El PSC perd el nord i supera al PP i Ciutadans en critiques al model de pacte fiscal


Des del punt de vista tècnic i acadèmic, la diputada Martínez-Sampere utilitza el rigor acadèmic que el Conseller ha volgut imprimir al document per debilitar la demanda d’un pacte fiscal o concert econòmic. S’atreveix a manipular per evitar les demandes justes de Catalunya però calla davant el concert econòmic que gestiona actualment el govern socialista d’Euskadi. Un model igual que el navarrès (PP)molt poc solidari amb les regions pobres d’Espanya.

Excés de zel per part del Govern que el PSC aprofita per donar material a la caverna

Per entendre com el PSC manipula les dades cal anar primer a la pagina 68 del document del Govern, on clarifica les dades i afirma: “Per visualitzar correctament els fluxos entre territoris cal assumir un pressupost equilibrat del sector públic central” el PSC obvia aquestes explicacions i agafa la dada d’aquesta pagina i la converteix en dogma. Prova del que diem és cert ho tenim a la mateixa pagina web del PSC on es troba la noticia en la que amaguen la dada dels 791M€ que ni ells es creuen.

Però el mal està fet, la caverna mediàtica, el PP i Ciutadans es freguen les mans davant la situació creada, ja no cal que ens discuteixin les xifres si entre els partits del catalanisme polític ja es discuteixen entre ells.

La realitat és molt contundent, el PSC no pot caure en aquestes practiques.

Durant el període 1986 – 2009, Catalunya pateix, de mitjana, un dèficit fiscal anual del 8 % del PIB català.
El dia 29 de març de 2011, el Congrés dels Diputats va aprovar una moció que instava el Govern central a actualitzar les balances fiscals de totes les comunitats autònomes i fer-les públiques el novembre de 2011. Actualment, encara no s’han publicat
Per cada euro recaptat a Catalunya, 43 cèntims no es gasten a Catalunya.

El saldo fiscal (termes reals, base 2009) per persona s’ha doblat en els últims 24 anys. 2.251.-€ per persona i any.

L’economista Xavier Sala-i-Martín contradiu en el seu bloc les paraules de Martínez-Sampere.

http://www.directe.cat/noticia/191036/el-psc-perd-pel-cami-16.000-milions-deuros-de-lespoli-fiscal

 

2 thoughts on “El PSC perd el nord i supera al PP i Ciutadans en critiques al model de pacte fiscal

  1. EStá complicado el pacto fiscal, porque ya nos pasa factura el navarro. Es un hecho que eso de que más tiene más paga no se cumple siempre, porque unos pagan más y otros pagan menos… Navarra paga lo que Murcia.

  2. nuncamais

    Dèficit Fiscal Catala i el PSC
    Written by XSiM
    Al Telenotícies Migdia de TV3 han dit que el PSC afirma que si el govern hagués calculat les balances fiscals tal i com feien ells, el resultat no seria de 16.409 milions d’euros (8% del PIB Català) sinó de només 791 milions (0.4%).

    Aquesta notícia és mentida.

    La portaveu d’economia del PSC, Rocio Martínez-Sampere NO ha dit que “si les balances es calculessin tal i com ho feia el PSC, el saldo sortiria 791 milions i no 16.409 milions”. Jo he escoltat les declaracions de Rocio i he llegit les afirmacions de Rocio i no diu mai que la metodologia que ha emprat el govern sigui diferent de la de Castells. No ho pot haver dit perquè la metodologia emprada es la mateixa que va usar el govern anterior (jo mateix vaig formar part del grup d’economistes que van fer els càlculs per encàrrec del conseller Antoni Castells i la metodologia es la que va desenvolupar el propi Castells al seu famós article del 2000.)

    EL que ha dit Rocio és que hi ha quatre maneres de calcular la balança fiscal de Catalunya amb Espanya i que Mas-Colell només ensenyava la que li interessava. També ha dit que si no es corregeix pels efectes de la crisi, el dèficit de Catalunya és de només 791 milions.

    Això també és mentida.

