REPRESALIES A UN FUTBOLISTA : OLEGUER.
Els fatxes peperos de Kelme prenen represàlies contra Oleguer. 
Kelme retira su patrocinio a Oleguer por apoyar al sanguinario etarra De Juana Chaos (según su corta y mediocre interpretación)
El defensa del Barcelona Oleguer Presas, conocido por sus ideas antisistema y su apoyo a iniciativas nacionalistas, se ha quedado sin patrocinador deportivo personal después de que Kelme se lo haya retirado por apoyar al sanguinario De Juana Chaos, según informa la Cadena Cope.
En un artículo publicado en el diario Berria este pasado miércoles también criticó el Estado de derecho -en el que encuentra cierto “olor a hipocresía” y cuestionó la independencida del poder judicial. Según ha informado este jueves la Cadena Cope, la marca deportiva Kelme ha retirado su patrocinio Oleguer Presas, quien en un artículo publicado este miércoles en el diario Berria -antes el proetarra Egunkaria- se despachaba contra el Estado de derecho -“tiene varios puntos negros”, decía-, a la vez que comparaba el juicio del GAL que condenó al Enrique Rodríguez Galindo con la forma de actuar del Estado español con De Juana.
La empresa de ropa y equipamientos deportivos ha hecho público en un comunicado que “los motivos de esta rescisión se debe a las recientes declaracioens del futbolista”. Kelme ha indicado que la rescisión de la relación contractual ha sido “de forma unilateral”. ”He querido utilizar el caso de Juana Chaos para hacer una crítica al denominado Estado de Derecho y para cuestionar la verdadera independencia del poder judicial y el poder político”, afirmaba el lateral derecho del Barcelona en la sala de prensa del Camp Nou el pasado martes.
Precisamente, el presidente de la entidad, Joan Laporta, recriminó al lateral derecho sus declaraciones y el hecho de que hablara en las instalaciones del club. “Es una opinión que hace a título personal y se dio la circunstancia de que esa manifestación se produjo en una rueda de prensa aquí, en nuestras instalaciones, y si lo llegamos a saber con anterioridad, tal vez aquel día hubiéramos cambiado de personaje en la rueda de prensa”, afirmó Laporta.
Este artículo “reflexivo” -en sus palabras- le ha salido caro a Oleguer, quien siempre se ha negado a renunciar a su posicionamiento político por jugar en el Barcelona. Antes se había pronunciado a favor del reconocimiento internacional de las selecciones deportivas catalanas, se postulaba favorable al “no” a la Constitución Europea y protestó por el cierre del antecesor del diario que este miércoles publicó sus palabras, Egunkaria.
En su libro “Camí d’Itaca”, Camino de Ítaca, vertió sus opiniones sobre la guerra de Irak y otras cuestiones de la política española y catalana. También habló del asesinato de Carrero Blanco por parte de la banda terrorista de De Juana Chaos -“cuando Carrero Blanco ganó el concurso de salto de altura parecía que todo daría un giro definitivo, que muerto el perro, muerta la rabia, pero la cosa quedó igual”-, así como aspectos de la dictadura, la transición y la Guerra Civil…
ENDEVANT XIQUET, QUE NO ET CALLI NINGÚ !!!!!!!!!!!!!!!!!!
Arxivat sota: deportes
L’empresa esportiva Kelme, amb seu a la província d’Alacant, ha decidit retirar el patrocini de manera unilateral amb el jugador català del FC Barcelona Oleguer Presas, segons informa la Cadena Cope. La “nota determinant” per posar punt final al contracte amb el jugador han estat les últimes declaracions recollides en un article en el diari basc Berria on el jugador, abordant el cas d’Iñaki de Juana Chaos, va aprofitar per “vulnerar i qüestionar l’Estat de dret espanyol”. Kelme considera que aquestes “i altres” manifestacions del jugador “no representen la imatge que la marca pretén difondre” i per això ha decidit “donar per conclòs” el contracte amb el futbolista.
En el artículo, titulado Buena fe, el futbolista catalán compara la situación del etarra De Juana Chaos con las del exguardia civil Enrique Rodríguez Galindo; Julen Elgorriaga, exgobernador civil de Guipúzcoa; el empresario Javier De la Rosa y de Rafael Vera, exsecretario de Estado, que fueron excarcelados por motivos de salud sin haber cumplido sus penas íntegramente.
tengo curiosidad por saber quien hay detrás de KELME ¿Lo sabe alguien?
Entiendo que no se puede politizar el Deporte….pero que CONY si sempre ho ha estat!…qué mes dona d´ on surten les primeres reaccions, per mi el que importa és que SURTIN D´UNA PUNYETERA VEGADA!
És indignant que sigui precisament a Espanya, estat on és possible que el Seleccionador Nacional de Fútbol, senyor Luís Aragonés, que va permetre’s l’expressió despectiva “negro de mierda” i continuar en el càrrec sense cap entrebanc, on als estadis esportius, principalment de Madrid, però també de Barcelona i altres llocs, s’hi senten expressions racistes intolerables, hi hagi una empresa que fabrica calçat esportiu que es permeti censurar una opinió política expressada correctament com va fer Oleguer queixant-se de l’actuació dels jutges en el cas del pres d’ETA de Juana Chaos, injustament condemnat per un delicte d’opinió, per impedir la seva excarcelació després d’haver complert reglamentariament el temps de presó que li va ser imposat pels seus crims abominables. El fet que en el passat hagués delinquit no té res a vrure amb la injusta condemna a la que ha estat sotmès per uns jutges inicus.
Nuncamais, estic totalment d´acord amb tu. El que caldria saver es qui està al darrera de KELME, jo es que no ho trobo.Una abraçada.
A l’hora de justificar la dura decisió l’empresa esportiva incorre en una aparent contradicció, ja que assegura que advoca “per la defensa dels drets de la llibertat d’expressió i de lliure pensament”, i encara afegeix que pren la decisió perquè “la vinculació de Kelme amb el jugador es basava en criteris únicament i exclusivament esportius”.
La notícia va transcendir després de l’entrenament del Barça, quan Oleguer ja havia marxat del Camp Nou. En qualsevol cas, el futbolista va evitar posteriorment fer declaracions i el més probable és que avui -caldrà fixar-se en les botes que utilitzarà a l’entrenament- ja doni per acabat el tema. Fonts pròximes al jugador van explicar a aquest diari que Oleguer està més que tranquil i que la pèrdua que li ocasioni la decisió de Kelme “tant li fot”.
Amb tot, ja ahir a la nit s’estava gestant en diferents àmbits un moviment de protesta contra Kelme, que podria concretar-se en una campanya de correus electrònics o fins i tot un boicot als productes de la marca il·licitana.
