Alzheimer

     Aquest lladre maleït que et visita cada dia i s’emporta un per un tots els records fins a assecar-nos la consciència del que som o varem ésser i de un bufarell esborra el nostre futur i l’esvaeix com el munt de sorra fina de la platja en un dia de tramuntana.

És la mirada perduda i immòbil vers l’horitzò mentre es merseix el prim fil de vida que ens connecta al passat i la regressió constant a la protecció de l’infantessa més feliç quan al mig del carrer saltàvem a la corda sent uns marrecs, tot esperant que la mare ens recordés que havíem de sopar.

La desintegració de les cares dels qui mes estimem i ens estimen, l’abandó involuntari de l’abraçada, del petó i de l’amor dels qui ens envolten quan els convertim en estranys, el dolç somriure de qui sent però no escolta, del qui vol però no entén, el plor sord que surt de dins i clama per acabar el patiment, per morir ja de una puta vegada i descansar.