Antes de que la modernización nos trajera el agua canalizada hasta nuestros hogares, cada familia se las ingeniaba para almacenar la lluvia caída para ser reutilizada para consumo, higiene personal y cuantos usos mas se nos ocurran, unos gestionando su propio pozo, otros recogiendo lo que se podía en depósitos caseros y los que más haciendo uso de esas fuentes que manaban sin parar en cada barrio.
A mis 47 años recuerdo cuando de pequeño, me mandaban con un cubo de latón a buscar agua a la mina, una fuente que manaba en invierno y en verano, a una distancia considerable de casa que por lo menos a mí, me hizo tomar conciencia ecológica sobre el líquido elemento, sobretodo a la vuelta y con el cubo lleno.
El progreso terminó por hacer desaparecer esa conciencia y la percepción de la importancia del líquido elemento, el uso del agua se ha vuelto irracional, abusivo y así estamos hoy, sin agua en los embalses, con los cauces de los ríos secos y con la espada de damocles de las restricciones del verano sobre nuestras cabezas a la que aparece Mayo por nuestro calendario y en Abril no ha llovido lo que debía.
Los sistemas de aprovechamiento del agua de la lluvia, permiten recuperar para su utilización el 80% de las precipitaciones. El consumo de agua se cifra por persona y día en unos 175 litros. Haciendo una simple operación aritmética poniendo como ejemplo a Girona, la ciudad en donde resido en donde ultimamente tenemos precipitaciones de unos 450 l/mq/año y una superfície de un total de 40.Kmq podriamos perfectamente recuperar cada año 14 millones de litros de esos 16 millones que nos son necesarios para el consumo, a los casi 92.000 gerundenses, ¡casi nada!.
Lo único que hace falta es tener la conciencia ecológica necesaria, la determinación de querer hacerlo y finalmente ponernos a ello.
Arxivat sota: actualidad, medio ambiente | Etiquetat: agua, aprovechamiento, ecología, sequía
Siguiendo en la línea de mi comentario anterior y dando una muestra más del ingenio del que es capaz el hombre ante la necesidad te comentaré otro de estos métodos ingeniosos.
Al sur de la península Ibérica hay un peñón que es una colonia británica, se llama Gibraltar.
Pues bien, Gibraltar es un terreno escaso, rocoso y con carencia de agua. Los británicos, o los llanitos han recubierto las laderas de la roca, las que dan al Mediterráneo ( mar de Alborán) de hormigón, en rampa con objeto de recoger el agua de luvia. Eso es visible desde cualquier ángulo desde el Mediterráneo, tanto desde la mar como desde la costa española.
[...] Foto tomada del Google Earth, donde se pueden ver las rampas a las que aludía en el post anterior. [...]
En mi ciudad, se està aplicando una ordenanza de ahorro del agua, reutilizando las aguas pluviales, reutilizando el agua de la piscina y reutilizando las aguas “grises” tratadas para que vuelvan a utilizarse.
De este modo las cisternas de los inodoros se alimentan de las aguas grises.
Las aguas pluviales se reutilizan para el riego.
Las aguas de la piscina previo tratamiento, tambien para el riego.
No hay edificio nuevo que no aplique esta ordenanza.
Las ordenanzas de Alcobendas, Principado de Asturias (ordenanza marco), Barberà del Vallès, Camargo, Castro Urdiales, Getafe, Madrid, San Cristóbal de Segovia, Sant Cugat del Vallès, entre otras imponen que las nuevas edificaciones incluyan dispositivos ahorradores de agua en grifos de aparatos sanitarios, duchas e inodoros. En general incluyen las siguientes especificaciones:
– Los grifos han de disponer de perlizadores, economizadores de chorro o reductor de caudal, de tal modo que a una presión de 2,5 kg/cm2 el caudal no supere los 8 l/min.
– Los inodoros deberán tener un volumen máximo de descarga de 6 l, y deben disponer de un dispositivo de doble descarga o interrupción.
– Las duchas deben disponer de economizadores de chorro o reductor de caudal, de tal modo que a una presión de 2,5 kg/cm² el caudal no supere los 10 l/min.
