Els atractius de Gavà: La fira de l’espàrrec i altres coses.


Gavà és una població d’uns 45 a 50 mil habitants de l’entorn de Barcelona, a una distància d’uns 18 kilòmetres cap al SO, amb la que, a part d’altres comunicacions terrestres per carretera, està unida per uns 90 trens diaris en cada sentit.
L’any 1966, quan vaig venir a viure-hi tenia a la meva disposició un cens, de pocs anys abans, de 21 mil habitants.
Evidentment que la resta, fins a la població actual, ve donada en gran part per la immigració afavorida per la seva situació privilegiada en l’entorn de Barcelona.
Un gran creixement, que, tanmateix no es pot comparar amb el de la veïna població de Viladecans que, en el mateix periode ha passat de 9 mil a 60 mil habitants.
Ara passaré a detallar-vos alguns dels atractius de Gavà.
Avui Gavà celebra la Festa de l’Espàrrec. La zona del delta del llobregat, a la que Gavà pertany, té unes extensions de terreny, planes i sorrenques, adequades per al conreu de l’expressada verdura.
Cada any se celebra una exposició, amb la festa corresponent, amb l’espàrrec com a tema central – a part d’altres verdures. Amb el temps, com és lògic, s’hi han anat afegint moltes més activitats comercials totes a l’entorn de l’exposició dels espàrrecs.
Què és l’exposició? Doncs consta d’unes carpes en les que predomina el tema de l’espàrrec i altres verdures per donar-lo a conèixer als visitants.
El tema dona més de sí del que podria semblar a primer cop d’ull i intentaré resumir el seu contingut:
En primer lloc s’exposen el espàrrecs en manats, continguts en caixes de fusta que opten a premis que comencen, com és lògic pel primer. Un jurat els escull d’acord amb les seves característiques comercials, com són la seva mida, regularitat, color i altres.
Hi ha també enormes paneres de verdures de tota classe que es crien en aquest municipi del Delta del llobregat, paneres immenses que sobretot el primer dia, quan estan més fresques, són realment precioses.
Alla podreu veure formant una bella simfonia – a part dels omnipresents espàrrecs – xirivies, cols, raves, bròquils, carxofes (un conreu molt estès al Delta), bajoques, faves, pèsols, naps, salsafins, albergínies, carbassons, carbasses, i moltes altres que en aquest moment no recordo.
Hi ha, a més, obres d’art (si, si, obres d’art!) tan efímeres com les falles valencianes, que tenen diversos apartats. Un apartat podriem qualificar-lo com de pintura, on s’exposesn quadres plans, confeccionats amb diverses classes de sements que, amb els seus diferents i variadíssims colors repliquen en facsímil diferents obres d’art, moltes del modernisme a cavall entre els segles XIX i XX. El mèrit principal d’algunes – que així es fa constar – consisteix en que la rèplica de l’obra d’art, generalment és feta sense tenyir les sements, només amb el seu color natural.
Hi ha també escultures que, al meu parer, no són tan aconseguides com les obres en les que es reprodueixen pintures i mosaics.
Cada un nd’aquest apartats intervé en concursos separats aspirant als corresponents premis.
A l’entorn, fora ja de la carpa, trobem tota una mostra d’stands de productes comercials de la vila o, fins i tot de contrades llunyanes que fan promoció de la seva activitat comercial.
Hi ha des de parades d’organismes oficials, a llocs de venda i promoció d’embotits, vins, caves, tractaments d’aigües, automòbils i un sens fi d’activitats comercials unes de la vila i altres de fora.
L’espàrrec és un producte gastronòmic molt apreciat. No és d’extranyar, doncs, que, formant part de la fira s’hagin adosat, des de fa anys, unes grans carpes en les que fer un dinar degustació confeccionat pels nombrosos restaurants de la localitat en el qual lloc, per un preu de 18€ per comensal es pot fruir de tres plats a escollir, les correponents begudes, unes postres delicioses, un mojito, el cafè corresponent tot sota l’ombra refrescant de les carpes o, fora d’elles, a l’ombra d’unes ombrel·les, en la plaça immensa contígua a l’edifici del nou ajuntament.
És agradable constatar com, encara que el sòl destinat a l’agricultura ha estat en gran part reconvertit en sòl industrial, degut a la situació de la vila en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Fira dels Espàrrecs es conserva amb puixança any rera any.
Avui, com gairebé cada any, hi hem anat a dinar, la Conxa i jo.
A fe que ho hem passat mot bé. Sota l’ombra d’una ombrel·la hem gaudit d’un pernil ibèric excel·lent acompanyat d’un parell de llesques de pa amb oli molt bo, un plat de peus de porc molt sofisticats amb foie i altre delícies, una clova de vieira plena de marisc variat boníssim, un bacallà amb poma, extranya combinació però definitivament agradable, un pastís, un cafè i el corresponent xupito.
He de loar que aquest any, a diferència d’altres, no s’ofereixen cigars contra el lliurament del corresponent tiquet. Algú deu haver tin gut la bona idea que, en un acte organitzat per l’ajuntament no és pot, com es feia en certa manera, fer promoció d’una adicció malsana que mata durant l’any milers de persones.

Anuncis

¿Una empresa familiar?


EL CRISOL    –    Pascual Mogica Costa

                

     El día primero del pasado mes de Abril, se produjo un hito histórico en la Comunidad Valenciana, y creo que en España: La hija del ex alcalde de Alicante y hoy diputado autonómico en las Cortes Valencianas, Luís Díaz Alperi, tomaba posesión de su escaño en las Cortes Valencianas como diputada autonómica.

    Al parecer esto se ha convertido en una tradición en la derecha y ahora salta la noticia de que la hija de Manuel Fraga, Carmen Fraga, ocupa el puesto número siete en la lista del PP para las elecciones al Parlamento Europeo. No van a coincidir en el mismo “tajo” como en el caso de Díaz Alperi y su hija, pero  el padre estará como senador y la hija como eurodiputada. También figura en puesto de salida, el once, en la lista del PP para Europa un cuñado de Mariano Rajoy y un hermano de la dirigente popular, Ana Mato, que figura en el puesto número trece. Como se puede observar todos van a encontrar un puesto para demostrar que esto de ir en una lista y en puesto de salida no tiene nada que ver con parentescos ni  con la capacidad intelectual, de trabajo y de entrega a los demás, eso como en la “mili” “se le supone” Esto, salvo en el caso del cuñado de Rajoy, es algo que se lleva en la sangre: El afán de servir a los demás. Vamos, eso creo yo.

    De todos modos se me plantean unas interrogantes que me gustaría que alguien pudiera ayudarme a aclararlas, estas son las siguientes: ¿El motivo no es otro que el de seguir los pasos de sus familiares los cuales pueden haber sido un ejemplo para ellos? ¿Lo hacen por pura admiración a la labor desarrollada en el campo de la política por sus familiares? ¿O se han dado cuenta de que la política puede ser ampliamente rentable y simplemente se han decidido a seguir sus pasos sin mayores pretensiones? ¿Estamos ante el frontispicio de que los cargos públicos se heredarán como los títulos nobiliarios? El tiempo lo dirá. Yo tengo la impresión de que todo esto es solo el principio. ¿Cuál será el final? ¿Será como en un negocio familiar al uso, donde unos se dedican a cualquier actividad comercial, financiera o fabril y otros a la política? ¿Se considerará la política familiar al igual que una empresa familiar?  Repito: Eso el tiempo lo dirá.