CONFLICTE AMB L’ESTAT
Ibarretxe tira endavant l’autodeterminació pel 2010
El lehendakari Juan José Ibarretxe, després d’una reunió excepcional del Govern basc, ha anunciat la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació del País Basc per al 2010. Ibarretxe ha evitat utilitzar aquesta paraula i ha preferit parlar de “dret a decidir”, però no hi ha cap dubte sobre el seu significat.
El procés començaria el proper 25 d’octubre al Parlament basc i el 2010 es votaria una consulta popular amb dues preguntes: “Està vostè d’acord en donar suport a un procés de final dialogat de la violència si prèviament ETA manifesta de forma inequívoca la voluntat de posar fi a la violència d’una vegada i per sempre?” i “està vostè d’acord en què els partits polítics bascos, sense exclusió, iniciÍn un procés de negociació sobre el dret a deicidir del poble basc?”.
Ibarretxe ha justificat la seva decisió perquè “l’Estatut de Guernica porta 30 anys incomplert” i perquè en el referèndum sigui “la societat basca, i només la societat basca, i no ETA, qui doni la paraula a la societat basca”. El lehendakari ha demanat el sí a tots els partits del Parlament basc, inclòs socialistes i populars, al seu pla perquè “estem convençuts que no hi haurà cap parlamentari que es negui a donar un sí majoritari”.
Juan José Ibarrexe ha insistit també que “conèixer l’opinió del poble no divideix el poble” i que “volem exercir el dret a decidir per a viure millor”. En el torn de preguntes ha defensat “la plena validesa jurídica i democràtica”. “La democràcia no és impedir que una societat es pronunciï” i ha reiterat que “és un procés legítim i perfectament democràtic”.
Les al·lusions a ETA han estat constants i, en el fons, amaguen el fet que el PNB i l’esquerra abertzale es disputen l’espai central del nacionalisme basc quan desaparegui el terrorisme. “No acceptem que tot s’acabi després de la ruptura de la treva d’ETA, ha afirmat. En opinió del lehendakari, “no pot ser que ETA quan podem prendre la iniciativa”, ha refermat.
Ibarretxe també ha justificat la iniciativa pel rebuig de José Luis Rodríguez Zapatero: “la mà que li vaig oferir al president del Govern espanyol ha estat permanentment rebutjada”. “L’única resposta ha estat el no, sempre el no”, ha afegit alhora que s’ha queixat que és “un mur que bloqueja la situació política d’aquest país”.
ENOTICIES
Arxivat sota: actualidad
Qué incita a una Comunitat a separar-se ?
aquesta i no altre hauria de estar la pregunta en aquest tema, d´un govern responsable. Analitzar el per qué hi ha aquest interés en aconseguir aquesta independència.
Però fins que no hi hagi algú que amb pas ferm tiri endevant aquest projecte, això no será més que una il.lusió, i malauradament fins i tot això estàn mermant els polítics actuals.
les conviccions individuals han d´estar ben definides en un projecta comñu i això ara mateix no ho tenim, aquesta es la veritat. La gent ja no confia , la gent es manté a l´espera d´una reacció encertada que sigui els reflexe de l´ambicio individual.
Hi ha mes voluntad Popular que voluntad política , pero la gent està fins els pebrots de tanta chusma sensa empenta, de tanta chusma amb ambiciño individual i no colectiva.
Perq ué creieu que p.e. tombar un cornut el Bruc remou tants sentiments? …no es per un troç de ferro enlairat, és per un empenta de rebeldia que no és veu en els nostres polítics. Es per una empenta que fa falta en aquest pais per posar les cartes boca a munt i dir: FINS AQUI !!!…però no, un cop rera l´altre ens deixem donar pel sac i cap dels que viuen per defendren´s son capaços de arriscar fins a les últimes conseqüencies democràtiques, per no pagar cap hipoteca amb ningú i sortir com a poc dignament de quansevol esforç en favor d´un poble que fa molt temps que ha parlat…però que malauradament estem ja fins alls collons de que ens prenguin pel pito el sereno.
