Començo una sèrie d’anàlisis de les balances fiscals fets per Gerard Montasell i Esther Sánchez de diferents països per a demostrar que el “Papu” que els nacionalistes españols fan còrrer que el cas català no és únic al món, és falsa, veieu.
El Departament del Tresor (DT) d’Austràlia Occidental, un dels estats constituents6 del país, estima anualment les aportacions fiscals que realitzen els estats i els dos territoris australians continentals a la federació. El DT extreu la majoria de dades del servei d’estadística australià Australian Bureau of Statistics, i les tracta, tot establint hipòtesis de regionalització, per tal que siguin consistents amb el flux monetari.
La contribució dels estats australians als ingressos federals s’ha calculat sobre la base de la localització de les activitats econòmiques subjectes als tributs. A tall d’exemple, per a la regionalització de l’impost sobre la renda personal es prenen com a indicador les dades de recaptació segons el lloc de residència dels contribuents, i per a l’impost de societats s’utilitza l’excedent brut d’explotació de les empreses, ambdós criteris coherents amb l’enfocament emprat. Ara bé, en cas de no disposar d’un indicador acurat, la partida és territorialitzada segons el pes poblacional de l’estat en el conjunt de la federació, operació que seria congruent amb el flux del benefici.7 Aquest supòsit es dóna en les contribucions a Superannuation.8
Les despeses són assignades als estats partint de la localització dels serveis i la destinació dels subsidis o transferències, excepte per als casos de manca d’informació, que, com passa amb els ingressos, s’assignen segons població. Per exemple, els salaris relatius a defensa són regionalitzats d’acord amb la localització dels establiments militars, mentre que la despesa no salarial en defensa s’assigna en base per capita.
Pel que fa a les operacions considerades, l’estudi inclou els ingressos i les despeses no financeres, entre els quals, Superannuation i subsidis d’atur, però exclou els fluxos fiscals amb la resta del món. Es computa també el pagament dels interessos del deute del govern federal, els quals són assignats entre els estats en proporció a la població. Una particularitat del càlcul de les balances fiscals a Austràlia és el tractament de la capitalitat, el Territori Capital Australià (ACT). Els ingressos i les despeses relatius a l’ACT són repartits entre les altres jurisdiccions, prenent com a indicador el pes poblacional.
Els saldos fiscals són presentats en el supòsit de pressupost equilibrat. El 50 % del dèficit pressupostari és distribuït d’acord amb la proporció dels ingressos estatals en el total de la federació, i l’altre 50 %, d’acord amb la proporció de les despeses.
El quadre 1 mostra els resultats de les balances fiscals dels estats australians amb la federació i la seva relació amb el nivell de PIB per capita. L’estat més contribuïdor net a les finances del Commonwealth és Austràlia Occidental, seguit de Nova Gal·les del Sud, mentre que els majors beneficiaris nets són el Territori del Nord i Tasmània. Els resultats de les balances fiscals mostren un efecte redistributiu entre els estats australians (sense tenir en compte el Territori del Nord), ja que els estats amb renda per capita més alta són els aportadors nets a la resta d’estats, tal com s’observa en el gràfic 1.9
Cal destacar la particularitat del Territori del Nord, el qual gaudeix d’un nivell de PIB per capita d’un 17,60 % per sobre del del conjunt d’Austràlia i a la vegada és beneficiari net. Aquest fenomen s’explica pel fet de ser una regió productora de petroli i gas amb un pes poblacional de només l’1,02 % sobre el total d’Austràlia i amb una densitat demogràfica molt baixa, la qual cosa, sumada al fet que entorn del 30 % de la població sigui indígena,10 crea uns costos de prestació de serveis públics molt elevats.
Eduard, muy interesante. Flandes, con un PIB per cápita inferior a la media de Bélgica aporta el ¡4,4% del PIB! no quiero imaginar si eso pasase en España. Además, Bruselas, con un PIB per cápita del doble de la media del país (201,50%!!), es receptora neta con más de un 2% de ese gran PIB. Madrid con un 27% más de PIB per cápita, es aportadora con cualquier método. Me gustaría ver las de París, Londres o Ámsterdam. Si hablan de centralismo bestial, la creación artificial del Gran Madrid a través del expolio y la colonización de la periferia con esos datos, que dirían si Madrid tuviera los datos de Balanza Fiscal de Bruselas.
Las diferencias entre las distintas regiones de Canadá y Australia no son excesivas. En Australia, quitando la excepción del Territorio del Norte (de la que ya nos habla el propio artículo), la que más tiene es un 7% más que la media, muy lejos del 17% de Cataluña. Y aporta casi un 4% de su PIB, el efecto con una renta per cápita vs la media como la catalana sería interesante verlo, pero no cabe duda que el saldo sería mucho mayor. Lo mismo pasa en Canadá, Alberta (3,5 millones de habitantes con un 20% de su PIB en el petróleo, un caso estilo Territorio del norte de Australia menos acusado) tiene una renta per cápita muy superior a la media, pero es debido a que produce el 75% del petróleo del país, pero fuera de esta excepción, Ontario, con más del 35% de la población, tiene una renta per cápita ligeramente superior a la media (3%) y sin embargo aporta un 2,33% de su PIB, lo que sería mucho mayor en caso de diferencias acusadas de PIB per cápita como las de España o USA.
Estas balanzas siguen mostrando la variedad de factores que pueden hacer que las regiones sean receptores o aportadores de saldos fiscales y en gran medida (Bélgica y algunos territorios petroleros como excepción) siguen dando como resultado que el efecto solidaridad tal como está estructurado en nuestros sistemas hace que las regiones con mayor renta per cápita sean aportadoras en un % significativo de su PIB dependiendo de las diferencias respecto a la media del país.
Y tras estos ejemplos, de tres países con población modesta (33, 22 y 11 millones) que pretenden demostrar que el caso de Cataluña es único en el mundo y que quedan muy lejos de demostrarlo, basta con mirar el mucho más llamativo caso de Flandes que el de Cataluña con los datos que se desprenden de estas Balanzas fiscales; vayamos a comentar los casos de otros dos países federales mucho más poblados y con diferencias notables en las rentas per cápita de sus regiones: USA (310 millones de habitantes) y Alemania (82 millones de habitantes). He aportado en este blog datos abundantes sobre estos dos países. Hay una entrada con datos provenientes de “The Economist” sobre las balanzas de Estados Unidos. Los datos que aporta “The Economist” vienen de la estadística oficial del Departamento de Impuestos del país y haciendo unos pequeños cálculos (por cierto, no sólo los he hecho yo, también los han hecho algunos de los comentaristas de la noticia) se puede ver que los saldos negativos de algunas regiones con PIB superiores al de Cataluña son significativamente mayores. Cataluña no es un caso único pues hay varios casos más llamativos en el Estado Federal más grande y avanzado del mundo. También he hecho una aproximación a una balanza fiscal de Hesse en Alemania y he aportado mucha documentación, con datos oficiales sobre el sistema de SS, el sistema de cotización de la sanidad, la dependencia, la financiación de los Lander, sentencias del Constitucional alemán, etc.., El sistema, no difiere demasiado del español en su posible efecto sobre las balanzas fiscales y nadie ha aportado ningún dato que pueda decir lo contrario.
Saludos
Com podeu veure, dels tres territoris amb dèficit fiscal un esta amb un 1,62% del PIB, l’altra al 0,89% i el que en te més, Austràlia Occidental un 3,93%.
Demà el segon capítol.