1714 ¿ BUENOS Y MALOS CATALANES?

La guerra de Sucesión a la corona española, iniciada en 1701, fue el peor negocio de nuestra historia. Mal asunto morir sin heredero en España. Con la guerra de Sucesión primero y tres guerras carlistas un siglo más tarde, nos quedamos definitivamente descolgados de Europa.

El tratado de Utrecht supuso el fin de la supremacía española en el orden mundial. La vieja monarquía hispana perdía la mayor parte de sus posesiones europeas y ponía fin a su valioso monopolio colonial. Carlos II, el último de los Austrias españoles, moría en Madrid en 1700. Las dos coronas con derechos sucesorios: los Borbones de Francia y los Habsburgo de Austria se prepararon para la batalla dinástica. Y ello a pesar de que Felipe de Borbón, había sido ya designado por el testamento de Carlos II como legítimo soberano de España. Ni Austria, ni nuestros entonces enemigos tradicionales -Gran Bretaña y Holanda- iban a aceptar esta decisión. Así pues, en España se libra esta contienda entre 1700 y 1713, o 1715 si aceptamos la rendición de Mallorca como el último hecho militar.

Es en esta Europa, que se inicia en el siglo de las luces, de la razón, que debemos situarnos en la Barcelona de 1700. Por un lado, la nobleza urbana y la burguesía más progresista, ilustrada y deseosa de los cambios que venían de Francia, abrazó al pretendiente Borbón. Por otro, la nobleza rural, buena parte del clero y los comerciantes y artesanos que veían con recelo las nuevas ideas del reformismo borbónico, y preferían conservar sus privilegios heredados del régimen anterior, vieron con buenos ojos al archiduque Carlos. ¿Eran unos mejores catalanes que los otros? No, sin duda no. Eran dos formas de ver una realidad social y dos proyectos de sociedad alternativos. Dos personajes relevantes de la historia barcelonesa de ese momento, ilustres ciudadanos y claramente enfrentados enemigos -botifler el uno, austriacista el otro-, fueron mis dos abuelos sextos por línea materna. Uno, Antonio de Alós y Rius, y el otro, José Galcerán de Pinós.

Alós tomó Barcelona con el duque de Berwick y fue uno de los seis prohombres barceloneses que representaron a Felipe V en la entrega de la ciudad. Pinós, enfrente, llevó uno de los cordones del estandarte de Santa Eulalia que enarboló Rafael Casanova el 11 de septiembre. Los dos luchaban por un rey para España, pero cada uno desde su posición y concepción de organización social. Catalunya no perdió ninguna guerra. A los catalanes nos utilizaron unos y otros. El apoyo inglés fue totalmente interesado; el del archiduque se desvaneció cuando heredó en 1711 el trono austriaco. El único interés de las potencias europeas fue el suyo propio. El abuelo Alós juró fidelidad a Felipe V, que había jurado los fueros catalanes recién estrenado su trono. Años más tarde, con la invasión de Barcelona, Alós fue perseguido y saqueada su casa y hacienda, teniendo que escapar disfrazado de sacerdote. ¿Por qué Catalunya abrazó al archiduque Carlos?

Felipe V había confirmado los fueros y privilegios catalanes en las Cortes de Barcelona de 1702. ¿Por qué entonces defender al archiduque? La entrada triunfal en Barcelona del pretendiente austriaco fue el inicio de una contienda más europea que española. La derrota austriaca conllevó perder fueros e instituciones, al no resultar tan magnánimo Felipe V como su abuelo Luis XIV le había sugerido.

Para Vicens Vives, sin embargo, el castigo fue a su vez un revulsivo para los catalanes. Se les abrían las puertas a participar tanto en el mercado peninsular como en el americano, y todas las energías se van a dirigir a reemprender el camino del progreso económico, que se prolongará durante todo el siglo XVIII, coincidiendo con la fundación de las reales academias y el aumento demográfico, viviendo Catalunya un periodo de larga prosperidad.

Esta distinción entre buenos y malos catalanes la arrastramos desde el siglo XVIII. No puedo aceptar que mi abuelo Pinós fuese más o menos catalán que mi abuelo Alós. A lo largo de los siglos los catalanes hemos abrazado causas opuestas según nuestra propia historia y nuestra concepción de modelo de sociedad. ¿Era más catalán Prim que Savalls? Prim liberal, Savalls carlista, ambos catalanes. ¿Cómo medimos la catalanidad? ¿Por la prosperidad relativa que generamos para un país, por nuestros apellidos, por nuestro nivel de catalán, por nuestra adhesión a un partido político u a otro, por nuestro sentimiento de independencia? Catalunya no ganó ni perdió guerras. Los catalanes las ganamos o perdimos, estando de un lado o de otro. En 1936, otra terrible guerra, dónde unos y otros, todos catalanes, se enfrentaron por un modelo de sociedad. Como excepción a mis afirmaciones, sí debemos decir que Catalunya perdió instituciones propias y privilegios en función de que unos u otros fuesen los vencedores.

Hoy, con nuestras instituciones más vivas que nunca, gozamos de un nivel de autogobierno jamás disfrutado. Mejorar nuestras instituciones y los instrumentos de gobierno, hacerlos más cercanos y eficaces, repensar el modelo de ingresos y gastos, plantear modelos de financiación alternativos al actual, todo cabe. Pero no perdamos de vista la realidad, ni nuestra historia, y menos los nuevos momentos que vive Europa y el mundo. Una Europa, con una progresiva unión bancaria y fiscal y el mundo con tres bloques que luchan por encontrar su espacio, que se desplaza hacia Oriente. No nos podemos engañar, ni engañar con falsas quimeras. Que cada uno se sienta como quiera, pero yo seguiré defendiendo que no existen catalanes buenos y malos, que todos lo son, tanto Alós como Pinós y, por supuesto, aquellos que como yo, nos sentimos tan catalanes como españoles.

Borja García-Nieto Portabella

Presidente del Círculo Ecuestre

http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54397707177/index.html

15 thoughts on “1714 ¿ BUENOS Y MALOS CATALANES?

