La tercera via

Posted on

Publicat a edp.cat

boxaL’Agnès vella lluitadora antifranquista, veu estorada com el seu partit abans catalanista, trampeja en l’actualitat política sense rumb, com un boxejador sonat esperant la campana salvadora que li permeti parar una estona, agafar aire i descansar. Li cal més que l’aigua, perquè es mou pesant, sense reflexes i amb la guàrdia baixa, rep un cop darrera l’altra sense capaçitat per a reaccionar.

Des del seu ideari encara intacte de militant de Reagrupament de l’enyorat Joan Pallach, assisteix commocionada al trist espectacle de mutació d’aquell partit d’esquerres, sobiranista, obrer i català, convertint-se en la federació regional d’un PSOE que en la fundació del PSC a Catalunya era minoria, però que hàbils conspiradors de les ombres l’han convertit de cap a peus en el Frankestein que és ara, una mala còpia del partit estatal.

Se’ls mira i no els reconeix, escolta el missatge que no entén quan li parlen de terceres vies, d’un federalisme que va morir fa temps, de trilemes i conyes marineres, mentre al seu voltant la gent, la del PSC també, surt al carrer amb l’estelada demanant independència. No es capaç d’explicar, ni a ella ni els altres, com davant l’oportunitat d’estar al costat dels catalans, de fer pinya i sumar cap l’únic projecte que fa trempar de veritat, a nivell col·lectiu com en els vells temps, el seu partit en fa renúncia. Fa temps que ja no va als meetings, les cames no li responen com abans i des de que els homes i dones de mig pel, grisos i mediocres que conspiren per les golfes del carrer Nicaragua, varen fer fora al seu Pasqual, l’únic líder socialista de l’era moderna capaç d’aguantar la mirada de tú a tú al president Pujol, s’ha estimat més assistir a la descompossició des de casa, al menys aquí no li arribarà el mal olor de la derrota, de la incapacitat, de la decepció.

L’Agnès com a bona patriota, com va mamar de petita del seu pare, un mestre republicà defensor aferrissat del mètode Montesori, anirà a votar el 25N, és un dret que ni els Chacón, Montilla, Zaragoza o Navarro li podran arrabassar i ho farà pensant en Catalunya, la seva terra i en l’oportunitat que donarà a les generacions de fills i nets que ella no va tenir mai, hi renuncià per dedicar-se en cos i ànima tota la seva joventut als vells ideals de lluita i de recuperació de la democràcia. Els catalans del futur, del present més proper, seran lliures, sobirans, independents, catalans i europeus gràcies al seu vot i els de milers d’altres.

Qui us ha vist i qui us veu companys!.

Il·lustració d’edp.cat

 

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s