Day: 10 febrer 2012

LOS JÓVENES SE INTERESAN POR LA POLÍTICA PERO NO POR LOS PARTIDOS

Posted on


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/505297-els-joves-sinteressen-per-la-politica-pero-no-pels-partits.html

Los jóvenes catalanes de 15 a 29 años se interesan tanto o más que los adultos por los asuntos políticos, pero prefieren implicarse en acciones de participación directa, a menudo personales ya través de las nuevas tecnologías, que por medio de organizaciones tradicionales como partidos políticos o sindicatos. Así lo concluye una encuesta impulsada por la dirección general de Juventud y la de Relaciones Institucionales, y supervisada por el Centro de Estudios de Opinión, que “contrarresta discursos y tópicos a menudo sesgados sobre la participación de los jóvenes”, según la presentaba ayer el director general de Juventud, Toni Reig.

En el estudio, realizado entre junio y septiembre de 2011 a 2.100 catalanes, los 1.100 entrevistados de entre 15 y 29 años dan, del 1 al 10, una nota media de 5,7 a su interés por la política , mientras que los 1.000 entrevistados de 30 años o más le dan un 5,55. En el caso de los jóvenes, la tendencia va al alza en todas las formas de participación en comparación con una encuesta similar que se hizo en 2005, y la cifra de los que se declaran “muy interesados” por la política casi triplica la entonces (25,9% y 9,8%, respectivamente), “quizás por la crisis”, especulan los impulsores de la encuesta.

Hay más participación

En ambas franjas de edad, además, ahora es similar el peso de los que consideran que el sistema democrático funciona bien aunque necesita correcciones. Aumentar la participación en las decisiones importantes del gobierno y proteger la libertad de expresión son los dos valores que los jóvenes priorizan más. “Se constata que la sociedad es cada vez más compleja y hay una demanda creciente de los ciudadanos para la participación en los asuntos públicos, a la que hay que responder”, apuntaba el director general de Relaciones Institucionales, Joan Auladell, que recordaba las herramientas en que trabaja el gobierno para hacerlo posible, como la ley de consultas populares. Según él, además, los resultados demuestran “la importancia de la socialización democrática de las nuevas generaciones, ya que se ha perdido el temor al hábito de la reivindicación”. Los canales por donde la juventud vehicula esta mayor participación, eso sí, no son los tradicionales, ya que se sienten más bien alejados. Así, en una tendencia “usual en todas las sociedades occidentales”, sólo un 3,6% colaboran con un partido político y un 4,3% con sindicatos, respecto al 5,2% y el 13,8% de los adultos . Además, sólo un 65% de jóvenes dicen que votaron en las últimas elecciones catalanas, respecto al 81% de adultos (aunque los autores del estudio ayer admitían que la participación real fue bastante inferior).

Entidades y voluntariado

Los jóvenes muestran su implicación política, a menudo a través de internet, con la participación en actos y foros reivindicativos, en manifestaciones, firmando por una causa, buscando información en la red o con la compra o rechazo de un producto por razones sociales o políticas. También lo hacen mediante la colaboración activa como organizadores en todo tipo de entidades (un 24%), ya través del voluntariado, que el estudio califica de “fenómeno genuinamente juvenil”, ya que lo practican casi el doble de jóvenes que de adultos (24,6% y 13,1%, respectivamente). Y entre los jóvenes, sobre todo la franja de 15 a 19 años, uno de cada tres (34,9%).

La encuesta también constata que se ha superado la histórica exclusión femenina: el interés por la política entre los jóvenes ahora es el mismo sean hombres o mujeres, e incluso las mujeres son más activas en temas de asociacionismo y voluntariado.

UNA ALTRA HISTÒRIA «RIGUROSAMENTE CIERTA»

Posted on


Dijous, 9.2.2012. 20:00 h
«La historia que voy a relatar hoy es rigurosamente cierta». Així comença César Vidal l’article que publica avui al diari La Razón titulat: «En Catalunya soy listo…» . Vidal ens parla d’un nen de vuit anys que ha viscut el drama d’haver estudiat les matèries escolars en català. Això, però, no ha passat pas a Singapur, ni a les Illes Maldives, ni tan sols a Arroyo del Cabrón (Zamora). El nen va estudiar català, oh, horror!, a Catalunya. ¿Com és això possible?

Resulta que el petit ara viu a Madrid amb la seva mare que, com tota bona mare, desitjava «lo mejor para su hijo». Però, ai las!, «el niño sólo había estudiado en catalán a lo largo de su corta vida. Con tan sólo dos horas de español a la semana y una profesora que, al despedirlo de clase, le dijo con lágrimas en los ojos que, por encima de todo, no olvidara el catalán». Quina mestra més diabòlica, per l’amor de Déu.