  1. Lo que hay que oir

    Genial la crítica. El círculo ecuestre, ricos, seguramente uno de la casta extractiva, cagarse en los abuelos, tea party catalán (¿sabrán lo que es el tea party?), Botifler en estado puro (ésta es buenísima teniendo en cuenta el título del texto), la Villa y Corte. Efectivamente ha dejado retratados los argumentos del debate y clarificado mucho las posiciones.

  2. Nuncamáis

    Xavi: suposo que lo de repetitu va per mi. Ja sé que no resulta divertit, però no sóc jo qui ha escrit la història sinò tota la Borbonada i els paràsits de la Villa i Corte que, lamentablemente, continua la tradició familiar.
    Quin fàstic.

  3. Nuncamáis

    Albert: has fet un resum més entenedor que tot el que he dit jo, totalment contundent i si jo no he seguit aquest camí – que ja se m’ha ocorregut – ha estat perquè prefereixo no fer desqualificacions “ad hominem”. Però et felicito perquè l’has deixat ben retratat: presumiblement un dels membres de la casta extractiva del “tea party” català que viuen de puta mare embolicats amb la bandera espanyola. Botifler en estat pur.

  4. Albert

    Borja! Ja,ja,ja! Del circulo ecuestre! Ja,ja,ja! No hay catalanes buenos y malos, hay catalanes ricos que ya les va bien todo como esta y catalanes pobres que se cagan en tus abuelos.

  5. Un interesante debate, al menos por una parte, la otra ha sido un formulario sinsentido de reclamaciones historicistas que además es repetitivo por esa parte, que además no tiene nada que ver con el escrito de cabecera. España y Catalunya llevamos mucho tiempo juntas y tal y como dice el autor del escrito españoles y catalanes han habido de todas las ideologías, pero todos han querido lo mejor, estén equivocados o no.

  6. Lo que hay que oir

    ¿Convencerle a usted? Hasta ahí podíamos llegar. Lo visceral y más cuando está concentrado en el sentimiento negativo hacia alguien o algo es muy difícil de cambiar. Entiendo que usted no quiera continuar hablando de cosas que desconoce, cuyos argumentos no le importan, basado en datos que no quiere oír y que tampoco sabe interpretar. Usted no tiene ni idea de los 16.000 millones, ni cómo se calculan, ni los métodos que se utilizan, ni de las críticas de expertos que no coinciden con ese cálculo ni de si puede ser o no que haya errores de bulto. Tampoco tiene idea ni ha analizado de verdad cómo funciona el Estado de Bienestar, el sistema de financiación, el Estado de las autonomías, las leyes de la lengua, las competencias de las CCAA, los Presupuestos Generales ni los Presupuestos de la Generalitat. Y lo que es peor, tampoco entiende demasiado bien lo que es el Estado de Derecho.

    Para mí sólo hay catalanes, los que dividen entre buenos y malos son los separatistas, los que hablan de la quinta columna, del anticatalanismo y creen que ellos tienen el único concepto posible de Cataluña. En Madrid también hay de esos. Pero muchos de ustedes no entienden ni lo que es España ni lo que es Cataluña que está en las calles, en las gentes que luchan contra los privilegios y los sufren y no en hechos de hace ya muchos años o en los reyes que desaparecieron en otra época.

    Usted repite datos que no saben de donde salen. Habla de 6.000 millones de cercanías en Madrid que por más que busque no se han realizado. Usted confunde el Plan de Cercanías, en gran parte paralizado, con las inversiones hechas.La diferencia en inversiones entre las dos ciudades debería mirarse, pero en gran parte tienen dos componentes: un túnel que se ha realizado y la diferencia de pasajeros. Le recomiendo que busque en Wikipedia Cercanías Madrid y Cercanías Barcelona y compare cifras. Es un ejercicio fácil y clarificador. Señor Nuncamais, en todo el presupuesto público, en la época de bonanza, las infraestructuras no han supuesto más del 3,35% del total. En el déficit fiscal nunca han podido suponer más del 0,60% del PIB y ello sin tener en cuenta el capital ya acumulado en cada región o las características orográficas o geográficas.

    Usted habla de trampa de La Vanguardia cuando no sabe lo que significa la financiación a través de cánones a las constructoras. Son coste de construcción derivados de decisiones desastrosas. El Tripartit se lució. Hoy hay paradas enterradas bajo parques en Maragall, Sant Pau, Putxet, Mandri, Lesseps, Sanllehy y muchas otras mientras pagamos cientos de millones todos los años por algo que no está hecho. La línea serán 48 km y en marcha hay 8 km. Le doy los datos que desconoce. Y se tienen que pagar no en la época de la burbuja, sino ahora. ¿qué han hecho con los ingresos tributarios de la burbuja? En otro sitio se ven, pero ¿dónde están aquí? ¿Eso no le preocupa? ¿Esos son los que tienen que sustituir a los obtusos mesetarios?

    Así que es comprensible que se limite a repetir datos sueltos que lee u oye por ahí que intenten sustentar su irracional obsesión contra algo que vertebra su pensamiento. Por eso se remonta a la historia y coge únicamente los aspectos negativos sobre el objeto de su odio y que lee en historiadores que se esfuerzan en subrayarlos, obviando el resto de elementos y como no puede ser de otra manera, un análisis serio de lo que pueda subyacer en esa historia. Todavía es más evidente en el relato económico. No tiene sentido obviar el cambio radical en los fundamentos económicos de Cataluña que se produce con el reinado de Felipe V, la modernización de tantas estructuras, la eliminación de tantas barreras feudales en el Reino de Aragón que permiten el despegue catalán tras la decadencia en la que estaba sumida.Tampoco tiene sentido obviar cómo los intereses catalanes guiaron durante tanto tiempo un periodo crucial como la Revolución Industrial y lo que es más importante, su consolidación. La política proteccionista impuesta tras el missatge a la Regent Maria Cristina, el arancel Cánovas, el arnacel Cambó o la protección del mercado colonial para el textil catalán, responden a las exigencias (equivocadas desde mi punto de vista) de defensa de la economía catalana en detrimento de las propuestas librecambistas castellanas. Esta política y el apoyo catalán y norteño a derribar cualquier periodo liberal, incluso a través del apoyo al carlismo, están en la trastienda del fracaso de la Revolución Industrial en España (narrado en parte por Jordi Nadal) y es el fundamento de la consolidación de la industria catalana a través del mercado cautivo español y de ultramar. Y tampoco puede despreciarse la política del INI durante el franquismo, la acumulación de capital público en Cataluña y País vasco en ese período o las infraestructuras inexistentes en otros territorios de las que dispuso Cataluña. Estas políticas están en la base de parte de la desigualdad territorial en España, pero también en cierto atraso respecto a Europa y en la rémora que la economía española y catalana tienen hoy.