La ordenanza de Castro Urdiales es más exigente en cuanto a grifos, que no podrán pasar de 5 l/min a una presión de 2,5 kg/cm². La ordenanza de Madrid además de exigir que a una presión de 2,5 kg/cm² el caudal no supere los 8 l/min exige que un grifo nunca supere los 10 l/min, lo que implica que no aumente la presión en la distribución.
En cuanto a inodoros, la ordenanza de Castro Urdiales exige que el volumen máximo de descarga sea de 7 l.
El Código Técnico de Edificación (CTE), aprobado a mediados de marzo de 2006 para toda España exige que en los edificios en los que se prevea la concurrencia de público cuenten con dispositivos de ahorro de agua en los grifos.
La Generalitat de Catalunya aprobó un decreto en febrero de 2006 que va más allá del código técnico de edificación (CTE) y recoge la exigencia de instalación de dispositivos ahorradores en grifos y cisternas en todas viviendas de nueva construcción y de reconversión de antigua edificación tanto de titularidad pública como privada.
Ideas principales sobre tecnologías ahorradoras en exteriores
Los Ayuntamientos que han desarrollado ordenanzas sobre ahorro de agua han dado importancia a las zonas verdes como fuente de derroche de agua, y diseñan criterios para las zonas verdes públicas y las privadas. Se plantean ahorrar agua potable en ellas de tres maneras principales:
– Exigiendo parques y jardines con pocas exigencias hídricas.
– Fomentando el uso de agua de segunda calidad para el riego.
– Controlando más el gasto en el riego de zonas verdes privadas.
Estos mismos ayuntamientos fomentan la construcción de doble red de distribución con el fin de poder utilizar el agua de segunda calidad para riego y baldeo de calles manteniéndola separada del agua potable.
El ahorro de agua en exteriores incluye principalmente los usos públicos pero también los usos privados, principalmente las zonas verdes privadas. Algunas ordenanzas aplican los mismos criterios de diseño de nuevas zonas verdes públicas a las privadas o exigen los mismos dispositivos de ahorro de agua. Pero existen ordenanzas que incluyen exigencias particulares para los usos exteriores privados.
Ejemplos de ordenanzas:
Las ordenanzas de Alcobendas, Principado de Asturias (ordenanza marco), Camargo, Castro Urdiales, Madrid, San Cristóbal de Segovia , plantean prácticamente los mismos dispositivos de riego de zonas verdes, públicas o privadas, para buscar el ahorro de agua:
– Programadores de riego.
– Aspersores de corto alcance en zonas de pradera.
– Riego por goteo en zonas arbustivas y en árboles.
– Detectores de humedad en el suelo.
El Ayuntamiento de Madrid limita el riego a 2500 m³/ha en lugar de colocar detectores de humedad en el suelo.
Asimismo todas estas ordenanzas plantean criterios de diseño de nuevas zonas verdes que se diferencian principalmente en la superficie de zona verde a partir de la cual se aplican. En general, por encima de 0,5-1 ha (% de superficie):
– Césped máximo 10-20%.
– Arbustos bajo mantenimiento 40%.
– Árboles bajas necesidades hídricas 45%.
– Tener en cuenta plantas autóctonas.
El Ayuntamiento de Madrid es el más restrictivo en cuanto a superficie de césped (por debajo de 10 ha, 20% de superficie; por encima de 10 ha, 10% de superficie).
En cuanto a las fuentes del agua de riego de zonas verdes, las ordenanzas de Alcobendas, Principado de Asturias (ordenanza marco), Barberà del Vallès, Camargo, Castro Urdiales, Getafe, Madrid, San Cristóbal de Segovia, Sant Cugat del Vallès, plantean que el riego se realice con aguas de segunda calidad. Se diferencian en que unos apoyan más o menos que otros el uso de aguas recuperadas, aguas subterráneas, aguas pluviales o aguas de piscina. Por ejemplo la ordenanza de Getafe expone que el riego se realizará siempre que se pueda con aguas recuperadas, pluviales o subterráneas.
La Ordenanza Marco del Principado de Asturias, que los municipios pueden adoptar si lo desean, expone que en las edificaciones y construcciones tanto públicas como privadas con superficies de más de 1000 m² susceptibles de ser regadas se debe cumplir:
– Deberá captarse y utilizarse el agua de lluvia.
