Etiquetes
En una realitat virtual i líquida com la que vivim, no és estrany que les necessitats de la gent depenguin de si plou o no,. I no només pel tema de l’aigua sinó per tots els temes que són objecte de gestió per al ciutadà. La imatge penosa de les respostes polítiques als problemes només fa que engrandir la sensació de que estem sols davant la ineficàcia dels nostres pròcers.
L’exemple de gestió nefasta de la sequera primer i de les pluges desprès n’és un exemple; però també ho són altres com el traçat de l’AVE, que havia de passar per tres llocs diferents i que havia d’arribar a l’aeroport i no ho farà; o les carreteres i autopistes i la necessitat de tenir unes comunicacions que no es col·lapsin dia si i dia també, o els hospitals que no tenim i que necessitem de fa tant de temps.
Realitats líquides que els nostres avesats professionals polítics ens presenten com solucions quan en realitat són pedaços que s’ajunten uns sobre dels altres i a veure qui la fa més grossa.
No estic dient que tota persona que es dediqui a la política hagi de ser un professional de la cosa pública perquè això esclerotitzaria la pròpia capacitat de decisió i de netedat del procés de gestió pública, però una certa qualitat en els perfils de les persones que fan política que siguin capaços de donar solucions, de definir polítiques reals per als problemes ciutadans, sí que hauríem de tenir-los. Perquè els votants, els ciutadans som usuaris d’un servei que cada vegada es fa més evident que no ens serveix, i per a aquest viatge no necessitem ningú que ens miri per sobre de l’esquena i a sobre sense cap formació. Necessitem persones capaces que generin polítiques reals i no líquides, la política ha d’ésser alguna cosa més que una casualitat.
Llibre: El Príncep de Maquiavel
Pel·lícula: Entre les murs de Laurent Cantet
Música: Suite nº 3 en D major de Johan Sebastian Bach
JFont,
malgré tout…jo encara ho espero…santa inocència!!
Nuncamais,
estic d’acord amb tu, has esmentat just els que jo penso…i penso també que Obama és futur però també que no se sap si el deixaran o ell serà capaç de fer-ho…l’esperança però és l’últim que es perd…
salut
La veritat és que el tremps dels grans líders – si és que mai havia existit – s’ha acabat.
La misèria moral dels governants d’avui dia és patent. Apart d’algun llampec momentani de Zapatero – ara ja caigut dintre de la mediocritat més absoluta – i que és l’únic que en aslguns moments ha tingunt decisions valentes, el panoprama és desolador.
Lluites pel poder – al PP i a ERC – si que n’hi ha però debat serión, de gent responsable amb ganes de servir al país, no sabria on anar-la a cercar.
Demagògia a mans plenes i miopia moral i política que ens fan enyorar alguns personatges que amb tots els seus defectes – que tots tenim – eren veritables líders polítitics. Penso el Pujol, en González i, potser en un segon npla, en Carrillo.
Per això he repetit pilons d vegades que cal anar a votar contra el feixisme del PP quan toqui tornar-hi, però tapant-se el nas per no sentir la pudor de fals i podrit que existeix arreu en el panorama polític català i espanyol, i, segurament també en nel panorama mundial, àmbit en el quan no ens caldrà tapar-nos el nas pefrquè no podrem votar.
Sembla – i només dic sembla – que a USA sí que hi ha un líder que avança de manera incontenible i puixant: Barak Obama que s’està imposant d’una manera laboriosa però clara contra Clinton, una mestra tites representant del passat caducat.
Trinamilanvela, Dons estaríem apanyats si tots els que ocupen càrrecs politics tinguessin vergonya i presentessin la dimissió , ja que llavors ens quedaríem sense politics.
Sr Marceli,
gràcies per les seves paraules, jo també intento veure el got mig ple però darrerament se’m fa difícil..realment em sento estafada..per decisions mal preses..per estira i arronses sense sentit, mentre vaig pagant i pagant sense resultat i jo a al meva feina intento fer-ho bé…ells estan obligats a fer-ho bé i no ho fan…és per això que em queixo..
salut
Sra. Trina Milan Vela, siempre que opinan los políticos o los que hacen política, se tiene la sensación de que el vaso está medio lleno o medio vació es porque queremos opinar a favor o en contra, pero la física no engaña y el vaso está lleno hasta la mitad, esto es lo que diría un técnico.
La Cultura del Agua es un tema técnico y político, no hay suficiente agua para todos y preveyendo épocas de sequedad o sequía, debemos de cuidar y administrar bien este bien tan precioso que es el agua.
Este último periodo de sequía, debería de haber servido a todos para concienciarnos del valor que tiene el agua.
En la ciudad en la que resido los políticos estan haciendo lo que se debe hacer, aprobando ordenanzas que regulen el ahorro de agua y que utilicen la energia solar, es de obligado cumplimiento en los nuevos edificios. Se ha reducido considerablemente el consumo de agua y reducido una parte importante del consumo eléctrico, por el contrario la ciudad está creciendo en número de habitantes. Aún se podrá mejorar.
En cuanto al resto del comentario de usted yo veo el vaso medio lleno y con más optimismo.
Un saludo