Per Víctor Alexandre.
Hi ha molta admiració a Catalunya pel lehendakari Juan José Ibarretxe. I és lògic, perquè en comparació amb la visió hispanocèntrica de la vida que palesa el tripartit no hi ha color. D’aquí que siguin tants els catalans que tenen la sensació que els bascos sí que saben fer-se respectar pel govern espanyol. Però aquesta sensació, per bé que fonamentada, es revela parcialment feble quan es contrasta amb la realitat, ja que tots aquells atributs amb què el País Basc supera Catalunya en matèria d’autogovern no són fruit de la política actual sinó de la seva fermesa inicial quan es va crear una de les més grans innocentades del segle XX: l’Estat de les autonomies. La prova és que Ibarretxe no tindrà prou valor per celebrar la tan gallejada consulta del proper 25 d’octubre per tal que el poble basc pugui exercir el dret de decidir. Bàsicament perquè el País Basc, com Catalunya, ha tocat fons i pateix una gran desorientació. Cosa que també és lògica, perquè un cop acabada l’etapa del traspàs de competències mínimament significatives s’ha demostrat que la democràcia és un concepte inintel·ligible per a Espanya i que termes com ara plurinacionalitat, federalisme, sobirania compartida o autodeterminació són antagònics amb la seva concepció del món. Per a Espanya, tant la del Partit Popular com la de Rodríguez Zapatero, només hi ha una nació, una llengua, un govern i una bandera, la resta són regions, llengües, governs i banderes menors.
L’actitud absolutista de Zapatero, davant la proposta d’Ibarretxe, per exemple, és filla d’aquesta mentalitat. L’única diferència amb el Partit Popular és que Zapatero deixa parlar Ibarretxe. Ho va fer en el seu dia al Congrés espanyol i ho ha fet recentment a la Moncloa. Aquí s’acaba tot. Si Ibarretxe hagués explicat el seu pla a un dels lleons de la Cibeles hauria obtingut la mateixa resposta. I és que Zapatero no és tan sols un nacionalista espanyol, també és un cínic que se serveix de les persones i de les coses en funció dels seus interessos. Fixem-nos que un dels arguments que ha emprat per rebutjar la proposta eminentment democràtica d’Ibarretxe ha estat que la majoria que li dóna suport és molt petita, poc més del 50%. Molt bé, si el problema és aquest, si la qüestió rau en el fet de tenir una majoria més àmplia, com és que l’Estatut de Catalunya, que va ser aprovat pel 90% del Parlament, ha estat rebutjat de la mateixa manera per Zapatero? Doncs per la senzilla raó que Felipe González, José María Aznar o Rodríguez Zapatero no són res més que diferents tonalitats d’una mateixa prepotència, la prepotència de qui té un exèrcit que vetlla pel manteniment dels seus privilegis.
Lo siento por aquellos que piensan que siempre algunos hablamos de lo mismo…cierto, y?
Catalunya i Euskadi, Carme, son dos situacions completament diferents i ho son pel simple fet d’ETA. Independentment del resultat al que es pogués arribar, al país vasc avui no hi han prou garanties perquè resultat de un referèndum fos fiable, hem de comptar que molta gent està amenaçada i el més normal és que estiguesin coaccionads en el vot.
Tot i axí, possant-nos en el cas que sortís que volen l’autodeterminació i per aquest camí arribesin a l’independència, qui assegura als que viuen allà que un cop constituits en Estat, ETA acceptaria la diversitat política i les regles de joc i deixaria de matar?, la clau allà la tenen amb la desaparició prèvia de la banda terrorista i després SÍ que es donaran les garantíes per exigir a nivell INTERNACIONAL el dret d’autodeterminació, que per altra banda tampoc és la garantia de la independència.
Aquí a Catalunya el cas és completament diferent ja que no existeix el condicionant terrorista i perquè a més amb el text que alguns anomeneu estautet, ÉS POSSIBLE FER EL REFERENDUM SENSE EL PERMÍS D’ESPANYA, el que cal és un treball didàctic previ que despulli el procés del monotema identitari i cultural o dit de una altra manera, que intenti incorporar a la causa sobiranista els arguments econòmics, polítics i socials amb els que de ben segur es comptaria amb molt més suport que ara.