– Si no es suficiente se regará con agua residual depurada.
– Las nuevas instalaciones serán independientes del agua de consumo humano.
El Ayuntamiento de Madrid para promociones de edificios destinados a actividades económicas, equipamiento o residencial exige que:
– Toda promoción con más de 5000 m² de zona ajardinada hará estudio de viabilidad de una instalación comunitaria de reutilización, reciclado o aprovechamiento de aguas para riego.
– Toda vivienda nueva con jardín deberá tener contador sobre su consumo en riego. Si es vivienda ya existente tiene 3 años para adaptarse (desde 2006).
El Ayuntamiento de San Cristóbal de de Segovia exige que toda promoción de vivienda individual o colectiva tenga un sistema de recogida de aguas pluviales para riego.
Los Ayuntamientos de Barberà del Vallès y Sant Cugat del Vallès no incluyen criterios sobre los dispositivos de ahorro en el riego o el diseño de zonas verdes pero sí tratan el uso de agua no potable para riego. Así, platea el almacenamiento del agua de las piscinas nuevas de más de 40 m² de superficie así como de las aguas pluviales.
Listado de ordenanzas citadas:
Ayuntamiento de Alcobendas – Ordenanza municipal para el ahorro de consumo de agua; Pleno de 25 de septiembre de 2001.
Principado de Asturias – Ordenanza municipal marco para ahorro de agua (Aprobada por la Junta de Gobierno del Consorcio para el Abastecimiento de Agua y Saneamiento en el Principado de Asturias en sesión celebrada el 3 de mayo de 2006).
Ayuntamiento de Barberà del Vallès – Ordenanza municipal para el ahorro de agua de Barberà del Vallès.
Ayuntamiento de Camargo – Ordenanza para el Aprovechamiento y Ahorro en el Consumo de Agua en el Municipio de Camargo, Pleno en sesión de 14 de diciembre de 2004.
Ayuntamiento de Castro Urdiales – Ordenanza para el Ahorro del Consumo de Agua; Pleno de 7 de abril de 2004.
Ayuntamiento de Getafe – Ordenanza general de Medio Ambiente de Getafe. Normas particulares de agua.
Ayuntamiento de Madrid – Ordenanza de gestión y uso eficiente del agua en la ciudad de Madrid; Pleno de 31 de mayo de 2006.
Ayuntamiento de San Cristóbal de Segovia – Ordenanza municipal para el ahorro del consumo de agua en San Cristóbal de Segovia.
Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès – Ordenanza municipal para el ahorro de agua.
PREÀMBUL de l’ordenança d’estalvi d’aigua de Sant Cugat del Vallès
La protecció del medi ambient és un valor social que s’ha de fomentar des de les administracions públiques. Aquesta protecció, en virtut de les potestats atribuïdes pels municipis en matèria de medi ambient, esdevé servei públic obligatori en poblacions de més de 50.000 habitants tal com estableix l’article 26.1d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.
Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta normativa vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és. A tal efecte, es regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes estalviadors d’aigua als edificis i construccions amb l’objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.
Donar una utilització racional a l’aigua equival a estalviar, fent extensa aquesta accepció als conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització. D’aquesta manera, per a cada activitat que requereixi consum d’aigua s’ha de destinar aquella amb una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’n
vol fer. Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem trobar usos que no requereixin emprar una aigua d’aquestes característiques (com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d’interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per reomplir els dipòsits dels vàters, entre d’altres).
L’objectiu de la protecció i preservació del medi ambient no pot anar contra si mateix, ni en detriment d’un altre com la protecció de la salut de les persones.
Per aquest motiu, sota cap concepte s’ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.
La demanda creixent de l’aigua està indissolublement lligada a l’augment del nombre d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics amb el consegüent greuge per al medi ambient. Per això, cal establir una base normativa que permeti el correcte ús i estalvi d’aquest recurs. Amb aquest
objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi ambient.
CAPÍTOL I: OBJECTE, ÀMBIT D’APLICACIÓ I DEFINICIONS
Article 1. OBJECTE
L’objecte d’aquesta Ordenança és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i circumstàncies serà obligatòria.
