EL AVE CRUZARÁ EL OCEANO ATLANTICO


Marruecos firmará el lunes un acuerdo con Francia para la construcción de una primera línea ferroviaria de alta velocidad, un proyecto que solo tiene sentido si, paralelamente, se escarba un túnel bajo el Estrecho de Gibraltar que enlace a España con su vecino del sur. “El proyecto marroquí supone indirectamente una gran apuesta por el enlace fijo del Estrecho”, aseguró un alto cargo marroquí.

LES BARBARITATS URBANÍSTIQUES ES PAGUEN


DEL DIARI D’INTERNET NO TAN A PROP

Comunicat d’Ecologistes en Acció en relació a les riuades de la setmana passada.

LA CULPA DE LES RIUADES NO ES POT SIMPLIFICAR SOBRE LA BASE DE LA SUPOSADA BRUTÍCIA DE LES LLERES. LA VEGETACIÓ NATURAL AJUDA A EVITAR LA RIUADES I NO LES POTÈNCIA COM ASSEGUREN ELS POLÍTICS VALENCIANS. ECOLOGISTES EN ACCIO CONSIDERA IMPRESENTABLE L’ACTITUD DELS REPRESENTANTS PÚBLICS DE DONAR PER BONA AQUESTA EXPLICACIÓ I VOLER DESVIAR LES SEVES RESPONSABILITATS PER LA CONSTRUCCIÓ ABUSIVA EN EL TERRITORI VALENCIÀ.

Des d’Ecologistes en Acció del País Valencià volem mostrar nostre pesar pels danys causats per les recents inundacions a tot el País Valencià i especialment a les comarques alacantines de les marines.

Per altra banda, volem aclarir alguns aspectes sobre la responsabilitat del devastador efecte de la pluja i denunciar contundentement l’actitud general dels responsables públics, com les declaracions realitzades pel Conseller García Antón o el Sr. José Joaquín Ripoll el dimarts passat, en les quals carregava de responsabilitat a la vegetació de les lleres i lliurava de tota culpa al desmesurat creixement urbanístic. En primer lloc, estem davant un episodi de pluges excepcional, difícilment controlable per mitjans humans. Però volem apuntar, que aquests episodis de pluja formen part del caràcter típic del clima mediterrani i especialment de les particulars característiques de la zona afectada, on aquests volums de pluges es poden considerar normals dintre de períodes cíclics. Les pluges intenses en el període tardoral s’han de considerar normals. En segon lloc, considerem totalment erroni delimitar la culpa d’aquesta riuada en la suposada “brutícia” dels rius, referint-se a la vegetació. El col·lapse del pont sobre el riu Girona no s’ha a causa del seu colmatació per l’acumulació de restes vegetals, si no per un desgast de la cimentació del pont. Precisament, el tipus de clima que tenim, ha fet que la vegetació dels nostres rius (canyars, per exemple) estigui adaptada a aquest tipus d’episodis i actuï, precisament de fre de les riuades. A l’igual, que altres ecosistemes, com la Marjal de Pego, que actua com una gegantina esponja, la vegetació de rambles i rius ajuda a retenir el sòl i frenar el descens de l’escorrentía en els moments de màxima precipitació. Ens atrevim a assegurar que sense aquests elements naturals les conseqüències serien molt més dramàtiques, i per una altra part cal recordar que és l’hàbitat de moltes espècies protegides, com aus insectívores. A més la canalització de les rambles pot tenir un altre tipus d’efecte sobre el litoral, afavorint la seua erosió, com es pot comprovar en les obres realitzades sobre el barranc de Juncaret/Orgergia, que després de cada pluja es destrueix la platja de l’Albufereta a causa de la velocitat d’arribades de les aigües. Altres actuacions dutes a terme en els anys 80 com la construcció de dics en les capçaleres de les rambles han retinguts els sediments que formen les nostres platges, potenciant la regresió de les platges. En canvi, creiem que la pèrdua de terres i vegetació natural en les conques d’aquests rius si que suposa una raó per la qual aquestes pluges tinguin efectes més greus, al perdre’s capacitat de retenció de les aigües. Aquesta pèrdua de vegetació natural i de terres agrícoles s’ha de la brutal transformació que està sofrint el País Valencià, i sobretot les seves zones costaneres. L’augment de les zones urbanitzades, a causa de la falta d’una ordenació del territori sostenible, ha fet que la capacitat de retenció de les pluges s’hagi reduït drásticamente, impermeabilizándose milers d’hectàrees sota asfalt i maons. Per tant, sense unes polítiques de restauració hidrológico-forestal adequades i amb un desenvolupament urbanístic brutal amb les infraestructures que duu associades, no es poden minimitzar els impactes d’aquestes pluges, que sense dubte tornaran a repetir-se. Per tant, des d’Ecologistes en Acció del País Valencià volem denunciar públicament l’actitud, irresponsable, lamentable, i impresentable, dels representants de les administracions públiques autonòmiques i centrals competents i per tant responsables (Confederaciones hidrográficas, Conselleria de Territori, etc), que no aborden la gestió territorial d’una forma global i amb un criteri de sostenibilitat, “passant-se la pilota” uns a uns altres. Només posarem un exemple de la nefasta planificació urbanística, el projecte d’urbanització de la desembocadura del riu Algar a Altea. Què esperen que ocorrin quan plogui amb aquesta intensitat en aquestes futures urbanitzacions? Es fa precisa una política seriosa de reforestació i recuperació de la vegetació de les cuencas hidrográfiques, mantenir els terrenys agrícoles riberenys i conservar una vegetació natural en els rius i rambles, que en alguns casos pot contemplar la retirada de restes vegetals acumulades però mai arrasar amb la vegetació natural.