    De manera molt resumida, la balança fiscal és la diferència entre el què els ciutadans de Catalunya paguen en impostos (a través de l’IRPF, IVA, societats, etc) i el que reben a canvi. No hi ha massa dubte de quants són els impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (tot i que s’han de fer complicats càlculs d’incidència impositiva). El dubte està en què “reben a canvi”. Òbviament reben a canvi uns diners que, per llei, han d’anar a parar directament a la Generalitat (el 50% de l’IVA i IRPF, etc). També reben a canvi les despeses que l’administració central fa a Catalunya o en benefici dels catalans. El problema és que algunes de les despeses que es fan en benefici dels catalans es fan a Madrid. Per exemple, el salari del rei. El salari del rei es gasta a Madrid (ell mateix va explicar com se’l gastava contractant a gent, donant-li una setmanada al seu fill o a la seva dona, etc). Tots aquests diners es gasten principalment a Madrid perquè tota aquesta gent viu a Madrid: es gasten a peixateries de Madrid, restaurants de Madrid, tendes de roba de Madrid. I per tant té uns efectes macroeconòmics positius sobre la comunidad de Madrid. Per tant, si un té em compte la comunitat a on es gasten els diners, el salari del rei s’ha de computar a la regió on viu el rei és a dir, a Madrid. Quan les despeses que es fan a Madrid es consideren com “diners que reben els ciutadans de Madrid i, per tant, no els reben els ciutadans de Catalunya” es diu que s’està calculant el dèficit pel “mètode MONETARI”.

    Es podria argumentar que el salari del rei, malgrat que es gasta a Madrid, genera uns “serveis reials” que en realitat BENEFICIEN als catalans. Al cap i a la fi, el rei “es de todos sus ciudadanos” i una part dels seus serveis beneficia als ciutadans de Catalunya. Si els serveis reials beneficien a tots els ciutadans per igual, aleshores el 16% del salari del rei s’hauria d’imputar com a diners que “els catalans reben a canvi” ja que el 16% de la població d’Espanya és a Catalunya. Quan la balança fiscal es calcula com la diferència entre els impostos que paguen els catalans i els “serveis que reben a canvi calculats d’aquesta manera”, es diu que es calcula pel mètode “del BENEFICI”.

    El mètode monetari fa que la balança de la comunidad de Madrid sigui molt favorable i la de la resta de las comunitats molt deficitària perquè, en ser la capital, hi ha moltes despeses que es fan a Madrid malgrat que en principi “beneficien” a les altres comunitats (a més del rei que ja he mencionat hi ha ministeris, empreses públiques, Museo del Prado, etc). Des del punt de vista macroeconòmic, però, la realitat és que, encara que siguin “en benefici dels catalans”, aquestes despeses es fan a Madrid i per tant l’impacte sobre l’economia, les activitats i els llocs de treball és a Madrid. Per tant, es tracta d’impostos que es recapten a Catalunya (amb les conseqüències negatives que això té sobre l’economia catalana) i es gasten a Madrid (amb les conseqüències positives que això té per l’economia de la capital). En conseqüència, tant el conseller Castells en el seu dia com el conseller Mas Colell aquesta setmana han optat sempre per assenyalar la dada important la del dèficit fiscal pel mètode MONETARI i posant menys èmfasi al mètode del BENEFICI. En aquest sentit, la portaveu del PSC hauria de saber que NO HI HA CAP DIFERENCIA ENTRE EL QUE HA PRESENTAT MAS COLELL I EL QUE VA PRESENTAR CASTELLS FA UN PARELL D’ANYS.

