AMOR D´ESCALA
Publicat en Maig 19, 2008 per carmef

Fer un tom per la Ciutat, recorrer els indrets més nostres i tornar-te el bes en una escala…quin plaer amor meu, sentir-te i pensar-te com aquell dia.
Avui, he tornat aquell lloc, m´he sentat en el mateix eslaó i t´he buscat al meu costat, com aquella tarda. He contemplat la gent com passejava mentres jo et pensava i m´en he tornat amb les mans plenes d´una solitut que em fa mal però em dona vida.
No t´ho he dit, ho sé…però tornar a aquell lloc em feia falta , com em feia falta pensar-te.
Potser només ets l’ombra rient i fugitiva
d’un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t’he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t’he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d’aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s’hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t’hauré amat carnal i eterna;
fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne
Carles Riba, del Primer Llibre Estances
Arxivat sota: actualidad










Carme bonic recó la plaça del rei de Barcelona.
Si Marceli, si que ho és. Una abraçada.
16 eslaons 32 petons ja que ella m´els tornaba a cada eslaó.
cuando creas que se acaban los peldaños, vuelve a subir por la escalera y sientate en el nro.7.
Tu amor es el suelo que me tiene en pie.
Las calles son trozos de ti
porque eres todo mi alrededor,
y ya no puedo vivir en ningún planeta
que no lleve tu nombre.
Un buen día,
te presentaste como mi único mundo,
y no quise encontrar otro lugar.
La única música que se escucha aquí
son tus palabras.
Cuando estoy enfermo
sólo me cura tu sonrisa.
Tu amor es la ventana que te muestra,
el balcón donde cada paisaje eres tú.
Y me aferro a la tierra de tu ser,
temiendo a los planetas ajenos a ti.
Porque en ellos vislumbro
una soledad que no quiero.
Tu amor es el remedio para la añoranza,
porque aunque viaje de país en país,
te respiro en las aceras,
en cada esquina.
Y es tan grande tu amor
que no quiero ser emigrante de tu cariño.
Pero sí quiero estar condenado
en la prisión de tus besos.
Tu amor es todo un planeta,
todo un mundo.
Yo, tu único habitante.
Tu sonrisa, mi medicina.
Tu corazón, mi capa de ozono.
Tu mirada, mi vida.
En la escalera buscando
el escalón siete
Ojalá nos tendiéramos hasta el amanecer
Qué dulce allí yacer,
Qué dulce besar.
Tu besos son dulces
Con un leve movimiento
en tu cabellera de oro
Oh, la escalera
al anochecer
ven conmigo ahora,
Mi dulce bien ,ven…