DONAR EXEMPLE

Posted on

RAMON LLORENTE VARELA o està de moda parlar i escriure de temes que remoguin la consciència moral o qüestionin els comportaments ètics de la nostra societat i els que la formem, especialment en l’àmbit de la comunicació pública. La set de novetats, el bombardeig constant de notícies i fets, el protagonisme mediàtic i propagandístic de la política i els polítics, la cultura de la provisionalitat i la inconsistència dificulten l’anàlisi serè i ens aboquen diàriament a contemplar un escenari de pocs valors ètics i molta desorientació. El que és important un dia deixa de ser-ho al dia següent, el que avui es proposa i es pensa a l’endemà s’oblida i s’amaga, el que es promet i s’afirma en un àmbit determinat es deixa de costat quan les circumstàncies o l’ambient és distint.
Certament estem vivint temps difícils, situacions problemàtiques, farcides de dificultats econòmiques, d’incerteses i de manca de confiança en el futur, i ara més que mai és imprescindible que tots els que tenen responsabilitats públiques donin exemple de responsabilitat, de compromís i coherència. L’austeritat, el bon govern i l’administració dels interessos i els diners públics i les mesures necessàries per evitar l’exclusió social haurien d’estar en el centre de les preocupacions de totes les institucions, i en la ment i el cor de les persones que les presideixen. Però, analizant la realitat del nostre món més proper, podríem dir que les administracions públiques i l’actuació dels que les administren actuen amb la suficient exemplaritat, amb la imprescindible eficàcia, transparència i honestedat?
Comprovo que la Generalitat, per cobrir determinats llocs de treball, permanents i necessaris, com poden ser arxivers i d’altres, utilitza la subcontractació i consenteix situacions irregulars, que en l’àmbit de l’empresa privada es consideraria cessió il·legal de treballadors. M’assabento de sous importants abonats a càrrecs de confiança, de retribucions a exalts càrrecs que no tenen la contrapartida d’un treball o servei a la societat que paga. Constato com la sanitat pública es va privatitzant, amb ocultació i dissimulació, contribuint a la precarització de la contractació, tant en l’àmbit hospitalari com en el de l’assistència primària, deixant en mans privades el que pertanyia a la sanitat pública. Sovint, alguns ajuntaments i alcaldes prenen decisions, pel que fa a la política de personal, imposant capricis personals al marge de tota legalitat, a costa dels diners dels seus conciutadans. M’expliquen el gran progrés econòmic d’algun alcalde i d’alguns regidors o exregidors d’urbanisme. També conec i sé de persones valuoses, compromeses i treballadores, que honoren els càrrecs que ostenten i dignifiquen la política. I aquestes sí que donen exemple. La nostra societat està necessitada de persones valentes, honestes, treballadores i compromeses èticament, que serveixen de revulsiu contra el conformisme, el passotisme o la desesperació, que lluitin contra la indiferència i contribueixin a fer possible una societat millor.

 

DIARI DE GIRONA. Ramón Llorente Varela.  Advocat laboralista i civil.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s