    ¿No se plantea por qué Cataluña despega de la decadencia económica con su supuesto mayor enemigo y pasa a ser la región más próspera? ¿No se plantea por qué con el mayor enemigo de Cataluña se ponen los elementos que consiguen que Cataluña se convierta en el primer beneficiario de la economía de ultramar? ¿no se pregunta por qué Cataluña es la región con mayor renta per capita y mejor nivel de vida mientras está el General asesino y con la época de gran autogobierno como es la posterior pierde unas cuantas posiciones? Curiosa manera de odiar e intentar aniquilar a una región.

    La ignorancia, la repetición de lo que se oye sin saber bien qué es son imposibles de contrarrestar. Volvemos a lo de siempre: villa y Corte, Felipe II, Moragues, la Ribera… ¿por qué no habla del sitio y bombardeo austracista a Barcelona en 1705? Sinceramente, han pasado ya 300 años para seguir con tanto odio y tanta manipulación. Aquí quien está anclado en la monarquía, lleno de obsesiones es usted y para nada servirán los argumentos. Podríamos hablar de mejores sistemas de financiación autonómica, más justos, de acabar con la España subvencionada y la de los privilegios, pero su irracionalidad e ignorancia no lo permitirían nunca. Acabaríamos con el retrato de Felipe V en Xàtiva. Lo peor es que el poder lo tienen en Cataluña mediocres tocados por la misma irracionalidad que usted que irresponsablemente nos están llevando a un lugar fruto de las alucinaciones y alejado de la razón y en Madrid gobiernan mediocres que defienden sus privilegios y su sistema.

    Yo de usted me buscaría otro refugio en su mundo más cercano, un mundo que entienda mejor, donde los sentimientos tengan una influencia positiva y que lo pueda dirigir usted y no el falso refugio que lleva prometiendo el nacionalismo y que ha inculcado a través de consignas y relatos que desconoce a un pueblo indefenso por su ignorancia. Busque la felicidad y no se deje amargar.

  7. nuncamàis

    Només unes quantes puntualitzacions.
    La línia 9 del Metro comprèn tot un sistema de línies d’una extensió que desconec però que es xifra en molts kilòmetres. És natural que tingui un cost molt elevat. Però el que no es decent és fer trampa, com fa La Vanguardia comparant el cost d’una obra pagada a terminis molt llargs amb una altra que no té aquesta característica. És natural que la Vanguardia tiri l’aigua al seu molí. Tothom sap quina tendència politica té (fundadores: don Carlos i don Bartolomé Godó), monàrquica, unionista i carca. Seria millor el nom de la Retaguardia.
    L’insistència el els temes econòmics, és d’una amplitud excessiva per comentaris amb un temps, unes possibilitats, i uns coneixements forçosament limitats, però el devessall de recursos econòmics volcats sobre Madrid per fer-ne una gran capital (enmig del secarral de Castella), fa que la mateixa presència de la capital, a la que es va traslladar la Villa i Corte en temps de Felipe II quan no tenia encara la població de Medina del Campo, parla clarament, com queda confirmat en l’obra de Germà Bel España Capital Paris, com Madrid, ja des dels seus inicis va xuclar els recursos de cercles geogràfics concèntrics cada vegada de radi més ample.
    Es varen dissenyar totes les infraestructures, carreteres i FFCC, de forma radial, amb càrrec AL PRESSUPOST DE L’ESTAT, començant pel ferrocarril, sense cap estudi econòmic de viabilitat, de Madrid a Aranjuez, és a dir, motivat especialment per complaure els monarques i tota la legió de paràsits que acompanyen a aquesta institució en els seus viatges als Reales Lugares. El Marquès de Salamanca, va preparar així la base per una de les fallides més sonades de l’Estat espanyol. Poc abans Catalunya va disposar del primer FFCC de Barcelona a Matarò, inaugurat l’any 1848 i pagat religiosament amb els recursos aportats pels seu impulsor, Miquel Biada, amb un previ estudi ben fet del seu rendiment.
    El mateix José Maria de Pereda diu en una de les seves noveles, i no recordo a quina, que Madrid ha estat el càncer d’Espanya, causat per la Monarquia, es clar, a qui tanta devoció té la Vanguardia.
    No tinc ganes de cercar les dades però, si vostè vol fer-ho trobarà que l’Estat espanyol és el campió mundial en nombre de fallides, si la memòria no m’és infidel de l’ordre no gaire llunyana a les vint. La Villa i Corte va ser un campió del malbaratament de diners, atenent encara al fet que disposava dels quantiosos recursos que extreia amb el robatori de les riques mines de Perú i Bolivia.
    L’estructura radial de totes les infrastructures ha estat fet només en benefici de Madrid, que qualsevol visitant pot veure com una bella capital enmig del secarral de Castella. Salta a la vista i és de tota evidència que tota aquella riquesa de tota mena ha estat extreta amb l’espoliació d’Amèrica, d’Espanya, especialment dels Països Catalans, i de les subvencions europees. “Madrid, el primer gorrón de España”.
    Resultat: una xarxa centralitzada de FFCC, sis eixos viaris, un hub aeroportuari que malgrat totes les trampes per les que l’Estat espanyol ha estat sancionat per Brusel·les per atemptat contra la competència, un aeroport que darrerament està essent atrapat pel de Barcelona en volum de viatgers, unes inversions en l’aeroport de l’ordre de 3 o 4 vegades al de Barcelona i slots sobrants, un sistema de rodalies en el que s’ha invertit en pocs anys uns 6.000 MEURS mentre que a Barcelona s’ha invertit la sisena part.
    Ja no em resta ni temps, ni ganes de parlar del Corredor Mediterrani i del Corredor Central del Pirineu però sí m’abelleix de dir que el lobi Fermed ha conseguit la part de finançament del Corredor Mediterrani que correspon a la UE, i que l’Estat francés s’hagi negat en rodó a continuar el Corredor Central encara que l’Estat espanyol persisteixi en la numantina idea de construir-lo, pujant fins a 900 metres els combois que travessessin el Pirineu per 50 kilòtres de túnel per Camfranc. Amb aquesta follia l’Administració espanyola aquesta demostrava clarament que preferia suicidar-se amb tal de poder perjudicar-nos. El volum de mercaderies de la zona d’influència del Corredor mediterrani multiplica per quatre o cinc les del Corredor central.
    Però, tot i el que es deriva de les dades (citades de memòria) que he donat, no és res més que un motiu secundari de la meva decisió de ser catala NO ESPANYOL.
    El tractament rebut de l’Estat espanyol des de fa segles, que encara dura en tots els aspectes de la nostra nació ÉS LA RAÓ PRINCIPAL QUE L’HORROR QUE EM FA LA PARAULA ESPAÑA.
    Els assassinats de Felip V, els incendis de nombroses poblacions arreu dels Paísos Catalans, la burla sagnant del cap del General Josep Moragues al Portal de Mar penjat dintre d’una gàbia, l’enderroc del barri de la Ribera practicat obligatòriament pels propis habitants, les agressions (que encara duren en aquest bdemocràcia tan millorable) contra l’idioma, els bombardejos cada 50 anys de Barcelona des de Montjuic són la causa de la meva decisió de votar SI SI.
    Si tot el que he dit i que s’endevina que és una petita part del Memorial de Greuges li pot aportar alguna llum sobre el títol de l’escrit que encapçala aquesta línia argumental sobre el motiu que aquest parli dels bons catalans i els mal catalans, em consideraré satisfet. Jo penso que alguna cosa té a veure perquè els unionistes parlin de bons catalans i mals catalans, qualificació que em guardaré mai d’utilitzar però que vostè ha suggerit.
    No m’ha convençut res del que ha abocat incansablement responent als meus escrits. Tanmateix espero que comprendrà que amb el que he dit fins ara considero que si qui em llegeix té una mínima bona fe i empatia ja no cal dir res més. Com que suposo que continuarà com una paret de frontó tornant la pilota de la manera que ho ha fet fins ara, em permeto deixar-lo amb les seves Constituciones, Monarquias i altre dèries. Passi-ho bé.