    El que la Rocio assenyala i critica és la correcció que s’ha fet per “eliminar els efectes de la crisi”. I aquí em sembla que la portaveu del PSC es torna a equivocar. No s’ha fet cap correcció per eliminar els efectes de la crisi sinó per a tenir en compte els efectes del dèficit del govern central. En principi, la suma de les balances fiscals de totes les comunitats ha de ser zero: el que surt d’una comunitat ha d’anar a parar a una altra comunitat. Quan el govern central té un dèficit, però, vol dir que gasta més que no pas ingressa. Si gasta MOLT més del que ingressa, podria donar-se el cas que totes les comunitats tinguessin una balança fiscal favorables. Però això seria fictici perquè el dèficit de l’administració central s’ha de pagar. Tard o d’hora, algú haurà de pagar impostos per a retornar el deute que el govern central té quan manté un dèficit. Qui? Doncs els ciutadans? Quins ciutadans? Doncs tots els que paguen impostos. És per això s’ha de dividir el dèficit del govern central entre els diferents ciutadans de l’estat (i per tant, entre les diferents autonomies) i això és el que es corregeix. Fixeu-vos que aquesta correcció NO ES FA PERQUE HI HA CRISI sino que es fa perquè el DEUTE DEL GOVERN CENTRAL ÉS UN PASSIU PER ALS CIUTADANS QUE S’HA DE COMPTAR!!! I el fet que no tingui res a veure amb la crisi es demostra amb que les balances que va presentar el conseller Castells per als anys 2002-2006 (anys en que NO hi havia crisi però l’estat tenia dèficit) TOTS VAN SER CORREGITS DE LA MATEIXA MANERA. De fet la metodologia de correcció va ser desenvolupada pel conseller Castells al seu famós article del 2000.

    La portaveu del PSC fa trampa i diu que hi ha quatre metodologies: dues de mètode monetari i dues de mètode benefici, i a dins de cadascuna d’aquestes categories, una sense corregir pel dèficit central i dues amb correcció. Llavors diu que en lloc de presentar les quatre, el Mas Colell només presenta la que li interessa com si no parlar de les dades sense corregir el dèficit central fos un caprici de Mas Colell (o de Castells en el seu dia). No és veritat que hi hagi quatre mètodes igualment vàlids. Dos dels quatre mètodes (els que no ajusten el dèficit del govern central) que no tenen cap sentit econòmic perquè el dèficit públic comporta uns passius que algú ha de pagar. Per tant, les mesures que no tenen sentit no cal presentar-les. I és per això que no Castells ni Mas Colell n’hi donen importància (tot i que les dades són als estudis de l’un i de l’altre). I per demostrar que Castells TAMPOC no va presentar les dades sense correció del dèficit central, MIREU QUÈ DEIA TV3 EL DIA QUE CASTELLS VA PRESENTAR LA DARRERA ACTUALITZACIÓ DE LES BALANCES AL 2008! Es mencionen les dues metodologies que no corregeixen el dèficit central? NO! Només la balança per mètode monetari mètode benefici, ambdues corregides. És a dir Mas Colell fa el mateix que Castells i no considera que hi ha quatre metodologies amb quatre resultats i cada partit pot agafar la que més li interessa. No. Castells, com Mas Collel, només parlava dues metodologies i posava èmfasi en la monetaria. Igual que ha fet Mas Colell. Per tant, Rocio, de què estàs parlant?

    I finalment, això que diu la portaveu del PSC de que el govern només presenta el que l’interessa,aqeusta sí que em sembla una crítica acurada. Tan acurada com que l’oposició presenta el què li interessa, i quan l’oposició estava al govern presentava el que li interessava… i tothom parla del què li interessa. Només els tontos parlen de coses que no els interessa. Suposo que és per això que vosaltres, el PSC, que no sou tontos, al 2008 parlaveu de la nalança monetària amb correcció que donava un saldo de 9% del PIB i ara parleu de la balança benefici sense corregir. A què ve el canvi? No sé. Suposo que abans us interessava una cosa i ara una altra. No ho sé. Pero l’ important no és de què parla cadascú. El que és important és que tant el conseller Castells com el conseller Mas Colell han emfatitzat que el número important per a Catalunya és el de la balança calculada pel mètode monetari un cop corregit pel dèficit central: per això ambdós posaven i posen l’èmfasi en la mateixa dada. I un cop fet els càlculs amb el mateix mètode amb les mateixes correccions, els dos consellers arriben a la mateixa conclusió: el 8% del PIB Català marxa de Catalunya i mai no torna.

    Del blo0c de Xavier Sala i Martín

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s