ANEU CONFIANT….per un mot és comença
SEGONS EL CONSTITUCIONAL
El concepte de nació de l’Estatut no té cap valor
El Tribunal Constitucional (TC) accepta que Catalunya es defineixi com a nació en el preàmbul de l’Estatut, però reconeix també que no té efectes jurídics, segons avança La Vanguardia. El text utilitzat a l’Estatut del 2006 és la fórmula: “El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària”. La sentència serà votada globalment, i l’ús d’aquest concepte pot ser compensat amb l’exclusió de la bilateralitat en les relacions entre l’Estat i la Generalitat. És a dir, el terme podria ser constitucional sempre que s’exclogui que això permet una relació privilegiada de Catalunya amb l’Estat, sobretot quan afecti a la negociació i determinació del sistema de finançament.
Arxivat sota: actualidad
EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL D’ESPANYA ESCAPÇARÀ ELS DRETS DEL CATALÀ A L’ESTATUET 2
03.05.2008 - 21:00
El Tribunal Constitucional qüestiona l’emblemàtica disposició addicional tercera de l’Estatut, que obliga l’Estat a invertir durant un període de set anys a Catalunya l’equivalent al PIB català en relació amb l’espanyol. La majoria de membres de l’alt tribunal s’estan decantant per considerar només indicatiu aquest apartat, en les deliberacions fetes fins ara sobre el recurs del PP a l’Estatut, segons han informat a l’Avui fonts jurídiques. Argumenten que l’Estatut no pot obligar l’Estat en la seva política.
Minitransvasament
Es dóna el cas que aquesta disposició addicional ha estat fins ara el principal element de negociació respecte al nou Estatut en els contactes que ha mantingut el govern català amb el central, amb l’objectiu d’acordar inversions estatals per a Catalunya. Fins i tot se n’ha fet dependre el pagament de les obres del minitransvasament de l’Ebre, amb l’oposició en aquest cas de CiU i d’ERC. El redactat d’aquesta matèria és un dels que van acordar el president José Luis Rodríguez Zapatero i el líder convergent Artur Mas, en la reunió que van mantenir a la Moncloa.
En les deliberacions actuals, s’ha posat de manifest una confluència de posicions entre l’esmena a la totalitat que representa el recurs del PP i l’argumentació presentada per l’advocat de l’Estat, més moderada. La conclusió és una evident retallada del text que va ser aprovat en el seu moment per les Corts i que va rebre després el vistiplau dels catalans en referèndum.
Un dels punts que queda tocat és la definició de Catalunya com a nació en el preàmbul. No serà suprimida, però la majoria de l’alt tribunal és partidària de treure-li tota capacitat interpretativa per a la resta de l’Estatut. Aquesta capacitat la tenia pel simple fet que la nació consta en el preàmbul, si bé sense la validesa jurídica que representaria formar part de l’articulat.
Finançament
També pot caure tot el que fa referència a la relació bilateral entre Catalunya i l’Estat, una qüestió de gran importància política perquè és la base per sustreure la Generalitat de l’anomenat cafè per a tothom. Aquesta distinció va ser precisament una de les que va justificar l’elaboració del nou Estatut, i en depenen matèries tan decisives com el caràcter bilateral de la negociació del finançament català, així com un tracte de tu a tu en les relacions polítiques fixat en una gran comissió Estat-Generalitat.
També el TC preveu declarar nul el capítol de la justícia, respecte al qual el poder judicial expressa reserves. L’Associació Professional de la Magistratura, de signe conservador, és molt contundent en aquest aspecte, i un nombre significatiu de membres del Constitucional hi són sensibles. Una situació encara més greu és la política lingüística, ja que es qüestiona el deure de conèixer el català, amb la implicació que això pot tenir per al model d’ensenyament.
N.de la R.
