Rebut de Sobirania i Progrés

Sobirania i Progrés
Sobirania i Progrés

Aquestes darreres setmanes hem vist com els problemes causats per la submissió de la nostra nació a Espanya ens impedeixen construir una societat justa i benestant. Així, la recent publicació de l’actualització de les balances fiscals (2006-2009) per part de la Generalitat mostra que el dèficit fiscal de Catalunya és estructural i supera el 8% del PIB de Catalunya. Des de l’any 1986, per cada euro que la ciutadania catalana ha pagat a la hisenda estatal, 43 cèntims no s’han gastat a Catalunya. Pel que fa a la llengua catalana, les amenaces són molt serioses. Així, la sentència del TSJC sobre el català a l’escola ha obert una escletxa al model d’immersió lingüística, que ara queda pendent del que pugui dictaminar el Tribunal Suprem. I a les Illes Balears, un professor jubilat, en Jaume Bonet està en vaga de fam per protestar contra els atacs a la llengua del govern de José Ramón Bauzá, que ha eliminat el requisit del català per accedir a la funció pública.

Però el poble català és fort i té capacitat de reacció, i aquestes darreres setmanes hem vist com 7.000 independentistes es van concentrar al Palau Sant Jordi per constituir l’Assemblea Nacional Catalana. La mobilització popular per la independència no s’atura, i a vegades utilitza formules imaginatives com el flashmob per la independència que ha omplert la Plaça Catalunya amb milers d’estelades. Les enquestes, com la recentment publicada pel CEO, ens diuen que al Principat ja som majoria, i que un 44,6% votaria a favor de la independència, mentre que només el 24,7% hi votaria en contra, i 24,2% s’abstindrien. Amb aquestes dades, en un referèndum, el sí obtindria un 64%.

Els experts també treballen per difondre la situació real de Catalunya, recentment ho han fet en Carles Boix, el Germà Bel, la Liz Castro i l’Elisenda Paluzie al Huffington Post (a la web de SiP podeu llegir latraducció catalana de l’article).

En aquest context, Sobirania i Progrés contiuna la campanya, iniciada aquesta tardor, de difusió internacional del conflicte català, organitzant projeccions i debats arreu del món del documental “Spain’s secret conflict” que ja ha estat vist per 43.200 persones en la versió anglesa, i per 192.000 persones en la versió amb subtítols en català.

La propera presentació serà coorganitzada pel Casal Català de Brussel·les el proper 29 de març, i comptarà amb la participació d’una de les promotores de SiP, Elisenda Paluzie.

El passat 2011 Sobirania i Progrés no va comptar amb cap ajut ni subvenció pública; ni tampoc preveiem comptar-hi aquest any, atès que la convocatòria de subvencions per a iniciatives adreçades a difondre i prestigiar el patrimoni i la identitat de Catalunya ha estat eliminada. Us agraïm l’esforç a tots els que vàreu ajudar a finançar les nostres activitats el 2011, i us demanem de nou ajut per finançar la continuïtat de la campanya de difusió internacional del documental. Podeu col·laborar amb la campanya mitjançant transferència bancària, o bé via Paypal.

One thought on “Rebut de Sobirania i Progrés

  1. nuncamais

    03.03.2012
    Spain and the Blame Game (Espanya i el joc de la culpa) (Bel, Boix, Castro i Paluzie), Huffington Post

    A mesura que Espanya s’enfronta a la realitat dels seus problemes econòmics, està esdevenint cada vegada més difícil separar la realitat econòmica de la ficció política. Dijous passat, el ministre d’Economia d’Espanya va admetre que el dèficit del pressupost de 2011 havia incomplert l’objectiu del 6% del PIB en uns 2 punts percentuals i va posar en dubte que Espanya pugui complir l’objectiu de dèficit imposat per la UE per a l’any 2012. Amb el seu deute encara situat en nivells alts, l’estratègia del nou govern espanyol és donar la culpa als governs regionals, com ara Catalunya, i alhora, aprofitar la crisi per recuperar l’autonomia que s’ha transferit a les regions des dels anys 80. Per desgràcia, els mitjans de comunicació internacionals estan començant a comprar aquest relat.

    No obstant això, si bé pot ser cert que algunes regions espanyoles han dilapidat els recursos, en el cas de Catalunya (capital: Barcelona) això és lluny de la veritat.

    En els darrers anys, Catalunya ha estat molt responsable fiscalment, malgrat una estructura financera deficitària que li ha estat imposada per l’Estat. Una de les regions més productives d’Espanya (que contribueix en un 18,7% del PIB d’Espanya) paga al govern central una sorprenent quantitat d’impostos, molt superior al que rep en despesa del govern central.

