Nespresso, what else!

Com molt be deia la cançó de The Buggles, “video killed the radio star” o el que és el mateix, la tradició mor a peus de la modernitat. Com va passar amb les cigarretes de “caldo” front els empaquetats de filtre, definitivament la Nespresso ha matat l’hora del cafè. Aquell ritual quasi ve sagrat, de parsimonia oriental en la que el temps s’aturava, se’n ha anat a la merda en nom de la modernitat. No ens ha deixat ni la feina d’anar a comprar un bon gra, torrat al punt òptim que ens agrada ni el plaer un cop morrat, tot olorant el penetrant aroma, infussionar-lo amb l’aigua bullenta mentre els vapors que desprèn la cafetera barrejats amb el soroll del líquid sortint ens avisen de que la consumació del moment, és a punt. Quina passada!.

Ara, si vols un Ristretto, un Roma o qualsevol descafeinat només caldrà prémer l’interruptor, posar la pastilleta a dintre i ja està, quan un plaer és tant asequible, tant quotidià que es pot repetir tant sovint com es vulgui, al final deixa de ser un plaer i passa a ser un vici, però està tant bo!.

Ja ho deia el meu amic George, si home, el Clooney, Nespresso, what else!

APRENDA CATALÁN EN 15 DÍAS

Ahir, a Por la Paz Y la Libertad es va encetar un interessant debat sobre la dificultat que té aprendre el català. És difícil d’aprendre la nostra llengua? Doncs sí, és clar, com qualsevol llengua que es desconeix. O és que podem parlar de llengües fàcils i de llengües difícils? Segons la meva opinió tot va en funció de les similituds gramaticals i fonètiques entre la nostra llengua (sigui quina sigui) i la que volem aprendre.

Jo, personalment, no soc cap poliglota, però, en canvi, em defenso molt més bé (crec que d’una manera prou digna) en francès i italià que no pas en anglès. I això que l’anglès sembla la llengua més universal. A més a més, crec que no té conjugacions verbals, i tots plegats estem farts d’escoltar paraules i conceptes (pel·lícules, publicitat, anglicismes…) en la llengua de Shakespeare.

El català, per exemple, no és pas la meva llengua materna, ho és l’espanyol. D’altra banda, a l’escola franquista jo vaig estudiar (?) francès. El meu català (millor o pitjor parlat) és fruit de l’interès propi a aprendre la llengua del meu país. És cert que els pronoms febles, o els accents, o el nombre major de vocals, es poden veure com una barrera, sobretot d’aquells que no consideren important aprendre una llengua poc més que folklòrica.

Aprendre català és qüestió, sobretot, de voluntat. I també de confiança i suport per part dels catalanoparlants, que hem d’acceptar els errors i les equivocacions com obstacles en l’aprenentatge, però mai insuperables ni motiu de recriminació a aquell que posa interès en aprendre una nova llengua.

Aprendre català té les seves dificultats, és clar que sí. I no diré pas que en 15 dies qualsevol el pugui parlar, com va assegurar fa un parell de dies Antonio Robles, diputat de Ciutadans. Encara que l’argument d’aquest home, però, no era animar la gent a parlar el català, sinó destacar que el català no és com l’euskera, que “ese sí és un idioma serio”.

Jaume Pros

VIC-BARCELONA

Repetidament he denunciat des d’aquest forum el colonialisme de l’Estat Espanyol envers Catalunya.

Multitud de vegades he posat com exemple la maleïda línia de tren de Barcelona a Puigcerdà.

Heus ací els horaris d’una secció de la mateixa línia (la part de rodalíes, VIA SENZILLA) fins a Vic.