  8. Lo que hay que oir

    Señor Nuncamais, no hay duda que el Estado Español como todos los estados y en su caso en un grado muy alto, rapiña. Efectivamente, las Administraciones Públicas españolas y entre ellas la catalana entre las que más, esquilman a muchos ciudadanos de manera escandalosa y no devuelven a la sociedad gran parte de lo que nos roban de manera coactiva. Pero déjeme que le diga varias cosas:

    1) El déficit fiscal según la metodología nacionalista, en realidad se produce en más de un 75% en sanidad, Seguridad social, Educación y Servicios Sociales.
    2) La metodología es un engaño total. Mezclar flujo monetario con lo que recibe un territorio de una Administración es una aberración. El flujo monetario tiene sentido con la Balanza económica, no la fiscal. En ese caso hay que añadir el flujo comercial. El verdadero déficit es el de la clase media y productiva de todo el país respecto a la casta extractiva parasitaria enquistada entre políticos, Administraciones Públicas, Sindicatos, Cajas de Ahorro y Bancos o Empresas que chupan del Estado (véase energías, constructoras y sectores subvencionados de todo tipo)
    3) En los últimos años, la Balanza de Cataluña, la mires como la mires está entre equilibrada y el superávit ateniendo al gran déficit público en el que nos movemos. El déficit fiscal de este monstruo estatal lo sufraga el endeudamiento. En Cataluña, los sectores separatistas, para seguir con la ilusión del España nos roba (¡qué mezquino eslogan!) han tirado de la neutralización de las Balanzas fiscales. A la propia Generalitat le salen balanzas equilibradas sin déficit al no neutralizar. Luego se introduce la neutralización, se mete el flujo monetario de manera inadecuada, se duplica el déficit… Dicho esto, los Planes de Pago a Proveedores, el FLA y otros sustentos financieros a la Generalitat para sufragar despropósitos que luego comentaremos, deberían tenerse en cuenta
    4) Ya hace tiempo que ha quedado más que demostrado que las Balances Fiscales de Alemania no tienen ningún tope en el 4% en el déficit fiscal. Tampoco hay ordinalidad fuera del sistema de financiación que supone únicamente el 20% de los ingresos de los Lander. De hecho, teniendo en cuesta el Gasto del gobierno federal de Berlín, la Seguridad Social y el Seguro Sanitario, hay Landers con déficits muy superiores a los de Cataluña. Lo habitual en Estados del Bienestar sobredimensionados y con diferencias de renta per capita entre sus territorios.
    5) Ni con el falso déficit fiscal del 8 por ciento del PIB pasaríamos al lugar 10 o 12 de renta. Es matemáticamente imposible. Coja cualquier estudio de Balanzas, el que quiera y sólo Aragón podría pasarnos si Cataluña tuviese un déficit del 9% y Aragón un 10% de superavit. La ordinalidad a la que usted se refiere no es de renta disponible, es comparar el ingreso fiscal por habitante con el gasto fiscal por habitante. O sea, la base del Estado del Bienestar: Los ricos pagan más y recibimos lo mismo en servicios universales y se compensa a los necesitados.
    6) Línea Madrid Barcelona de AVE: 9.000 millones de euros. Línea Madrid Valencia de AVE: 4.050 millones de euros. Línea 9 del metro: 16.000 millones. Entiendo que no tiene ni idea de estos datos dado el monopolio informativo manipulador de los separatistas. Tendría que leer sobre el coste aplazado (mal llamado de financiación) de la L9 que paga canons a las constructoras para poder costear la obra cuando no se sabe ni cuando terminará.. De ridículo nada. Es al revés: ¡¡escandaloso!! En otro mensaje le paso los links de La Vanguardia y El País donde verá los datos que le comento. ¡¡Más cara que el AVE Madrid Barcelona!! De hecho, solo en coste directo, antes del coste aplazado (monumento al robo al ciudadano), la L9 es el 66% del coste de ese AVE. Sólo con esas noticias, para ser coherente, debería reconsiderar todo su planteamiento respecto al despilfarro. La L9 representará un 30% de todo el coste del AVE español. Haga sus cálculos. No es difícil, aunque entiendo que veas como ridículo lo que desconoces. Por eso te paso las fuentes en el próximo mensaje
    7) De Banca Catalana sólo ha hablado usted. Yo ni pío. Así que su “i, el que és més greu, que parlis del cas de Banca Catalana” es fruto del responder a piñón
    8) La ley Wert mantiene las competencias en lengua de la Generalitat y sólo introduce algún modesto cambio para que se cumplan las Sentencias del Supremo y los valores de la Constitución. Lo que no tiene la Generalitat es competencia para incumplir las leyes y lo que dicen los jueces. El 100% de los niños catalanes no pueden estudiar en castellano. En Valencia es un porcentaje menor con tus propios datos. Y por cierto, en Baleares no hay ninguna barbaridad fuera de la que se produce en toda España: que los políticos nos dicen qué, cuánto, cómo o en qué idioma tienen que estudiar los alumnos. Estaríamos mejor si simplemente se metiesen en comprobar que los alumnos alcanzan el grado de educación que entre todos creemos que se requiere.
    9) La Comunidad Valenciana y Baleares, como Cataluña tienen competencias en educación y lengua. Así que si Cataluña puede elegir el modelo de educación, Valencia y Baleares también. Es ridículo defender que lo de un lado es ejercer sus competencias y derechos y lo otro un “genocidio lingüístico” Está fuera de toda lógica argumentativa
    10) Ya. Oriol Pujol, como Gurtel, Bárcenas, Bankia, Catalunya Caixa, ERE, UGT, Palau, Mercurio, Pretoria, Sanitat… todavía no tienen sentencia y no son culpables oficiales. Por coherencia no debería hablar de ninguno y en cambio. Todos sabemos lo que hay y no utilicemos dobles raseros para justificar argumentos y caer en el maniqueísmo de unos buenos y otros malos dependiendo de donde son. No es bueno para ninguna sociedad.