“El que cal és una resposta civil i contundent, però que vagi més lluny, que no es quedi en Kelme”, va explicar a aquest diari David Fernández, membre de la redacció de Directa. “Dubto molt que algú de Kelme s’hagi llegit l’article; no sé a quin nivell, no sé si polític, però sí polititzat, segur que han rebut pressions”, va afegir Fernández.
“El dret penal d’enemic”
Segons l’autor del llibre Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, citat per Oleguer en l’article, “cada paraula de l’article és certa, i avui [per ahir] s’ha demostrat”. “Molta gent s’hi ha trobat -va afegir-, des de Rubianes a Leo Bassi o Manu Chao, i ara és ell qui, per pensar lliurement, és a l’ull de l’huracà. Qualsevol persona amb sentit comú veurà que coses així passen en règims quasi dictatorials. Em ve al cap l’Anna Politkóvskaia; és diferent, esclar, però en el cas de l’Oleguer es busca la mort civil del personatge. Em recorda aquella invenció del nacionalsocialisme, el dret penal d’enemic, que et jutja pel que ets i no pel que fas”.
Per enviar les vostres cartes de protesta podeu entrar a http://www.kelme.es
Carmef, los principales accionistas son unos hermanos de Elche: Diego Quiles y José (Pepe, para los amigos) Quiles.
Se desconoce si son peperos o si son fachas. Su municipio está gobernado por el PSOE. Pero, todo esto es irrelevante. El hecho es que es una empresa que ha tomado una decisión debido a unas palabras de un futbolista. El hecho es el mismo, sean peperos, sociatas o testigos de Jeová. Es posible que su decisión no sea únicamente política, igual también hay parte empresarial, pues la imagen de Oleguer, que es precisamente lo que le paga Kelme, está muy deteriorada entre muchos españoles. Quizás Kelme quiere asociar su marca únicamente al deporte (y al doping ja ja ja) y ve que con Oleguer también se asocia a la política y a determinados grupos antisistema. En su estrategia de posicionamiento, no les entra ya Oleguer y le rescinden el contrato.
Yo creo que Oleguer puede pensar lo que quiera, aunque no coincido nada con sus planteamientos, es más, me producen cierta urticaria y si quiere puede intentar tener cierta actividad intelectual pública, pero quizás ahora no ha sido muy inteligente metiéndose en este berenjenal.
Eso sí, espero que este asunto no le descentre y juegue buenos partidos. Él tiene algunos errores de posicionamiento en el campo demasiado a menudo.
Espectador, se agradece la información.Buscaré los motivos que han hecho que Kelme retire el patrocinio…eso de que la empresa quiera vincularse sólo al mundo deportivo, no me parece ni lógico ni coherente…porque por esta regla de tres a los Futbolistas del Madrid se lo retirarian todo por la imagen de Puti-Club que tiene…cada uno en su sitio es siempre un refernte para alguien, y en este caso Kelme no tenia por qué pronunciarse a no ser que quisiera evidenciar una castigo.Por tanto, tendremos ocasión de hablarlo, y como bien dices igual tiene que sea por parte de la derecha que de la izquierda, lo importante es que han querido taparle la boca a alguien, que ya ha declarado que le importa un comino! y te aseguro que patrocinadores a Oleguer no le van a faltar!.Si encuentro alguna cosa, te lo haré saber…si te interesa claro!
por cierto…algo de tufillo a drecha si tiene, pero como ando con catarro estos dias, prefiero documentarme antes de confirmarlo.
Carme Kelme es Ppera . Lee El Periódico de hoy saldrás de dudas.
En una sociedad en la que sólo cuenta ser rico y famoso queda poco espacio para el estudio, el diálogo y la opinión. Por eso se agradece que todavía existen personas ,como Oleguer comprometidas, y que manifiesten abiertamente opinión, sea cual sea. Hay personas que creen que los futbolistas sólo sirven para jugar no para pensar, leer o escribir libros . Hipócritas….
Oleguer como persona puede y debe opinar aquello que crea conveniente pero Oleguer como futbolista del Barça y en las instalaciones del Barça no debe hacer declaraciones de tipo personal y menos aquellas que de una u otra forma puedan perjudicar al equipo que le paga.
Oleguer se equivocó al hacer esas declaraciones en la rueda de prensa en las instalaciones del club. Otra cosa sería que las hubiera hecho en cualquier otro lugar que no tuviera relación con el Club.
Y es que, no lo olvideis, el Barça es mes que un club, y no es cachondeo.
Adjunto la noticia que comenta Actorsecundario:
La empresa alicantina Kelme decidió anoche retirar el patrocinio deportivo a Oleguer Presas, a raíz del artículo publicado el miércoles en el semanario La Directa y en el diario Berria, y que EL PERIÓDICO reprodujo ayer, cuestionando el Estado de Derecho a partir del caso del etarra Iñaki de Juana Chaos. La firma de ropa y calzado deportivo, con sede en Elche, lleva años intervenida por la Generalitat valenciana, donde gobierna el Partido Popular, después de que se le concediera un crédito de nueve millones de euros para evitar la quiebra.
La medida pilló por sorpresa al jugador del Barça, que se enteró de la noticia por este diario. Oleguer, que anoche todavía no había recibido ninguna notificación por parte de Kelme, podría iniciar acciones legales contra la empresa por romper unilateralmente el contrato que tenía firmado hasta el 2008.
La relación contractual del defensa con Kelme nació después de dar el salto al primer equipo. Cuando jugaba en el filial ya utilizaba esta marca de botas simplemente por comodidad. Hace dos años fue la propia empresa la que estableció una relación más profesional que incluye una compensación económica, aunque muy lejos de la que perciben la mayoría de los jugadores de la plantilla azulgrana.
EL COMUNICADO
Sin embargo, ayer Kelme anunció en un comunicado que rescindía el contrato por “las recientes declaraciones del futbolista en diversos medios de comunicación en torno al preso de ETA De Juana Chaos”. En la misma nota, la empresa añadió que abogaba por la libertad de expresión y libre pensamiento, pero que “la vinculación de Kelme con el jugador se basaba en criterios única y exclusivamente deportivos, por lo que se tomó la decisión de rescindir la relación contractual de forma unilateral”.
Las relaciones de Kelme con la Generalitat valenciana vienen de lejos. El antiguo equipo ciclista Kelme fue durante años el estandarte de la empresa. Era habitual que altos cargos de la administración alicantina y autonómica se pasearan en los coches del equipo por el Tour. Su director deportivo Vicente Belda solía presumir de ser militante del PP.
