En Wert, la té petita!

Publicat a edp.cat

Una de les raons per les que molts catalans no ens sentim espanyols és per la bel·ligerància persistent dels descendents del Cid Campeador amb el català. Han passat anys i panys i l’anhel dels espanyols per escanyar la nostra cultura i el nostre idioma es manté amb la mateixa força i el mateix empeny que nosaltres tenim per a conservar-los. Recordo ja fa uns quants anys, escoltant Francesc Ferrer en un programa a TV3 que li va dir al entrevistador referent al Felip V, que els espanyols ens havien volgut aniquilar no solament a nivell cultural sino físicament. Allò em va semblar una mica fort però veient el que està passant entenc que un home curós com ell digués el que va dir aleshores.

La relació del vencedor amb el vençut perdura, és una informació que arrela en el gens dels que fa tres-cents anys ja guanyaren una guerra traïdora i a la mínima oportunitat que es té aflora en forma de llei laminadora, tribunal de justícia o constitucional, espoli fiscal , esborrany del Mundo o tendència re-centralitzadora. Si després de quasi bé 35 anys de democràcia això no solament no s’ha anat apaivagant si no que empitjora, és que la mania persecutòria espanyola és crònica i no hi ha fàrmac que la curi amb l’euro per recepte o sense. En comptes d’estar com el botifler del Duran fent d’arquitècte tècnic del cony de pont aquell que ha de refer la unió amb una Espanya que ens ofega, hem d’anar molt més depresa que abans, més que mai, exercir el nostre dret a expressar-nos lliurament i fotre el camp, ja s’ho faran tot sols.

Wert, no és res més que l’eina executora del deu omnipotent de l’extrema dreta espanyola. És el monstre d’Aznarnstein a qui l’han dotat amb la força d’un estat opressor, la ideologia neo feixista de la FAES,  l’escut d’una constitució polsegada i d’unes ganes de buscar brega com les d’un homenot de taverna després d’haver-se pres dos empolles de vi dolent. És la presència perillosa de qui te el poder i ni un dit de seny, al monstre Wert l’han fet molt gros en tot menys en intel·ligència, la té ben petita.

La consellera d’ensenyament el va deixar amb la paraula a la boca, el que ja es coneix a Catalunya com “fer un Rigau” amb el ferm propòsit de dur aquesta llei al TC i promoure una insubmissió aplicant la que ja tenim a Catalunya, amb força, seny i determinació.

No ens deixem acovardir, ara més que mai n’hem de fer via. La resposta d’Espanya a la petició democràtica, ordenada i pacífica dels catalans no s’ha fet esperar i la resposta ha de ser igual de forta, CiU, ERC, ICV, PSC i CUP, per a quant la consulta?.

Il·lustració d’edp.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s