A cap responsable polític de casa nostra l’interesa engegar un procés consultiu com aquest per a perdre’l, no creus? i això és el que probablement ens passaria ara. Ens hi juguem tots molt i el que cal és treballar per arribar a aquest moment amb alguna garantia i això molts ho estem fent ja. Fins i tot en Carod el propossa per el 2014, quan ni tant sols ells pot garantir el poder-lo convocar perquè no té la seguretat d’estar formant part del govern de la Generalitat, ni tant sols per a poder influir dins del seu partit, tot plegat fer volar coloms.
Salut i €
Per cert, quan a mi no m’agrada un tema no hi comento, això ho tinc així de clar.
Mira Eduard, la honestitat d´un politic que es precii com a tal, es defendre un projecte fins a les últimes conseqúencies, perque el que si està garantit es que de no fer-ho, els resultats son el que son…i si no mira ERC p.e.
Aqui, potser que sigui un fracàs el Referendum, però cal tenir aquesta oportunitat arrivat el moment, malgrat els resultats. Però ara seria si més no un fracàs garantit, perque ningú te pebrots d´arriscar-se una, i dos perque la gent està ja fins els KINDERS de que només servim per depositar un vot…¿ quin es el càstig? dons l´abstenció…en definitiva, la única forma que tenim d´enviar-los a la merda a tots plegats.
La traició al ciutadà ha vingut per tots cantons, parlo de CIU, PSC i d´ERC per ex.
Aqui l´unic que ha movilitazat a la gent darrerament, ha estat que el PP no entrés a formar part d´aquest pais de forma decisoria, però pel que fa la resta, haurien d´aceptar que el resultat ha estat un fracàs i no un éxit merescut…..però mira Eduard, mentres la vaca dongui, del que és tracta és de deixar.la seca i la ética és només per le previes.
En fi Eduard, no m´agrada e que veig.
En politica s´ha d´entrar sensa hipoteques EDUARD…
Carme, barreixes moltes coses,
Al dret de l’autodeterminació s’hi pot arribar de moltes maneres, però mai sense un suport legal. La proposta d’Ibarretxe és com escupir al cel perquè ja sap que l’únic que aconseguirà amb això és fer que el PSOE i el PP s’uneixin i poder presentar-se com a defensor de l’opció sobiranista en unes més que probables eleccions que tindràn lloc deseguida.
El cas català és molt diferent, a nosaltres ens ampara la llei, aquesta “merda” d’estatut que es va signar incorpora la potestat al president de la Generalitat per a convocar referendums com el que vol plantejar el lehendakari i això no té res a veure am el cansament o amb estar-ne fins el collons sino en ser inteligents i fer servir el cap en comptes del intestins o els collons. Per collons no anirem enlloc i amb les pràctiques errònies tampoc, cal molta pedagogia per a que una proposta com aquesta tiri endevant i aquí ja no hi val l’excusa de l’abstenció, en un referendum no perquè no anar a votar significa donar la victoria a l’altre opció.
I amb això de les hipoteques Carme, millor que ho deixem estar.
Salut i €
Un servidor se pregunta;? Si en caso de que se llevase a cabo el referéndum en el país Vasco a pesar de que el tribunal Constitucional se pronuncie, y a pesar de que el PSOE y el PP se unieran en contra tal referéndum, ¿Cómo actuaría el gobierno para impedirlo? Mandará a la tropa armados con misiles,? o será suficiente con los guardias civiles para impedirlo?
Tranquil Eduard que de Pedagogia en savem un munt!!! …en tenim tanta que la gent està eufòrica fins i tot!!!…ja ho veus!
No Font, no farà falta, el que està buscant Ibarretxe és precisamenr això que li prohibeixin, res més.
