Com explicar l’actual crisi a un nen de 5 anyets


En un comentari en el meu bloc, el Pep, editor de telamamaria.blogspot.com, un dels blocs més seguits de la catosfera, va deixar aquest comentari que és molt aclaridor i explica de manera senzilla i entenidora com funcionen els mecanismes financers o de la borsa, llegiu-lo, és molt bo:

Una vegada va arribar al poblat selvàtic un senyor molt ben vestit, es va instal.lar a l’únic hotel que hi havia i va posar un avís a l’única pàgina del diari local: estava disposat a comprar cada mico que li portessin per 10 euros.

Els camperols, que sabien que el bosc era ple de micos, van sortir corrent a caçar-los. L’home va complir i va comprar els centenars de micos que li van portar. Quan quedaven molt pocs micos al bosc i era difícil caçar-ne, els camperols van perdre interès.

Llavors, el senyor ben vestit va oferir 20 euros per cada mico, i els camperols van tornar a la caça.

Van escassejar encara més els micos, i l’home ben vestit va elevar l’oferta a 50 euros per cada un. Però, com que tenia negocis que havia d’atendre a la ciutat, va deixar el negoci a càrrec del seu ajudant.

Quan l’home ben vestit va marxar, el seu ajudant es va dirigir als camperols dient-los: “Fixeu-vos en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap us va comprar (a 10 i 20 euros) per a la seva col.lecció.  Jo us ofereixo vendre-us els micos per 35 euros i, quan el cap torni de la ciutat, els hi veneu pels 50 que us ha ofert”. Els camperols van reunir tots els estalvis, van comprar els milers de micos que hi havia a la gran gàbia, i van esperar el retorn del cap.

Però no van tornar a veure ni l’ajudant ni el cap. Només els va quedar la gàbia plena de micos que van comprar amb els estalvis de tota la vida.”

Així funiona l’enginyeria financera, real com la mateixa vida.

¿ASFIXIA?


Angel de la Fuente

Instituto de Análisis Económico (CSIC)

El Periódico 10/09/08

 

Con los datos en la mano, las amargas quejas del Gobierno catalán sobre su asfixia financiera resultan un tanto exageradas. En el año base del actual sistema de financiación (1999), los recursos asignados a la Generalitat para financiar las competencias comunes ascendió a 1.467 euros por habitante (1.488 euros de media en el conjunto de las comunidades no forales). En el 2006, último año para el que se dispone de la liquidación, las cifras fueron 2.507 y 2.556 euros, respectivamente. Normalizando a 100 la financiación media, Catalunya se situaba en 98,6 en 1999, en 98,1 en el 2006 y ha mantenido durante todos los años intermedios una posición relativa similar.
Puesto que las regiones difieren entre sí en aspectos demográficos y geográficos que pueden afectar de forma significativa a los costes de provisión de los servicios públicos, las comparaciones en términos de financiación por habitante pueden resultar engañosas a la hora de determinar hasta qué punto el sistema cumple su objetivo teórico de garantizar a todas las autonomías los recursos necesarios para ofrecer a sus ciudadanos un paquete similar de prestaciones públicas.
Aunque la fórmula que se utiliza para calcular las necesidades de gasto regionales es francamente mejorable, el nivel de financiación por unidad de necesidad calculado de acuerdo con esta fórmula es seguramente un mejor indicador de lo bien o mal tratada que está cada región. Con este criterio, Catalunya también se sitúa casi en la media, pasando de un nivel relativo de financiación por unidad de necesidad de 100,5 en 1999 a 100,4 en el 2006.
En conclusión, no es cierto que Catalunya esté especialmente maltratada por el actual sistema de financiación. Pero aún así el Govern tiene una parte de razón cuando dice que necesita más recursos porque la actual fórmula no recoge algunos factores. Entre ellos destaca el elevado nivel de precios regional, que se traduce en fuertes sobrecostes salariales. Con datos del 2006, una corrección razonable por este factor exigiría un aumento del 3,5% en la financiación (620 millones). Se trata de una cifra importante, pero muy inferior a las que parecen estar manejando algunos partidos e instituciones catalanas.