LOS CARGOS PÚBLICOS
Hasta el 2002, la empresa pertenecía a los hermanos Diego y Pepe Quiles. Fue entonces cuando entró en quiebra y recibió un crédito de nueve millones de euros de la administración autonómica para evitar la disolución. Una de las personas clave en el reflote de la empresa ha sido Enrique Pérez Boada, director del Institut Valencià de Finances, que depende la Generalitat. Pérez Boada ha formado parte del consejo de administración de Kelme y fue una de las personas determinantes en las tareas de organización del Encuentro Mundial de las Familias, que tuvo lugar el año pasado en Valencia y que fue clausurado por el Papa, debido a su doble condición de dirigente del Partido Popular y del Opus Dei.
Los hermanos Quiles seguían figurando en el 2006 como titulares de Kelme, “aunque no tenían ningún poder de decisión, al menos hasta el verano pasado, en el consejo de administración”, aseguró a este diario un antiguo asesor de la empresa. Un portavoz de Izquierda Unida de Alicante afirmó que no tenía dudas de que “el PP estaba detrás de la decisión de retirar el patrocinio a Oleguer, ya que diferentes y destacados miembros de este partido habían censurado al futbolista azulgrana por su artículo de prensa”.
Leído, lo leído, creo que Kelme, al estar intervenida, no está siendo ajena a intereses políticos. Si es así, esto no es de recibo.
Otra cosa habría sido que por propia voluntad y por desligarse de ese tipo de planteamientos que se alejasen de los principios de sus accionistas, la empresa lo hubiese decidido. Estarían en su derecho. A mí no me gustaría, pero estarían en su derecho. Como Buenafuente está en su derecho de desmarcarse de algo (unos premios) porque no le gustan las compañías. No me gusta, pero está en su derecho. Ambos son casos de política sacada fuera de lugar, según mi opinión. También habría sido distinto si se hubiera hecho por criterios empresariales (por la imagen). En este caso, sin el bombo mediático, sería bien razonable dependiendo del público objetivo de Kelme (que lo desconozco)
Este caso ha sido sacado de quicio por parte de los medios de derecha. Darle esta importancia a las declaraciones o artículos de Oleguer no es serio. Hacer ver un conjunto de actitudes sectarias y que cada vez proliferan más, es una cosa, centrarse tanto en un caso concreto, está de más, especialmente cuando la persona tiene la importancia que tiene y lo único que hace es dar la misma opinión que están dando numerosos políticos y periodistas. Enfrentar las ideas contra éstos y en general, me parece más importante que centrarse en un caso de un futbolista con pretensiones intelectualoides (que no se las pongo en duda)
Hombre, Espectador: por una vez le doy las gracias por aclarar que detrás de la empresa Kelme está el potente fascismo de la Generalitat Valenciana, el mismo que ha permitido que se llenara todo el país de cemento, el mismo que ha hecho la guerra contra el catalán, llegando incluso, años ha, a crear dificultades legales para el empleo de ciertas frecuencias radioeléctricas por parte de una sociedad que instaló repetidores de TV3 y a producir interferencias en dichos repetidores, el mismo que, en alianza con CV ha construido la peregrina teoría de que el valenciano no tiene nada que ver con el catalán y que ya se hablaba mucho antes de que Jaume I llegara a Valencia. Recientemente se ha puesto de manifiesto en este mismo foro que Rita Barberá, la alcaldesa Valenciana se cubrió de gloria explicando esta teoría lo que le ocasionó un ridículo monumental en las intervenciones de los asistentes. La misma Generalitat Valenciana que interviene abusivamente en las cajas de ahorro, en el fiasco financiero de Terra Mítica en que hay incluso imputaciones en los tribunales. La misma Generalitat cuyo IVAM cometió graves irregularidades contables con motivo de los conciertos de Julio Iglesias, la misma cueva de fachorrillos, si señor, que, además de las hazañas reseñadas brevemente, puede enorgullecerse de mucchas más. Así queda todo claro, señor Espectador. También dejó usted claro que está usted detrás de la libertad de expresión que proclama la empresa Kelme!
“También dejó usted claro que está usted detrás de la libertad de expresión que proclama la empresa Kelme!” No comprendo lo que me quiere decir.
De todas formas nuncamais, estoy detrás (a favor, supongo que se refiere) de la legalidad y de la libertad en general , de las personas y de las empresas, con los límites oportunos y establecidos.
És de suposar que el que va escriure Oleguer, és completament legal. No puc assegurar-ho del tot perquè no ho he llegit sinó que ho conec per les referències que m’han arribat. En el seu penúltim post vostè feia com qui no m’entenia. Després, pel que es veu, s’ha pogut adonar “que estar detrás” no és més que una manera de dir, en sentit figurat, “estar a favor”. El felicito per la seva rapidesa en arribar a comprendre-ho. En quatre minuts, si he de fer cas a la datació de temps dels dos missatges. Vostè que diu estar a favor de la legalitat, i de la llibertat en general, podria començar a investigar quina legalitat hi ha en el fet de que quan un bandarra assassí - al que no vull de cap manera defensar - està a punt de sortir de la presó, en la que ha purgat legalment - encara que de manera presumiblement insuficient - les deves pesades culpes amb la societat, la justícia (¿?) es dediqui a fabricar-li rapidament un delicte d’opinió pel que se’l volia condemnar a 96 anys de presó i, a la fi, de manera magnànima, només se’l condemna a 12. “Aquellas lluvias trajeron estos lodos” diu un refrany castellà. Jo l’aplicaria a aquest cas, dient que l’arbitrarietat de la justícia el que ha portat és una mena de revolució dintre del mon abertzale que sembla justificar altra vega la Kale borroka i el terrorisme, amb la qual cosa el PP, que és un partit que viu d’allò que diu el refrany “a rio revuelto, ganancia de pescadores” s’està fregant les mans d’alegria pensant que continuent els desodres i es retarda el procés de pau. Però, miri. La pau arribarà a no tardar - si parlem del temps amb perspectiva històrica - perquè gràcies en part al setge en que Aznar va posar a ETA i gràcies al suport cada vegada més escàs que la violència té per part del poble, els temps d’ETA estan acabant-se. Llàstima que, ara que caldria la unió de tots, el PP es posa de cul parlant de coses que només ells entenen. Ara que precisament cal que l’estat es preocupi: 1.- De l’acostament de presos, una mesura que no faria més que deixar de castigar els seus familiars que són innocents i 2.- Una reinserció a la societat de tots els professionals del crim. Crec que ETA, en veure’s acabada, té dret a esperar que se li dongui la mà i se l’ajudi a reintegrar-se a la societat. Els pals a les rodes que està posant el PP al procés de pacificació és el responsable del seu retard. Però si estaba tot a punt de caramel! i arriba el PP amb les seves provocacions als abertzales, amb l’inestimable ajut dels jutges i, apa, tot enlaire i a tornar a començar.
Ningú ha dit que el que ha escrit Oleguer no sigui legal. Tampoc ho és, trencar el contracte.