Salut i €
Dons perfecte ! s´ha de donar joc a la politica! jajaja
Nosaltres tenim com be diu Eduard
“a nosaltres ens ampara la llei, aquesta “merda” d’estatut que es va signar incorpora la potestat al president de la Generalitat per a convocar referendums ”
i si ens ampara el mateix que farà posible que poguem desplegar el finançament, cosa que encara estem esperant, segurament tindrem el mateix rebuig que tindrà Ibarretxe, per tant aqui el que val es tenir pebrots democràtics i res mes.
Als catalans ens fa falta un líder que ho sigui de paraula i de fets. Si mai sorgeix, a veure qui tindrà pebrots de parar-nos, després que cada vegada s’està veient més clar que ens estan robant, que desconfien de nosaltres, que ens odien i que pensen en l’exèrcit com a principal element dissuassori de la fam d’independència del país.
QUI MÉS S’ASSEMBLA A UN ESPANYOL DE DRETES, ÉS UN ESPANYOL D’ESQUERRES. No és que siguin el mateix, però s’assemblen molt.
I fora enganys de falses autonomies perquè L’AUTONOMIA QUE ENS CAL ÉS LA DE PORTUGAL.
Som cada vegada més els que estem farts fins als collons de la mística espanyolista, i del robatori del que és NOTRE amb l’excusa de la solidaritat.
Estem farts també de la manera brutal com la (in)justícia espanyola tracta els elements més actius de l’independentisme, de la sobreprotecció legal dels Borbons, de les condemnes per cremar una fotografia del Borbó o una bandera espanyola, MENTRE ELS ALBERTOS VAN TRANQUIL.LAMENT PEL CARRER, després d’haver reconegut ells mateixos que han robat. Collons amb Celtibèria! Quin show més esparracat! Però sempre a costa dels catalans que som l’equivalent dels jueus a Alemanya nazi, amb la gran diferència, això sí, que, de moment, no ens liquiden! Tanmateix, ens assenyalen amb el dit com a culpables de tot i com els més garrepes de tot l’Estat Espanyol!
L’organització ETA considera el pla de realització d’un referèndum proposat pel lehendakari Ibarretxe com un “frau vestit de reforma autonòmica” en un comunicat tramès al diari Gara, en el que assegura que “ni amb l’estratègia represiva dels governs de París i Madrid, ni amb fraus vestits de reforma autonòmica, se solucionarà el conflicte”.
També acusa al PNB i al PSOE de no tenir “res a oferir” al País Basc, de mantenir un “joc vergonyós” per “veure qui aconsegueix la butaca d’Ajuria Enea” i de voler imposar “un frau com el de fa 30 anys”, en referència a l’Estatut de Gernika. “Alguns, podrits pel partidisme”, prossegueix el comunicat, “fins i tot deforman el dret a decidir”, i s’afegeix que “només un marc democràtic que doni una resposta adient a les claus de l’autodeterminación i la territorialidad ens posarà al camí de resoldre el conflicte”.
Afirma així mateix que “tenint com nord la creació de l’Estat Basc, devem seguir donant passos al dia a dia”, i es refereix a les últimes detencions de dirigent etarres en Burdeos com una “estratègia represiva”, dient que els governs espanyol i francès s’equivoquen, i que “si no se li dóna la resposta adient al fons del problema, el conflicte seguirà i ens estaran obligant a seguir lluitant com fins ara”.
ETA assumeix al mateix comunicat quatre atemptats: dos ocorreguts el passat 1 de maig a Donosti i Arrigorriaga contra la seu d’Osalan i el pavelló del ministeri espanyol de Treball, un tercer ocorregut el 14 de maig que va destruir la casa-caserna de Legutio i va matar al guàrdia civil Juan Manuel Piñuel, i un altre contra el Club Marítim del Getxo del 19 de maig.
Eduard
Me puedes especificar donde se establece dicho derecho a decidir y de que forma se articula?
Ostia Maria, que sorpresa me has dado, han sido muchos los dias que te he encontrado a faltar,ya que aqui es muy dificil tener encontronazos debido a que casi todos son del mismo color, un servidor ya hace lo que puede pero no me da resultado en poder tenermelas y nadie me hace caso.
