BARÇA, 3; MANCHESTER, 1.


Escric aquestes ràpides impressions produïdes per la victòria del Barça sobre el Manchester United.

Estic molt content. He vist el partit amb la meva dona mentre sopàvem i, a part del momentani contratemps del gol de Manchester, he fruït del joc extraordinari del Barcelona, indiscutiblement en el moment actual el millor equip del mon.

Que la Premsa Cavernària de Madrid parli de Villarato i similars no és més que un desprestigi per ella, perquè es manifesta com el que és, una associació de ressentits i desgraciats sense cap dignitat.

Sentir avui les lloances EXTRAORDINÀRIES al Barça des de TV1, que mai no he associat a la Caverna perquè és una TV de qualitat, és un veritable sedant pels nervis alterats per les mentides de la Caverna i les maquinacions que ha practicat per posar el Barça sota sospita.

Tanmateix la Caverna Esportiva, encapçalada per Mouriño i Florentino Pérez. no pot eclipsar el triomf del Barcelona QUE HA ESTAT ACONSEGUIT A LA GESPA DE WEMBLEY DAVANT UN RIVAL DIGNÍSSIM. Molt més del que pugui ser el putrefacte Real Madrid que, quan no té triomfs al camp jugant net, intenta aconseguir-los jugan brut, i, si ni així els té – només una mísera Copa del Rei per xiripa – intenta el desprestigi dels adversaris amb l’ajut de tota la seva trompeteria mediàtica.

Però es dona el cas que el triomf del Barça fa estat tan net i tan clar sobre un dels equips millors d’Europa, que totes les males arts que practica habitualment no li valen per res. Perquè, a més ha estat aconseguit davant el testimoni de cents de milers d’espectadors, tastimoni davant del qual no tenen cap valor les paraules de la Caverna Mediàtica Esportiva capitanejada per Merengol

Ara mateix, a la fresca amb la finestra oberta, després d’haver-ho celebrat amb la meva dona amb una ampolla de vi espumós, m’arriben ens crits dels culers que ho celebren a la Rambla de Gavà, crits de burla a Mouriño que diuen “por qué?… por qué, por qué, por qué? por qué? por qué?” Sento no poder-hi posar les noes musicals.

Quina pena de no poder-li fer arribar els crits burletes a Madrid o, potser al seu Setúbal natal, amb els seus passejos i carrers ombrejats de xicrandes amb les seves magnífiques flors lila!

Un darrer comentari lloant l’actitud de Puyol que ha posat el braçalet de capità a Abidal perquè tingués la satisfacció de rebre ell la Copa d’Europa.

On és el Villarato, cavernaris?