Analisi de les Balances Fiscals: Bèlgica

Posted on

Van Rompuy (2010) analitza els fluxos fiscals interregionals de Bèlgica calculats per ABAFIM (2004), l’Administració de Finances del govern flamenc, per al període 1990-2003 sobre la base d’una metodologia que combina el flux del benefici i el de caixa.

Bèlgica és un estat federal constituït per tres regions, una de les quals, la regió de Brussel·les, rep diàriament fluxos de treballadors (commuters) residents en les altres dues: Flandes i Valònia. Aquest fenomen planteja la qüestió de si els ingressos i

despeses federals resultants de la massa salarial (impostos de renda personal, contribucions de la Seguretat Social i despesa de personal) s’han d’imputar a la regió en la qual viuen els contribuents o beneficiaris o bé en la qual treballen. ABAFIM (2004) es decanta pel criteri del lloc de residència, fet que comporta aplicar un mecanisme de correcció per a la imputació de les partides esmentades.

Per la banda dels ingressos i a fi d’imputar l’IRPF de manera coherent amb el criteri del lloc de residència, les regions de residència dels commuters reben una renda salarial industrial addicional resultant de multiplicar el nombre de viatgers habituals per la mitjana del salari industrial guanyat a la regió de Brussel·les. No considerar també la renda salarial del sector serveis és, però, poc apropiat, segons Van Rompuy (2010), tenint en compte l’alta concentració del sector terciari a la regió de Brussel·les.

Especial consideració pren l’impost de societats. La recaptació d’aquest tribut d’acord amb la localització de les seus administratives de les empreses comporta que s’imputi a una sola regió, pel fet que aquelles se solen ubicar a la regió de Brussel·les. Per aquest motiu, ABAFIM (2004) opta per utilitzar el valor afegit del sector empresarial com a indicador d’assignació territorial. Quant als impostos indirectes, s’ha pres el PIB regional com a criteri d’imputació aproximat.

Per la banda de les despeses, cal destacar que ABAFIM (2004) equipara el capítol de salaris dels treballadors públics a un benefici social a favor de la regió de residència dels treballadors. Com passa amb els impostos indirectes, les partides de compra de béns i serveis i d’inversió de capital són regionalitzades segons l’indicador del PIB.

Quant a les operacions considerades, l’estudi inclou la Seguretat Social però exclou el pagament dels interessos del deute, per la manca d’un criteri objectiu de territorialització. Els resultats són presentats en el supòsit d’equilibri pressupostari, neutralitzant el dèficit via la igualació dels ingressos a les despeses, tot mantenint constant la proporció relativa de cada font d’ingrés.

El quadre 2 presenta el saldo fiscal de les regions belgues amb el sector públic federal i el nivell de PIB per capita. Especial consideració pren la regió de Brussel·les, que és beneficiària neta, malgrat que és la regió amb el PIB per capita més elevat. Aquest fenomen es deu a la condició de capitalitat i a la baixa capacitat fiscal de la regió. Brussel·les es caracteritza per una alta concentració del sector de serveis públic i privat i per un flux diari substancial de treballadors que resideixen a les altres regions, fet que comporta que aquesta regió gaudeixi d’un PIB per capita molt elevat. Així mateix, la regió de Brussel·les presenta una baixa capacitat fiscal: l’entrada d’immigrants amb rendes baixes i la sortida de nacionals amb rendes altes cap a les altres regions comporta, tenint en compte que la seva principal font d’ingressos és l’impost sobre la renda personal, una baixa capacitat fiscal.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s