He estado liadilla estos últimos dias, Font, pero cuando me sea posible desenvainaré mi espada justiciera contra los enemigos de la justicia y la libertad
María
Per efectuar una consulta del tipus que planteja el Lehendakari Ibarretxe, s’ampara en l’article 122 del vigent estatut.
Si aquí el Montilla o qui fos el president volgués fer les mateixes preguntes que ara planteja Ibarretxe als catalans, ho podria fer sense cap problema.
Salut i €
Gracias por la respuesta
I el 29, també en fa referència.
Salut i €
Una duda, ¿cuando te refieres al vigent, a cual te refieres? Que no me aclaro con eso.
Eduard,
Eso en lo que hace referencia a las consultas populares para saber la opinión de los ciudadanos sobre un tema. En este caso, saber la opinión sobre la autodeterminación.
Pero eso no es un referendum de autodeterminación, porque el resultado no tiene efectos.
Y siguiendo con la pregunta de María, ¿dónde se establece el tal derecho a decidir? ¿de quién y sobre qué?
Porque si se refiere al derecho a decidir sobre los representantes que pueden iniciar acciones dentro de las competencias que tienen las distintas administraciones y dentro del marco legal, es fácil saber donde se recoge ese derecho. Pero ¿no crees que “derecho a decidir” significa para Ibarretxe algo más? ¿dónde se recoge ese algo más?
Un saludo
María,
se refiere al último Estatut de Cataluña aprobado. El que actualmente tiene algunos recursos en el Constitucional y que tanta polémica ha suscitado.
Bienvenida de nuevo.
Un saludo
Gracias, Asclepio, por la aclaración, es que al estar en el constitucional no tenia claro si era este el vigente
Maria, un servidor intentará ponertelo más claro para que lo entiendas el derecho a decidir, es una consulta que Ibarretxe invita a los vascos si prefieren una independencia o continuar siendo esclavos de España, en caso que el resultado sea superior a un 51 % se entenderá que los vascos desean independencia, y entonces es cuando Ibarretxe con el resultado en la mano le pedirá a Zapatero que no cuente con ellos para nada, ya que ellos son suficiente para administrarse a si mismo sin tener que estar obligados a izar la roja y gualda, o sea lo mismo que cualquier país vecino que no depende de España.
Font, salvo que el año siguiente sean el 49%, y vuelvan a integrarse en España
Eduard
El articulo 149.1.32 de la constitución dice:
Artículo 149.1 de la Constitución:
El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias:
32.Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum.
Y el 122 del Estatut dice:
ARTICLE 122. CONSULTES POPULARS
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.
————–
De lo que yo, lega en la materia, deduzco que NO SE PUEDEN REALIZAR REFERENDUMS, ¿No?
María, es que se habla de Consultas Populares, no de referendums. No se trata de nada vinculante ni afecta a ninguna decisión. Es para saber la opinión de la gente. Ya sabes, siempre es bueno saber lo que opina la gente. Como lo del CIS más o menos.
Un saludo.
Sra. María, bien hallada, buenas tardes.
Tal como le ha comentado el Sr. Asclepio el DRET A DECIDIR es lo que su nombre indica.
Pero lo dice aún más claro l?Estatut d’Autonomia de Catalunya:
ARTICLE 29. DRET DE PARTICIPACIÓ
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.
Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores.
Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
Nada que no reconozca la Constitución para todos los ciudadanos españoles en cualquier punto de España.
Lo que no veo por ningún lado es referencia alguna al derecho de la Comunidad a poder convocar consultas de cualquier tipo ni a que los ciudadanos puedan participar en las mismas.
Otra cosa es lo que indica Asclepio y es el derecho a poder realizar encuestas de cualquier tipo para compulsar la opinión de los ciudadanos.
Sí, eso he visto Asclepio, pero como Eduard lo decia con tanta seguridad, pensaba que se basaba en algo con más enjundia, ya que como dice Kepa, no deja de ser algo que también tengan tanto los vascos como cualquier otro español.