BIG BANG EN EL LABORATORI


El considerat experiment científic del segle, l’engegada del major accelerador de partícules del món, concebut per a explorar els enigmes de l’Univers, ha arrencar amb èxit en el Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN).
Enmig del goig dels científics, que des de fa anys esperaven aquest moment, el primer feix de milions de protons, que havia estat injectat en l’accelerador, va assolir fer un volt completa, en una hora, al gegantesc túnel circular subterrani de 27 quilòmetres, situat sota la frontera suís-francesa. Unes hores després, altre feix de partícules, introduït en adreça oposada, en aquesta ocasió en sentit contrari a les agulles del rellotge, aconseguia igualment recórrer tot l’accelerador. “Avui és un dia històric després de 20 anys de treball i esforços de milers de científics del món”, va dir a la premsa el director general del CERN, Robert Aymar. “Per primera vegada s’ha aconseguit que l’accelerador acceptés les partícules i aquestes circulessin”, va assenyalar. En l’experiència d’avui, no obstant això, les partícules es van llançar a molt poca velocitat i tram a tram per a comprovar que totes les peces de l’accelerador, el Gran Colisionador d’Hadrons (LHC) funcionessin correctament.
Després de l’èxit d’aquestes primeres proves, la pregunta que sura en l’aire és quan es produiran les primeres col·lisions frontals de partícules a la velocitat pròxima a la de la llum, és a dir, quan es recrearan els instants posteriors al Big Bang, el moment somiat pels científics, però temut per aquells que creuen que serà la fi del món. “No sigues quant es trigarà. És molt difícil saber-lo. Dependrà de quan la màquina funcioni a ple rendiment, però vam esperar que sigui en uns mesos”, va dir Lyn Evans, director del projecte del LHC. Els científics del CERN començaran matí mateix a injectar feixos en sentits oposats, i en poques setmanes podrien produir-se les primeres col·lisions, però amb baixa energia, fins a arribar a a la fi d’aquest any un màxim d’energia de 5 TeV (taraelectrovoltios). Quatre enormes detectors -ATLAS, ALICE, LHCb i CMS-, instal·lats en l’accelerador a manera de radars per a observar les col·lisions frontals entre els protons, seran els encarregats d’observar els milions de dades que es generin.
Amb un cost de 4.000 milions d’euros, l’experiment sense precedents del LHC ha estat avui justificat pels seus principals responsables i destacats experts. “Sabem que, a pesar dels grans coneixements que tenim de l’Univers, desconeixem el 95 per cent de la matèria, i ara tenim el mecanisme per a transformar la teoria filosòfica del Big Bang en física experimental, el que és absolutament fantàstic”, va afirmar Carlos Rubbia, Premio Nobel de Física en 1984. “Ara estem en posició de poder retrotraernos més i més enrere, a l’origen de l’Univers, i de poder no només observar, sinó simular, aquests instants”, va subratllar el físic italià. “Saber d’on venim i on anem sempre ha estat la pregunta que s’ha fet l’home”, va dir, per la seva banda, Aymar. Però va subratllar que els descobriments del CERN transcendeixen a la física teòrica i tenen destacades aportacions pràctiques, com en el camp de la medicina, però també en exemples com l’ara imprescindible “www”, inventat per científics del centre en 1990. Un dels grans objectius del LHC és descobrir l’hipotètic bosón de Higgs, cridat per alguns “la partícula de Déu” i que seria la nombre 25, després de les 24 ja constatades.
L’existència d’aquesta partícula, que deu el seu nom al científic que fa 30 anys va predir la seva existència, es considera indispensable per a explicar per quina les partícules elementals tenen massa i per quina les masses són tan diferents entre elles i confirmaria els models que utilitza la física per a explicar l’Univers, les forces i la seva relació. “Estem convençuts que el que cridem el model estàndard (que domina en la física) no està complet”, va explicar Aymar, encara que va augurar, que para ser realistes, no es farà un descobriment d’aquest calibre abans de tres anys. Si el bosón de Higgs existeix, podria detectar-se després de la col·lisió de partícules en el LHC a velocitat propera a la de la llum, asseguren els experts. El director del projecte del LHC, Lyn Evans, va destacar, per la seva banda, que aquest accelerador “és un exercici massiu de col·laboració mundial, en el qual han participat científics i experts de molts països, races i religions”. Prop de 10.000 científics han pres part en aquest projecte del CERN, un organisme propietat de 20 estats europeus, però en el qual molts altres països té estatut d’observador.

