Rosa, me faltan 2 pero no las encontré


167.jpg

PERSECUCIÓ LINGÜÍSTICA DEL CATALÀ


Us demano perdò a tots els forers per l’invasió, que pot semblar excessiva, que he fet del forum amb escrits de caràcter monotemàtic.

Ho deixo aquí, de moment, si ningú no m’obliga a insistir-hi altra vegada, però tinc material suficient per omplir pàgines i pàgines sobre el mateix tema. I és així perquè la persecució, sobretot en temps de l’Assassí va abastar a tots els àmbits de la vida del país.

Penso que havia de fer-ho. Només fent-ho així, aquells que no hagin viscut com els que ara som vells la persecució tan intensa contra el català que no és aventurat pensar que el que pretenia l’Assassí era la seva desaparició total, podran fer-se càrrec de la salvatjada que va ser aquell règim en aquest aspecte concret.

Aquells que no vulguin, tanmateix, em faig el càrrec que són immunes a la veritat i, per tant, continuaran vivint en el seu mon virtual de mentida i falsedat.

Són nombrosos els autors que s’ha referit al tema dels que ara recordo el poeta valencià Teodor Llorente, els historiadors Josep Benet, Joan Baptista Culla i Soler Sabaté, el polític, malhauradament traspassat Francesc Ferrer Gironès, i molts altres que en aquest moment no recordo, però tots ells persones de prestigi.

Crec que la meva pesadesa almenys haurà servit, perquè, aquells que no es tanquin obtusament a la veritat, puguin fer-se’n càrrec.

Si algú se sent temptat a completar la informació, pot fer ús del Google on trobarà informació abundosa. Així és natural que sigui atès que una activitat tan massiva no podia quedar sense registrar en infinitat dedocuments.

Ara, el que passa és que una cosa és el que hi ha registrat i una altra el que queda en la conciència  col.lectiva. Precisament per això he volgut contribuir a difondre la realitat d’aquella opressió brutal.

Finalment, qui m’hagi llegit haurà pogut observar que la persecució abasta segles de durada i que ha continuat encara, per bé que molt més moderadament  durant la democràcia. Hi ha també en aquest resum alguna dada de la percecució a França.

A Cristina Peri Rossi


Amiga Cristina:

Vaya por delante que jamás la he seguido ni en su faceta de tertuliana de un programa de la CCRTV, ni he leído jamás ninguno de sus libros o artículos hasta que cayó en mis manos el que publicó recientemente en “el Mundo“.

Sin entrar en otras consideraciones le diré que soy un “consumidor habitual” de la programación de la Corporació y que desde sus inicios el castellano se ha usado en tertulias radiofónicas, filmes (pocos) y programas de debate, por lo que no termino de encajar que lo que en su caso denuncia como motivo de despido no lo sea en los demás.

Sorprende y esa es una consideración muy personal, como alguién de su nivel intelectual y que se nos presenta como una defensora de nuestra cultura [la catalana], después de haber vivido desde 1972 entre nosotros sea incapaz de articular media frase en catalán, medio habitual y lógico para transmitirla, aunque sólo fuera por el agradecimiento hacia un pueblo que la acogió con los brazos abiertos cuando decidió exiliarse del yugo dictatorial que les oprimía en Uruguay, supongo que de acudir a algún programa en Francia se esforzaría vd. por desempolvar el francés que aprendió de adolescente en su instituto progre de Montevideo o cantando con sus amigos las canciones de Moustaki o Brassens, que le vamos a hacer eso simplemente es una elección personal.

Continua llegint “A Cristina Peri Rossi”

Per a Asclepio (normes perseguint el català- Final


18 març, entra en vigor la llei de Premsa, impulsada per Manuel Fraga, ministre

d’Informació i Turisme espanyol, on es prohibeix la llengua catalana.

* 1968 – 25 març, Prohibició del govern espanyol a Joan Manel Serrat de cantar en

català a l’Eurovisió.

Continua llegint “Per a Asclepio (normes perseguint el català- Final”