Article 2. ÀMBIT D’APLICACIÓ
L’àmbit d’aplicació recau sobre:
a) Tot tipus de noves edificacions i construccions, incloses les sotmeses a rehabilitació i/o reforma integral, canvi d’ús de la totalitat o part de l’edifici o construcció (tant si són de titularitat pública com privada) inclosos els edificis independents que formin part d’instal·lacions complexes, amb excepció de les enumerades a l’article 18 de la present Ordenança.
b) En especial, cal preveure la incorporació de sistemes d’estalvi d’aigua per als següents usos:
- habitatge
- residencial, hoteler i similars
- sanitari
- recreatiu
- comercial
- industrial
- esportiu
- qualsevol altre que comporti l’existència d’instal·lacions
destinades al consum d’aigua Tots aquests usos, i els que es puguin esdevenir, s’han d’entendre en el sentit que defineixi la normativa urbanística vigent.
Article 3. PERSONES RESPONSABLES
L’Ordenança s’adreça a persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir l’efectiu compliment d’aquesta Ordenança, i en especial les següents:
- Companyies de subministrament d’aigua potable
- Instal·ladors autoritzats d’instal·lacions d’aigua (lampistes…)
- Arquitectes, constructors i promotors immobiliaris
- Propietaris, titulars i arrendataris d’edificis i construccions
- Ciutadans en general que vetllaran per l’ús racional dels recursos
naturals per la millora i conservació del medi ambient
Article 4. DEFINICIONS
A efectes d’aquesta Ordenança caldrà entendre per:
Sistemes d’estalvi d’aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin un estalvi eficient del consum d’aigua, així com una reutilització d’aquesta per a una utilitat diferent.
Sistemes de captació d’aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la recollida i emmagatzematge de l’aigua procedent de la pluja.
Sistemes d’aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la captació i emmagatzematge de l’aigua procedent dels sistemes de renovació d’aigua de les piscines.
Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el cabal d’aigua.
Sistemes d’aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin la reutilització mitjançant la reconducció i depuració de les aigües de banyeres i dutxes per a omplir les cisternes dels vàters.
CAPÍTOL II: SISTEMES PER A L’ESTALVI D’AIGUA
Article 5. SISTEMES D’ESTALVI
Sense caràcter limitatiu s’indiquen els següents sistemes d’estalvi d’aigua:
- Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada
- Airejadors per a aixetes i dutxes
- Captadors d’aigua de pluja
- Reutilitzadors de l’aigua sobrant de les piscines
- Recirculadors d’aigua de dutxes i banyeres
- Cisternes dels vàters
Article 6. REGULADORS DE PRESSIÓ
S’ha d’instal·lar un regulador de pressió de l’aigua per cada comptador individual d’entrada d’aigua dels edificis i construccions, de manera que es garanteixi una sortida d’aigua potable amb una pressió màxima de 2 quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 Kg/cm²) durant tots els mesos de l’any.
Article 7. AIREJADORS PER A AIXETES I DUTXES
S’han d’instal·lar mecanismes economitzadors d’aigua o similars i/o
mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm²) tinguin un cabal màxim de vuit litres minut (8 l/min) per a aixetes i de deu litres minut (10 l/min) per a les dutxes.
A banda d’aquests mecanismes, pel que fa a aixetes d’ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors o qualsevol altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua limitant les descàrregues a un litre (1 l) d’aigua.
Article 8. CAPTADORS D’AIGUA DE PLUJA
En aquelles noves edificacions i construccions (tan de caràcter públic com privat) que incloguin el manteniment d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfície superior als 1.000 m², l’aigua de pluja s’ha de captar mitjançant una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzematge i consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic. En concret,
es recolliran les aigües pluvials de teulades i terrats. En cas que amb aquestes aportacions no es puguin satisfer les necessitats hídriques per al reg i/o altres usos, també s’autoritza la recollida de les aigües del jardí.
1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua provinent de la pluja es pot fer servir per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors…i qualsevol altre ús adequat a les seves característiques, exceptuant el consum humà.
2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar de:
- les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció de l’aigua de
pluja,
- un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i
- un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui
confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de
subministrament d’aquesta aigua i al dipòsit d’emmagatzematge, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.