 

 

 

 

 

CÓMO FUNCIONA

LOS HACES. Dos haces de partículas subatómicas llamadas hadrones atravesarán el acelerador circular en direcciones opuestas. Con cada vuelta que den, ganarán energía hasta acercarse a la velocidad de la luz.

IMANES. Un total de 9.300 imanes dirigirán los haces, mientras que otros instrumentos inyectarán energía para que las partículas no dejen de moverse.

TEMPERATURA Y VACÍO. El acelerador opera a una temperatura de 271 grados centígrados bajo cero para que no pierda energía y en su interior se trabaja en vacío, para imitar el medio ambiente del espacio.

DETECTORES. Las partículas chocan en cuatro puntos concretos del acelerador. Allí hay colocados cuatro enormes detectores – tan grandes como catedrales-, que analizarán las cantidades ingentes de energía y la temperatura que se producirán a consecuencia de la colisión. También estudiarán el comportamiento de las partículas resultantes del choque y las condiciones que se creen.

NUEVOS DATOS. Se generará el 1% de la información de todo el mundo.

 

 

 

 

 

CUBA es con toda seguridad la mejor preparada contra los huracanes


Ciclón Ike

Cuba se encuentra en una situación favorable para enfrentar la cercana temporada ciclónica,  el Doctor en Ciencias José Rubiera, jefe del Centro de Pronósticos del Instituto de Meteorología, no solo realiza pronósticos sino que colabora en la prevención de riesgos, y contribuye en los planes de emergéncia que dan como resultado el menor numero de accidentes y muertes entre los cubanos.

La preparación del país para afrontar ese período, que se extiende oficialmente desde el primero de junio hasta el 30 de noviembre, de cada año como es obvio y las caracteristicas políticas y organizativas de Cuba facilitan la prevención de muertes.

Se pone en alerta  sobre la necesidad de que la población y las entidades socioeconómicas se preparen adecuadamente y no se guíen únicamente por la cantidad pronosticada de meteoros, sino en la hipótesis más desfavorable.

Por ejemplo al año 1992, cuando en el entorno geográfico cubano se formaron cuatro huracanes, Cuba se protegió mejor, el Andrew, causó grandes daños en la Florida, Estados Unidos superando el número de accidentados y muertos. Debe de haber siempre un plan de emergéncia que garantice la seguridad de los cubanos frente a los vientos fuertes.

En estos momentos las condiciones son otras, ya que el agua en el Pacífico Central Oriental está en los parámetros de años anteriores, pero varios modelos se preveen para los próximos meses el evento de La Niña, lo que contribuye al desarrollo de meteoros. 
La incorporación de los centros de pronósticos del país al Sistema de Alerta Temprana, y en el caso particular de Cienfuegos la posibilidad de contar con una de los entidades mejores de Cuba, con buenas condiciones y personal bien entrenado. 
Desde el año 1886 hasta el 2006 tuvieron lugar dos mil siete ciclones y tormentas tropicales en El Caribe, Golfo de México y Océano Atlántico.

Se da la paradoja que en paises cercanos los ciclones y tormentas estan asociados a muchas muertes, y no escapa ni los mismisimos EEUU de América, con mayores recursos económicos, pero como es obvio con una menor prevención.