25 MILIONS D’EUROS

El diari El País publicava ahir les xifres que de TV3 cobra cada productora i vet aquí que, en una mica més d’un any, la suma de diners que han rebut les empreses de diferents accionistes, columnistes i directors de l’Ara arriba a 25 milions d’euros. Els programes són els que tothom sap: Polònia, Crackòvia, Alguna pregunta més, El Convidat, El gran dictat, etcètera. Les xifres són hiperbòliques.El que primer ens ha de fer reflexionar és que es tracta de programes i de presentadors que no vol ningú més, que no són al mercat, que cap cadena important no els reclama. En aquestes condicions, i en aquestes circumstàncies, és TV3 qui lliurement podria fixar els preus, uns preus a la baixa, perquè si aquests nois no treballessin a la televisió nacional de Catalunya no podrien treballar enlloc. Per tant, les astronòmiques xifres que tots ells cobren estan clarament fora de lloc, no estan justificades pel mercat i és ben bé que la directora de la casa ha decidit pagar-los perquè ella ha volgut una incomprensible quantitat de diners que no feia cap falta per tal de tenir-los treballant a TV3. D’això, a casa meva, se’n diu prevaricar.El segon motiu de reflexió, sempre al voltant d’aquest intencionat malbaratament de diner públic, té relació amb el preu que pot costar fer aquests programes. La productora de l’Alguna pregunta més, per exemple, propietat de l’Antoni Bassas i del Carles Capdevila, s’embutxaca 3,1 milions d’euros l’any. Si prenem en consideració que les imatges són gratuïtes, quin és el cost real de preparar aquest programa? Amb tres becaris editant imatges n’hi ha ben bé prou. 3,1 milions d’euros resulten ser un preu absolutament desorbitat, molt per damunt del que costa el producte. Com a mínim el 80 per cent d’aquests diners van a parar a la butxaca del Capdevila i del Bassas, que si no fos per TV3 es fotrien de gana i demanarien caritat a les cantonades.La productora del Toni Soler s’endú gairebé 13 milions d’euros l’any per fer les brometes del Polònia, un programa pèssim que sempre que ha intentat fer les Espanyes ha fracassat estrepitosament. El Toni Soler és un altre cas d’home que no cal fer cap esforç econòmic per retenir-lo perquè no el vol ningú ni ha estat mai capaç de guanyar-se la vida com ara sense mamar com un paràsit de la teta pública. A Antena 3 féu figa i de Telecinco no li han telefonat mai.
No sé si els catalans són conscients que cada Polònia costa aproximadament, sempre segons El País, un quart de milió d’euro. No sé si coneixent aquesta xifra les brometes faran a partir d’ara tanta gràcia. El que sí sé és que qui veritablement es fa un tip de riure amb el Polònia és en Toni Soler, pensant en la pasta que ens aixeca a tots nosaltres, tan babaus. Quin tip de riure es deu fer, mentre els seus actorets fan l’imbècil i ensorren encara més el nivell del debat públic català.Cada vegada que sentis la temptació de riure-li una gràcia al Polònia pensa en el Soler i en la seva tropa fotent-se de tu, rient-se de tu a la cara i aixecant-te la camisa i la cartera sense cap escrúpol mentre tu que ets un pobre desgraciat t’empasses el seu paperot d’estrassa.Però de fons, encara n’hi ha que riuen molt més. Què tenen en comú el Bassas, el Soler, el Carles Capdevila, l’Albert Om o el Xavier Bosch? Què tenen en comú els 25 milions d’euros que cada any la Mònica Terribas manlleva de la caixa de TV3, que vol dir de la teva butxaca, per donar-los a les productores d’aquests senyors?

El que tenen en comú és que tots ells són accionistes del diari Ara, i que l’exconseller Tresserras, quan encara era al poder, va idear, amb la complicitat de la Mònica Terribas, aquesta descarada estratègia per “blanquejar” diner públic a fi i efecte que els seus receptors el fessin servir per invertir-lo en un projecte suposadament privat: ni el Bassas, ni l’Om, ni el Bosch ni el Soler treballen enlloc més que a TV3, i per tant els diners que han posat a l’Ara els han tret directament de les nostres butxaques. En el fons, tots som accionistes de l’Ara, tu i jo som accionistes de l’Ara, perquè l’exageradíssima suma de diners amb què Mònica Terribas ha pagat aquests programes és ben nostra.

El cercle es tanca quan sabem que al director Carles Capdevila, marit de l’Eva Piquer, que va jurar i perjurar que mai no escriuria a l’Ara mentre el seu marit en fos el director i que naturalment escriu a l’Ara tant com vol, ja sap que el proper mes de juny deixarà de ser director de l’Ara, i que en substitució, i per agrair-li els serveis prestats, hi posaran la Mònica Terribas, que ha estat, amb els nostres diners i gràcies a la nostra ingenuïtat, la principal patrocinadora del diari.