LA FERIA DE FRANCFORT


De narices con Fráncfort

ERNEST Alós

Regresado de Fráncfort, he tenido una experiencia curiosa. Varios amigos que se han informado a través de la radio y televisión públicas catalanas me hablan de una feria que se parece a la que yo he visto como Barcelona-92 al Fòrum-2004.
Para empezar: leed diarios, puñeteros. ¿Y qué tal este?
Para seguir. Es cierto el Fráncfort de las 50 traducciones al alemán. De los 120 editores extranjeros que pasaron por la ventanilla para preguntar por subvenciones. De las 14 páginas de reseñas en el suplemento literario de Die Zeit. De la primera plana para el Tirant en el de la Süddeutsche Zeitung. Del discurso de Quim Monzó a página entera en el Frankfurter Rundschau. De los 40.000 libros vendidos por Maria Barbal y de los 15.000 colocados en 10 días de Jaume Cabré.
Pero también el Fráncfort del Monzó cabreado porque sus entrevistas iban de política lingüística y no de su libro. De la editora de Albert Sánchez Piñol irritada porque su autor, escamado por la polémica, había renunciado a hacer gira promocional de Pandora al Congo. Del director de la feria, Jürgen Boos, con cara de dolor de muelas cada vez que veía un político catalán. De su predecesor, Peter Weidhaas, advirtiendo de que Catalunya se ha hecho antipática. De los actos llenos pero con seis auriculares de traducción simultánea entre el público cuando se hablaba en catalán. De los artículos y reportajes críticos con el “nacionalismo lingüístico”.
Que 100 catalanes se reúnan en un debate y proclamen que han triunfado, ¿lo convierte eso en un éxito? De acuerdo, si la TV lo dice, a los políticos ya les basta. Pero si se decide vivir en un mundo imaginario hecho a la medida, empezando por la selección de las lenguas de los autores invitados –de los invitados con ganas, quiero decir–, pasa lo que pasa.
Como si un diario machista solo informase de las noticias protagonizadas por hombres y solo reprodujese lo dicho por los componentes masculinos de una mesa redonda mixta. Vale, es fácil de imaginar. Otro ejemplo. Podemos hacer como si en lugar de vivir en un piso de 60 metros cuadrados lleno de tabiques, lo hiciéramos en un loft diáfano de 200 metros cuadrados. Poder, podemos. Pero nuestro tabique nasal seguro que agradecerá un poco de realismo.

El Periódico 19/10/07

Algo sobre Quirón.


Quiron va a cumplir en un par de meses el primer año de vida, en todo este tiempo los que en el foro de EP nos sentíamos limitados hemos iniciado nuestra andadura en solitario, a través de un entorno muy complejo como es la blogosfera o el internet2.0, y la verdad, nos ha ido hasta ahora muy bien.

75º blog colectivo en castellano (clasificación TopBlogs)

42 Authoritys en Technorati

mas de 3000 páginas vistas diariamente (378.880 en toal)

mas de 1800 visitantes únicos por dia (239.000 en total)

y casi 100 visitantes fidelizados.

más de 2500 posts publicados y 15476 comentarios publicados

25000 referencias en Google y un Page Rank de 5 (sobre 10)

y el ránquing de Alexa (535000) Aqui están todas la webs y blogs a nivel mundial que se cuentan por millones.

Ocupamos en el ránking general de Alianzo nacional el puesto 2359  y en el apartado de nuevos blogs el 263

¿Os podeis hacer una idea de la importancia de lo que entre todos hemos hecho?

Salut i €