Aquesta notícia no hauria de sorprendre ningú. El Tribunal Constitucional d’Espanya no fa més que confirmar que els drets de Catalunya no van més enllà dels d’una Diputació Quatriprovincial. La resta no és més que fer volar coloms i demagògia dels polítics
Amb Espanya no hi haurá mai cap mena d’entesa.O som catalans o som espanyols.O exercim de catalans o som uns fills de Buda. Cert que els camins per arribar a l’alliberament nacional poden ser diversos, però l’objectiu final només és un: independència
Informa: AVUI
Ens estan fotent el pèl com sempre. L’estatut, com tots els estatuts, és un estatutet. No hi ha altra solució que la que ara veiem pocs, temps a venir LA VEGI TOT EL POBLE CATALÀ: LA INDEPENDÈNCIA. Llavors, NINGÚ NO PODRÀ ATURAR LA NOSTRA FERMA VOLUNTAT. Mentrestant, ens resta l’esperança, i la predicació CONSTANT DE LA BONA NOVA CÍVICA. I esperar que la dolça fruita de la llibertat del nostre poble, maduri. I, pensar, que, aquell dia, a més de la nostra llibertat, haurem vençut el temor que cada quatre anys tenim que guanyin les eleccions els feixistes del Partit del Ministres de l’Assassí Franco. I, si aquell dia, encara són tan ximples de donar als feixistes la majoria absoluta que tenen, si descomptem Catalunya, que n’apreguin o que roseguin feixisme franquista. Llavors potser s’adonaran, amb el temps, que, a més de viure economicament a la nostre esquena del que ens roben, tenen, encara el nostre ajut per no caure en un govern d’extrema dreta.
Davant l’amenaça que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut lamini els eixos essencials del text, els partits catalans es posen les piles per construir els argumentaris i ultimar els seus plans B. Es tracta de tenir a punt una resposta prou contundent si finalment el TC dictamina que Catalunya no és una nació amb validesa jurídica, si el finançament no es fonamenta en la bilateralitat, si saber català deixa de ser un deure o si l’Estat deixa d’estar obligat a invertir durant set anys en infraestructures.
Si hi ha una rebaixa substancial del text, CiU i ERC proposen consultar els catalans a les urnes sobre el pronunciament del TC. A més, aposten per tornar a sotmetre a referèndum el text vigent. Segons el líder de CiU, Artur Mas, una nova retallada “seria tremendament negativa i crearia un conflicte molt important”. El dirigent nacionalista va evitar ahir fer especulacions i és partidari d’esperar que es conegui la sentència, però va advertir que tant al PSOE com al PP els convé que el TC aigualeixi l’Estatut, ara amenaçat per set recursos. L’interès partidista dels socialistes espanyols i els populars ja sigui per tombar el text o bé per fer-ne una interpretació restrictiva fa pensar als partits catalans en una sentència desfavorable i, immersos com estan gairebé tots en processos congressuals, els obliga a moure fitxa i perfilar respostes contundents.
Els republicans, que van votar en contra del text, són partidaris de desplegar l’Estatut de facto i, si la retallada és considerable, veuen bé tornar a sotmetre a consulta el text referendat pels catalans. Tot i això, el debat és viu a la formació i hi ha opinions diverses.
A l’espera que José Montilla faci públic el seu pla B, el PSC és partidari d’acatar la sentència i d’intentar apujar el llistó de l’autogovern per vies alternatives. El referèndum que defensen convergents i republicans topa de ple amb la voluntat dels socialistes. Ja fa uns dies el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, va afirmar que s’haurà d’acatar el que dictamini el tribunal si no es vol incórrer en un delicte. “Ja seria hora que el PSC comencés a garantir que els seus 25 diputats al Congrés no serviran per fer un pacte d’Estat amb el PP” que avali la retallada, va replicar el president del grup parlamentari d’ERC, Joan Puigcercós.
La visió més optimista és la d’ICV-EUiA, que s’aferra a la constitucionalitat de l’Estatut per no revelar alternatives abans d’hora. I des del PP, un dels partits promotors dels recursos, Federico Trillo -portaveu dels populars a la comissió constitucional del Congrés- va criticar ahir la pressió que al seu parer exerceixen les formacions nacionalistes sobre el TC.
Informa: AVUI