La presa de pèl és escandalosa. La pantomima del diari privat és una farsa com poques n’hem vist mai. Bé, no arriba a ser tan grossa com els diners que el govern de Convergència, directament i indirectament dóna a La Vanguardia, però quasi. La senyora Terribas, que tant es fa la íntegra, té la camisa bruta i està utilitzant els diners de TV3 per satisfer assumptes personals i per assegurar-se un futur a la direcció de l’Ara. Jo diria que això també ve tipificat al Codi Penal.

Personatges com el Xavier Bosch, que tan amics són de donar lliçons, accepten cobrar 5,2 milions d’euros l’any per aquell programa d’ortografia que presenta l’Òscar Dalmau i que no dic que sigui dolent, però sí que aquesta bossa de diners, no els val. El mateix Xavier Bosch que es va carregar l’Avui provocant amb el seu caprici que en fessin fora el Vicent Sanchis i que ens deixà d’herència el paquet invertit del Toni Cruanyes. El mateix Bosch que sempre abandona, que no dóna mai res, que tot el que toca ho taca o ho ensorra. Bosch, quina barra!

Després diuen que Espanya ens roba, però els principals carteristes els tenim a casa: ens enganyen agitant la senyera i només pensen en arrambar. La pròxima vegada que els vegis pensa en el que cada més ens estan aixecant. Si encara et queden ganes de riure és que ets ben bé de la broma, xaval.

http://www.salvadorsostres.com/v2/index.asp?dia=13&mes=3&ano=2012

3 thoughts on “25 MILIONS D’EUROS

  1. J. M. Solé

    Eduard,mas passat al devant…..Salvador Sostres, com diria Pepe Rubianes….Quin fill de la gran puya,sent…..!! Sobré en Comas, em resultara molt dificil escriure sense insultar,però tractaré de subjectar els meus dits sobre el teclat,per no escriure tot allò que el meu cervell em dicta,i respondre a les provocacions que surgeixen dels teus fastigosos recargolaments mentals,propis d`una ment imperfecta,però alhora tant elevada per a la manipulació i la provocació a qualsevol preu. Cal que vagis al metge ? 😦 .

  2. Mira Eduard, y te hablo con total sinceridad. No se trata de quien lo diga, sino de saber si lo que se dice es verdad o no.
    A partir de ahí y partiendo de la base de que los dos queremos a Catalunya, cada uno a su manera, se debe de articular una crítica hacia quienes se están riendo de todos nosotros y llenándose las alforjas a la salud de todos los catalanes.
    Este escrito lo tenía más o menos desde pocos días después de que se publicara a principios de marzo, y me chocó y mucho, he esperado para ver si había respuesta por parte de los interesados y que yo sepa no la ha habido. Por lo tanto para mí es una historia verídica.
    Sostres es una persona que no casa para nada con mi pensamiento, es una persona clasista y despreciativa con quien no piensa como él, ha llegado a criticar el castellano, ya que para él era el idioma de la servidumbre, y lo escrito por desgracia queda.
    Sabes también perfectamente que el diario Ara, ya antes de salir al mercado tuvo una subvención de un millón de euros que aceptó, a pesar de que puso reparos. Imagino que esa subvención habrá engordado durante el último año, aunque no lo he mirado.
    Conoces también los problemas de sus propietarios principales con Hacienda, esa Hacienda que somos todos y que cuando se están hablando de cantidades por encima de 150 millones, suponen una merma importante y que nos afectan a todos, españoles y por tanto catalanes.
    Un rato por cierto sería interesante que alguno de los blogueros, nos hiciera un escrito o buscara la técnica que utilizan empresas con sede en paraísos fiscales, de un mismo propietario o del mismo grupo con sede aquí, y que mediante una serie de traspasos contables o bien hasta de compraventa de mercaderías, logran sacar unos beneficios que quedan totalmente fuera del régimen fiscal, en este caso el español. Pero este es un tema del que se puede hablar más adelante.
    Mario Conde, en su libro Los días de gloria daba unas explicaciones, quizás me las vuelva a leer.
    Y en fin, esta trama, la del artículo esta ahí y no creo que haya que matar al mensajero, sino que más bien atenderlo.

  3. El que faltava pel duro, el Sostres, amagueu les criatures, el mateix sostres que va dir per la tele que no li estranyava que violessin tantes nenes per la manera en que anaven vestides?. Si aquest és un dels teus miralls Xavier, millor que t’ho facis mirar!. Et deixo l’enllaç del seu blog perquè disfrutis, http://www.salvadorsostres.com/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s