    Nada bajo el sol: todos buenos en un lado y malvados en el otro. Unos roban, los otros, no. Unos gestionan bien, los otros mal. Unos ejercen sus derechos y libertad cuando imponen a través de la mayoría coactiva de los políticos y los otros colonizan, provocan genocidios, persiguen y acaban con la libertad. Lo de siempre.

    En el siguiente mensaje, los links prometidos

  9. nuncamàis

    Evidentment em vaig deixar un zero, No són 1.600 sinó 16.000 milions d’euros els que ens birla Madrid.
    Tu manipules les dades al teu albir. Fins fa ben poc eren 135.000 xiquets els que no podien estudiar valencià per falta de places, + la banalització del LAPAO + les brutalitats fetes a les Balears + la llei de Wert que s’oposa a les normes de que ens hem dotat els catalans perquè TENIM COMPETÈNCIES EXCLUSIVES SOBRE LA LLENGUA. A més de les normes legítimes que Catalunya ha promulgat hi ha una gran diferència entre la manera com aquesta és tractada a Catalunya i a València, ja que a Catalunya ha estat acceptada totalmentre la immersió lingüística (amb l’única excepció d’unes desenes de gent disposada a crear problemes on no n’hi ha.
    Hi ha, a més el fet de que la immersió ha estat ben qualificada a tots els ámbits en els que hi ha hagut qüestions relacionades amb el bilingüisme.
    A més, reitero que hi ha centenars, o potser milers de disposicions de l’Estat espanyol, d’abans fins hi tot de la vinguda d’aquell criminal borbó conegut amb el nom de Felip V que va intentar erradicar el català de l’àrea que li era pròpia en la que la gent del poble desconeixia completament la llengua castellana que s’ha imposat arreu per la força de les armes, els decrets, i les decisions capritxoses, que han estat les causes de l’expansió del castellà per tot el mon, contràriament a les mentides propalades pel Caçador d’Elefants i altres mamífers del sexe femení, algun dels quals tenia sempre a l’abast en un palauet molt pròxim de la seva vivenda.
    Aquestes causes aquí exposades són les que, des de la meva infància (vaig nàixer el 1929) han fet de mi un català, sense cap mena de dubte i m’han fet conèixer que l’Administració castellana ha estat des de sempre la gran enemiga de Catalunya i, en certa manera, també de la major part del poble espanyol, al que se li té segrestat el pensament amb un sol nom: España, que està magnificada en un altar mentre els grans bandarres que viuen de la seva manipulació privatitzen els beneficis, i socialitzen les pèrdues (SACYR, Castor, Bankia, Repsol…), però que no són més que una confirmació de la decisió que vaig prendre des d’una edat molt primerenca, de ser català i de veure l’Estat espanyol com el rapinyaire que, a més de robar-nos la identitat ens condemna, encara, per a més inri a un robatori dels nostres recursos obtingunts a través d’una fiscalitat immisericorde i unes inversions que ens extrauen 16.000 MEURS i no sols això, sinò que ens roben el que els seus pressupostos prometen quan es redacten i després no s’executen gaire més enllà del 25%. Aquest dèficit, del que no es dona cap raó més enllà de “no hay dinero”, fa que, a més d’un finançament insuficient, l’Estat espanyol incompleixi la seva llei de morositat recentement aprovada.
    Com pots comprendre em dol que també hi hagi corrupció a Catalunya, però, t’he de dir, que tant els fets (que veus de manera totalment esbiaixada, donant-ne per certs molts abans que hagin estat degudament jutjats (Oriol Pujol)) i, el que és més greu, que parlis del cas de Banca Catalana de la que Pujol pare va ser absolt amb tots els pronunciaments favorables. Guardo, a més, com una ofensa indescriptible, l’actuació inconcebible del Ministre de l’interior, responsable últim d’ofenses que ni ha pogut provar, ni ens vol dir d’on han sortit, fet pel qual, si el senyor Fernández Díaz tingués un àtom tant sols de vergonya ja hauria d’haver desaparegut de la vida pública i s’hauria d’haver apartat de la nostra vista. Els imports de que parles i la comparació que fas de la línia 9 del metro amb l’AVE és ridícula atès que qualsevol línia d’aquest transport és força més cara que la línia 9.
    L’Estat espanyol, ha malbaratat milers de milions en AVEs, de tal manera que, essent Espanya un estat de mida mitjana, es troba en segon lloc en kilòmetres d’AVE construits, només superada per la Xina. Per més que es vulguin retorçar els arguments, s’ha de reconèixer que les dotzenes de fallides sofertes per l’Estat espanyol al llarg de la seva història, que són un rècord mundial, i han estat degudes al malbaratament en infraestructures al servei de la Villa i Corte de Madrid (carreteres i FFCC d’estrutura radial amb càrrec als pressupostos de l’estat), veritable càncer que corrou no sols Catalunya sinò en certa manera tota Espanya que els governs de torn només veuen com una possibilitat d’obtenir recursos per a la Villa i Corte, veritable foneria que utilitza al seu profit tots els recursos que pot sostraure d’Espanya i de manera especial dels Països Catalans que són la seva primera font de recursos econòmics que extreuen sense cap vergonya i sense anestèsia.
    He parlat abans de 16.000 MEURS que ens espolien. Caldria fer constar, tanmateix que aquest import anual representa gairebé amb tota regularitat i constància pels volts del 8 per cent de PIB generat pels catalans i el 43 per cent dels impostos recaptats a Catalunya. Per altra banda la immensa majoria de democràcies mundials no solen tenir cap regió a la que se li sostregui anualment més del 4 per cent del PIB (alguns Laender alemanys). I, per més inri, no es respecta el principi d’ordinalitat, essent així que Catalunya (que ostenta el quart lloc en producció de riquesa a l’Estat espanyol), té una renda líquida deprés d’impostos que la coloca en el lloc 10 o 12 (cita de memòria).
    Fins aquí una relació desordenada del “memorial de greuges” que Catalunya li pot fer a l’Estat espanyol, però que no té cap pretensió d’exhaustivitat; raons de manca de temps i tenir una memòria insuficient.
    Aquí queda encara un aspecte no menor per ser citat: la Constitució de l’Estat va ser votada després d’haver estat redactada en unes condicions totalitàries amb el record i l’amenaça del Dictador assassí (en realitat del seu exèrcit encara sotmès a la putrefacció dictatorial). Ara, aquells passatges que en fan una Bíblia intocable, són els que invoquen amb un fervor gairebé religiós tots aquells indecents que ara la veneren religiosament quan la blasmaven i si oposaven abans de la seva votació. La raó és ben simple: quan la major part dels ciutadans (després de la dictadura inhumana) veia la Constitució com una garantia de convivència aquest aspecte era rebutjat pels franquistes que, més tard s’han acollit a la mateixa Constitució per fabricar-ne una cotilla per asfixiar els pobres súbdits (sic).

