Analitzant Balances Fiscals. EUA

Aquest és l’estudi que vaig prometre de les Balances fiscals dels EUA, res a veure amb l’anàlisis presentat setmanes abans per l’Asclepio.

Estats Units d’Amèrica

La Tax Foundation, organització nord-americana no partidista, va calcular els fluxos interregionals dels estats i el Districte de Colúmbia (Washington DC) amb la federació dels Estats Units d’Amèrica (EUA) per a l’any 2005 (Tax Foundation, 2007). Aquesta organització utilitza, per una banda, les dades de Consolidated Federal Funds Report, una publicació anual del Census Bureau, en la qual s’estima la despesa federal regionalitzada, i, per l’altra, les dades de la recaptació tributària del Departament del Tresor.

Per la banda dels ingressos, la Tax Foundation corregeix les dades extretes del Departament del Tresor per tal que es reflecteixi la incidència impositiva i sigui consistent amb l’aproximació del flux del benefici. D’aquesta manera s’imputen els ingressos tributaris als estats on resideixen els individus que suporten la càrrega. El Consolidated Federal Funds Report atribueix la despesa als diferents estats seguint l’enfocament del flux de caixa. La publicació del Census Bureau inclou les partides de remuneracions dels empleats públics, les transferències als estats i al sector privat, les pensions, així com els anomenats préstecs a interès zero i altres pagaments directes. En canvi, exclou tota la despesa no atribuïble als estats, que suposa al voltant del 8 % del total, i que comprèn els fluxos fiscals amb l’exterior, els interessos del deute i altra despesa destinada a ens públics federals (agències).

Tenint en compte que el 2005 és un any de dèficit públic als Estats Units, Tax Foundation neutralitza el saldo pressupostari incrementant el nivell d’ingressos fins a la igualació amb les despeses. El dèficit és distribuït sobre la base de la proporció de cada estat a la càrrega d’impostos federals.

El quadre 4 mostra els saldos fiscals dels estats nord-americans i del DC, així com l’índex del PIB per capita en relació amb el del conjunt dels EUA. En el gràfic 4 s’observa que, sense tenir en compte el DC, hi ha una relació negativa entre els saldos fiscals i la riquesa dels estats. Ara bé, a diferència del que passa en els anteriors països, hi ha força més excepcions a la tendència general: bastants estats amb una renda per capita superior a la del conjunt dels EUA presenten superàvit fiscal i a l’inrevés. A més, s’observa que no hi ha un criteri d’ordenació coherent dels aportadors i receptors nets segons el nivell de renda. Aquest fenomen indica que el govern federal no persegueix la redistribució de renda entre estats, tal com es demostra, a més, amb la inexistència d’un sistema federal d’anivellament fiscal entre els estats.14

Cal fer esment de la particularitat del DC, del qual també es calcula el saldo fiscal malgrat no ser pròpiament un estat. Els resultats mostren un superàvit molt superior a la resta de territoris (un 37,21 % sobre el PIB), tot i gaudir del nivell més alt de renda per capita de tots els EUA. El DC, per raó de la capitalitat, concentra més despesa.

 

2 thoughts on “Analitzant Balances Fiscals. EUA

  1. asclepio1

    En definitiva, dos cálculos de Balanzas en el que se ven similitudes, pero que uno abarca 20 años y el otro sólo 1, mientras que el criterio de reparto de ingresos difiere entre los dos casos. El efecto sede en los ingresos según las Balanzas de “The economist” muestra un déficit muy grande a un Estado como Delaware donde un tratamiento fiscal muy ventajoso favorece que muchas empresas lo escojan como sede.

    Sin embargo, como en otros estudios, se muestra que las dificultades en los cálculos y las diversas opciones de criterio a la hora de realizar las Balanzas, puedan darse resultados dispares dentro de un abanico y que deficits entre el 5 y el 9% (Cataluña según diversos métodos) no son tan raros a lo largo de la geografía mundial.

    Por último, querría resaltar que en los EUA, el peso del Estado es relativamente (tampoco excesivo) menor que en Europa y que aquí como en ningún otro sitio, dado la movilidad y a que el gran peso de las infraestructuras están entre el sector privado y los Estodos, se muestra que con el gasto destinado a los ciudadanos (pensiones, subsidios de empleo, servicios sociales y sanidad) se produce una gran parte del déficit fiscal. Por eso, la batalla allí está centrada en el modelo impositivo a los ciudadanos, fuente del GRAN EXPOLIO.

    Saludos

  2. asclepio1

    Muy interesante. Había visto el estudio de la Tax Foundation del año 2004 y ahora puedo ver el del año 2005 en este resumen que nos traes.
    Lo primero que hay que decir es que las fuentes utilizadas por la Tax Foundation son las mismas que las utilizadas por “The Economist”. En el tema gasto (carga), coinciden al milímetro ya que salen del mismo informe. Las diferencias vienen en los ingresos, aunque no es que sean tampoco diferencias muy importantes. Mientras “The Economist” utiliza los datos del IRS repartidos por Estados tal y como están presentados por este Organismo Oficial, la Tax Foundation realiza ajustes a esos ingresos según un modelo creado por ellos mismos. En sus propias palabras: “In order to show more precisely who ultimately bears the burden of federal levies, the Tax Foundation has developed a tax incidence model which apportions the federal
    tax burden among the states.”
    Es decir, “The Economist” ha utilizado un puro criterio de flujo de caja en los ingresos, sin ajustar, mientras que la Tax Foundation lo ha ajustado con un método. La Generalitat, en su presentación de Balanzas Fiscales también ha ajustado el cálculo de ingreso. A mí, también me parece un método más fiel a la realidad ajustar los flujos de caja.
    Pero la gran diferencia entre los dos estudios es que uno hace referencia a 20 años (“The Economist”) y el otro sólo al año 2005. Y aun así, los resultados acaban diciendo cosas que no difieren tanto. Por ejemplo, en Connecticut (con un 90% del PIB de Cataluña), el estudio de la Tax Foundation le da un déficit fiscal mayor que el de “The Economist” y superior al 7%. El de New Jersey (casi el doble de PIB que Cataluña, 185%), no difiere demasiado y es cercano al 9%, en New York, con un efecto sede importante, la diferencia es de menos de un 1,70% teniendo en cuenta que uno es de 1 año y el otro de 20 años. En Nevada “The Economist” daba resultados de déficit relativamente bajo mientras que la Tax Foundation muestra casi un 7% de déficit, en New Hampshire (déficit bajo en “The Economist”), el estudio que nos presenta Eduard calcula un 6,4% de déficit con un PIB per cápita inferior a la media del país y en Illinois, un déficit en el 2005 de casi el 5% con un PIB per cápita sólo superior en un 5% al del país.
    Además, hay que tener en cuenta la gran movilidad entre Estados de la gente en USA que por ejemplo tiene un gran peso en los pensionistas y dado la importancia de pensiones y sanidad (Medicare) en el gasto federal, tiene sin duda un efecto significativo en las Balanzas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s