La criatura, evidentment, no sap dir ni una paraula en espanyol i, segons l’imaginatiu articulista, ha trobat «insalvables dificultades para comprender lo que le decían en clase».
Per la qual cosa deduïm que, aquest petit, quan vivia a Catalunya, el van tenir tancat en un cova, incomunicat —fins i tot dels seus pares castellanoparlants— des que va néixer fins que se’l van endur a la monolingüe i llibertària Madrid.

Aquesta víctima de la llengua catalana ara treu unes notes que fan pena. I, és clar, li diu a sa mare que vol tornar a Catalunya, un lloc maleït on el van intentar adoctrinar amb idees extremistes i antiespanyoles, com per exemple la història de Montjuïc i la construcció dels seus murs com a sistema de protecció contra els atacs de Felip IV. Mentides i més mentides:« ahora comprobaba —aquest petit— que aquellos supuestos agresores hablaban una lengua que le resultaba inextricable». Vidal, que d’història en sap un munt, parla amb molta propietat de «supuestos agresores», perquè Felip IV, com tots sabem, va ser una bellíssima persona i molt amiga de fer favors als catalans.

«”Mamá, ¿por qué no nos volvemos a Cataluña? Allí, era listo”. Estoy convencido —ens diu l’articulista— de que la madre tuvo que realizar un esfuerzo casi sobrehumano para no romper a llorar al escuchar aquellas palabras. Su hijo es, a fin de cuentas, una víctima más de la sectaria e inhumana política adoctrinadora –que no educativa– del nacionalismo catalán.» La mare, certament, va ser més forta que no pas jo que, un cop he arribat a aquestes alçades del commovedor text, he trobat que els meus ulls anegats de llàgrimes no m’han permès seguir llegint una història tan colpidora.

«Esta historia totalmente verídica» que ens parla de «las víctimas inocentes de una política educativa criminal», i que està escrita amb «las lágrimas de sangre derramadas por padres decentes», m’ha recordat molt un altre cas que va denunciar una televisió que va en la mateixa línia del diari on Cèsar Vidal publica els seus profunds treballs. Era sobre un senyor que passava les seves vacances a Salou i que, tot i l’asfixiant calor costanera, no va poder comprar-se un «helado» perquè a tot arreu oferien «gelats». El pobre home, és clar, no entenia res de res. Ni les neveres plenes de gelats de mil gustos i colors, ni els cucurutxos de galeta, ni els cartells amb atractius «cornetes» no van ser pistes prou suficients per a ell. Dramàtic. Aquella història, també estava basada en un fet real; tan real, sens dubte, com aquesta que ara ens explica César Vidal.

http://in.directe.cat/directament-sense-embuts/blog/7354/una-altra-historia-rigurosamente-cierta

INFRAESTRUCTURA POLÈMICA

Posted on


L’accident de Mataró origina una cimera Foment-Generalitat per Rodalies
Pastor i Recoder es reuniran dimarts que ve a Barcelona
El conseller diu que la xarxa ferroviària és segura, però “pateix estrès”, i reclama les inversions promeses

La ministra de Foment, Ana Pastor; el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder, i responsables de Renfe es reuniran dimarts a Barcelona per abordar la situació de la xarxa de Rodalies. L’accident d’aquest matí a Mataró (el tercer incident en menys d’un mes, després dels del Clot i França) ha disparat totes les alarmes.

Per Recoder, la xarxa ferroviària catalana “és segura, però pateix estrès per la falta d’inversió de l’Estat en les infraestructures d’Adif”. El conseller ha reclamat que l’Estat executi la inversió de 4.000 milions d’euros a la qual es va comprometre quan va transferir les competències.
400.000 viatgers al dia

El conseller ha recordat que 400.000 catalans viatgen cada dia amb Rodalies i ha reclamat els canvis legislatius necessaris perquè la Generalitat pugui escollir l’operador. ERC ha demanat que Pastor comparegui al Congrés.

La ministra, per la seva banda, ha anunciat que, en vista dels “problemes que la mateixa Generalitat transmet que s’estan produint de manera permanent” després de la transferència de Rodalies, Foment establirà “noves fórmules de vinculació contractual més eficients entre els titulars dels serveis ferroviaris de viatgers i l’operador que els presta”.

