Al servei del poble de Catalunya

Publicat a l’Ara.cat

XAVIER ROIG | Actualitzada el 07/06/2012 20:30

Fa uns anys, en els ambients de discoteca de baixa estofa, es va posar de moda una cançoneta que es deia Aserejé . Una de les seves característiques (la principal consistia en el fet que era una porqueria) era que no s’entenia res del que deien les seves intèrprets quan la cantaven. Un diari la va utilitzar per a un acudit sobre les tradicionals ambigüitats de CiU. Un dirigent d’aquesta formació contestava per telèfon a una pregunta que li feien des de Madrid: “ Finalmente, en lo que concierne a la ley de partidos, ¿qué votaréis? ” El d’aquí contestava: “Ya lo tenemos claro: Aserejé “. I és que aquest ha estat, durant trenta anys, el tarannà polític de Catalunya: Aserejé . I hauríem d’anar assumint que com més desenvolupat i seriós és un país, organització o cultura, menys indefinicions, actituds tèrboles i pràctiques dilatòries tolera. Els reis d’aquesta tècnica són els àrabs. Allí els temes s’allarguen indefinidament i mai saps on són. El problema dels països que practiquen aquesta tonteria permanent és que acaben sent víctimes de la seva actitud. La formalitat, la claredat en els planejaments, el rebuig a la constant indefinició, l’anàlisi i la classificació són característiques de gent seriosa i evolucionada. En aquest apartat, convindria reconèixer que nosaltres estem a mig coure.

Però les circumstàncies forcen actituds. I a casa nostra el cercle polític es va tancant. La població espera que els partits i els seus líders es defineixin. Que acabi el permanent trilerisme polític de la Transició que ens ha portat al desgavell en què estem. La pregunta és clara: senyors polítics catalans, quins interessos defensen vostès?, els de Catalunya?, els de l’amo de Madrid?, obscurs interessos particulars? En aquest sentit trobo especialment clarificadora la intervenció que va fer el senyor Oriol Junqueras tan bon punt va sortir de la cimera del dia 30. La trobo interessant perquè és evolucionada, perquè és occidental, perquè és seriosa i perquè s’allunya de l’empastifada mediterraneïtat que, entre altres coses, està a punt d’enfonsar Europa. Accedeixin a http://www.youtube.com i busquin: “Roda de premsa d’Oriol Junqueras posterior a la cimera pel pacte fiscal”. Mirin-la si volen gaudir d’un exercici formal de claredat meridiana, pedagogia i rigor. El senyor Junqueras va dir que aquesta vegada Catalunya s’ho juga tot. Té raó. I va llançar tres missatges molt interessants.

Primer. Els catalans necessiten i tenen dret a recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar tots els impostos que paguen. El tema és de principis. (Jo hi afegeixo: si després ens gastem els diners en una cosa o una altra és un aspecte que nosaltres decidirem.) Reconèixer aquest principi sense condicions és bàsic. Segon. S’ha d’acabar el trilerisme que practiquen els polítics espanyols i que ha permès, fins ara, que Madrid es passi Catalunya sencera per l’engonal. (Jo hi afegeixo: i que ha estat gràcies a la covardia, als interessos i a la incompetència dels polítics catalans.) Agència compartida? No. La clau de la caixa aquí i gestionada per nosaltres. I prou. Tercer. Les provincials del PP i del PSOE del País Basc i Navarra diuen que defensen el millor per als ciutadans d’aquells territoris. Cal deduir que, si no ho defensen aquí, no defensen el millor per als catalans. Per tant, els electors catalans haurien d’actuar en conseqüència. (Jo hi afegeixo: i deixar-los de votar d’una maleïda vegada.) La raó és simple: no treballen pels interessos de Catalunya com fan altres provincials del seu partit en altres indrets d’Espanya.