“Estar detrás” no significa “estar a favor” en sentit figurat, senyor nuncamais. En quatre minuts (una miqueta menys) m’he adonat del seu error. ¡Sóc ràpid! eh? “Estar detrás” és ser l’inspirador en sentit figurat. Però, coneixent-lo (només una miqueta, però suficient), vostè serà capaç de defensar que no és així fins al final.
Per mi la pregunta és, el que ha fet Chaos, és delicte? Als assassins no penedits sempre els hem de jutjar per tots (¡tots!) els delictes que facin, sense excepció. Per mi el problema no és que l’Estat hagi buscat per trobar-li un delicte, si no si Chaos la comés. I sembla que si i si no ho és (no sóc especialista), està en mans de la justícia, però hi ha una denuncia i sentències (això sí, no fermes)
Iniciativa contra Kelme
Ell diario electrónico Vilaweb ha puesto en marcha la campaña Kelme me ha perdido como cliente, que incluye un formulario para enviar un correo electrónico a la empresa alicantina que incluye el texto: “Creo que han atentado contra la libertad de expresión. Han perdido un cliente”.
“No discutimos el derecho de Kelme de decidir sobre este tema. Pero como consumidores también tenemos derecho a decidir. Por eso, queremos hacerle saber que nunca más compraremos sus productos”, añade el texto que se adjunta en el mail. Vilaweb afirma que más de 3.000 usuarios han utilizado su web para enviar un correo con este contenido a la firma deportiva poco después de las 4 de la tarde.
Respaldo de la plantilla del Barça
El vestuario del Barcelona ha manifestado su respeto por la opinión expresada por Oleguer Presas sobre la situación del preso etarra José Ignacio de Juana Chaos. El primer capitán de la plantilla, Carles Puyol, ha considerado que Oleguer es “libre” y que, en un equipo como el barcelonista, “cada uno tiene sus ideas”.
JA SAVIA JO QUE ALGUNA COSA AMB TUF PEPERO, HI HAVIA RADERA DE TOT AIXÒ!!!!!!!!!!!!!QUINA PENA DE DE GENT!!!!!
Kelme, l’empresa que el PP va treure del pou La relació de l’empresa de material esportiu Kelme amb el govern valencià ha estat decisiva, sobretot des del 2002, quan els germans Diego i José Quiles, propietaris de l’empresa, van rebre un crèdit de nou milions d’euros de la Generalitat Valenciana per salvar Kelme, que acumulava més de quaranta milions d’euros de deutes. A canvi d’aquesta ajuda, els germans Quiles van acceptar que un conseller delegat i un assessor designats per l’Institut Valencià de Finances, que depèn de la Generalitat valenciana, s’encarreguessin de reflotar la companyia. De fet, el director d’aquest organisme, Enrique Pérez Boada, ha format part del consell d’administració de Kelme. Kelme va signar el primer préstec, de nou milions d’euros, amb Bancaixa i la CAM, avalat per l’Institut Valencià de Finances. A més, l’empresa va dur a terme una segona operació financera, consistent en la renegociació de deute, per un valor de 14,4 milions d’euros. Tot amb tot, l’administrador nomenat per la Generalitat valenciana, Jorge Reig, va dir que tots aquests diners van servir amb prou feines per a cancel·lar el deute amb les entitats financeres que van concedir el crèdit, segons que informava El País. Fins i tot l’oficina comercial de Kelme a Miama va haver de tancar per les pèrdues acumulades. Kelme, que té la seu a Elx, s’ocupava de l’equipament esportiu d’Oleguer des del 2004.
per Vicent Partal
M’agraden els esports. Però m’agraden molt més quan són jugats per homes i dones que valen la pena per allò que són, per gent que no s’amaga darrere una pilota, ni d’un contracte publicitari. Per això admire aquell gran Sócrates que féu del Corinthians un equip de meravella que jugava contra la dictadura brasilera amb el millor futbol que es podia veure i que organitzava els jugadors en assemblees democràtiques. I Martina Navratilova, que després de fugir de la Txèquia sotmesa als russos, emprengué la defensa de la llibertat sexual de les dones. Deia que, per a una esportista, parlar clar era una obligació, no un privilegi. Per això admire també el canadenc Steve Nash, que va ensenyar una samarreta contra la guerra de l’Irac en l’All-Star de la NBA, el 2003. I Tommie Smith i John Carlos, medallistes dels Jocs de Mèxic que tots recordem per aquells punys negres alçats, orgullosos, sobre el podi dels vencedors, en representació del seu poble humiliat pel racisme i la rancúnia.
Perquè crec que el futbol és més que un negoci m’agrada Lucarelli, el davanter comunista italià que es va negar a abandonar el Livornio, malgrat les ofertes milionàries dels altres clubs i que va arribar a rebaixar-se ell mateix el sou, decidit a no deixar de costat els seus amics i el seu club, orgullós de la seua identitat. I per això m’agradava Caszely, aquell xilè menut que va jugar al Llevant i a l’Espanyol i que era un símbol permanent de l’oposició a Pinochet. Caszely es va negar en públic i declaradament, davant les càmeres de televisió, a donar la mà al dictador, en una ocasió que aquest va fer una recepció a la selecció xilena. Pinochet havia fet una intensa campanya d’unitat al seu entorn aprofitant-se de la selecció nacional i Caszely, amb aquell gest simple, la va desmuntar. Uns quants anys després havia de ser un dels activistes més populars en favor del No a Pinochet, al referèndum que l’apartà del poder.
Crec, per tant, que els esports serveixen, ateses l’enorme capacitat d’atracció i i la repercussió que tenen, per posar en relleu tota mena de causes justes i per ajudar a fer obrir els ulls. Ho van fer els atletes irlandesos que van desertar de la delegació britànica quan aquesta ja desfilava a l’estadi olímpic de Londres el 1908. Ho va fer Muhammad Alí, Cassius Clay, condemnat a tres anys de presó per haver-se negat a enrolar-se a l’exèrcit. Ho va fer Sam Ramsamy, l’atleta que va fugir de la Sud-àfrica de l’apartheid i dedicà tota la vida a organitzar des de Londres el boicot internacional al seu propi país per la política d’apartheid. I ho ha fet ara Oleguer Presas, un jugador del qual aquest Barça que diu que és més-que-un-club hauria de sentir-se especialment orgullós, del qual jo em declare admirador i per al qual reclame avui la solidaritat oberta i visible de tots els qui creiem que l’esport és molt millor encara quan ajuda a fer millor el món en què vivim..
