, el poder judicial va arxivar les querelles presentades pels afectats sense aclarir res. L’Estat espanyol, estat de dret? Digues de que presumeixes i et diré quines carències tens!

  12. Lo que hay que oir

    Gracias por publicar este artículo. Nuncamais, no lo dicen las televisiones que muestran sólo casos de corrupción de Madrid o Valencia y se olvidan de Cataluña, Andalucía y otros lugares. No lo dice la cuatro, ni la sexta, ni TV3 ni el follonero que nunca pasa por nuestra querida Cataluña para mostrar su corrupción, despilfarro, endeudamiento masivo, construcción feroz como no en ningún lugar de España (Barcelona la provincia con más viviendas vacías), no lo dicen esos medios que muestran el aeropuerto de Castellón y no el de Lérida que hablan de las cuentas suizas de Bárcenas y no las de los hijos de Pujol o del padre de Mas ( reconocidas por Suiza, Hacienda y ellos mismos y no justificado todavía el origen), no Nuncamais, no es su percepción creada por los medios sectarios que usted mira de la corrupción del PP (masiva, sí, pero no única), ES LA COMISIÓN EUROPEA y no la pérfida España quien lo dice. Se lo pongo otra vez:

    “Según Bruselas las administraciones catalanas están consideradas muy mal en lo que se refiere a calidad y transparencia en lo que concierne a su gestión. La comunidad catalana obtiene la peor nota de todas las regiones españolas y una de las peores de Europa”

    “Cataluña, eso sí, obtiene la calificación más alta en escasa transparencia y corrupción de España.”

    “Según la UE, la Comunidad Autónoma de Cataluña ocupa el puesto número 130 de un total de 172 regiones en la clasificación europea de ´limpieza´ y ´eficiencia´ públicas, además considera que es la región más corrupta de España. La Comunidad Valenciana no se queda atrás, ya que es la segunda en corrupción, peor gestionada y corrupta de España”

    ¡¡Incluso por encima de la Valencia de Camps, los trajes, el Gurtel, la Ciudad de las Artes, los aeropuertos fantasmas!! De lo mismo hay en Cataluña. De todo: financiación ilegal, sobres, comisiones de contratas, Palaus, Pretorias, Mercurios, Salous, Sanidad, ITV, Pujoles, Sabadell, Cornellá, Hospitalet, políticos y familiares hipermillonarios (¿casualidad?), aeropuertos fantasmas, obras inútiles, no le vuelvo a hablar de la L9 metro porque no volverá a entenderlo,…

    Dios nos coja confesados con una supuesta independencia con la cuadrilla de ladrones que encima la lideran y una administración corrupta y que no se ha regenerado (la corrupción es de la época convergente y tripartita, la pésima gestión es tripartita y convergente).

    Quererse ir de España por esto para irse detrás de los que según la UE son peores es de traca

Deixa un comentari