La coordinadora de radios libres


Radio Pica, Radio Bronka, Contrabanda, Radio Línea IV y Radio RSK impulsan, de nuevo, la creación de una Coordinadora de Radios Libres de Cataluña. El pasado 15 de diciembre, reunidas en asamblea en el local de Contrabanda, tuvieron a bien consentir la presencia de un fotógrafo y un redactor de la Revista Rambla, para dar cuenta de los retos a los que hace frente esta Coordinadora de Radios Libres.

“La radio sería el más fabuloso aparato de comunicación imaginable de la vida pública, un sistema de canalización fantástico, es decir, lo sería si supiera no solamente transmitir, sino también recibir, por tanto, no solamente oír al radioescucha, sino también hacerle hablar, y no aislarle, sino ponerse en comunicación con él. La radiodifusión debería en consecuencia apartarse de quienes la abastecen y constituir a los oyentes en abastecedores.

Por ende, todos los esfuerzos de la radiodifusión en conferir realmente a los asuntos públicos el carácter de cosa pública, son absolutamente positivos […] Cuando gobierno o la justicia se oponen a esta actividad radiofónica, es que tienen miedo y no pertenecen sino a tiempos anteriores a la invención de la radio, aunque no anteriores a la invención de la pólvora.” (“La radiodifusión como medio de comunicación”, Bertolt Brecht)

En la denominada era de la comunicación de masas, cuando la velocidad simula haber reducido el tiempo y el espacio a meras consideraciones sin importancia, la radio parece relegada al último escalafón de entre todas las formas de comunicación: mucho antes, encontríamos la televisión y, por supuesto, internet con todas sus redes sociales, blogs y páginas web. Quizá únicamente la letra imprensa en papel disputa a la radio la condición de farolillo rojo.

Hoy en día, ¿quién escucha la radio? Responder a esta pregunta nos obligaría a pisar lugares comunes tales como referirse -es un suponer- a noctámbulos solitarios o al admirable colectivo de taxistas. Es innegable que se esconde un gesto romántico, marcadamente demodé, al sintonizar la frecuencia modulada buscando -excúsenme la cursilada- “un poco de compañía”.

Aún con todo, la pregunta interesante ya no es quién escucha la radio, o si son muchos o pocos, sino, de acuerdo con Bertolt Brecht, qué se puede escuchar y dónde el receptor puede desempeñar el rol de emisor. Continua llegint “La coordinadora de radios libres”

Suspendida en EE.UU. la cadena perpetua para las hermanas Scott


Las hermanas Scott, Jamie y Gladys Scott, de 38 y 36 años respectivamente, condenadas a cadena perpetua por un, supuesto, atraco a mano armada en el que se llevaron 11 dólares, han cumplido 16 años de la misma antes de que el gobernador de Mississippi, Haley Barbour, la suspendiera.

La razón de esta suspensión no está del todo clara, ya que mientras unos la achacan a una campaña de Internet, otros se hacen eco de lo manifestado por las autoridades, que ponen como condición para llevarla a cabo que una de las hermanas, Gladys, le done un riñón a la otra, Jamie, que sufre complicaciones renales que le obligan a someterse a un tratamiento de diálisis tres veces a la semana.

Y así, además de que “ya no suponen una amenaza a la sociedad”, las autoridades de Mississippi pretenden ahorrarle al contribuyente los 190.000 dólares al año que cuesta el tratamiento de diálisis.

Sin embargo, el abogado defensor, Chokwe Lumumba, afirmó que Gladys Scott ya había ofrecido previamente someterse a la donación del riñón y agregó que considera que la decisión de Barbour se debe “a razones políticas“, aunque agradeció la suspensión. Continua llegint “Suspendida en EE.UU. la cadena perpetua para las hermanas Scott”

Rousseff ja és presidenta del Brasil


Dilma Rousseff pretén continuar la línia del seu predecessor Lula da Silva que ha deixat el país amb una economia pròspera

19:56  

VOTI AQUESTA NOTÍCIA 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
Dilma Rousseff.

Dilma Rousseff. REUTERS

ACN Els brasilers han sortit aquest dissabte al carrer per acomiadar el popular president sortint del país, Luiz Inacio Lula da Silva, i donar la benvinguda a la nova mandatària, Dilma Rousseff, la seva successora i aliada política. La presa de poder de Rousseff, de 63 anys i líder del Partit dels Treballadors (PT), s’escenifica aquest dissabte en una cerimònia pública a Brasília. Roussef assumirà les regnes d’una economia emergent, amb reserves de petroli i una creixent influència diplomàtica arreu. Lula, al poder durant vuit anys, és el líder més popular que ha tingut el Brasil en la seva història moderna. El carismàtic líder deixa el càrrec amb el cap ben alt i una popularitat rècord del 87%.

Està previst que la cerimònia de traspàs de poders es faci aquesta tarda (hora local). La nova presidenta passejarà amb un Rolls Royce descapotable pels carrers de Brasilia escortada per un gran dispositiu de seguretat. Però molts brasilers no han sortit al carrer per donar-li la benvinguda a ella, sinó per acomiadar el president més popular que ha tingut el país, Luiz Inacio Lula da Silva.

‘Estic aquí per donar les gràcies a Lula per tot el que ha fet. Si Dilma fa la meitat ja estaré contenta’, ha dit Izabel Rosales Figuereido a Reuters, que ha viatjat des de l’estat de Mato grosso do Sul per presenciar la inauguració de Rousseff.