M’agraden els esports. Però m’agraden molt més quan són jugats per homes i dones que valen la pena per allò que són, per gent que no s’amaga darrere una pilota, ni d’un contracte publicitari. Per això admire aquell gran Sócrates que féu del Corinthians un equip de meravella que jugava contra la dictadura brasilera amb el millor futbol que es podia veure i que organitzava els jugadors en assemblees democràtiques. I Martina Navratilova, que després de fugir de la Txèquia sotmesa als russos, emprengué la defensa de la llibertat sexual de les dones. Deia que, per a una esportista, parlar clar era una obligació, no un privilegi. Per això admire també el canadenc Steve Nash, que va ensenyar una samarreta contra la guerra de l’Irac en l’All-Star de la NBA, el 2003. I Tommie Smith i John Carlos, medallistes dels Jocs de Mèxic que tots recordem per aquells punys negres alçats, orgullosos, sobre el podi dels vencedors, en representació del seu poble humiliat pel racisme i la rancúnia.
Perquè crec que el futbol és més que un negoci m’agrada Lucarelli, el davanter comunista italià que es va negar a abandonar el Livornio, malgrat les ofertes milionàries dels altres clubs i que va arribar a rebaixar-se ell mateix el sou, decidit a no deixar de costat els seus amics i el seu club, orgullós de la seua identitat. I per això m’agradava Caszely, aquell xilè menut que va jugar al Llevant i a l’Espanyol i que era un símbol permanent de l’oposició a Pinochet. Caszely es va negar en públic i declaradament, davant les càmeres de televisió, a donar la mà al dictador, en una ocasió que aquest va fer una recepció a la selecció xilena. Pinochet havia fet una intensa campanya d’unitat al seu entorn aprofitant-se de la selecció nacional i Caszely, amb aquell gest simple, la va desmuntar. Uns quants anys després havia de ser un dels activistes més populars en favor del No a Pinochet, al referèndum que l’apartà del poder.
Crec, per tant, que els esports serveixen, ateses l’enorme capacitat d’atracció i i la repercussió que tenen, per posar en relleu tota mena de causes justes i per ajudar a fer obrir els ulls. Ho van fer els atletes irlandesos que van desertar de la delegació britànica quan aquesta ja desfilava a l’estadi olímpic de Londres el 1908. Ho va fer Muhammad Alí, Cassius Clay, condemnat a tres anys de presó per haver-se negat a enrolar-se a l’exèrcit. Ho va fer Sam Ramsamy, l’atleta que va fugir de la Sud-àfrica de l’apartheid i dedicà tota la vida a organitzar des de Londres el boicot internacional al seu propi país per la política d’apartheid. I ho ha fet ara Oleguer Presas, un jugador del qual aquest Barça que diu que és més-que-un-club hauria de sentir-se especialment orgullós, del qual jo em declare admirador i per al qual reclame avui la solidaritat oberta i visible de tots els qui creiem que l’esport és molt millor encara quan ajuda a fer millor el món en què vivim..
Hola buenas tardes a todos. Para empezar comenzaré diciendo que soy barcelonista de corazón, no quiero que se me malinterprete. Veamos, un club con más de cien mil socios, con millones de seguidores en Catalunya, en España y en el mundo, no se puede circunscribir a la opinión de unos cuantos. ¿Vamos bien?.
Para hacer declaraciones políticas, no se pueden utilizar las instalaciones de un club, por muy Oleguer que se sea, el propio Laporta, si Laporta el presidente del Barça, ha criticado la actitud del jugador.
Ahí doy la razón totalmente a Jon, mi club, vuestro club, no puede estar a merced de banderas que igual no son las nuestras, a mí me gustaría por ejemplo que estuviera la bandera de mi ciudad, Barcelona, junto a la del club, creo que hay muy pocas. ¿Cierto?
Sobre el tema de la Generalitat Valenciana, seguro que Nunca Mais tiene razón, no se la discuto, pero ¿que pasa en nuestra Generalitat?, se pueden hacer comentarios sobre subvenciones al deporte, a nuestras selecciones, a viajes institucionales para celebrar victorias, comisiones, fallos técnicos en obras, subvenciones a Partidos por parte de instituciones financieras, temas que nunca se han aclarado por interes entre los propios partidos. Mirar los que gobiernan lo que tienen que hacer es eso gobernar, hacer leyes el Parlament, y pensar que ellos, si ellos, representan a todos los catalanes, si a todos, no a una facción, esto vale tanto para Valencia como para Catalunya.
Kelme creo que ha actuado con criterio empresarial, sus ventas son la mayoría en España y puede ser que el resto de España, descontada Catalunya, sea más importante que lo que nosotros podamos aportar.
Veremos lo que ocurrirá con Kelme a partir de ahora, igual remonta, como igual se hunde, es una opción libre.
Carme, ¿tu crees que habrá alguna empresa de calzado deportivo, que quiera estar representada por Oleguer?. Puede ser, pero te agradeceré me informes de cual és. Saludos.
Xavier Comas i Jon Kepa—Comparto que las declaraciones pudieran haberse hecho fuera del Club, hasta ahí estoy de acuerdo. Lo que creo no se puede ser es más papista que el papa (y no digo concretamente por vosotros dos) lo digo por el discurso mediático que se ha montado alrededor de este circo que nos acompaña de la mano del PP. Kelme tiene plena libertad de patrocinar a quien quiera como Oleguer de manifestar que le importa un Pito que deje de hacerlo.Pero si somos críticos,hemos de serlo con todo…porque las declaraciones bajo sotana o bajo traje militar, debieran tener entonces la misma crítica.Kelme es una empresa privada, pero al Ejército y a la Iglesia la mantenemos entre todos, y para mí tienen más delito.
y Xavier, no creo que Oleguer tarde mucho en tener patrocinador…per tocar els collons en sourtirà mes d´una…i potser qui ho faci, guanyarà la primera pela grossa…ben pensat no es cap idea descabellada, i t´aseguro que això crea moda i mes aqui a casa nostre.
ACABO DE REBRE UN MISSATGE AL MÓVIL QUE DIU:
—Boicot a Kelme en soport a Oleguer, passa.ho—
evidenment, jo ja he fet la meva feina al respecte.
