Analitzant Balances Fiscals:Mèxic

Posted on

Saucedo Sánchez (2006) calcula les balances fiscals dels estats mexicans amb el sector públic federal per a l’any 2004 seguint l’enfocament del flux del benefici. Com ja s’ha descrit en la introducció, aquesta aproximació comporta l’adopció de multitud d’hipòtesis d’incidència per a cadascun dels tipus d’ingrés i de despesa. Entre els diferents indicadors de regionalització, cal destacar els següents:

Pel que fa als ingressos, l’impost sobre la renda personal és assignat als diversos estats sobre la base de l’ingrés total a les llars. L’impost sobre societats és regionalitzat una tercera part segons consum, una tercera part segons salaris i la resta, segons excedent brut d’explotació. Així mateix, el consum final i la despesa del producte es consideren bons indicadors per a la territorialització de l’IVA i dels impostos especials, respectivament. Quant a la Seguretat Social, les contribucions s’imputen als estats segons la quota de cotització.

Respecte a les despeses, l’estudi distingeix entre els béns públics, que es poden subdividir en nacionals i locals, i els béns privats o semiprivats subministrats. Sota l’epígraf de béns públics nacionals s’inclouen elements com ara defensa, afers exteriors o justícia, els quals són regionalitzats segons població. Els béns públics locals, en línies generals, infraestructures i equipaments, en canvi, són territorialitzats sobre la base de la localització d’aquest tipus de despesa. Per la seva banda, els béns privats o semiprivats que inclouen els salaris o les transferències a persones públiques o privades s’imputen als territoris en funció del lloc de residència dels beneficiaris.

Quant a les operacions considerades, l’estudi exclou les operacions de mercat, les transferències directes de les diverses entitats del sector públic i els fluxos fiscals amb la resta del món. En canvi, s’inclou el pagament dels interessos del deute, que s’assignen segons la població. L’autor neutralitza el dèficit pressupostari incrementant els ingressos fins a igualar-los a les despeses i distribuint-los d’acord amb els coeficients d’imputació territorial dels ingressos obtinguts en el mateix estudi.

El quadre 5 mostra els resultats de les balances fiscals dels estats mexicans amb la federació per a l’any 2005 i la seva relació amb el nivell de renda. S’observen 11 estats amb saldo fiscal negatiu; és a dir, que realitzen una aportació neta de recursos a la resta d’estats. Segons indica el gràfic 5 hi ha una tendència que els estats amb renda més alta transfereixen recursos cap als estats més pobres, si bé hi ha certes excepcions: Tabasco, Baixa Califòrnia Sud, Querétaro de Arteaga i Sonora. Així mateix, en general els estats amb un nivell de renda per sota de la del conjunt de Mèxic són receptors nets, llevat de Jalisco, Guanajuato i Estat de Mèxic. Malgrat aquesta relació generalment negativa entre saldo fiscal i nivell de renda per capita, no hi ha un criteri d’ordenació coherent dels aportadors i receptors nets segons el nivell de renda. Per exemple, Baixa Califòrnia és el major contribuïdor net, per bé que és el novè en nivell de renda per capita.

En el quadre s’observen dues particularitats rellevants. Per una banda, Campeche gaudeix, i amb diferència, del nivell de PIB per capita més elevat de tota la federació (presenta un índex de 760,64). Aquest fenomen s’explica, en part, perquè té la condició de primer estat màxim productor de petroli i el tercer amb menor nombre d’habitants. Per l’altra, Tabasco, si bé gaudeix d’un nivell de PIB per capita d’un 43 % per sobre del del conjunt de Mèxic (entre d’altres perquè és el segon estat productor de petroli a Mèxic després de Campeche), és un estat receptor net.

Per acabar, cal comentar que Saucedo Sánchez (2007) elabora una anàlisi de la relació entre el saldo fiscal dels estats amb el seu grau de marginació segons l’índex CONAPO.15 Conclou que, a grans trets, els estats aportadors nets són els que presenten menys marginació, per bé que els receptors es caracteritzen pel fet de ser altes zones de marginació. Això no obstant, l’autor apunta l’excepció de Campeche, el qual, com s’ha comentat, malgrat que gaudeix del nivell de renda per capita més elevat de tota la federació, és una regió amb un alt grau de marginació. 

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s