Llegeixo en un titular d’El Heraldo de Aragón que “España será en 2040 el país más viejo del mundo”. Ho diu el diari basant-se en un estudi que assegura també que, aquell any, la mitjana d’edat de la població superarà els 55 anys i, a prop de la meitat d’aquesta, serà d’origen estranger.
L’any 2020, per cada persona que entri en el mercat laboral, n’hi hauran tres que es jubilaran.
Un altre dels problemes greus és que no només hi haurà poca gent treballant, sinó que la gran majoria dels que ho faran seran persones de “poc talent”. Serà gent poc preparada i sense qualificar.
Jo, que espero viure molts anys, l’any 2040 en tindria 77. A veure si desprès de tota una vida treballant i cotitzant a la Seguretat Social, quan arribi el moment em veure amb una mà al davant i una al darrere.
Davant un futur tan negre, serà qüestió d’animar els nostres fills a estudiar i a preparar-se força mentre, nosaltres, ja podem anar pensant en fer una mica de guardiola, pel que pugui passar. És clar que, el problema no és la guardiola, sinó com omplir-la.
Sr. Jaume Pros des de fa anys que es parla de la baixa natalitat i de que de seguir així serem una societat d’ancians, com comenta la Sra. Rosa i vosté mateix, es bo fer una guardiola pels temps pitxors, però el problema es l’economia i la productivitat es te que incrementar, al 2040 si es que encara estigués viu tindria 92 anys, el que cal pels nostres fills, no es tan sols una carrera universitaria sino que sapiguen millorar el que nosaltres no hem sapigut fer prou be, que millorin la solidaritat i la igualtat es el camí per tornar a començar tantes vegades com calguí fer-ho, mantenint i millorant els valors de la societat.
Salutacions
Al final havia de passar.
Les parelles fa anys que no volen tenir fills, o tenir-ne un o dos com a molt.
No entenc què passa amb el immigrants, perquè semblava que eren ells els qui acabarien salvant en el futur la caixa de la Seguretat Social, gracies al fet que tenen més fills. Potser no serà suficient.
la guardila s’ompla, com varen fer els nostres pares , no gastan mes de lo que un pot pagar, tots som millonaris es eviden ¿pero aquests dines demanats al banc, no tan sol per una vivenda en condicions,sino per gauidi de cosas que no pugem tenir?¿qui las paga? bretols com ratas n’hi ha patadas si fesim numeros els deutes sortirian molt clat “PER JO SOC MES” miles de personas s’hani aniran in orris tems al tems