El meu passeig del capvespre.

M’han dit repetidament que si faig un passeig d’una hora a un pas més aviat viu, quan sigui gran seré molt valent. Com que sóc de natural crèdul i obedient, miro de fer-ho, encara que alguna vegada s’imposi la mandra i em quedi a casa.

Avui, en passar per la caserna de la Guàrdia Civil, il.luminada per la llum esbiaixada dels darrers raigs de sol he vist que la caserna lluïa una bandera espanyola de tamany adequat. He cercat per tota la façana de la caserna i no podia donar crèdit al que veien els meus ulls, o, millor dit, al que no veien. Cap bandera catalana fent-li companyia.

És curiós sentir al miserable Mariano Marioneta repetir amb furor que hi ha ajuntaments a Catalunya en els que no oneja la bandera espanyola i, en canvi veure una caserna de la Guàrdia Civil sense cap bandera catalana. He pensat a escriure-li dient-li-ho, perquè, que jo sàpiga, en els edificis oficials han d’onejar per llei les tres banderes reglamentàries i, per la llei de l’embut, mentre es protesta per l’absència de la bandera espanyola a alguns ajuntaments catalans, AMB ABSOLUTA GASIVERIA, no he vist mai ni una bandera catalana ni de la UE en cap dependència de les forces armades.

Jo no sóc un banderaire, de tal manera que generalment m’oblido de posar la bandera catalana l’11 de setembre i en principi me’n fot que la bandera catalana onegi o no en els edificis oficials. Les meves reivindicacions, que he exposat aquí repetidament, són unes altres. Tanmateix aquesta manera que té l’Estat Espanyol d’aplicar les lleis, fent-les passar previament per la llei de l’embut, la llei més important de les que governen el Celtiberia Show, em molesta un bon xic, perquè, la tan pretesa igualtat constitucional dels espanyols, fins i tot d’aquells que ho som per força, és un mite i no res més que un mite, que no té peró ni de bon tros la grandesa dels mites grecs que tan magistralment ens porta aquí actorsecundario. És més aviat un mite tenebrós, que queda confirmat per la superioritat dels espermatozoides borbònics de generar espanyols amb drets especials, en franca contravenció del principi d’igualtat constitucional de tots els espanyols.

Aquesta manera tan peculiar d’aplicar les lleis dels espanyols crec que és la més gran taca de la seva colectivitat, una colectivitat pagada de sí mateixa, egocèntrica i cruel en la seva supeditació dels drets individuals, col.lectius, i de les nacions que malhauradament en formem part a la grandesa d’Espanya, aquest concepte esotèric i un bon xic malaltís dels que, amb una absència de realisme total es defineixen a sí mateixos com a no nacionalistes però que: 1) Ens neguen les seleccions catalanes, 2) tenen una bandera grandiosa a la Plaza Colón de Madrid, tan gran que es veu que de dificultats per aixecar-se. Llavors, si no se’ls aixeca, per que la volen? 3) Es pasen el día parlant de l’important que és la llengua espanyola però no diuen com es va extendre per la força de les armes, les lleis, els decrets i el que és més sensible de les arbitrarietats… I aquí ho deixo, companys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s