Un referendum se diferencia de una simple consulta popular, (os acordais de quienes realizaron una en la que firmaron hasta el capitán trueno) por ser vinculante.
La consulta que propone Ibarretxe por ejemplo, no es un referendum y por tanto se podría hacer aquí en Catalnuña. Obviamente el gobierno después sería libre de decidir, visto el resultado del mismo acceder a un referendum de autdeterminación o lo que fuese, para lo que si sería de aplicación el 149 de la constitución.
Lo que yo me pregunto es, si en la consulta previa se obtuviera una mayoría favorable al pebiscito, ¿se atrevería el gobierno español a no convocarlo?.
Y Jon, lo que tu planteas es otra cosa, por ejemplo para la promoción de propuestas de ley.
Salut i €
L’estatut vigent María, és el del 2006.
Ese derecho Jon, sólo se le reconoce a la Generalitat de Catalunya como gobierno, a ningún ejecutivo más, mírate bien las cosas. Imagínate si desde las Españas le ven el peligro a este tema que es una de los puntoos recurridos en el TC, si fuese tan inócuo, ¿para que perder el tiempo recurriendo estas tonterias?.
Para muestra os cuelgo un artículo publicado en Libertad Digital, que a poco que el 29 o el 122 fuesen de ejercicio común para todo el mundo o no tuviese la importancia que vosotros no le veis, habria sido en otro tono.
http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276315521.html
Y los Vascos María, no lo tienen reconocido, ni los vascos ni los valencianos, ni aragoneses, ni madrileños NI NADIE MÁS, si fuese así la consulta de Ibarretxe, que para más señas no es un referendum, no tendría los problemas que está teninedo para celebrarse, ¿no crees?.
Salut i €
Asclepio, ¿me puedes decir en que se diferecia eso a lo que ha planteado Ibarretxe?. Mientras aquí esa consulta se podría llevar a término en Euskadi no se va a poder, si fuese un derech reconocido para todo el mundo como insinúa Jon, ¿porqué el gobienro central se empecina en no dejar que se celebre?.
Salut i €
Además chavales, cuando me ha preguntado María esta manñana sobre el tema, yo le he respondido esto: “María
Per efectuar una consulta del tipus que planteja el Lehendakari Ibarretxe, s’ampara en l’article 122 del vigent estatut.
Si aquí el Montilla o qui fos el president volgués fer les mateixes preguntes que ara planteja Ibarretxe als catalans, ho podria fer sense cap problema.”
¿Podeis decirme que parte de mi afirmación no es cierta?
Salut i €
Un ejemplo que es parecido en Euskadi, Andalucia y Catalunya:
En los tres casos se indica que se pueden convocar consultas sin necesidad de una reforma constitucional.
El Estatuto de Autonomía de Gernika dice en el artículo 9, apartado 2e que “los poderes públicos en el ámbito de su competencia facilitarán la participación de todos los ciudadanos en la vida política, económica, cultural y social del País Vasco”.
El Estatuto de Catalunya habla en el Capítulo II, “De los derechos en el ámbito político y de la Administración”, y recoge en el artículo 29 el “Derecho de Participación” que “Los ciudadanos de Cataluña tienen derecho a promover la convocatoria de consultas populares por parte de la Generalitat y los Ayuntamientos, en materia de las competencias respectivas, en la forma y las condiciones que las leyes establecen”.
Posteriormente, en el artículo 122, referido a las Consultas Populares dice que “Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva para el establecimiento del régimen jurídico, las modalidades, el procedimiento, la realización y la convocatoria por la propia Generalitat o por los entes locales, en el ámbito de sus competencias, de encuestas, audiencias públicas, foros de participación y cualquier otro instrumento de consulta popular, con excepción de lo previsto en el artículo 149.1.32 de la Constitución”.