2.2.El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha de fer en
funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents litres (400 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m2) de gespa.
En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions inferiors als 15 m3.
2.3.Les canalitzacions exteriors han d’anar centralitzades en un
punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l’aigua i la seva entrada dins el dipòsit d’emmagatzematge.
2.4.Per garantir la qualitat de l’aigua emmagatzemada, cal
disposar d’un sistema de filtració i decantació. El filtre ha de fer com a màxim 150 micres (150 μ).
2.5.El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a uns 50 cm
del nivell del terra i ha de ser de poliester i fibra de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest dipòsit ha de comptar amb els següents elements:
- un sobreeixidor que tingui sortida a la xarxa de clavegueram (ha
de tenir una mida el doble del conducte d’entrada d’aigua).
- un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el cabal
necessari per a cada ús.
- un recobriment d’obra que li serveixi de protecció i en garanteixi
l’estat.
2.6.Sense perjudici de l’anterior, es podran utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de qualitat i
seguretat.
3. En qualsevol cas, caldrà sotmetre’s al que disposa l’article 5.7 referent a “Depósitos de Reserva” de la Orden de 9 diciembre de 1975 por la que se aprueban las Normas Básicas para las instalaciones de suministro de agua.
Article 9. AIGUA SOBRANT DE PISCINES
En aquelles noves piscines (tant de caràcter públic com privat) que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 40 m², l’aigua sobrant s’ha de captar mitjançant una instal·lació que en garanteixi l’emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.
1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i declorada, pot
emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors…i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà.2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui
confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge.
Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO
POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.
2.2.El sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines ha de
tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.
2.3.El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es farà en funció de:
- l’aigua que renovi la piscina,
- l’espai disponible i
- la superfície de reg o l’ús al qual es destinarà.
2.4.Pel que fa a les característiques tècniques del dipòsit caldrà
ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la incorporació d’un filtre declorador de carbó activat.
2.5.En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar
eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt de les
aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un
mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua per mitjà de filtres.
Article 10. REUTILITZACIÓ D’AIGUA DE DUTXES I BANYERES
Tots els edificis residencials amb més de 8 habitatges i les edificacions o construccions per a altres usos en què es prevegi un volum de consum anual d’aigua destinada a dutxes i banyeres superior a 400 m3, han de tenir un sistema de reutilització d’aigües grises.
1. Aquest sistema està destinat exclusivament a reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres amb l’objectiu de reomplir les cisternes dels vàters. Pel que fa als vàters, cal aplicar el que disposa l’article 11 d’aquesta Ordenança, mentre que per a dutxes i banyeres, cal aplicar l’article 7.
2. Queda prohibida la captació d’aigua per aquest sistema d’un lloc diferent al que s’especifica en aquest article, en especial aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores, rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents, productes químics contaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals.
3. Instal·lació del sistema d’aigües grises
3.1.S’ha de fer separació de baixants d’aigües residuals i un únic
baixant per a la recollida de dutxes i banyeres. El baixant d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora físico-química i/o biològica compacta que garanteixi la depuració de l’aigua.
3.2.Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la resta, totes les
canonades del sistema d’aigües grises han de ser específiques per a
aigua no potable i senyalitzades a tal efecte.
3.3.La depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de
buidatge connectades a la xarxa de clavegueram, així com d’una entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters.
3.4.A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un colorant no tòxic i
biodegradable de color que serveix d’indicador de la correcta depuració de les aigües.
3.5.L’aigua depurada es bombeja cap a les cisternes dels vàters.
També es podrà distribuir per gravetat quan les cisternes estiguin
situades a un nivell inferior al de la depuradora.
4. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua
potable i ha d’estar senyalitzada tant a la depuradora com en els punts de subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.
5. El càlcul de la instal·lació d’aigües grises depèn del nombre de persones de cada habitatge i, en qualsevol cas, en funció de l’ús de l’edifici o construcció cal diferenciar les següents tipologies:
- Habitatges unifamiliars
Es pren com a càlcul de referència que el consum d’aigua per a
dutxes i/o banyeres és d’un mínim de seixanta litres per persona i
dia (60 l/persona/dia) i d’un màxim de cent litres per persona i dia
(100l/persona/dia).
