Don Alfonso, el teòleg universal

Posted on

Vicepresident del Govern amb Felipe González, actual president de la Comissió Constitucional del Congrés i funcionari perpetu (amb aires de virrei) de les més altes esferes de l’Estat, Alfonso Guerra -Don Alfonso pels seus subordinats i acòlits- encarna moltes virtuts i molts defectes de l’Espanya democràtica.

Tot i que la seva personalitat arrogant i la seva oratòria prepotent, de tipus dur que es vanta de dir sempre les coses clares i a la cara, fa difícil valorar-lo amb ponderació i objectivitat, és evident que Alfonso Guerra és un personatge molt més complex que el que deixen entreveure l’estampeta sublimadora i la caricatura brutal que d’ell han creat els seus adoradors fidels i els seus enemics acèrrims.

Entre les virtuts innegables de Guerra, s’hi compten la possessió d’una cultura general -literatura, història, art- molt superior a la de la majoria dels seus col·legues, una intel·ligència excepcional a l’hora d’entendre -i d’utilitzar en benefici dels interessos del propi partit- els mecanismes del poder, i una peripècia vital (una riquesa biogràfica) de primer ordre, que el va dur de néixer en una pobríssima família nombrosa sevillana a tractar de tu a tu els més grans estadistes mundials.

Entre els defectes també innegables de Guerra, s’hi compten una greu propensió a la demagògia de l’esquerra més tronada (“jo sempre he anat contra els poderosos i a favor de la gent senzilla”, repeteix sovint, ell que fa tants anys que seu al tron del poder) i una vanitat disfressada de falsa modèstia que resulta exasperant -“cuando me miro me sonrojo y cuando me comparo me ensalzo”, li agrada dir citant Sant Agustí, una manera maquiavèl·licament humil de fregar per la cara als altres que és l’hòstia en vinagre.

Tanmateix, el gran defecte de Guerra -un defecte que, significativament, per a molts dels seus fans és una de les seves virtuts més rutilants- és la concepció tan arnada que té de l’espanyolitat. Per a Guerra, esquerranós de pedra picada amb esporàdiques ínfules anticlericals, Espanya, la nació espanyola, l’Estat totpoderós, és com Déu, intocable i indiscutible. Aquesta setmana hem assistit a una altra exhibició de la seva concepció teològica de l’espanyolitat. Fart dels moviments de Montilla a favor de l’Estatut, Guerra ha declarat que els polítics catalans s’ho haurien de fer mirar, volent dir que això d’opinar sobre les decisions del Tribunal Constitucional és sempre lleig i improcedent. Un pecat, quasi.

Aquestes declaracions m’han fet pensar en un passatge de les seves Memòries, dos volums considerables -prop de mil pàgines emprenyadores i apassionants- que vaig llegir fa uns mesos. El passatge en qüestió rememora els moviments dins el PSOE de principis dels anys 80. Diu: “En el momento de elegir un candidato para la Junta de Andalucía se volvieron hacia mí. Lo rechacé. No me encontraba con fuerza suficiente para sumergirme en la retórica del andalucismo. Era consciente de la importancia de levantar la condición social, cultural y económica de los andaluces, comprendía que si alguna región tiene una personalidad acendrada como colectivo esa es Andalucía, pero no me sentí capaz de resistir la simulación diaria de rebuscar en el pasado rasgos de distinción de todos los otros españoles. Mi amor por Andalucía, mi sentimiento hogareño por mi tierra, no podía neutralizar mi espíritu universal, mi concepción de ser humano universal, imposible de aceptar un encorsetamiento regional o provinciano”.

Qualsevol diria que Guerra es negà a ser candidat a la Junta d’Andalusia per presidir l’ONU o cosa semblant. Ja sabem que ho féu per ser vicepresident d’Espanya. Universal, és clar. Universalíssim. No en parlem més.

Pere Antoni Pons

About these ads

7 thoughts on “Don Alfonso, el teòleg universal

    Lobby responded:
    12 gener 2010 a les 5:07 pm

    El president del Congrés, José Bono, ha sortit aquest dimarts en defensa del president de la comissió constitucional de la cambra, Alfonso Guerra, i ha dit que ha rebut una resposta “dura i fins i tot desagradable” per haver criticat els polítics catalans.

    Bono s’ha referit així a la resposta que el president de la Generalitat, José Montilla, va donar a l’afirmació de Guerra que els polítics catalans són a l'”estratosfera”. Montilla va assegurar que no volia “polemitzar amb una persona que en aquest moment no representa el socialisme espanyol”.

    Bono ha dit que, com a president del Congrés, ha de defensar un diputat com Guerra i que, segons ha recalcat, la seva opinió és “digna de ser escoltada” perquè darrere d’ell “hi ha un patrimoni important de consolidació de la democràcia, d’elaboració de la pròpia Constitució, i mereix respecte”.