Por su parte, el Estatuto de Autonomía de Andalucía recoge en el capítulo II dos apartados sobre “Derechos y Deberes” y sobre “Competencias”. El artículo 30 habla sobre participación política e indica que “los andaluces y andaluzas tienen el derecho a participar en condiciones de igualdad en los asuntos públicos de Andalucía, directamente o por medio de representantes, en los términos que establezcan la Constitución, este Estatuto y las leyes. Este derecho comprende: (…
El derecho a promover la convocatoria de consultas populares por la Junta de Andalucía o por los Ayuntamientos, en los términos que establezcan las leyes”.
Además, el artículo 78 habla de “Consultas Populares” y dice que “Corresponde a la Junta de Andalucía la competencia exclusiva para el establecimiento del régimen jurídico, las modalidades, el procedimiento, la realización y la convocatoria por ella misma o por los entes locales en el ámbito de sus competencias de encuestas, audiencias públicas, foros de participación y cualquier otro instrumento de consulta popular, con la excepción del referéndum”.
Además, fijaros en la situación tan ambigua que queda el tema, en el Estatut se reconoce como una COMPETENCIA EXCLUSIVA de la Generalitat realizar consultas populares. Mi entras la jurisprudencia del Constitucional no diferencia a éstas de los referendums, en la Constitución Española si que otorga a las competencias exclusivas, la potestad Legislativa, Reglamentaria y la función Ejecutiva, o sea plantea una contradicción legal entre el tipo de competencia que se otorga (Exclusiva o Compartida) y el objeto mismo de ese artículo 29 y 122 y reconocida por la mayoría parlamentaria que dió el OK al texto estatutario en el Congreso.
No se si habeis estudiado alguno derecho, María seguro que sí, pero esta situación abre un debate muy interesante que si al final el Tribunal Constitucional reconoce ese derecho como COMPETENCIA EXCLUSIVA, rechanzando el recurso planteado por el PP, incluso podría plantearse la celebración de un referendum sin tener que pedir permiso, entre otras cosas.
Imaginaros si tienen implicaciones el tema, las leyes JAMÁS deben tomarse en el sentido LITERAL, la interpretación es importantísima y si como se ve, después de haber pasado por el trámite del Congreso aún en el texto se reconoce ese derecho como COMPETENCA EXCLUSIVA, podria ser de aplicación el art 150 de la misma constitución en la que se recoge la transferencia de competencias por parte del ejecutivo central al gobierno autonómico de Catalunya, ¡¡ cágate lorito !!
De todas maneras y para no liarla, lo que NO es posible realizar en Euskadi a través de la consulta planteada por Ibarretxe, en Catalunya ahora mismo SI que podría celebrarse.
Salut i €
Eduard,
yo lo tengo bastante claro. Cataluña con el nuevo Estatuto puede hacer esa consulta. Nadie lo ha negado. Tampoco creo que nada de tu afirmación sea incorrecto.
Simplemente te he hecho otra pregunta que creo que se acerca más al fondo de la cuestión y que no tiene nada que ver con tu respuesta a María. Una cosa es poder convocar consultas populares y otra que una Comunidad Autónoma, a día de hoy, pueda decidir (a través de sus instituciones o a través de una elección) la autodeterminación. Esto último creo que es más cercano al “Dret a Decidir” del que se está hablando. Si te fijas en el título del hilo y en su contenido, creo que Ibarretxe y los que apoyan su estrategia en el País Vasco o aquí en Cataluña, están pensando en ese derecho a Decidir y reitero mi pregunta:
¿dónde se establece ese “derecho a decidir”?
Creo que a día de hoy, no se establece (con ese significado, que es que el nacionalismo le da) en ningún sitio. Eso no obsta a que se pueda conseguir en un futuro que se apruebe un mecanismo que lo permita. Por ese camino transitamos.
Y contestando a tu otra pregunta, estoy con Font: el gobierno central no quiere que se produzcan esas consultas porque de cara a la opinión pública, dependiendo del resultado, la presión podría ser enorme para cambiar la Organización territorial y abrir la puerta a esos mecanismos que permitan la Autodeterminación. Y en estos momentos, la mayoría de los españoles, soberanos de su organización territorial y marco legal, no están por esa labor. Por ello, los partidos con más representación en Madrid, no apoyan esas consultas.
