Duc ja molt temps llegint notícies sobre la polèmica generada en la ciutat comtal i, per extensió, en tota Catalunya a propòsit del pas del tren d’alta velocitat per baix de la Sagrada Família i no acabe d’entendre’l llevat que els barcelonins i catalans en general estiguen fets d’altra pasta.
Quan es realitzen obres en una ciutat competeix a l’ajuntament d’aqueixa ciutat el donar els permisos corresponents. No sé com es farien les coses a Barcelona però tinc una idea de com s’han fet a València.
La resta aquí.
Arxivat sota: política catalana
Sr. Jon Kepa, no es que estiguin fets d’altra pasta, som gairabe iguals, al menys le persones.
L’arribada del AVE no es obra d’un sol govern, desde el gobern de Felipe Gonzalez, al de Aznar i ultimament el de Zapatero han fet posible l’arribada.
Els que ho esguerren tot son els partidismes, quan hi ha desacord, s’ahurien de sentar a parlar i trovar la solució mes idónea, el que pasa que hi han partits que es posible que mai governin i son els que avui estan amb un costat i demà l’altre, perque creuen així que treuren mes vots i els importa molt poc que hi hagi progrès encara que la boca s’els ompli de progrès. Amén.
O siga que els agrada fer dolenta sang amb abjectes intencions.
Partidismes i u a espècie de maledicció que tenim ens catalans de no posar-nos d’acord.perquè sempre hi ha torracollons paraula que tradueix exactamente la castellana jilipollas – que sempre es donen importància posant pals a les rodes.
De totes maneres, després de l’ensulsiada del Carmel i altres desastres fruit de la precipitació, crec que trot aquest maviment per una part absurd, no està de més perquè potser així els responsables estaran més amatents a fer-ho bé.
Tanmateix, és lamentable que en aquests temps en que centes de ciutats tenen el subsol foradat com un formatge d’Emmental (que és que té forats i no el Gruyère que és compacte), i que hi ha el tunel sota el canal de la Mànega i algun altre túnel submarí, entre altres, un entre dues illes al Japó, és ridícula tota aquesta moguda oposant-se, com si estessim al segle XIX, a una obra que tecnicament té solució que només depén d’un projecte i un pressupost adequat.
Això ho diu qui s’estima molt la Sagrada Família, com a obra mestra d’un dels nostres arquitectes i com a temple expiatori erigit PRECEPTIVAMENT per aportacions del poble, rebutjant tota aportació oficial i qui encara més que la Sagrada Familia s’estima les vides i la tranquil.litat d’aquells que poden ser afectats negativament per l’obra, cas de que aquesta es faci sense les degudes precaucions, fet que va causar els esvorancs en la mateixa obra, per una part a les proximitats de Saragossa i, ara els de Bellvitge, amb la qual cosa, tant els feixistes, com els socialistes, han quedat retratats com uns inconscients. D’aquí totes les reticències i les inseguretats.
Finalment només expressar que, almateix que en els esvorancs de l’AVE les culpes són multiples, en els del Carmel també perquè daten del temps de l’alcalde Porcioles que va permetre construir un barri on,segons opinions autoritzades de geòlegs, NO S’HAVIA D’HAVER CONSTRUIT MAI RES perquè les característiques geològiques dl terreny no ho permetien. Més tard la responsabilitat dels constructors del metro, actuant de manera irresposable sense els necessaris estudis de la geologia del terreny varen fer la resta, a part de decisions de darrera hora que fóra massa llarg de descriure que són les que varenacabar de precipitar el desastre. I és que vivim en el país de Pepe Gotera y Otilio, cosa que es manifesta malhauradament en un nombre absolutament inacceptable d’accidents de treball.
Sr. Nuncamàis, es obvi que si les coses es fan be, es poden fer. A la meva primera visita a Estocolm una de les coses que amb van frapar va ser la construcció del metroplità entre illes i que la Centralstation de Estocolm es creuaven els trens i metros a set nivells i que creuan el mar, tot funcionaba a la perfecció, vaig preguntar si havia existit algun accident i en varen dir que si però que les previsions havien evitat que hagueren morts.
El rigor en el treball i les previsions fan que tot avanç tecnologic es pot implementar amb moltes garanties i com es obvi aixó te un preu. Si es vol abaratir el cost o precipitarse, de fet el que fa es perdre les garanties necessaries.
Marcel.lí: No conec el cas que cites d’Estocolm, però, sense anar gaire lluny, a la place de la Republique de Paris hi ha cinc línies de metro que s’hi creuen a cinc nivells diferents, i les línies de Metro, travessen la Seine diverses vegades, el mateix que passa a Montreal amb el riu Sant Llorenç.
He dit també, més d’una vegada que el Viaduc de Millau amb la vertical d’una columna més alta que la torre Eiffel cap dels treballadors va prendre mal seriosament. Mentrestant aquí, la via de l’AVE està sembrada de cadàvers que segurament superen la dotzena i, segurament, fins i tot la vintena. És per això que, per bé que em sembla una ximpleria tot l’enrenou que es fa al voltant del túnel d l’AVE, benvingut sigui aquest enrenou si, amb això, aconseguim que facin les obres posant-t’hi l’atenció que cal.