    Sobre Montilla, el president del Congrés ha dit que “és un dels dirigents més característics del socialisme català” i que ell no entra a jutjar les seves “pròpies manifestacions més profundes sobre les seves posicions socialistes”. En aquest sentit, ha posat èmfasi en què ell no és, “de cap manera, pròxim als plantejaments nacionalistes” i que tampoc pensa “envair el seu terreny”.

    “Hi ha qui considera, fins i tot dins del socialisme, que l’identitat és important. A mi em sembla important, però no des d’un punt de vista polític”, ha assenyalat Bono, qui ha subratllat que “entre la igualtat dels espanyols i les competències dels territoris” ell estarà sempre a favor de la igualtat.

    Finalment, ha considerat que “això de ser només solidaris amb els que tenen la teva mateixa partida de naixement o el mateix color de pell és una mica sospitós”, abans de recalcar que està “molt més a prop del que significa, tradicionalment almenys, el socialisme, que del que representava, tradicionalment, el nacionalisme”.

    Lobby responded:
    12 gener 2010 a les 8:48 am

    El diputado de CiU en el Congreso Carles Campuzano considera que al presidente de la Comisión Constitucional, el socialista Alfonso Guerra, le encanta hacerse el “gallito”, aunque sus opiniones son “bastante irrelevantes” pues representan a la izquierda “más sectaria y retrógrada”.
    En un artículo publicado en su página personal de Internet, Campuzano responde así a las críticas que la semana pasada Guerra dirigió contra los políticos catalanes, a los que acusó de estar “en la estratosfera” por estar especulando sobre una sentencia, la del Estatut, “que no existe”.
    El nacionalista catalán considera que esta afirmación supone “un nuevo ejercicio de exhibicionismo dialéctico” que, según apunta, a Guerra “siempre se le ha dado bien”.
    En cualquier caso, cree que las opiniones del ex vicepresidente del Gobierno son “bastante irrelevantes” y sólo expresan “la nostalgia de alguien que representó mejor que nadie a la izquierda española más sectaria y retrógrada”.

    Campuzano cree que a Guerra, como presidente de la Comisión Constitucional del Congreso, “le encanta hacerse el milhomes (que se podría traducir en castellano como el gallito)”, y subraya que su trascendencia real en el trabajo legislativo es, a su juicio, “bien pequeña”.

    El diputado de CiU en la Cámara Baja subraya que el ex ‘número dos’ del Gobierno de Felipe González está desde hace mucho años “encantado de haberse conocido”, aunque añade que ya hace unos cuantos que no se sabe exactamente “cuál es su contribución a la política en un sentido muy amplio”. “Podemos recordar su participación en la elaboración de la Constitución, la dirección de la estrategia de acoso y derribo en la UCD de Adolfo Suárez en los primeros años de la democracia, la gestación de la LOAPA, la desaparición del grupo parlamentario propio del PSC después del 23-F y la liquidación del valencianismo en el PSPV, la dirección robusta del aparato del PSOE en tiempo de las mayorías absolutas de Felipe Gonzalez”, enumera.

    nuncamàis said:
    12 gener 2010 a les 4:04 am

    L’article fa un retrat encertat del personatge amb els seus clarobscurs.

    jonkepa said:
    10 gener 2010 a les 2:01 pm

    Es que he seguido toda la polémica en otro diario, incluso he participado en el debate generado entre quienes lo leimos.
    Por eso creo que hubiera sido mejor colgar primero lo que dijo Alfonso Guerra, al que yo personalmente considero uno de los mejores políticos de la transición, otra cosa son sus familiares (pero eso es otra historia), luego haber sacado la reacción de Montilla y los políticos catalanes que se posicionan en su defensa y luego las reacciones, como en este caso, de la prensa y colectivos en general.

    Sacar la reacción de estos últimos sin decir de que va el tema es, a mi modo de ver, tergiversar toda la historia.

    Yo no te acuso de nada a ti, si acaso de poner solo una visión del tema pero ese es tu derecho.

    lobby2 responded:
    10 gener 2010 a les 1:45 pm

    En el escrito habla de las virtudes de Alfonso Guerra y tambien de los defectos, espero hayas leido todo el escrito o has saltado a la primera de cambio?

    lobby2 responded:
    10 gener 2010 a les 1:40 pm

    Hola jonkepa, es tan solo una visión entre dos socialistas del mismo partido que ven las cosas bajo distinto prisma y interes.
    No veas Papus donde no los hay, muy corriente en ti, no voy mas allá, creeme.

    Saludos

    jonkepa said:
    10 gener 2010 a les 1:05 pm

    En este blog no hemos debatido las declaraciones de Alfonso Guerra que dan origen a esta respuesta periodística.
    No sería mucho más noble haber traido primero las declaraciones de Alfonso Guerra?, declaraciones que fueron contestadas posteriormente por el aludido, Sr. Montilla.
    Esta es la típica reacción, que tardaba en llegar, el intento de desprestigio de un político grande entre los grandes porque tuvo la osadía y desfachatez de criticar a los políticos catalanes.
    Y luego se atreven a hablar de democracia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s