Rousseff és la primera dona presidenta que ha tingut el Brasil i ha entrat al reduït grup de 18 dones líders del poder executiu o legislatiu d’entre els 192 països reconeguts per l’ONU. A les eleccions d’aquest mes d’octubre, Rousseff va guanyar amb un 55,99% del vots, mentre que el seu adversari, José Serra, del Partit de la Socialdemocràcia del Brasil (PSDB) va obtenir el 44,01% dels vots.

Malgrat que Rousseff hereta una economia amb bones perspectives de futur, també és cert que la nova presidenta haurà de resoldre una sèrie de reptes que Lula no va assolir, incloent el lidiar amb una moneda sobrevaluada que està danyant la indústria, una creixent despesa pública que alimenta la inflació i una pesada burocràcia que ofega la inversió i desanima la innovació.

Rousseff ho tindrà difícil per seguir l’estela de Lula. Durant els seus vuit anys al poder, el president sortint va aconseguir atraure inversions al país, treure més de 20 milions de ciutadans de la pobresa i reduir l’atur fins al 5,7%. I, tot i que existeixen encara desigualtat flagrants, la classe mitjana suposa ara més de la meitat de la població en aquest país de més de 190 milions de persones.

Rousseff, que s’ha rodejat d’un equip econòmic experimentat i respectat, mantindrà una política continuista del seu predecessor, amb polítiques favorables al mercat. També s’espera que implementi programes de benestar social similars als promoguts per Lula per eradicar la pobresa extrema al Brasil. A més, Rousseff estarà al capdavant del país quan aquest aculli la Copa del Món al 2014 i, dos anys més tard, sigui seu dels Jocs Olímpics.

Mantenir a l’alça una economia emergent

Amb l’objectiu de garantir l’estabilitat econòmica, Rouseff mantindrà les polítiques de mercat que han proporcionat estabilitat econòmica durant la darrera dècada: una moneda de lliure flotació, control de la inflació i disciplina fiscal. Si bé Rousseff proposa mantenir la disciplina fiscal amb ajustos graduals, ha eliminat les mesures dràstiques d’austeritat que van marcar el primer any de l’administració de Lula el 2003. Rousseff ha dit durant la campanya electoral que el Brasil no necessita retallar la despesa pública per seguir creixent a un bon ritme.

La nova presidenta, que va ser la ministra d’Energia i Mineria sota el govern de Lula, vol donar un rol fort a l’estat a les àrees estratègiques, com la banca, el petroli i l’energia.

Un altre dels objectius de la presidenta és estendre l’accés d’Internet de banda ampla entre les llars que tenen ingressos baixos, gràcies a l’empresa estatal Telebras, els actius de les quals van ser privatitzats els anys 90. Alguns líders industrials han afirmat que el sector privat es veuria danyat pel pla.

D’altra banda, una de les prioritats de Rousseff és revisar el sistema de recaptació tributària del Brasil, que actualment és molt complicat. A més, es planteja fer reformes microeconòmiques per afavorir les inversions. Entre les propostes, hi ha la d’harmonitzar les taxes entre els diversos estats del país més gran de l’Amèrica Llatina.

Incrementar el control del govern sobre les reserves de petroli

Rousseff dóna ple suport al gir que va donar Lula per incrementar el control del govern sobre les reserves de petroli recentment descobertes i de fet ella mateixa va ajudar a dissenyar el projecte. El moviment inclou la creació d’una nova empresa estatal per gestionar les reserves i un nou fons per invertir els guanys de la inversió en educació, salut i altres projectes de desenvolupament.

En l’àrea de la política exterior, la presidenta entrant dóna suport als objectius que ja tenia Lula, incloent la integració regional a l’Amèrica Llatina i intentar que els països en vies de desenvolupament tinguin un major pes al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional.

Rousseff també ha proposat crear una companyia energètica estatal juntament amb Bolívia. Però segons informa Reuters, atès que la seva prioritat són les qüestions domèstiques i que el seu perfil internacional és baix, és poc probable que continuï amb la diplomàcia d’alt nivell de Lula.

http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2010/12/31/rousseff-assumeix-avui-presidencia-brasil/455644.html

José María Sánchez Casas y Pío Moa


José María Sánchez Casas y Pío Moa, uno gaditano y el otro gallego, fueron confundadores de los GRAPO. Militaron  en el PCE y en el PCEr (Partido Comunista reconstituido). Pero siguieron sendas diferentes en el devenir de la evolución histórica personal. El primero falleció el 28 de Enero de 2001, a los 55 años, en el Hospital Reina Sofía de Córdoba, mientras esperaba un transplante de corazón.  No renunció nunca a sus principios. El segundo se reinsertó en la sociedad al final de la dictadura franquista, a la que combatió supuestamente, y de la que ha acabado siendo defensor empedernido.

Los poderes del Estado (Ilustración de José María Sánchez Casas)

El segundo, don Pío, tiene hasta su propia entrada en la Wikepedia, dada su “extraordinaria” contribución al debate y la historiografía de la Guerra Civil española y el franquismo. Aceptado por el ultraconservadurismo español y enrolado en el revisionismo (negacionismo) histórico que los ultras promueven, ha encontrado acomodo y ¿respeto? en ese sector, en tanto que es un personaje odiado por sus antiguos camaradas y despreciado por amplios sectores, sociales y profesionales (historiadores). Aunque  cuenta con partidarios, también entre los profesionales (historiadores), que siempre han justificado tanto el levantamiento militar que puso fin a la II República como el posterior régimen del General Franco. Continua llegint “José María Sánchez Casas y Pío Moa”