  10. Lo que hay que oir

    Senyor Nuncamais, jo no dic que estigui bé utilitzar el terme nazi respecte als separatistes, ni que es banalitzi al respecte. Dic que no té sentit poder fer-ho amb el feixisme (també brutal) i no sigui un insult i cridar quan t’ho fan a tu. I també dic que és part de la llibertat d’expressió dir que hi han coses que tenen analogies amb certs fets del passat. Vosté ho fa continuament, encara que podem creure que està equivocat i està en el seu dret de fer-ho.

    1) Genocidi és per persones. Erradicar el català (genocidi?) quan s’estudia en català?, quan pots publicar en català el que vols? , quan és l´únic idioma de la Generalitat?… És una bestiessa. Si es vol erradicar es prohibeix totalment i això no es va fer ni al franquisme. Durant el franquisme hi havia teatre, literatura, premis literaris, càtedres de català, revistes (Cavall fort va néixer a 1961!!!), escoles de català. Les emissions de TVE en català són de 1964…Està clar que va haver-hi repressió i intenció de fer el castellà l’idioma oficial, però les mesures per erradicar un idioma, són altres. La prohibició total. No es confongui amb el que dic. Diferencio entre erradicar i fer que sigui una llengua no oficial. Per cert, a València es pot escolaritzar en valencià (català si vol), aquí no pots en castellà. I per favor, no em vingui amb tot el rotllo habitual dels experts, de si acaben sabent tot, de la cohesió… Només dic que vosté es queixa de qui ha nens que no es poden escolaritzar en català i aplaudeix altres coses a altres llocs. La llei Wert? Uff!!! què fort, si es demana s’haurà d’introduir raonablament (segons el que decideixi la Generalitat) el castellà com una altra llengua vehicular. Què fort!!!! Quina discriminació!!! Potser si es fan dues assignatures en castellà, els nens s’intoxiquen i el català desapareix. Vinga, una mica de sentit comú

    2) Born: 74 millions. Pràcticament com el cost públic de l’aeroport de Castellò. El problema és el cost!!! Una miqueta menys que l’estadi de Cornellà!!! I sumi el cost anual de mantenir-ho. Apart del sectarisme que s’utilitza al Born, el problema és que és una barbaritat de diners, amb ús partidista en plena crisi. Per menys de la meitat es podria haver fet una cosa cultural més que digna.

    3) Nuncamais, no són 1.600 MM, la xifra repetida pel Ministeri de la Veritat són 16.000 millions. Em refereixo al fals dèficit fiscal. Si el malbaratament de diners públics de Madrid et val per voler la independència, el de Barcelona, t’hauria de valer per no voler-la. No em serveix. A mi, em molesten totes les despeses injustificades. A tu només et valen com argument les que t’interessen (segons el teu criteri ja que per a mi no t’interessa cap malbaratament de diners públics)

