La incapacitat amb la que el govern espanyol està responent al llast de la crisi econòmica que ens afecta de tant manifesta i evident con és, espanta. Llegint el deteriorament de les nostres xifres cada vegada que al govern ens les dona, això sí, amagades i revestides de brots de color verd hom té la sensació d’estar dins un forat negre de dimensions inabastables.
S&P una de les tres agències de rating internacional que miraven cap al cel mentre les bombolles especulatives s’inflaven sense parar, va posar sobre la taula l’efecte nefast del cercle viciós en el que uns quants països s’han instal·lat, entre ells Espanya, per culpa del endeutament descomunal, vaticinant que d’aquí més o menys un parell d’anys si no fem res per evitar-ho, estarem fins i tot fora de l’euro, un desastre de conseqüències indesxifrables que no em vull ni imaginar.
El més curiós d’aquesta situació extrema és que la inèrcia que ens porta cap els inferns del nostre Pere Botero particular fa augmentar el sentiment d’independència a casa nostre sense parar, sobiranisme pragmàtic l’anomenen. Ja seria l’hòstia que l’argument de la pèrdua de la condició d’integrant de les economies de l’euro per a una Catalunya independent es girés ara en contra d’aquells que en feien el seu home del sac particular i d’aquí dos anys una Catalunya soberana s’hi mantingués mentre Espanya se’n quedés fora.
Ja tindria collons la cosa!
POR LA PAZ Y LA LIBERTAD 