AEROPORT: TARD I MALAMENT


Ets una persona preocupada pel futur del nostre país, i per això durant el primer semestre del 2007 et vas adherir al MANIFEST PER UN AEROPORT INTERCONTINENTAL AMB UNA GESTIÓ INDIVIDUALITZADA. Un manifest que van signar més de 60.000 persones.

Dos anys després, ja al 2010, la situació no ha canviat i la proposta que ha realitzat les últimes setmanes el Govern Espanyol, dirigit per homes i dones del PSC i PSOE, és decebedora. La reclamació que fèiem era ben clara:

  • Que amb la nova terminal, l’aeroport de El Prat es convertís en un enllaçador (hub) de vols intercontinentals.
  • Que, més enllà de si ha de ser compartida o no, la ubicació definitiva de companyies i de grans aliances aèries es realitzi de forma transparent i basada en criteris objectius de servei al client, coneguts per tota la societat.
  • Que la gestió de l’aeroport es realitzi de forma individualitzada i des del territori, és a dir, que cada aeroport es gestioni per ell mateix, amb criteris d’eficiència i amb l’opció de participació dels sectors públic i privat.

La proposta del que ha presentat el Ministeri de Foment no aconsegueix cap d’aquests objectius, ja que bàsicament pretén canviar la organització societària d’AENA, mantenint la gestió estratègica dels aeroports sota el control de l’Estat central.

Aquesta proposta no assegura que l’Aeroport de Barcelona es pugui gestionar en base als interessos del territori, ni evita la submissió que s’ha anat aplicant des de fa molts anys respecte de l’aeroport de Barajas. No deixa de sorprendre que el govern socialista vulgui mantenir una gestió centralitzada quan a nivell mundial el model que aplica tothom és el d’una gestió individualitzada. O potser no sorprèn, i és simplement una acció més dintre de la sistemàtica acció discriminatòria i perjudicial dels governs espanyols cap a Catalunya.

Resposta social i institucional.
Davant d’aquesta situació, la societat civil ha de respondre i denunciar-la arreu: no és acceptable que una infraestructura d’aquesta magnitud  estigui gestionada d’esquena als interessos del territori.

La resposta ha de ser clara i contundent per part d’institucions públiques i privades: ens hi juguem molt per les múltiples implicacions socials i econòmiques que se’n deriven d’un tipus o altre d’aeroport, el retard és massa gran, i no es poden acceptar unes negociacions interminables.

La dignitat de Catalunya -a la que feia referència el famós editorial conjunt- passa per un tracte just, un aeroport intercontinental amb gestió individualitzada, i dir prou a l’enèsima ocasió en que el govern espanyol, actualment format, entre altres, pel Sr. Zapatero i el Sr Blanco del PSOE, i la Sra. Chacón i el Sr. Corbacho del PSC, es vol riure del poble català.

Us convidem a participar en l’enquesta PREGUNTA a la pàgina web de l’ACP.
www.acp.cat