Jordi Basté defensa Oleguer i diu que va opinar ‘com a demòcrata’
Basté defensa que Oleguer va opinar “com a demòcrata”
Jordi Basté, als estudis de RAC1
El periodista Jordi Basté ha sortit en defensa del jugador del FC Barcelona Oleguer Presas, ja que considera que va opinar “com a demòcrata, agafant-se a la llibertat d’expressió. I sí, ho va fer com a jugador del Barça, únic debat que es pot acceptar. ¿Ho pot fer? I tant que sí. Nacionalistes catalans i espanyols, separatistes i apolítics debaten sobre la conveniència de les declaracions del defensa. Quina bestiesa. Si només carden, juguen, surten de nit i es compren grans cotxes són nens mimats, si expressen opinions són intel·lectuals de segona que no poden embrutar el bon nom del barcelonisme. Au va, home”.D’altra banda, en la columna a l’Avui, el periodista creu que el pitjor d’aquest cas ha estat “l’abandonament per part del club amb unes declaracions de Laporta més properes a la tesi de Jiménez Losantos que a la d’un president que s’ha mullat pel catalanisme. Ni va utilitzar Oleguer la sala de premsa, ni s’hauria d’haver canviat el jugador per evitar problemes. Com sempre, els catalans hem de demanar disculpes per dir el que es pensa, en una crítica a la justícia, no en una lloa al criminal. Però és igual. Callarem i deixarem que ens insultin amb comentaris messiànics molt pitjor del que ha escrit Oleguer. I ens posarem al seu darrere, no sigui que s’escapi algun tret i ens pugui fer pupa. Que rebi ell. Només faltaria: per no sortir de nit, per pensar, per anar amb furgoneta i per no sortir de putes”.Per últim, creu que el jugador de Sabadell ha rebut vexacions “falses” per part de “comunicadors de diferents ràdios espanyoles siguin de dretes o d’esquerres, el matí de dijous va despertar àcid per a l’Oleguer Presas. Ningú havia llegit l’article i les hòsties volaven. L’acusaven d’haver escrit en un mitjà on ETA envia els comunicats. Fals. Oleguer va escriure en un rotatiu català (Directa) i el Berria va xuclar del que el futbolista havia dit. Li van caure de tots colors per fer costat a De Juana Chaos. Una altra falsedat. En cap moment va fer costat a l’assassí com a tal. Va posar en dubte el procés judicial i l’Estat de dret i va parlar d’hipocresia. I va escriure sobre els processos i condemnes de la caserna d’Intxaurrondo comparant el que viu De Juana i el que va passar amb Rodríguez Galindo. I va acusar la situació d’hipòcrita”.
El diputat d’ERC, Joan Puig, demana al Barça que trenqui amb Kelme
Un diputat d’ERC demana al Barça que “trenqui amb Kelme”
Joan Puig, diputat d’ERC al Congrés
Joan Puig, diputat d’Esquerra al Congrés, ha demanat al FC Barcelona que “trenqui amb l’empresa Kelme i condemni les represàlies contra l’Oleguer, vinguin d’on vinguin”, ja que “Kelme en definitiva fa el mateix que els feixistes que ens insulten quan anem pel carrer a Madrid. Un exemple clar és el que li va passar, ahir mateix, al diputat Joan Tardà. Ell va dir el mateix que l’Oleguer, va qüestionar la democràcia de l’Estat espanyol i els fills de la COPE i similars el van insultar”. En el seu bloc, Puig considera que “gent com l’Oleguer, parlant clar i que dia a dia mostra el seu compromís amb el país, permet sentir-me orgullós d’ésser soci d’un club com el FC Barcelona i, per tant, em dol quan gent com el mateix president del Barcelona Joan Laporta critica el jugador; penso que hauria de ser el contrari. Hauria d’ésser un orgull per un club tenir jugadors d’aquesta categoria”.D’altra banda, el diputat afirma que “el pres d’ETA, Iñaki de Juana Chaos, ha complert la condemna pels assassinats comesos i hauria de sortir de la presó com ho fan cada dia assassins, violadors, estafadors i altres; allargar la presó en base a dos articles d’opinió no és tasca d’un Estat democràtic. Veiem aquests dies com actua la justícia espanyola; acabem de veure del que és capaç per tal que el Tribunal Constitucional estigui controlat pels sectors més conservadors i per poder retallar l’Estatut de Catalunya; del que va fer, fa poc, en el Tribunal Suprem per tal d’evitar que Iñaki de Juana Chaos li fos concedit el trasllat a casa per l’estat de salut en què es troba”.
Senyor Xavier Comas: cregui que ni sé de que em parla quan es refereix a la nostra Generalitat. Suposant que hi hagi alguna cosa de tot el que diu, en dir-ho demostra no conèixer les tones de corrupció que han existit i existeixen a la Generalitat Valenciana. Per altra banda la seva cita de la Generalitat de Catalunya, suposant que tingui algun fonament, no té en absolut res a veure amb el tema del que parlem.
Espectador: Qüestions gramaticals a part, que no crec que siguin el nucli del debat, en el que si em mantinc és en la meva impressió - i no crec equivocar-me - que a De Juana se li va fabricar una acusació a mida, que primer sembla que mereixia 96 anys i després va passar amb 12. Un pot pensar, quina misericordia, mentre que qui ha sentit el ministre de Justícia - em sembla que era ell i cito de memòria - dient que ja se li fabricaria una acusació per qué no pogués sortir quan li tocava, pot pensar que ha estat una putada que l’estat li ha fet al deliqüent De Juana. I amb el seu gran error, l’Estat Español ha permès que creïn un màrtir que la banda ETA explotarà com ella sap fer. Tot plegat més llenya al foc, el procés de pacificació que s’allunya cada vegada més i, coneqüentment el PP amb una rialla d’orella a orella.
per Oleguer Presas
DIMECRES, 07/02/2007 - 06:00h
La bona fe
De Juana Chaos ha passat els últims vint anys a la presó. Reduïda pels beneficis penitenciaris que preveia la legislació anterior, s’havia computat i establert una condemna de divuit anys pels crims que va cometre. Tot i així, continua en presó preventiva, pendent de la resolució definitiva del procediment obert pel contingut de dos articles publicats al diari Gara. L’Audiència Nacional espanyola considera que, amb aquests articles d’opinió, De Juana Chaos ha comès delictes d’amenaces terroristes i l’ha condemnat a dotze anys i mig més de presó. Com a protesta per aquesta decisió, De Juana Chaos ha optat per fer vaga de fam fins a les últimes conseqüències.
L’estat de dret (com tantes vegades ens repeteixen com si fos una campanya publicitària) no preveu la pena de mort ni la cadena perpètua. De la mateixa manera continua prohibint l’eutanàsia. Em guiaré per la bona fe i suposaré que l’estat de dret no ha deixat de confiar en les seves lleis i continua no volent aplicar la cadena perpètua o la pena de mort. Guiat per la mateixa bona fe, consideraré que els motius polítics no fan que l’eutanàsia sigui legal. Suposaré, també mogut per la bona fe, que el contingut dels articles que ha publicat De Juana Chaos és prou explícit i clar per a mantenir a la presó una persona en risc de morir. M’agradaria pensar que, a l’estat de dret, hi ha llibertat d’expressió i que, en aquest cas, així com el d’Egunkaria o el de l’actor Pepe Rubianes per esmentar-ne alguns, hi ha indicis suficients per a processar els responsables (en cas contrari, tothom ja hauria aixecat el crit al cel, com és costum, quan hi ha episodis de falta de llibertat d’expressió lluny d’aquestes contrades, posem per cas al Marroc, a Cuba o a Turquia). La bona fe m’impulsa a pensar que a l’estat de dret la justícia és igual per a tothom, que no hi influeixen les pressions polítiques i que realment hi ha independència judicial; que les declaracions del ministre de Justícia, López Aguilar, en què afirmava: ‘el Gobierno construirà nuevas imputaciones para evitar dichas excarcelaciones’, referint-se al cas de De Juana Chaos, no han influït la sentència judicial.
