TRANQUILS UNA TEMPORADETA LLARGA
06.04.2008 - 19:14
“Pax” lingüística”
RUDOLF ORTEGA
La victòria de José Luis Rodríguez Zapatero a les eleccions generals, mercès als vots dels catalans porucs de l’ombra de bigoti, ha permès tancar la carregosa polèmica al voltant de la llengua, almenys de moment. Mereixem un descans, així que disposem-nos a gaudir d’una merescuda pax lingüística, mentre duri.
No és cap secret que l’atiament de les baixes passions entorn de la guerra de la llengua és una de les estratègies polítiques més conegudes de la dreta, i no ho és tampoc que hi han recorregut quan els ha calgut. Era un dels cavalls de batalla mentre Aznar feia oposició al González del GAL (quan es deia que aquí era com quan en Franco, però al revés), però, ves per on, l’habilitat de Pujol al Majestic va fer que els populars se n’oblidessin durant un temps i fins i tot que renunciessin a recórrer la Llei de Política Lingüística al Tribunal Constitucional, una llei de la qual qüestionen constantment la constitucionalitat. Va ser una pax prou duradora ¯fins i tot amb majoria absoluta popular¯, que es va trencar amb l’arribada del primer tripartit.
Amb aquesta darrera campanya el PP ha acabat de cremar el cartutx de la llengua. Han jugat amb la idea de la persecució del castellà a Catalunya (ara ho dic, ara ho matiso) i han promès que tothom es podrà escolaritzar, si ho vol, en espanyol, i fins i tot la qüestió va aparèixer al segon debat televisat. Rajoy ho va treure sabent que el veien 13 milions de persones, però Zapatero duia apresa de memòria la resposta òbvia: a Catalunya tothom acaba aprenent català i castellà (no tinc tant clar si a parts iguals). I no obstant això, Rajoy va oblidar una cosa, també òbvia: la immersió lingüística és dels pocs assumptes que, en política catalana, tenen un consens gairebé unànime, i que els casos disconformes (legítims, no hem de pretendre que les lleis agradin a tothom) estan absolutament hipertrofiats gràcies a portades de diaris i a tertúlies episcopals. Carregar amb tot contra el català a l’escola (entre altres coses) li ha acabat comportant al gallec un diferencial de 18 diputats només a Catalunya, quan resulta que a la resta d’Espanya guanyen de 3.
És ben possible, veient el resultat dels populars a Catalunya, que deixin la llengua en pau, i durant un temps només bramaran contra la política lingüística els quatre de Ciutadans, futur partit extraparlamentari. Però amb tota seguretat ho deixaran en “tasques pendents”, a l’espera de temps millors: tant al mateix PP com a la FAES (la seva fàbrica d’idees) són ben conscients que, de tots els articles que integren la Constitució Espanyola, només n’hi ha un que no està desenvolupat per cap altra llei, reglament o normativa. És l’article 3, que el seu primer punt diu així: “El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el dret de conèixer-la i el dret d’usar-la”. Gaudim ara de la calma, perquè la propera ofensiva no tindrà ja forma de titular a El Mundo, sinó de llei orgànica. I les batusses competencials s’hauran de resoldre al Tribunal Constitucional.
Informa: EL DEBAT,CAT
Arxivat sota: actualidad
El president del Senat, Javier Rojo, creu que cal una profunda reforma a la cambra alta, òrgan de representació de la ciutadania amb gairebé cap transcendència política. Així, ha proposat una modificació de la Constitució perquè es reforci “la posició i la rellevància” de l’òrgan que presideix i per propiciar l’entesa entre les diferents Comunitats Autònomes. Rojo ha assegurat avui, a més, que estudia altres possibles modificacions de la llei, com ampliar les opcions d’utilitzar al senat les altres llengües cooficials com el basc, el català o el gallec.
La cambra alta podria convertir-se en un “bàlsam” per calmar els enfrontaments entre diferents comunitats, si es realitzen les reformes que proposa l’històric militant socialista. Segons la seva opinió “l’Espanya autonòmica no és una lliga de futbol”, sinó “justament el contrari”, ja que “és ser capaç que una afició aplaudeixi l’altra i que s’entengui que convé per l’interès comú d’Espanya”.