- Habitatges plurifamiliars
El càlcul de referència és el mateix que per als habitatges
unifamiliars amb l’especificitat que hi ha d’haver un sistema
d’aigües grises comú per a tots els veïns.
- Hotels
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua
per a dutxes i banyeres és d’un mínim de noranta litres per
persona i dia (90 l/persona/dia) i d’un màxim de cent vint litres per
persona i dia (120 l/persona/dia).
- Complexos esportius
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua
per a dutxes i banyeres és, com a màxim, de seixanta litres usuari
i dia (60 l/usuari/dia).
6. Caldrà preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar la depuradora, que ha de ser de fàcil accés, per tal de garantir-ne el manteniment i control.
Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema d’estalvi d’aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorrin per l’interior dels edificis i construccions, per evitar qualsevol impacte visual.
Article 11. CISTERNES DELS VÀTERS
1. Les cisternes dels vàters d’edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i han de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega.
2. A les cisternes dels vàters de lavabos d’ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi:
- que disposen d’un mecanisme que permet aturar la descàrrega o
d’un sistema de doble descàrrega.
- del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què disposin.
Si les cisternes dels vàters empren un sistema d’aigües grises per a reomplirse, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu.
Article 12. IMPACTE VISUAL
Per als sistemes d’aprofitament d’aigua és d’aplicació el que s’estableix a les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i a les Ordenances Metropolitanes d’Edificació per tal d’impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos
als corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.
CAPÍTOL III: REQUISITS
Article 13. REQUISITS FORMALS
1. Tots els edificis, construccions i usos de l’article 2 d’aquesta Ordenança queden sotmesos a l’exigència d’atorgament de la llicència urbanística corresponent (llicència d’obra major o menor, obertura i/o altres, segons el cas).
2. A la sol·licitud de la llicència, cal adjuntar el projecte bàsic amb la
determinació de les instal·lacions i els càlculs corresponents que justifiquin el compliment d’aquesta Ordenança.
3. L’atorgament de la llicència i l’autorització de funcionament de les
instal·lacions un cop executades les obres, requereix la presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte.
Article 14. MILLORS TECNOLOGIES DISPONIBLES
L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els projectes presentats en cada moment s’hauran d’adaptar als canvis tecnològics que s’hagin produït, i tractar d’incorporar les darreres novetats tècniques
CAPÍTOL IV: SISTEMES DE CONTROL I MANTENIMENT
Article 15. CONTROL I MANTENIMENT
1. Control
1.1.Els serveis tècnics municipals controlaran la correcta
preinstal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes
d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que
s’estimin convenients.
1.2.A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es poden
sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.
1.3.Si es comprova que una instal·lació o el seu funcionament no
s’ajusta a aquesta Ordenança, l’òrgan municipal competent practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurarne el compliment.
1.4.L’òrgan municipal competent pot imposar multes coercitives
per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i resolucions
cursades.
1.5.El Ple de l’Ajuntament pot encomanar la realització
d’inspeccions en edificis i construccions per tal de comprovar el
compliment de les previsions d’aquesta Ordenança.
1.6.L’Àmbit de Gestió Municipal encarregat del compliment
d’aquesta Ordenança registrarà i farà el seguiment i control dels
sistemes d’aigües grises instal·lats al municipi. Per a cada instal·lació haurà de disposar, com a mínim, de les següents dades:
- l’esquema tècnic,
- dades de l’instal·lador,
- dades del titular, propietari o responsable
2. Manteniment
2.1.El/s titular/s o responsable/s d’edificis i construccions que
comptin amb sistemes d’estalvi d’aigua, estarà/n obligat/s a realitzar les operacions de manteniment i reparació per mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficiència i eficàcia. En especial, per als sistemes de reutilització d’aigües caldrà fer neteges periòdiques queconsistiran en:
- neteja de filtres un mínim d’una vegada a l’any i llur reposició
quan s’esgoti la seva vida útil
- neteja dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua un mínim d’una
vegada a l’any
2.2.Els serveis tècnics municipals podran efectuar controls i
revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre les accions oportunes segons es disposa en els punts 3 i 4 de l’apartat anterior.