    4) Línia 9 del metro. No m’extranya que el silenci de la premsa d’aquí et faci no saber de què parlem. La L9 tenia un pressupost d’una miqueta més de 2 mil millions i finalment acabarà en 16.000 millions. Ho pots mirar a internet. I no sabem si s’acabarà i quan s’acabarà. Són 15 Ciutats de les Arts i les Ciències, vàries línies d’AVE!!!!, 100 aeroports de Castellò, 15 aeroports, de Ciudad Real, 14 rescats d’autopistes radials… I porta un retard de uns quants anys. Però saps què? cada mes paguem parades de metro fetes però que no tenen túnels. Paguem la concessió!!!! sense trens, sense viatgers, sense túnels i les empreses constructores que les han construit, cobren (Lesseps, Plaça Maragall, Guinardó, Mandri…). Cobren i no sabem quan es farà!!! O si es farà. I Mentrestant hi ha directius de GISA imputats i casos silenciats… Et sona l’anotació del 5% per la L9 del metro al cas Palau? Per cert, la línia 11 de Barcelona es va construir amb fons europeus i els fons al metro de Madrid son un % petit del que s’ha invertit allà, on s’ha construit molt més que a Barcelona amb diners dels madrilenys millor utilitzats que els dels catalans. Només cal estudiar els números de veritat

    5)El punt no és que “tu més”. Per mi no hi tu i jo, M’afecta tota la corrupció. I per desgràcia hi ha moltíssima aquí que s’afegeix a la de la resta de l’Estat. De veritat estas tranquil, encara que no estigui imputat amb que Jordi Pujol fill tingui els comptes que té a Suïssa. De veritat creus que és net? I que estiguin empadronats a Madrid per que es paguen menys impostos? I que cobrin comissions per que es deslocalitzin empreses catalanes? No m’ho puc creure. La corrupció tampoc en val com argument per la independència. La solució és lluitar contra ella aquí i allà. Has vist tots els casos que t’he relacionat? I amb el 3% sempre present!!!

    Podríem estar tot el dia, per que desgràcia aquí i allà es fan les coses molt malament. No es crgui que a Barcelona es fan millor

  11. nuncamàis

    Després de rellegir l’escrit que he respost no vull deixar de completar la resposta encara que sigui a costa d’utilitzar més temps (que és un bé escàs).
    -1. El dir que si hi hagués hagut intenció genocida contra el català, aquest ja hauria desaparegut demostra un desconeixement groller de la realitat. Per França fer gairebé desaparèixer la nostra llengua d’una extensió minúscula dels Països Catalans ha estat relativament fàcil, malgrat que encara hi ha col·lectius com els gitanos del Barri de Sant Jaume de Perpinyà i altres que li són fidels. De fet la política de genocidi lingüístic espanyola contra el català ha estat constant i l’la deixat en estat ruïnós en algunes comarques del País Valencià. Hi ha abundant literatura que ho acredita fins a l’extenuació, així com cites de disposicions de prohibició del català en àmbits tan variats entre els que compten les lloses funeràries així com l’ensenyament del catecisme, en contradicció amb les paraules mentideres del Monarca. Encara avui dia, en aquesta democràcia tan millorable que sofrim hi ha alguns fets esborronadors: 134.000 escolars que no es poden escolaritzar en valencià, la vergonyosa llei del LAPAO a la Franja de Ponent, i les mesures autocràtiques contra el calalà a Balears, i la llei Wert, sense comptar el retrocés de l’ús de la llengua a la justícia, la manca de protecció en l’àmbit del cinema i dels audiovisuals, quan hi ha un mandat constitucional que ordena clarament la seva protecció. En lloc de protegir-lo, en aquesta democràcia “sui generis” tot freqüentment ens arriben notícies de forces de l’ordre públic de l’estat (i fins i tot d’una revisora de ferrocarril) que atempten contra els nostres drets lingüístics. Tota l’actuació de l’Estat espanyol en matèria lingüística està afavorint les següents anomalies: la negació, de facto, del dret dels usuaris catalans de la Justícia de ser atesos en la seva llengua, el fet que la primera llengua que va disposar d’una versió de la Wikipèdia (sector privat), i que és (cito de memòria) la desena llengua en importància de la UE no tingui ni veu ni vot ni en el Congrés de Diputats ni en el Senat i sigui mirada de manera suspecta pel poder espanyol (sector públic) i que, en conseqüència amb la seva política poc amistosa, l’Estat espanyol no ha fet res per que tingui presència a la UE.
    -2. És curiosa la menció de les obres del Born com a exemple de malbaratament dels cabals públics. L’origen de les obres dels Born va ser la intenció inicial d’utilitzar la coberta per hostatjar-hi una biblioteca pública i, quan, com a conseqüència d’aquestes obres es va descobrir l’estructura soterrada del barri de la Ribera, que va ser enderrocat pels propis habitants per ordre de Felip V, varen conservar-se les restes com a record amable d’aquell ferotge anticatalà.
    Com a conseqüència de les investigacions es tenen dades detallades entre les que figuren els cognoms de totes les famílies que varen ser obligades a abandonar les seves vivendes i enderrocar-les
    Que suggereix el meu corresponsal que calia que fessin els responsables si eren “bons catalans”?
    -3. Crec que la menció dels escàndols de SACYR i de la corrupció si que té a veure per poder ser citat com uns dels motius (entre molts altres) per estar a favor de la independència de Catalunya de l’Estat espanyol. Són l’origen dels imports que cal afegir als 1.600 MEUR/any que els catalans, mentre formem part d’aquest Titànic que s’enfonsa estem obligats a pagar.
    -4. I no em voldria estar de fer una menció a aquell “i tu més” que, amb tanta mala llet com amb injustícia manifesta el meu corresponsal em fa saber. Voldria dir-li que em dolen més les malifetes dels meus que les dels enemics. Dit això, parlar de la línia 9 del metro com de la més gran atzagaiada de l’Estat és una exageració brutal i no té comparació ni amb les línies de metro, amb portes al camp, que s’han construït a Madrid, amb fondos europeus (que han estat negats al metro de Barcelona), ni amb la construcció d’autovies radials a Madrid, al mateix temps que s’aprobaven autopistes de peatge paral·leles (ruïnoses, que ens tocara pagar als súbdits d’aquest estat, com tantes altres fallides, les de SACYR a Panamà incloses). Aquí podriem afegir els AVE que poden ser rendibles a partir de 5 milions de viatgers/any, quan l’únic que hi arriba és el de Barcelona Madrid amb 6 milions; cap altra línia ni s’acosta tan sols a 3 milions/any, amb dues línies clausurades amb 3.000 i 3.300 viatgers/any. Mentre a França la línia Paris-Lyon té 20 milions de passetgers i el dit tren bala japonés en té més de 100 milions. Com gosa comparar el disbarat de la línia 9 del metro dient que és el més gran de l’Estat espanyol?
    -5. El que vostè cita com els Pujol seguit dels comptes a Suissa, ha de saber que l’únic polític “sub judice” dels Pujol, és el senyor Oriol Pujol del qual encara no es coneix la responsabilitat, que el senyor Jordi Pujol va ser absolt del cas de Banca Catalana, i que el muntatge indecent a que va ser sotmès pel Ministerio del Interior va ser això, un muntatge del que ningú es va responsabilitzar i pel que el Ministre ja hauria d’haver dimitit perquè va ser incapaç de descobrir la persona que havia prevaricat. Quan als compte a Suissa faria molt bé de ni anomenar-los mentre encara està per esclarir l’origen de les desenes de milions dels cas Barcenas, presumiblement una petita part (la “sisa”) com s’anomenen els diners que algunes minyones de servei desaprensives li feien a la senyora.
    -6. Finalment li donaré parcialment la raó en una cosa: se’m va escapar la paraula feixistoide (que tot i això es diferent de feixista i que no té la maícia ni la gravetat de la paraula nazi amb la que des de l’administració de l’Estat se’ns dirigeix com a insult a tots aquells que pacíficament volem la nostra independència i als que se’ns nega que puguem votar)