BARCELONA-VIC Sortida Arribada 05.11 06.39 06.18 07.48 07.00 08.18 07.15 08.50 07.57 09.21 08.27 10.02 09.17 10.33 09.30 11.05 10.20 11.55 11.06 12.33 12.06 13.18 12.36 14.09 13.06 14.33 14.06 15.21 14.36 16.14 15.16 16.25 15.46 17.19 16.16 17.44 17.06 18.21 17.36 19.09 18.27 19.59 18.57 20.09 19.27 21.03 20.15 21.28 20.45 22.17 21.30 23.00 22.26 23.52

VIC-BARCELONA Sortida Arribada 05.43 07.06 06.19 07.48 06.40 08.06 07.08 08.18 07.15 08.45 07.50 09.18 08.21 09.36 08.31 10.06 09.03 10.35 09.41 11.15 10.13 11.27renfe 11.10 12.45 11.54 13.27 12.33 13.45 13.00 14.27 13.50 15.18 14.13 15.48 15.20 16.36 15.54 17.27 16.45 18.15 17.24 18.57 18.03 19.35 18.38 19.48 19.12 20.35 19.40 21.15 20.46 21.57 21.10 22.37

El trajecte entre les dues ciutats és de 60 Km.

Doncs bé: Ara, el govern Zapatero ha decidit construir una via doble entre les dues ciutats amb una inversió de 700 milions de pessetes. Benvingura la decisió, senyor Zapatero.

Aquesta millora s’afegeix a les obres de millora del tram entre Ripoll i Puigcerdà, ja decidides, o potser ja en fase d’execució.

Espanya no ens ha regalat mai res, sinò tot al revés.

Però si per casualitat es produeix una millora en la situació colonial que estem vivint, el més segur és que procedeixi d’un govern d’esquerra.

Esperem que totes aquestes perspectives es facin realitat ben aviat i que podem viatjar entre les dues ciutats a una velocitat superior a la que es viatjava quan es va inaugurar la línia, aspiració que ara no pot veure’s acomplerta.

La línia de Puigcerdà, logicament, cada día perd viatgers per causa del tractament tercermundista rebut pels seus usuaris.

Malgrat les notícies optimistes, jo no ho sóc gaire, perquè l’abandó, fins ara d’aquesta línia, no és un fet exepcional.

Fa molt poc la inmunda RENFE ha anunciat la supressió de diversos serveis entre les estacions ve Valls, capital d l’Alt Camp i Barcelona. Algunes altres estacions estan amenaçades.

És indecent, en un temps en que s’ha de primar el viatge col·lectiu per diverses i nombroses raóns que no crec oportú exposar ara aquí, es produeixin aquests inadmissibles falles en els serveis.

Senyors del Govern de l’Estat Espanyol. Hem de fer cas a les perspectives favorables de la línia de Puigcerdà o a les estultes decisions d’empitjorar un servei ja de per si deficient amb la població de Valls i altres poblacions amenaçades?

És que no obteniu encara prou rendiment de la colònia? Per què ens tracteu tan malament?

Responsabilidades políticas

EL CRISOL    –    Pascual Mogica Costa

                

   La oposición ha puesto el grito en el cielo por la ilegalización de ANV, da la impresión de que les ha sentado mal el que les dejen sin una de las muletillas que usan en el constante ir y venir de su errática labor opositora.

   Desde el PP  ponen a caldo al ministro de justicia Mariano Fernández Bermejo y al Fiscal General del Estado, Cándido Conde-Pumpido, a los cuales les piden responsabilidades políticas. No quiero perder el tiempo diciendo que en el PP no hay nadie que esté legitimado para pedir responsabilidades políticas a los demás, porque habría que recordar qué responsabilidades políticas asumieron en el PP en el caso del “Prestige” o en lo de la guerra de Iraq. Ninguna. Tuvieron que ser los electores los que les pusieran en su sitio aquel 14 de marzo de 2004 recordándoles su irresponsable conducta ante tales hechos.

    No, no se me ha olvidado lo de que tampoco hubo asunción de responsabilidades políticas en el caso del Yak-42, he querido apartarlo de lo demás para decir que estaba escuchando la radio cuando de pronto se escuchó la voz del ilustre Federico Trillo. La verdad, lo estaba oyendo y no daba crédito a lo que oía: ¡Federico Trillo, exigía responsabilidades políticas a Bermejo y a Conde-Pumpido por ilegalizar a ANV! En ese momento, y sintiendo vergüenza ajena, no se me ocurrió otra cosa mejor que hacer que apagar la radio. Manda huevos este Trillo.