Article 16. SUSPENSIÓ D’OBRES I ACTIVITATS
1. L’Alcaldia, o l’òrgan delegat a tal efecte, podrà acordar la suspensió de les obres d’edificis i usos en els casos en què s’incompleixi la present Ordenança.
2. La potestat de suspensió d’obres i usos requerirà la instrucció d’expedient tramitat en els termes previstos en la legislació urbanística i en la de procediment de règim jurídic aplicable a les administracions públiques.
Article 17. INFORMACIÓ ALS USUARIS
1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o construcció cal informar l’usuari mitjançant la facilitació d’instruccions protocolitzades sobre l’estalvi de l’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi
d’aigua.
2. El promotor i/o venedor en cas de successives compra-vendes, serà responsable d’informar el comprador de l’existència dels sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari serà responsable d’informar els usuaris en cas que l’edifici o construcció sigui destinat a lloguer.
3. Els instal·ladors autoritzats dels sistemes d’estalvi d’aigua, també han d’informar mitjançant instruccions protocolitzades sobre l’estalvi d’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions.
Article 18. EXCEPCIONS
En qualsevol cas, queden exceptuats d’instal·lar els sistemes d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, guarderies, llars d’avis…i tots aquells centres que, per les seves condicions i característiques, les aigües grises generades poden contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
CAPÍTOL V: INFRACCIONS, SANCIONS I PROCEDIMENT SANCIONADOR
Article 19. INFRACCIONS
Són infraccions les previstes a la legislació general sobre habitatge i medi ambient, i en particular:
1. Constitueix una infracció molt greu:
1.1.No instal·lar els sistemes d’estalvi d’aigua quan sigui obligatori
i d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança.
1.2.Possibilitar que l’aigua potable entri en contacte amb la no
potable.
1.3.La no senyalització o senyalització insuficient de la no
potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta
Ordenança.
2. Constitueixen infraccions greus:
2.1.La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions dels
sistemes d’estalvi d’aigua que correspon, atenent a les característiques de l’edificació i a les exigències fixades per a cada sistema d’estalvi d’aigua.
13
2.2.La manca de manteniment que comporti la disminució de
l’efectivitat de les instal·lacions.
2.3.La no informació degudament protocol·litzada per part de qui
correspongui sobre els sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció.
2.4.L’incompliment dels requeriments i ordres d’execució dictats
per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança.
3. Constitueixen infraccions lleus:
3.1.Impedir l’accés a les instal·lacions als encarregats de la funció
d’inspecció habilitats a tal efecte, així com negar-se a presentar la
informació sol·licitada. La reiterada pràctica d’aquesta infracció
constituirà una infracció greu.
3.2.Qualsevol altre incompliment de la present Ordenança no
definit com a infracció greu o molt greu.
Article 20. SANCIONS
Les sancions que corresponen per a la comissió d’infraccions segons el que disposa el règim d’aquesta Ordenança, amb independència de les actuacions municipals tendents a impedir les utilitzacions a què doni lloc la infracció, són:
1. Per infraccions lleus, multa fins a 1500 €
2. Per infraccions greus, multa fins a 3000 €
3. Per infraccions molt greus, multa fins a 6000 €
Article 21. PROCEDIMENT SANCIONADOR
El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les
infraccions i les mesures complementàries a les sancions són les que
s’estableixen en la legislació urbanística i sobre habitatge de Catalunya.
CAPÍTOL VI: ACCIÓ DE FOMENT
Article 22. MESURES DE FOMENT
1. Per facilitar l’aplicació d’aquesta Ordenança, l’Ajuntament incorporarà en el pressupost anual municipal una línia de subvencions o ajuts econòmics per incentivar propietaris i promotors.
2. Per a la concessió i efectivitat de les subvencions, se seguirà en allò que sigui d’aplicació el procediment previst a les Normes reguladores per a l’atorgament de subvencions.
DISPOSICIÓ FINAL
La present Ordenança entrarà en vigor una vegada s’hagi publicat el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província i transcorregut el termini previst en l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.