La principal modificació de la llei hauria de dirigir-se, segons la seva opinió, a reforçar “la posició i la rellevància” de la pròpia cambra i a més, ha mostrat la seva intenció de reflexionar sobre altres canvis, com el de l’ampliació de les possibilitats d’utilitzar al Senat les altres llengües cooficials, ja que avui només es poden utilitzar a la Comissió General de Comunitats Autònomes i en les iniciatives per escrit dels senadors.
Però el fet més important és la necessitat d’un clima d’entesa amb què poder desenvolupar aquests canvis, tot i que creu que la decisió del PP d’abstenir-se de la votació en què va ser elegit president va ser un bon gest. De fet, ha lloat la figura del portaveu popular a la cambra alta, Pío García-Escudero, que segons la seva opinió “és una persona correcta i educada sense ser deslleial a la seva ideologia”.
PP I PSOE, ELS TRAFICANTS DE LA LLENGUA
04.04.2008 - 16:32
“Traficants en el sóc”
GUILEM FRONTERA. escriptor
Aquests darrers anys, la dreta espanyola ha emprat la Constitució com a dic contra tota casta de corrents, tant si eren d’aigua clara com si procedien del clavegueram. El senyor Aznar ens en feia ingerir algunes racions cada dia, de Constitució, recordava l’oli de ricí que uns espanyols havien fet beure a altres espanyols que no pensaven com ells. Roca Junyent sempre ha defensat la tesi que les mancances del text constitucional es localitzen més en la seva lectura restrictiva que no en la seva lletra. En qualsevol cas, la dreta no ha tengut la mateixa reverencial concepció dels diferents estatuts d’autonomia: encara que consagrats per la Constitució, hi ha una Espanya per a la qual els estatuts comunitaris són una espècie de concessió dominical d’un pare a l’al·lot mal criat. No és ben bé així quan es tracta de reformar aquests textos, aleshores tenen una gran importància: per tal com s’hi poden restar llibertats o si poden afegir restriccions. En situació de normalitat, però, allò que la dreta no s’atreviria a fer, és a dir, desautoritzar la Constitució, no té inconvenient a fer-ho amb l’Estatut.
Contra el tractament que s’hi dóna a la llengua catalana s’ha manifestat sense ambigüitats el senyor Carlos Delgado, batle de Calvià per majoria absoluta. L’actitud del PP no és tan expeditiva. A molta de gent jove pot sorprendre que l’estatus del català a l’anterior Estatut, molt més noble que el que té en l’actual -Matas i Antich en pactaren la degradació-, es deu, en bona part, a un PP, naturalment conservador, episòdicament embullós, però acurat amb la parla de la gent del seu país, la parla dels seus avantpassats. A poc a poc, aquests conservadors mallorquins deixaren que el partit esdevengués el partido, es doblegaren als croats de la facció llevantina, i la situació de la llengua començà a enterbolir-se.
Si al País Valencià el català deixava de ser-ho per convertir-se en valencià, tot era qüestió de temps que aquí algú amb pes en el PP proposàs donar l’esquena a l’Estatut i passar directament al balear -sense calcular, per cert, ni el nombre ni el calat dels problemes gramàtics que això suposaria: però aquesta no és, per als de Delgado, la qüestió. Ara, els cappares del PP miren d’esquivar la qüestió: No és el moment. No és la qüestió. Sobretot: cadascú és lliure de pensar el que vulgui. Respectem la llibertat d’expressió. Etc. Quan les coses es tenen clares, qualsevol moment és l’adequat per manifestar-s’hi. Eludint la qüestió, el missatge que se’n deriva és inquietant: la llengua pot arribar a ser, en el si del PP, moneda de canvi en el pròxim congrés o en l’altre, com ja ho ha estat entre el PP i el PSOE al País Valencià… i a Balears -un sóc d’indignitat.
Informa: DIARI DE BALEARS
[...] Marcâs Musings - Lifeâs short. Live passionately. wrote an interesting post today on TRANQUILS UNA TEMPORADETA LLARGAHere’s a quick excerpt 06.04.2008 - 19:14 “Pax” lingüística” RUDOLF ORTEGA La victòria de José Luis Rodríguez Zapatero a les eleccions generals, mercès als vots dels catalans porucs de l’ombra de bigoti, ha permès tancar la carregosa polèmica al voltant de la llengua, almenys de moment. Mereixem un descans, així que disposem-nos a gaudir d’una merescuda pax lingüística, mentre duri. No és cap secret que l’atiament de les baixes passions entorn de la guerra de la llengua és una de les estratègies polítiques mé [...]