Algú deia: Fets, no paraules. Doncs en David Fernàndez, al seu llibre ‘Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial’, ens informa dels fets següents: l’ex-general de la guàrdia civil i membre destacat dels horrors d’Intxaurrondo, Enrique Rodríguez Galindo, fou condemnat a setanta-cinc anys de presó per l’assassinat de Lasa i Zabala i tan sols en va complir poc més de quatre perquè al·legava problemes de salut. Julen Elorriaga també va ser excarcerat per motius de salut; condemnat a gairebé vuitanta anys de presó pels mateixos fets només ha complert un 3% de la condemna. De la Rosa, després d’estafar tot Espanya, gràcies a una depressió pot gaudir d’un generós règim de tercer grau. Rafael Vera, després de ser condemnat a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey, reivindicat pels GAL, només va passar vuit mesos reclòs per aquella causa… En David, al seu llibre, parla bàsicament de tortures i torturadors, de com la justícia mostra diferents graus de severitat segons l’acusat, de com funciona la maquinària informativa per criminalitzar determinades dissidències, de com la policia crea les proves necessàries per a imputar algú quan interessa políticament, com el govern no vol escoltar els informes del Relator Especial per la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides o d’organismes com Amnistia Internacional, que asseguren que en aquest estat de dret es tortura.
Però també resulta, ara, que la fiscalia de l’Audiència Nacional demana l’arxiu del cas Egunkaria: no hi ha proves. Resulta que el novembre del 2004 el Tribunal d’Estrasburg condemna l’estat espanyol per ‘no haver investigat’ les tortures denunciades, dotze anys abans, per disset independentistes catalans; calia fer callar les veus discordants durant els Jocs Olímpics. Resulta també que, el novembre del 2005, Zapatero indulta quatre policies locals de Vigo, inhabilitats i condemnats en ferm a dos i quatre anys de presó per haver apallissat, insultat i vexat el ciutadà senegalès Mamadou Kane. I resulta que Aznar havia fet igual el desembre del 2000: catorze agents condemnats per tortures (un d’aquests reincident), indultats.
I resulta que… Estic fet un embolic. Massa sovint aquest estat de dret té parts fosques que em fan dubtar. Tot això fa pudor d’hipocresia. I tanta hipocresia fa que se t’esgoti la bona fe.
Més de 9.000 persones donen suport a Oleguer en dotze hores
‘Kelme m’ha perdut com a client’ rep un nombre extraordinari d’adhesions en un temps rècord
Més de nou mil persones s’han adherit a la campanya de VilaWeb Kelme m’ha perdut com a client de suport a Oleguer Presas i en defensa de la llibertat d’expressió. La iniciativa va funcionar ahir durant dotze hores arran de la decisió de Kelme de retirar el patrocini al jugador pel seu article sobre la justícia.
Oleguer ha rebut el suport del conseller de la Vice-presidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, partits polítics i de companys del club. Joan Laporta, però, ha insistit que Oleguer es va equivocar (vídeo).
El president del Barça es va entrevistar ahir amb Carod-Rovira per parlar d’altres temes i es va referir a l’article d’Oleguer. Laporta creu que és un error el fet que Oleguer utilitzés la sala de premsa del club per respondre una pregunta relacionada amb el seu article. Per Laporta, Oleguer va tractar un ‘tema delicat’. Amb tot, ha demanat que no s’instrumentalitzi ni es criminalitzi el jugador. D’altra banda, el capità del Barça, Carles Puyol, i el migcampista Thiago Motta han demanat respecte per Oleguer.
Més de 13.000 persones ja han donat suport a Oleguer Presas, a dia d´avui!.TOT UN EXIT!
A LA MERDA KELME!!!! Oleguer ja té si vol PATROCINADOR!!!!…JA DEIA JOI QUE NO TIGRARIA MASSA.
L’ EMPRESA DE SANT BOI MUNICH PRESENTARÀ UNA OFERTA DE PATROCINI A OLEGUER
10.02.2007 - 12:23
Oleguer Presas encara no ha rebut dues cartes. L’una l’espera; és la notificació oficial per part de Kelme de la rescissió del contracte de patrocini, arran de l’article publicat al setmanari Directa i al diari basc Berria qüestionant l’Estat de dret i la independència judicial. L’altra segurament no sap que li hagi d’arribar; és l’oferta de patrocini que dilluns li farà arribar Munich, l’única empresa catalana competitiva de material esportiu de primer nivell. És lògica i oportuna, però segurament és la reacció més inesperada de l’allau que ha provocat el ja anomenat cas Oleguer.
Contactat per l’AVUI, el director de màrqueting de Munich, Xavier Verneda, va explicar que ja estaven “movent fitxa” i que dilluns li presentaran a Oleguer la proposta. “No només perquè siguem una empresa catalana -va destacar-, sinó per interès comercial, tenim una dotzena de jugadors de Primera [Athletic, Nàstic i Celta, principalment] i Oleguer ens interessa”. Verneda, que forma part de la tercera generació de la família de Sant Boi propietària de l’empresa, també va afegir que coneix el defensa de Sabadell “des que era a la Grama” i que ja l’havia volgut fitxar, “però estava ocupat”. “Ara ens té per al que necessiti”, va sentenciar.
Censura a Kelme
Verneda no va tenir cap problema a censurar l’actitud de Kelme: “És habitual rescindir contractes per actituds impròpies. D’entrada a Oleguer ja el coneixíem tots, Kelme també. Però és que, a més, una altra cosa és no comunicar-l’hi oficialment, fer una nota de premsa i fer-ho vox populi. Jo iniciaria mesures legals”.
Una opció que a hores abans, al matí, el representant del jugador, Rafael Anguita, no descartava en absolut. “Sembla més important el que diu Oleguer que el que digui el president del govern espanyol. Però és un tema que no té la més mínima importància, perquè Oleguer no jugarà descalç. Igual al final fins i tot els donem les gràcies”, va afegir Anguita, que va postular que al sabadellenc aquest episodi “no l’afectarà gens, perquè ja és grandet i hi està avesat”.
Efectivament, Oleguer va mostrar ahir l’habitual sobrietat, tot i ser el centre d’atenció i no per motius esportius. No va voler fer declaracions públiques, però va comentar que la polèmica ha sortit de mare i se li estan atribuint unes opinions que no va expressar en l’article a Directa i a Berria.
