LLUMS I OMBRES DEL NOU GOVERN


Ràpidament i sense la pretensió de fer-ne un anàlisi complet, sí que vull breument expressar algunes de les impressions que m’ha causat el nou govern de CiU.

Avui he sentit la declaració del que pensa fer Artur Mas en el camp econòmic i m’ha semblat que té una posisió realista, intel·ligent i valenta, perquè ha fet un diagnòstic que, per un profà com jo em sembla encertat, atribuint les responsabilitats de la desastrosa situació econòmica catalana a mitges al passat govern i al govern de l’estat.

M’ha semblat decidit a estalviar el que calgui, sense tocar, però, res esencial que afecti les necessitats bàsiques dels ciutadans, Puntualitzant molt clarament que ell es compromet a disminuir les despeses un 10%, sempre i quan l’aportació que li vingui de Madrid no li vingui retallada ja pel govern de ZP.

El que he trobat inacceptable han estat dugues decisions de la conselleria de Interior que governa el senyor Felip Puig:

1) A aquestes alçades suprimir el límit de 80 km/h a les entrades de Barcelona em sembla un decisió molt perillosa, perquè va en direcció contraria a les recomanacions dels tècnics i científics del medi ambient i de Tràfic. Quan Barcelona no compleix les normes medio-ambientals, però fins ara té una  millora en les emissions dels vehicles i quan es preveu molt convenient una disminució d’un terç del volum de circulació per millorar-ho, és interrompre una descens de la perillositat d’aquestes emissions; cal tampoc no oblidar que les xifres de víctimes i ferits en accidents de tràfic han disminuit.  Penso que ara estroncar aquesta evolució favorable de les condicions perjudicials del tràfic és un luxe macabre que no ens podem permetre.

2)  La derogació del Codi deontològic de la Policia Autonòmica penso en principi – encara que no conec el tema a fons per poder-m’hi pronunciar – que no és gaire adequada perquè l’existència d’una norma deontològica per una Policia Democràtica, sembla que és un fet molt desitjable.

Les meves sospites es veuen confirmades per la dimissió, per aquesta causa, d’una persona tan prestigiosa com l’ex-fiscal Jiménez Villarejo.

Si a això s’afegeix la promesa electoral – de la que fins ara no en sabem res – de desinstal·lar les càmeres de video-vigilància que el govern passat va fer instal·lar a les comissaries, penso que són dos fets concordants que fomenten la impunitat de la Policia.

La inactivació dels dos elements citats – perquè suposo que la promesa electoral de retirar les càmeres es portarà a terme – penso que no afavorirà de cap manera tenir una Policia que respecti els drets dels ciutadans; i penso que les dugues mesures són un intent més de desprestigi del passat govern que havia estat motiu de més d’una crítica fonamentada però que – al meu entendre – en aquests dos temes – havia estat impecable, així com també ho havia estat – pel que jo penso – en la regulació del tràfc a la corona metropolitana.

El Govern que presideix Jordi Hereu s’ha gastat més de 350.000 euros en felicitar el Nadal en plena crisi econòmica


26.01.2011

La portaveu adjunta de CiU, Sònia Recasens, critica que l’Ajuntament faci aquesta despesa del tot innecessària quan té molts canals de comunicació amb els ciutadans i ciutadanes i considera que és un insult als més de 100.000 aturats de la ciutat i les seves famílies


El Grup Municipal de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, critica que el Govern que presideix Jordi Hereu hagi gastat més de 350.000 euros en felicitar el Nadal en plena crisi econòmica. La portaveu adjunta de CiU, Sònia Recasens, critica que l’Ajuntament faci aquesta despesa del tot innecessària quan té molts canals de comunicació amb els ciutadans i ciutadanes i considera que és un insult als més de 100.000 aturats de la ciutat i les seves famílies.

En la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública celebrada aquest matí a l’Ajuntament de Barcelona el grup de CiU ha presentat un seguit de preguntes per tal de saber quin ha estat el cost total de les felicitacions i regals de Nadal fets per l’Ajuntament de Barcelona, quin ha estat el cost, desglossat per tots els conceptes de creativitat, disseny, redacció, producció, impressió i distribució de la felicitació de Nadal que ha enviat l’Alcalde, a quantes llars de Barcelona s’ha enviat aquesta felicitació, quin ha estat el cost, desglossat per tots els conceptes de creativitat, disseny, redacció, producció, impressió, distribució, etc., de la publicació “Barcelona olors”, quants exemplars se n’han editat, a quantes persones i de quins sectors ciutadans s’ha regalat.

El Govern ha reconegut que el cost de les nadales que s’han rebut a les llars barcelonines ha estat de 274.000 euros; i el del llibre “Barcelona olors”, del que se n’han editat 2.000 exemplars que s’han enviat a diferents personalitats de la ciutat, puja a 78.748 euros. En total 352.748 euros. “El Govern”, ha criticat Recasens, “sembla que no s’hagi assabentat de que hi ha una greu crisi a la ciutat, que tenim 100.000 aturats. “És un cost desorbitat i fora de lloc en aquest moment”. Per a Recasens “aquesta despesa de més de 350.000 euros és un  escàndol i un insult pels 100.000 aturats i les seves famílies”

El Govern s’ha justificat explicant que cada any aprofita, amb l’enviament de la Nadala, per enviar un missatge solidari a les famílies. Recasens ha criticat que “si l’excusa és enviar missatges solidaris” l’Ajuntament té infinits canals de comunicació amb les famílies, com el web, felicitacions via correu electrònic, la revista que envien a totes les llars mensualment, la guia de Nadal que expressament es va enviar durant el Nadal a totes les famílies.