  12. Només un aspecte dels molts de la resposta al meu escrit: el nazisme té una definició que no encaixa en absolut amb l’aspiració d’un poble d’arribar a la majoria d’edat. Per altra banda els mètodes dels nazisme han estat presidits sempre per la brutalitat pura i dura que només es concep en indivividus infrahumans com en realitat varen ser els nazis històricament. La banalització dels conceptes tan contundents com el nazisme desqualifiquen totalment aquells que els apliquen com un insult als que difonen una ideologia contraria a la seva pròpia. Sóc del parer que és inadmissible invocar la llibertat d’opinió per justificar els insults, més encara quan aquest són tan gruixuts com els que tenen relació amb sers infrahumans que utilitzaven les cambres de gas contra sers indefensos per motius racials. I és precisament per aquesta causa per la que en els països civilitzats està penada la banalització d’aqeust mot així com el negacionisme de les brutalitats comeses per aquells bàrbars. És unicament en aquesta monarquia bananera que suportem els súbdits (sic) que hi ha un concepte de dret contaminat pel franquisme ideològic que permet llançar impunement el mot nazi com un insult, on es permeten glorificacions del Dictador i de la División Azul, on, dècades després d’haver-se robat a punta de pistola documents a particulars, a sindicats i a institucions democràtiques, només se n’han restituit una infima quantitat als seus legítims propietaris, on ministres autoritaris dicten lleis inhumanes, on se segresta la voluntat d’un poble sense ni tan sols permetre-li el votar en referendum contra la metròpoli que intenta esquarterar-lo i fer-lo desaparèixer com a poble, amb una estructura de l’Estat que es capaç de qualsevol abús perpetrat des de les seves clavegueres, amb un sèrie de portes giratòries perquè els ex-administradors d’aquest estat puguin, mentrestant aquest sistema, rebre un premi molt important per les seves prevaricaions passades (o en espera de altres prevaricacions futures) en favor de companyies privades, v.g. la ficció del dèficit tarifari de les elèctriques que cal ser imbècil per creure que és una realitat quan els soferts súbdits paguem el kilowat més car detot Europa, llevat, crec, d’Irlanda i Xipre que tenen el handicap de la insularitat.
    He dit alguna falsedat? o he exposat una mínima relació de les potents raons que ens ha de moure a tots els habitants dels Països Catalans a lluitar sense descans per una República Catalana? Per altra banda qui és capaç de ser tan indigne de rebre les constants agressions a la pròpia identitat com les que rebem els catalans de l’Estat espanyol des de fa segles?
    Bé, aquí m’aturo no per manca de tema sinó per manca de temps. Bona nit.

  13. Lo que hay que oir

    Parlar de genocidi lingüístic al català i al mateix temps de decència intel·lectual no té gaire sentit. Si hi hagúes voluntat, el català hagués desaparescut. França ho sap molt bé. De fet el terme usat amb una llengua ja no és correcte. Posar les infraestructures, Sacyr i la corrupció en el debat de la independència, tampoc. Parlem d’aeroports com el de Lleida, del immens cas de corrupció i despesa desproporcionada (la més gran de l’ESTAT Espanyol) de la L9 del metro de Bcn, parlem del Mercat del Born i de tants i tants casos de corrupció a Catalunya: ITV, Sanitat1, Sanitat2, Sant Pau, Palau, Mercurio, Pretoria, Campeon, els Pujos i comptes a Suïssa,.. El que fa falta és honestedat intel·lectual. També és molt curiós parlar del feixisme amb tranquilitat per els altres i després posar com escàndol que els hi diguin a ells nazis. I a més volen prohibir a qui els hi diu!!! Censurar i prohibir les opinions no és feixista? O només depén de qui és el destinatari?

  14. nuncamàis

    I els negocis decidits a la llotja del Bernabéu, i les infraestructures fetes pensant amb el cul (amb les traves posades al Corredor del Mediterrani, i la tossuderia per imposar el Corredor Central del Pirineu, AVEs sense passatgers, aeroports sense avions), el genocidi lingüístic a que sotmet el català (especialment a Valencia, on 130.000 escolars no tenen plaça per aprendre’l, a Balears amb la dictadura del PP a que se sotmeten les escoles on s’ensenya, a la Franja de ponent amb la burla del LAPAO,…), i l’espoliació de 1.600 MEUR, i la corrupció per finançar el partit dels franquistes, i la qualificació de nazis que rebem els que DEMOCRÀTICAMENT i PACIFICA optem per la independència de Catalunya mentre ens neguen el Dret a Decidir, i les lleis feixistoides que s’estan aprovant, i la política de socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis (hipoteques, casos com el de Sacyr al Canal de Panamà, etc), i … quina qualificació li mereixen a l’il·lustre autor de panflet que encapçala aquest fil argumental ? Em permetrà que li recomani una mica de decència intel·lectual?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s