Eso sí, si la ley lo permite, tendrán que pasar por el aro y acatar que se produzcan esas Consultas no vinculantes. No creo que los catalanes crean que eso sea una prioridad, pero si nuestros políticos nos llevan ahí, que le vamos a hacer. Son reflejo de nuestras decisiones (ahí sí tenemos LOS CIUDADANOS derecho a decidir).
Un saludo
No, Asclepio, eso no es lo que había preguntado María, o por lo menos lo que yo había interpretado que preguntaba, por eso mi respuesta iba en la dirección de comparar lo que en Esukadi no se podia realizar, en Catalunya, y solamente en Catalunya, si se puede.
Otra cosa será, según sea el veredicto del constitucional, hasta donde se quiera hacer llegar la interpretación de la COMPETENCIA EXCLUSIVA, ya que si esto se queda así en el texto Estatut, se reconocería el tema de la consulta como competencia exclusiva y entraría en conflicto el artículo 149 i el 150, que establece la posibilidad del Estado español a trasferir cualquier competencia y convertirla en exclusiva de una autonomía, no sé si termino de explicarme claramente, pero en fin ese es el razonamiento.
Salut i €
Además la consulta que plantea el Lehendakari, TAMPOCO es un referendum.
No soy Jurista y el derecho que he estudiado nada tiene que ver con ésto, así pues he rebuscado por internet y me he encontrado con lo siguiente:
El artículo 50 punto 8 del Estatut de Autonomía de la Generalitat Valenciana regula las consultas populares municipales.
Pero en cuanto a sentencias sobre consultas populares , hay una sola y es la siguiente:
Consultas populares ( 1 sentencia)
Tribunal Supremo Sala III de lo Contencioso-Administrativo. Sentencia de 17 de febrero de 2000
En la Villa de Madrid, a diecisiete de Febrero de dos mil.
Visto por la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo, constituida en su Sección Tercera por los Magistrados indicados al margen, el recurso contencioso-administrativo nº 404/1998 interpuesto por el AYUNTAMIENTO DE LA CIUDAD DE ALGECIRAS, representado por la Procurador Dª. P.R.C., contra el Acuerdo del Consejo de Ministros de 24 de julio de 1998 que denegó a su Alcalde la autorización para convocatoria de consulta popular; siendo parte recurrida la ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO, representada por Abogado del Estado
Fallo
Que debemos desestimar y desestimamos el presente recurso número 404 de 1998, interpuesto por el Ayuntamiento de Algeciras contra el Acuerdo de 24 de julio de 1998 del Consejo de Ministros que denegó a su Alcalde la autorización para la convocatoria de una consulta popular que permitiera la articulación del municipio de Algeciras y de su entorno comarcal en la novena provincia andaluza. Sin costas
He quitado la paja.
En cuanto al por qué no quiere el gobierno este tipo de consultas, creo que es por miedo a que saliera un resultado que no se ajuste a sus intereses.
Pero tanto si es el PSOE quien gobierna como si es el PP.
No obstante creo que en ambos casos perderían la consulta los gobiernos autonómicos si el fin último de ambos es llegar a la Autodeterminación total.
No es por el miedo al resultado Jon, sino por la tontería de la cesión de soberanía, simplemente eso.
¿Alguien sabe a ciencia cierta el resultado que obtendría una consulta semejante?, yo no y no creo que nadie lo sepa puesto que en la decisión interviene además de sentimientos identitarios o culturales, también los económicos, los sociales, etc.
Hoy en día es más fácil convencer a alguien de lo necesario que es la independencia por el expolio fiscal, por la dejadez de inversión en decenios y por cosas por el estilo, que empuñando la estelada y cantando els segadors.
CDC lo ha visto y el texto de dos de las tres ponencias que se presentarán en julio van en esa dirección. Se supone que los sentimientos identitarios y culturales ya se suponen, como el valor en la mili y la dirección hacia la que se tiene que trabajar es esa, sin ninguna duda.
Salut i €