Podrà menjar el torrons de Nadal a casa seva el Sr Millet ‘?
Amb tota seguritat podeu estar seguts que així serà a no ser que canvien el jutge que porta el cas Palau. Crec que ara si que ja tenim motius de mal pensar del Jutge i d’alguns mes que fan lo possible i lo impossible per evitar que aquets honorable sigui engarjolat. Quant dic d’alguns mes me refereixo a politics catalans que estan fent esforços titànics a fi que el Sr Millet (taxeu Sr ) no vagi a la garjola i canti. No haveu pensat alguna vegada que entre els cercle d’amics del Sr Millet n´hi hagi algun polític de renom ? i de segur que fins i tot ni deuen d’haver entre aquets cercle de amics politics alguns que foren invitats al casament de la filla d’en Millet i que per alguna raó no digueren mai que la platea del Palau va ser desmuntada a fi de transformar-la amb una sala de banquets i que gaudiren de excel·lents plats d’especialitats pagats amb els diners de la caixa del Palau . O es que entre tots els convidats i havia un pacte de silenci i callaren com uns o unes putes? jo al meu entendre crec que darrera del cas Millet ja molta brutícia comprometedora o sigui molta merda, cosa res de estranyar, ja que per un costat el Sr Millet disposava d’un pis (meublé) i que l’oferia la clau a alguns dels seus amics com una atenció, per que aquets practiquessin lo que es habitual entre honorables, o sigui per porta-hi l’amant i pogué follar-la tranquil·lament, o sigui lo mateix que practiquen alguns politics a Itàlia i altres països que es de sobres conegut per arreu del mon, i lo que jo sospito es que algunes d’aquestes trobades dels seus amics dins aquet pis (meublé) algunes estiguessin filmades amb color, i que el Millet les tingues guardades en un calaix a fi de treure-les a la llum si les coses es compliquen i no van per el camí que ell te encarrilat.
jorfont
Arxivat sota: actualidad
Contestant a la seva pregunta, Jordi, és clar que si, el d’aquest anys i dels que li quedin de vida. El Félix Millet és un senyor d’uns setanta i llargs anys i el fet de declarar-se culpable de robar, el protegeix de la presó preventiva.
D’aquí a que s’hagi vist el cas Millet, aquest lladregot ja passarà dels vuitanta i a aquestes edats, a no ser que hi hagin delictes de sang, difícilment anirà a la garjola.
Fins i tot en això aquest malparit en tindrà de sort!!
Salut i €