AMOR D´ESCALA

 Façana del Palau Reial Major, a la plaça del ReiEscales del Palau Reial Major, amb l'entrada al Saló del Tinell a l'esquerra i la porta de la capella de Santa Àgata a la dreta

Fer un tom per la Ciutat, recorrer els indrets més nostres i tornar-te el bes en una escala…quin plaer amor meu, sentir-te i pensar-te com aquell dia.
Avui, he tornat aquell lloc, m´he sentat en el mateix eslaó i t´he buscat al meu costat, com aquella tarda. He contemplat la gent com passejava mentres jo et pensava i m´en he tornat amb les mans plenes d´una solitut que em fa mal però em dona vida.
No t´ho he dit, ho sé…però tornar a aquell lloc em feia falta , com em feia falta pensar-te. 

 

 

 

Potser només ets l’ombra rient i fugitiva
d’un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t’he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t’he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d’aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s’hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t’hauré amat carnal i eterna;

fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne

 

 

 
 
 

Carles Riba, del Primer Llibre Estances
 
 
 
 

 

 

 

6 Responses to “AMOR D´ESCALA”

  1. Carme bonic recó la plaça del rei de Barcelona.

  2. Si Marceli, si que ho és. Una abraçada.

  3. 16 eslaons 32 petons ja que ella m´els tornaba a cada eslaó.

  4. cuando creas que se acaban los peldaños, vuelve a subir por la escalera y sientate en el nro.7.

  5. Tu amor es el suelo que me tiene en pie.

    Las calles son trozos de ti

    porque eres todo mi alrededor,

    y ya no puedo vivir en ningún planeta

    que no lleve tu nombre.

    Un buen día,

    te presentaste como mi único mundo,

    y no quise encontrar otro lugar.

    La única música que se escucha aquí

    son tus palabras.

    Cuando estoy enfermo

    sólo me cura tu sonrisa.

    Tu amor es la ventana que te muestra,

    el balcón donde cada paisaje eres tú.

    Y me aferro a la tierra de tu ser,

    temiendo a los planetas ajenos a ti.

    Porque en ellos vislumbro

    una soledad que no quiero.

    Tu amor es el remedio para la añoranza,

    porque aunque viaje de país en país,

    te respiro en las aceras,

    en cada esquina.

    Y es tan grande tu amor

    que no quiero ser emigrante de tu cariño.

    Pero sí quiero estar condenado

    en la prisión de tus besos.

    Tu amor es todo un planeta,

    todo un mundo.

    Yo, tu único habitante.

    Tu sonrisa, mi medicina.

    Tu corazón, mi capa de ozono.

    Tu mirada, mi vida.

  6. En la escalera buscando
    el escalón siete
    Ojalá nos tendiéramos hasta el amanecer
    Qué dulce allí yacer,
    Qué dulce besar.
    Tu besos son dulces
    Con un leve movimiento
    en tu cabellera de oro
    Oh, la escalera
    al anochecer
    ven conmigo ahora,
    Mi dulce bien ,ven…

Leave a Reply