L’objectiu, segons ha explicat Pastor, serà garantir “uns estàndards de seguretat, qualitat, accessibilitat i penalització en funció del nivell d’incompliment”.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/laccident-mataro-provoca-una-cimera-foment-generalitat-per-rodalies-1401622

Atlètic – Barça, la final menys desitjada per la monarquia

Posted on


Esports Última actualització Dijous, 9 de febrer de 2012 05:00 h

Fa tres anys del precedent, la final de Mestalla, la de les xiulades al himne espanyol i de les senyeres i ikurrinyas, i el Madrid no vol deixar el camp per una festa independentista de bascos i catalans
Amb la victòria d’aquesta nit sobre el València per 2 a 0, el Barcelona s’ha classificat per a la final de la Copa. Es confirma la final menys desitjada pel govern de Madrid i per la Casa Reial. Si ara fa tres anys la final de les xiulades va provocar tensions i malestar, la d’aquest any va camí de batre tots els rècords de protesta contra Espanya i la monarquia.

#copaUrdangarin
En ple escàndol del gendre del rei, el debat sobra la monarquia s’ha obert. Mitjans de comunicació que fins ara no parlaven de les errades o enganys de la Casa Reial han obert la veda. Per primer cop en democràcia s’han fet públics parcialment els pressupostos reials, i el Govern i la monarquia estan en estat d’alerta davant qualsevol acte que pugui escalfar el debat.

Amb la que està caient, el que menys desitgen des de la Casa Reial és aquesta final, haver de suportar una altre xiulada, un camp ple d’estelades i ikurrinyes i sentir que la majoria de seguidors bascos i catalans no els estimen és massa pel Rei. Fins i tot per la xarxa han batejat la copa del rei com la #copaUrdangarin

El Madrid no vol la final al seu camp
Un altre problema és on és jugarà la final. El Madrid ha començat a posar excuses per suposades obres al seu camp, però la veritat és que no volen que sobretot el Barça celebri una victòria al seu camp. I el camp de l’Atlètic de Madrid registra un concert dies abans de la final. Tornarem a Mestallà? Serà la final a Barcelona? La final més indesitjada ja és aquí i a Espanya han començat a somiar amb el problema que comporta un partit entre dos equips que els seus seguidors no se senten espanyols.

http://www.directe.cat/noticia/186742/atletic-barca-la-final-menys-desitjada-per-la-monarquia

Jordi Pujol: o pacte fiscal en un any o independència

Posted on


Política Última actualització Dimecres, 8 de febrer de 2012 20:54 h

Defensa que Catalunya podria emprendre una ruta de destí incert amb ‘tranquil·litat d’esperit perquè totes les altres vies estarien barrades
L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha advertit que si el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, rebutja la proposta de pacte fiscal del Govern serà un argument ‘molt potent a favor de la independència’. Descriu en la seva editorial al Centre d’Estudis Jordi Pujol que en cas que el govern espanyol no faci una ‘gran rectificació’ i decideixi mantenir l’actual sistema de finançament, el país anirà cap a ‘l’esborrament’. Davant d’un no al pacte fiscal, Pujol defensa que Catalunya podria emprendre una ruta de destí incert amb ‘tranquil·litat d’esperit perquè totes les altres estarien barrades o conduirien a paratges d’accelarada inanició’ ha conclòs.

L’expresident planteja que si el govern de Rajoy rebutja la proposta de pacte fiscal que li plantegi el president de la Generalitat, Artur Mas, Catalunya es trobarà davant de la disjuntiva de ser residual o independent. En cas d’un cop de porta a un nou model, ha assenyalat que l’estat espanyol ja haurà triat que els catalans siguin ‘residuals, insignificants i marginals’ amb l’esborrament com a únic destí per a Catalunya. Segons Pujol, davant d’aquesta situació, la independència haurà de ser l’opció de molts catalans ja que Catalunya deixaria de ser un país de promesa i amb horitzó il·lusionat.

‘Quedaria clar que el seu objectiu és fer que Catalunya no pugui construir una societat econòmicament i socialment de progrés, equitativa i integradora. Que no pugui impulsar un projecte de país i de societat viables’, ha afegit.

Per evitar que la situació arriba a aquest punt, Pujol només hi veu una alternativa, que el govern espanyol aposti per una gran rectificació i no es limiti a ‘l’habitual retoc cosmètic i de curta durada’. Si no es produeix aquesta rectificació, l’expresident defensa que Catalunya podrà emprendre el camí cap a la independència amb tranquil·litat d’esperit perquè totes les altres vies estarien barrades o conduirien a ‘paratges d’accelarada inanició’.

http://www.directe.cat/noticia/186732/jordi-pujol-o-pacte-fiscal-en-un-any-o-independencia