Justament des del rotatiu basc i el diari digital català Vilaweb s’ha organitzat una campanya de boicot als productes de l’empresa d’Elx que, sota el lema “Kelme m’ha perdut com a client”, havia reunit ahir a la mitjanit fins a 9.207 signatures de suport. Tots dos diaris ofereixen un formulari que, degudament omplert, és enviat directament a Kelme.
La iniciativa s’ha estès a una pila de pàgines web dels Països Catalans, que ofereixen enllaços als llocs web de Berria i Vilaweb. Entre aquestes hi ha la web de Directa. Fonts de la publicació van indicar a aquest diari que el boicot no és l’única mesura, i que estan preparant “altres iniciatives, i alguna de molt espectacular”.
La caverna
Al cantó contrari, l’allau de trucades i correus a determinades emissores espanyoles donant suport a Kelme també va ser considerable, especialment a l’empara dels programes esportius nocturns. Pel que fa a les opinions de coneguts periodistes, cal destacar l’editorial de Federico Jiménez Losantos a Libertaddigital.com, en què considera que amb l’article Oleguer va mostrar un “profund mensypreu per les vint-i-cinc persones assassinades per [l'etarra Iñaki] De Juana” i no va fer altra cosa que “donar suport a un terrorista”. Per la seva banda, Carlos Herrera, d’Onda Cero, va dir d’Oleguer, ERC i l’independentisme que “són tots uns fatxes”.
El nazi-onanismo siempre es malo. Es malo cuando es catalán o vasco. Pero cuando es el nazi-onanismo españolazo-castellano aún es peor, ya que cuenta con las instituciones de un estado. ETA da miedo, pero más miedo da el PP, Onda Cero, la COPE y los nazis de la etnia dominante del estado español, a la que pertenezco, por cierto.
Tan inconscientes son de su nazi-onanismo que ni siquiera piensan que Oleguer pueda tener derecho a la libertad de expresión. Espero que el boicot contra Kelme se extienda como mínimo por Cataluña, una de las islas de libertad que quedan en España, cuando las hordas etarras y peperas nazis y onanistas imponen sus repugnantes consignas y banderas
Ben fet, Oleguer!
No estic d’acord amb les idees de l’Oleguer, però em sembla magnífic que un jugador de futbol estigui interessat en més coses que els Ferraris o anar-se’n de copes amb un parell de models. Per sobre que ell sigui una icona culer i jo un perico bastant antibarcelonista, hi ha el respecte per la gent que té idees i que les defensa. En una societat com la nostra, on l’única ideologia que val és la de fer calers ràpidament i triomfar al preu que sigui, val la pena destacar els casos en què algú té valors. Jo sóc bastant cínic i no em crec pràcticament res, però aquest esportista està fet d’una pasta especial.
Quan és sobre la gespa desitjo que faci el ridícul, que no toqui cap pilota i que els davanters rivals li passin per totes bandes. Però a la Lliga de la vida Oleguer té tot el meu respecte. No sóc independentista, ni antisistema, ni em crec les seves idees. Però ell podria limitar-se a passar de tot, gastar-se els calers i no mullar-se, i ha preferit agafar el camí menys còmode i més complicat. Per cert, el que deia a l’article que ha generat la polèmica no és cap bestiesa…
Sergi Fidalgo
Estic d’acord amb tú carmef.
Oleguer fora del futbol es una persona lliure, independent i amb una vida per davant com tots nosaltres.
Estic d’acord que HAN de donar les seves respectives opinions si ells ho volen. I sense que hi hagi allà un rebombori si la gent no està d’acord amb la resposta del nano.
Tots tenim opinions diferents, i s’han de respectar.
NOMES FALTARIA QUE FOSSIM TOTS IGUALS I PENSESSIM IGUAL !!!!! ANIRIEM ARREGLATS !!!!!!
FORÇA OLEGUER !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Espectador, espero que la Noticia de KEPA sobre la relación de AZNAR con KELME, disipe tus dudas.Un Saludo.
LA JUSTÍCIA CONDEMNA KELME A PAGAR EL CONTRACTE QUE VA RESCINDIR A OLEGUER PER UN ARTICLE SOBRE EL CAS DE JUANA
16.05.2008 - 21:28
La titular del jutjat de primera instància número cinc d’Elx ha obligat l’empresa de roba esportiva Kelme a pagar al jugador del Barça Oleguer Presas 49.608 euros més els interessos perquè li va rescindir unilateralment el contracte que mantenien arran de la publicació de l’article ‘La bona fe’ el 7 de febrer de l’any passat, en què comentava uns quants casos judicials, incloent-hi el de De Juana Chaos. Entén que les seves opinions no perjudiquen la marca i que no hi havia motiu per a la rescissió.
La quantitat és la que Oleguer havia de rebre a canvi de donar la seva imatge a la firma esportiva. Només va cobrar la part proporcional del contracte signat de l’1 de juny al 30 de juny de 2006.
Kelme argumentava que les opinions d’Oleguer perjudicaven la seva imatge. ‘Aquestes declaracions han afectat negativament la marca. Hem rebut cancel·lacions de comandes de les botes de futbol que porten el nom d’Oleguer’, va dir el conseller delegat de Kelme, Benjamín Clarín.
La jutgessa, Encarnación Aganzo, ho desestima. Diu que Oleguer no va defensar les accions de De Juana Chaos, sinó que només va opinar sobre la seva possible posada en llibertat com a conseqüència de la vaga de fam en què es va declarar. Diu que el contracte no concreta què s’entén per ‘bon nom’ de la marca i això fa que sigui l’empresa la que ho decideixi a cada moment, situació contrària a l’ordenament jurídic.
Suport al jugador
Arran de la decisió de l’empresa, VilaWeb va obrir la campanya ‘Kelme m’ha perdut com a client’ en suport d’Oleguer Presas, a què es van adherir 18.172 internautes.
Informa: VILAWEB.CAT
Seamos sensatos, ¿que vale el dinero? ¿nada? mentira TODO, alguien quiso ser noble a su causa y la perdió(que no futem ,ben parat a surtit) las opiniones personales nunca debe mezclarse con las profesionales y menos con un contrato por medio (o kelme son tontos) uno debe aprender a decir, y a callar según convenga, no creo que el bolsillo de este sr. allá salido mal parado, y Kelme aun menos propaganda gratuita, lo único es que hemos de entender muchas cosas que nos faltan. No me preocupa Oleguer, es un tio sano, y tiene la vida solucionada, las condenas a estos señores son falacias (logico y justo) pero mientras la justicia pierde el tiempo en mariconadas (o cosas absurdas) se nos va de la mano la delincuencia, la verdadera delincuencia, y ahí es donde hemos de buscar y si hace falta desde nuestras filas presionar, a mi que un señor se auto determine Catalanista independiente, bien, no me opongo, a lo que si me opongo es muy largo de explicar, pero fácil de entender solo viendo la erc que tenemos