Des de fa massa temps, els homes hem estat jugant amb foc ignorant deliberadament els límits que la lògica més elemental ens suggeria. Ho hem fet condemnant a la injustícia social a una immensa majoria de la humanitat marginant-los en la més absoluta de les misèries. La cobdícia ens ha fet obviar línies vermelles que hem trepitjat i traspassat i poc a poc, en la mateixa velocitat que alguns veien incrementar els beneficis hem fet insuportables l’entorn i la convivència.
En nom d’una modernitat mal entesa ens hem abandonat a una folla cursa cap a una destrucció que podria ser la inspiració de qualsevol profeta del desastre. Hem permès que la gent mori de fam mentre especulem amb els cereals, hem jugat a ser déus modificant estructures genètiques i hem sigut incapaços de veure el camí sense retorn de una errònia política energètica creant una marginació sense precedents que ha aconseguit el major efecte migratori que es recorda i si no hi posem remei, el conflicte social més gran que la historia hagi vist mai i tot per l’afany desmesurat per a guanyar diners.
Tots nosaltres en som responsables en tant en quant ens hem arraulit en una existència que ha girat la cara a la justícia a canvi d’un excés de comoditats que han justificat agressions irrecuperables a la humanitat i a la natura, oblidant que no podem apostar per seguir destruint el mitjà que ens suporta, no es pot beure si no hi ha aigua, ni respirar sense aire ni caminar sense sòl.
Avui ens despertem dins d’un mal somni que ha provocat la major recessió econòmica coneguda, convivint amb l’amenaça de l’inevitable canvi climàtic que provoca desastres naturals sense precedents i els perills d’epidèmies d’origen desconegut que ens assolen, potser és hora de canviar tarannà i lideratges que ens permetin a tots plegats retrobar les esperances perdudes.
Publicat a edp.cat
Arxivat sota: cambio climático, economía, medio ambiente | Etiquetat: canvi climatic, economía
