Anàlisi de les Balances Fiscals: Canadà

Posted on

L’estudi de Ruggeri (2010) utilitza una metodologia original per al càlcul dels fluxos fiscals interregionals entre les províncies canadenques i la federació: el flux guany econòmic, ja descrit en la introducció. Ruggeri (2010) fa certs ajustaments a les dades regionalitzades del Provincial Economic Analysis (PEA),11 per tal que siguin consistents amb el flux guany econòmic. PEA és una publicació anual de caràcter públic elaborada pel servei d’estadística canadenc Canada Statistics.

Entre les matisacions introduïdes a les dades originals cal subratllar, quant als ingressos, la dels tributs amb desplaçament de la càrrega tributària. A tall d’exemple,

a l’hora de regionalitzar l’impost de societats, s’assumeix que aquest es desplaça un 25% als consumidors i un 75% als propietaris de capital, la meitat dels quals són residents i la resta, no residents. Pel que fa a les despeses, cal destacar la compra de béns i serveis. Just en aquesta partida pressupostària és on es reflecteix el tret diferencial de l’aproximació del flux guany econòmic, pel fet que aquest criteri assigna les despeses al territori on aquestes generen renda, en concret, on els béns i serveis són produïts. Ruggeri (2010), per manca d’aquesta informació detallada, utilitza la renda primària (excloent per tant el sector públic) com a indicador de regionalització de la compra de béns i serveis, el qual segueix sent consistent amb l’aproximació emprada.

Quant a les operacions considerades, l’estudi inclou la partida no pressupostària del Canada Pension Plan (CPP), tret del del Quebec,12 que té el seu propi programa de Seguretat Social. S’exclouen els fluxos fiscals de la federació amb la resta del món, així com el pagament dels interessos del deute sobirà, si bé es fan certs ajustaments a la banda dels ingressos.13 Pel que fa a l’àmbit territorial, Ruggeri (2010) exclou els anomenats Territoris (Territoris del Nord, Yukon i Nunavut) perquè tenen una relació fiscal amb la federació diferent de la resta de províncies. L’estudi presenta els saldos fiscals amb el saldo pressupostari neutralitzat via ingressos, i els ajusta a cada província d’acord amb el pes dels impostos sobre la renda i el consum.

El quadre 3 mostra els saldos fiscals per a l’any 2004 en percentatge sobre el PIB de les províncies canadenques amb el sector públic central i la seva relació amb el nivell de renda. El rang de saldos fiscals comprèn des d’un 3,23 % negatiu sobre el PIB regional d’Alberta fins a un 15,72 % positiu de l’Illa del Príncep Eduard.

En general, les províncies amb un nivell de renda per sobre de la mitjana tenen una balança fiscal deficitària, de la mateixa manera que les províncies amb un nivell de renda per sota de la mitjana presenten superàvit fiscal, tal com s’observa en el gràfic 3. Això no obstant, es constata que Saskatchewan presenta un PIB per capita lleugerament per sobre del del conjunt del Canadà, però en canvi mostra un saldo fiscal positiu. De la mateixa manera, la Colúmbia Britànica, si bé té un nivell de renda per capita inferior al del conjunt del Canadà, no és una província receptora.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s