Nit d’Estiu

Posted on Updated on

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
(Óssa menor) Joan Salvat Papasseit
Música: Wonderful tonigth d’Eric Clapton
About these ads

2 thoughts on “Nit d’Estiu

    trina said:
    23 juny 2008 a les 9:44 am

    Salva Papasseit és d’aquells poetes socials que malgrat la vessant romàntica de moltes de les seves composicions, és un poeta compromés i arrelat a la classe social que li va ser pròpia i en uns moments històrics especialment importants…ell és capaç de fer la més bella poesia amb el contingut més punyent…
    salut

    nuncamais said:
    21 juny 2008 a les 1:09 am

    Salvat Papasseit, el poeta sublim des dels seus origens arrelats fondament en la classe obrera. Ets un crack, Papasseit, amb la teva poesia arrelada a la vida diària del barri.
    No puc oblidar el per mi més bell poema en llengua catalana sobre el tema dl Nadal. Heus-lo aquí:
    NADAL

    Sento el fred de la nit
    i la simbomba fosca.
    Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.

    Sento el carro dels apis
    que l’empedrat recolza
    i els altres qui l’avancen, tots d’adreça al mercat.

    Els de casa a la cuina
    prop del braser que crema,
    amb el gas tot encès han enllestit el gall.

    Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena:
    i ells recullen les plomes,
    i ja enyoren demà.

    Demà, posats a taula, oblidarem als pobres
    – i tan pobres com som-
    Jesús serà nat.

    Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
    i després de mirar-nos
    arrencarà a plorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s