Estem, doncs, davant una situació en què hauran de quedar retratats explícitament tots: mitjans de comunicació, empresaris, treballadors, jubilats… D’una manera o altra tothom s’haurà de mullar. Els catalans hem d’aprofitar l’ocasió perquè ens quedi clar definitivament quins interessos defensa cada partit o representant. Tots els partits s’hi juguen molt. Sobretot Convergència i el seu president, en qui alguns hem dipositat la nostra última confiança abans d’enviar-ho tot a rodar escales avall. No sembla que el president Mas sigui amic del trilerisme polític. El faig seriós i de cultura calvinista. Esperem que mantingui les idees tan clares com les expressa el senyor Junqueras. Pel que fa a la resta de partits, personatges i personatgets, que encara van vacil·lant i fent jocs de paraules (Duran inclòs), no cal esperar sorpreses. Ens toca a nosaltres classificar-los. Com va dir en Josep Termes: “Qui no estigui al servei del poble de Catalunya, botifler!”

One thought on “Al servei del poble de Catalunya

  1. Después de leer el artículo de Xavier Roig, tengo muy claro que el pueblo de Cataluña que él imagina no logrará jamás la Independencia. Jamás. Entre otras cosas porque ese pueblo por él imaginado es un SUJETO POLÍTICO MENOR DE EDAD:

    “La població espera que els partits i els seus líders es defineixin.” ¿Espera para qué? ¿Para ponerse detrás y seguirles? En un tiempo en el que las poblaciones no esperan ni definiciones ni a líderes (entre otras cosas porque se sienten engañadas y traicionadas por éstos),para ponerse en marcha y luchar por los objetivos y causas que creen justos, que la población catalana (en la mente de Xavier Roig) espere que los partidos y sus líderes se definan, es un mal síntoma. Y no sólo eso. Es una absoluta falsedad. Si hay poblaciones, pueblos, que en España se mueven sin esperar a ser convocados por partidos y líderes, estas son la catalana y la vasca. Poblaciones, pueblos, que se escapan del imaginario convergente o del peneuve. Poblaciones, pueblos, que se escapan del marco “nacionalista” porque el programa, la idea de país de los conservadores vascos y catalanes se les queda pequeña. Poblaciones, pueblos que, como demostró ya el catalán en 1936, declarando la República Catalana Independiente inmediatamente después del golpe de estado de los militares africanistas, están mucho más allá de la Agencia Tributaria Propia y cosas así. Poblaciones y Pueblos, que no caben en la mente convergente porque quieren ser SUJETO DE LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA. Asunto este absolutamente POLÍTICO. Sin independencia política, real y efectiva, no habrá independencia económica.

    Xavier Roig habla de los intereses de Cataluña sin definirlos. Los dá por supuestos, del mismo modo que a los partidos que los defienden y los que no, echando mano de un argumento muy endeble:

    “Les provincials del PP i del PSOE del País Basc i Navarra diuen que defensen el millor per als ciutadans d’aquells territoris. Cal deduir que, si no ho defensen aquí, no defensen el millor per als catalans. Per tant, els electors catalans haurien d’actuar en conseqüència. (Jo hi afegeixo: i deixar-los de votar d’una maleïda vegada.) La raó és simple: no treballen pels interessos de Catalunya com fan altres provincials del seu partit en altres indrets d’Espanya.

    Para que los electores del PSE o al PPC dejen de votar a esos partidos aquí hace falta que se les haga ver que esa decisión perjudica sus intereses, que esos votos van en contra de lo que el autor define como “lo mejor para los catalanes”, que es, lógicamente, votar a CIU. Porque en CIU sí, o por lo menos en Convergencia, se busca “lo mejor para los catalanes”, aunque el autor no diga qué es, exactamente, “lo mejor para los catalanes”, más allá del voto a la federación conservadora nacionalista. Lo cual me lleva a escribir que el voto a CIU no es lo mejor para los catalanes, es lo mejor para CIU.

    Eso sí, Xavier Roig tiene la honradez de confesar:

    “Tots els partits s’hi juguen molt. Sobretot Convergència i el seu president, en qui alguns hem dipositat la nostra última confiança abans d’enviar-ho tot a rodar escales avall.”

    Es clarificador. Xavier Roig, tal como afirmaba yo al principio, no confía en el PUEBLO CATALÁN (ni en el que él imagina, ni en el real), sino en el actual Presidente de la Generalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s