    El desequilibri ha crescut tant que posa en perill el propi benestar de Catalunya. Un informe de 2005 publicat pel govern català afirma que els catalans havien aportat 47 mil milions d’euros al govern central, però havien rebut tan sols 30 mil milions d’euros en despesa, cosa que genera un desequilibri fiscal de gairebé 17 mil milions d’euros, un 9,8% del PIB. Un estudi publicat pel govern central espanyol s’hi va mostrar força d’acord, i va xifrar el dèficit en el 8,7% del PIB. En altres paraules, cada any l’equivalent a uns 21 mil milions de dòlars procedents dels contribuents catalans va directament al govern central. Això fa que sigui impossible que el govern català pugui atendre les seves despeses, malgrat que és responsable de prestar una àmplia gamma de serveis als seus ciutadans -responsabilitats que han crescut ja que han estat transferides pel govern central (sense que aquest hagi reduït el seu propi personal funcionari!).

    No tan sols el finançament és insuficient, sinó que, a més, aquest es paga de forma erràtica. Per exemple, fins ara Espanya s’ha negat a fer efectius 759 milions d’euros -(1 mil milions de dòlars)- que ja havien estat aprovats i inclosos en el pressupost central. El conseller d’Economia de Catalunya ha acusat el govern espanyol de la retenció dels fons deguts a Catalunya per tal de fer veure que el deute d’Espanya era millor i el de Catalunya pitjor.

    Com que Catalunya no disposa d’un poder propi de recaptació fiscal rellevant que pugui compensar aquesta falta de finançament, el seu govern autònomic ha hagut de retallar el seu pressupost en un 10%, cosa que ha generat la ira de molts dels seus ciutadans. El govern català va intentar d’implementar retallades a la seva manera -en lloc d’arribar immediatament a l’objectiu de dèficit fiscal de l’1,3% exigit per Madrid, va optar per un pla de dos anys, amb un dèficit del 2,4% per al primer any, i un de l’1,3% el següent. Com que el ministre espanyol d’Economia no volia que les regions tinguessin aquesta autonomia, va anunciar recentment que tots els nous pressupostos de les autonomies haurien de ser aprovats per l’executiu espanyol -una cosa semblant a l’exigència que el pressupost de l’Estat de Califòrnia hagués de ser aprovat pel president Obama.

    Malgrat el fet que proporciona més fons a Espanya dels que n’obté, Catalunya s’ha d’aguantar i ha de veure com el govern central finança projectes que no ajuden els ciutadans catalans. El govern espanyol va gastar 60 mil milions de dòlars en la creació de línies d’alta velocitat de ferrocarril que uneixen comunitats de baixa densitat amb una demanda marginal, com la connexió entre Toledo (població de 80.000 habitants) i Conca (població de 56.000 habitants), que finalment va ser cancel·lada el juny de 2011, ja que costava al voltant de 22.000 $ per dia, i durant sis mesos, només havia tingut 2.796 passatgers.

    Mentrestant, no hi ha cap mena de servei de trens d’alta velocitat des de les principals ciutats portuàries com Barcelona (amb una població metropolitana de 5 milions) a València (2,3 milions) o a la frontera francesa. Per desgràcia, aquest només és un exemple entre molts d’altres. Carreteres sense peatges, noves escoles i aeroports buits abunden a tot Espanya, mentre que els viatgers de Catalunya han de pagar peatges exorbitants, les seves escoles són velles i els estudiants s’hi amunteguen, i l’aeroport de Barcelona té restringit volar a determinades destinacions internacionals a favor de Madrid-Barajas.

    Si, a més, s’hi afegeix el menyspreu palpable expressat pels polítics espanyols (i els usuaris de Twitter en espanyol!) envers Catalunya, qualsevol s’adonarà per què la independència catalana té ara els índexs de suport més alts que mai: al voltant del 44% votaria a favor d’un estat independent català, en contrast amb el 28% que hi votaria en contra. Fa una setmana, el fins ara extremadament caut president català, va alertar, en una entrevista amb el Financial Times, sobre el creixent divorci emocional entre Catalunya i Espanya i va anunciar els seus plans per aconseguir la sobirania fiscal plena.

    De fet, amb els 21 mil milions de dòlars que una Catalunya independent estalviaria en un sol any, podria acabar amb el seu deute públic total en dos anys i encara construir un nou aeroport a Barcelona, ​​una molt necessària línia d’alta velocitat ferroviària fins a la frontera francesa, i també diversos hospitals, escoles i centres de recerca de primer nivell.

    El govern espanyol està preocupat per la possibilitat de perdre la seva font d’ingressos i la seva resposta és fer tots els esforços per anorrear qualsevol grau d’independència de què Catalunya pugui gaudir i convèncer el món que el dèficit espanyol és culpa de Catalunya. No us en cregueu ni una paraula.

    Aquest article està co-escrit per:

    Germà Bel, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona
    Carles Boix, Robert Garrett Professor de Política i Afers Públics, Woodrow Wilson School, Universitat de Princeton
    Elizabeth Castro, editora, Catalunya Premsa
    Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

    Publicat al Huffington Post, traduït al català per Rcat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s