A parer de la portaveu adjunta de CiU “és molt greu que el Govern se salti el Pla d’Austeritat que ell mateix va aprovar el 2 de juny de 2010 amb les retallades que ha comportat, com ara la retallada dels sous dels funcionaris”. Recasens ha recordat que en virtut d’aquest Pla d’Austeritat enguany no s’editarà la Guia Ciutadana que tots rebem a casa cada 2 anys, on hi ha els plànols dels carrers, la llista d’equipaments de la ciutat , transports. No hagués estat més útil això que la Nadala?”, ha conclòs Recasens.

http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=28570

NO FUI LA NIÑA QUE QUERÍA MI ABUELA


El Mundo que viene | 31/12/2010 – 12:56h

 

Uno de mis primeros y más extraordinarios recuerdos de juventud es una conversación con mi abuela. 

Tuve muchas conversaciones con ella, o más bien monólogos, pero esta destaca especialmente porque fue cuando ofreció los aspectos más importantes de su enseñanza. Fue cuando entendí cuánto valía yo: aproximadamente lo mismo que un pedazo de grasa de oveja al sol. 

Estábamos en nuestro jardín delantero. Era un día caluroso, como casi siempre en Mogadiscio. 

Nada de particular, con las moscas de costumbre y las hormigas que yo evitaba por temor a sus punzantes y horribles mordeduras. Si se me subían por el vestido ome sentaba sobre ellas accidentalmente, me castigaban con una picadura que me hacía dar alaridos de dolor. 

Los gritos y saltos provocaban el disgusto de mi abuela, que incluso me daba algún bofetón. Tenía seis o siete años, tal vez menos, pero sé que no tenía ocho porque mi familia aún no se había ido de Somalia. Como de costumbre, mi abuela me sermoneaba. Ese día, como todos los demás, me estaba reprendiendo para que recordara mi sitio. 

“Cruza las piernas – medijo-.Baja la mirada. Debes aprender a no reírte, y si tienes que hacerlo, asegúrate de no cacarear como las gallinas del vecino”. No teníamos gallinas, pero el ruido de las del vecino chillando y entrando en propiedad ajena me bastó para captar el mensaje. “Si has de salir, asegúrate de ir acompañada y de que andáis lo más lejos posible de los hombres”, recalcó. 

Para enfado de mi abuela, le contesté con la pregunta: “Pero, abuela, ¿qué me dices de Mahad?”. Mi hermano Mahad nunca parecía invitado a este tipo de prédicas. Me contestó como la niña torpe que ella resolvió que era yo. 

“¡Mahad es hombre! Tu mala suerte es que naciste con una raja entre las piernas. ¡Y ahora, nosotros, la familia, hemos de hacer frente a esa realidad!”, destacó.  Continua llegint “NO FUI LA NIÑA QUE QUERÍA MI ABUELA”

¡A beber y a fumar!


EL CRISOL    –    Pascual Mogica Costa

                  

     No entiendo lo que pasa en el Partido Popular. No se aclaran. Se confunden y nos confunden. Resulta que un partido tan conservador y tan comprometido en la lucha por la vida, de ahí su constante rechazo al aborto, sea a la vez tan partidario de que la gente se vaya “bebiendo” y “fumando” la vida poco a poco.

    Resulta que aquí, en la provincia de Alicante, el Partido Popular ha decidido instar a sus alcaldes a agilizar los trámites para que se pueda fumar en las terrazas. A esto se le puede añadir la protesta de Aznar, en su día, a las recomendaciones de la Dirección General de Tráfico (DGT) sobre la fatídica mezcla que supone el alcohol y la gasolina, ya se sabe, aquel lema de “no podemos conducir por ti” a lo que Aznar respondió. “¿Y quién te ha dicho que quiero que conduzcas por mí?” “Déjame que beba tranquilamente, no pongo en riesgo a nadie ni hago daño a los demás”. También dijo:”Las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber déjame que las beba tranquilamente…” pero fue o intentó ser gracioso en un tema tan importante y serio como el de beber con alguna copa de más diciendo con respecto al lema de la DGT: “Yo siempre pienso, ¿Y quién te ha dicho a ti que quiero que conduzcas por mí?”. Estas prisas del PP para facilitar el que la gente siga fumando se complementan perfectamente con la actitud tan inconsciente como inapropiada en un político que ha sido presidente del Gobierno de España.

     Aquí nos encontramos con la disyuntiva de que es lo que se defiende en el PP ¿la vida o la muerte?  Deberían aclararse, pero esto es imposible si tenemos en cuenta que en el PP se defienden las causas de todos pero no por el mero hecho de que todos somos libres de hacer lo que creamos conveniente, ya sea esto bueno o malo, sino porque un voto es un voto. Lo normal, lo sensato, importa poco. ¡A beber y a fumar! Que son cuatro días y si bebes y fumas puede que menos.