NAVACELLES, VIADUC DE MILLAU, ROQUEFORT I LA COUVERTOIRADE

La ruta de Barcelona a París seguia la costa fins a la vall del Rhône i, en arribar a aquest punt remuntava el riu i seguia cap a París passant per Lió.El camí feia molta volta i, per això, França va construir una via directa que, en arribar a Béziers, prèn la direcció nord i va fins a París gairebé en línia recta. Per bè que no he anat mai a París en automòbil, no crec que amb la nova ruta el viatge – conduint amb prudència – duri més de deu hores.La nova ruta es lliure de peatge des de Béziers a París, llevat del Viaducte de Millau.
Aquest pont mereix ben bé una visita.
La Causse, o massís càrstic que s’extén al nord de Monpeller és ric en congostos profonds excavats per l’aigua dels rius Jonte, Vis, Tarn i d’altres. Les gorges del Tarn havien exercit sobre mi una gran fascinació i feia molt de temps que estava temptat d’anar-hi. Ara se sumaven a l’engorjat del Tarn la dèria per veure el viaducte de Millau i algunes altres meravelles com el Circ de Navacelles, la població de Roquefort-sur-Souzon amb el seus formatges i algunes altres. No crec que estiqui de més consignar que l’altiplà calcari de la Causse està situat a una alçada d’uns tres-cents metres sobre el riu Tarn que passa per la fondalada de l’engorjat. I aquesta ve a ser també la diferència d’altura que hi ha entre el nivell del riu a Millau i l’altiplà circumdant.

Les dimensions del viaducte venen determinades per aquesta diferència d’altura i l’amplada de la vall a Millau, que és de 2500 metres. Ara, qui vagi a Millau ha de baixar abans del pont per la carretera antiga que, quan no hi havia l’autopista sofria uns embussos considerables causats per la marxa lenta dels vehicles a causa dels revolts que calia per baixar aquests més o menys 300 metres. El pont que travessa la vall té, com mostren les fotografies set pilastres de ciment armat i una plataforma d’acer per a la circulació. Les pilastres tenen una continuació per damunt d’elles per tal de sostenir les sirgues que aguanten la plataforma. A la pilastra més alta, des del punt més alt que sostè el cables fins al seu basamente té uns tres-cents cinquanta metres, més alta, per tant que la torre Eifel.

Penso que no està de més un mapa de la zona, que, encara que no massa clar,amb un cert esforç ens pot donar informació del lloc. El rectangle ens marca la situació del viaducte, i es veu amb treballs el nom de Millau, l’autopista que des de va des de Béziers cap a Paris i la que hi va, fent més volta, per la vall del Rhône. I ara us presento el pont un día núvol. Hi falta una pilastra i només es veuen les parts superiors que aguanten els cables i un petit tros de la plataforma de rodatge.

El pont va ser construit per la societat Eiffage, que és també la que en cobra el peatge de 5€ per automòbil. En la construcció varen intervenir mes de mil combois de transports especials que transportaven uns quants calaixos d’acer des de la ciutat de Fos, prop de Marsella. Els calaixos una vegada soldats servien per construir la plataforma de rodatge. No hi va haver ni un accident mortal ni cap lesió greu. La fotografia següent dona una certa idea de la forma en que es va construir. Les columnes vermelles de mecano gegantí són els suports, a punt ja de ser retirats que sostenien provisionalment la plataforma de rodatge, abans de colocar els tirants d’acer que la sostenen

La plataforma de calaixos soldats era construida sobre una explanada a un extrem del pont i amb uns gats mecànics es movia a una velocitat de uns centímetres per hora, fins arribar a la meitat del tram entre les dues pilastres on era sostinguda per la pilastra mecano provisional i es movia fins arribar a la pilastra fixa següent. El pont, com es pot apreciar no segueix enterament la línia recta. Hi ha visites organitzades on donen tota classe d’informació. Només abans d’acabar amb el pont: la base d’aquestes pilastres tan esveltes mesura aproximadament 30X30 metres.

Ara us parlaré una mica del camí. Sortint al matí dels volts de Barcelona es por arribar a l’hora de dinar a veure una curiositat magnífica, el circ de Navacelles, situat a uns 30 kilómetres per una carretera estreta però en bon estat. Crec que la carretera és un desviament que hi ha prop del poble de le Caylar a uns kilómetres de Pézenas. Està marcat en els mapes i a les senyals de tràfic el poble de Saint Maurice de Navacelles i el circ és molt a prop del poble, crec que no pas més de cinc kilòmetres. En arribar a dalt hi ha un restaurant I més d’un punt de vista impressionant.

I bé, que és aquest immens forat en forma de cràter? Doncs no té res a veure amb el volcanisme sinò que va ser excavat pel riu Vis que va anar aprofundint un meandre com es veu per les restes d’una de les seves ribes que han format una petita muntanyeta al centre de la depressió. S’endevinen al fons les cases del poble de Navacelles al que es pot baixar amb una carretera. Em va recar no anar-hi perquè la cosa prometia ser interessant però voliem veure encara la coivetoirade, el poble fortificat dels templers, Roquefort-sur-Soulzon i arribar a dormis a Millau. Així que varem continuar. Tinc la percepció que el poble de
la Couvertoirade no queda lluny de l’autopista, però, en tot cas, ve en qualsevol mapa de carreteres. Aquí hi ha un esquema força clar.

Intentaré trobar unes torres molt boniques que donen idea de que és una població fortificada. Es un lloc bonic per passar-hi mitja hora, sempre entenent que, com molts altres llocs poden ser objecte d’una visita detinguda sobretot si un és una persona molt aficionada a la història a exoert en aquesta brabca del saber. Crec que la fotografia sobre aquestes ratlles dóna una idea del que és el poble, un poblet antic, molt bonic amb cases de pedra, d’aquestes que són especials per ser comprades per gent de diners i que, a base d’enterrar-n’hi molts en fan una vivenda per viure-hi de puta mare.

I aquí teniu, certament massa fosca però magnífica, una fotografia d’un parell de belles torres, una cuadrada i l’altra rodona que donen idea de que aquella gent no estava per camàndules.Y el viatge segueix. Imagineu un lloc amb gran ramats d’ovelles, una muntanya – el Combalou – que s’enfonsa i que deixa unes coves profundes, i una gent amb ganes de fer formatge i tindreu el formatge de Roquefort.

Vegeu un celler on madura el formatge.

A Roquefort la maforia del formatgers estan associats. El resultat és La Societé que té la major part de la fabricació i comerç de formatges. Entre les altres varm veure que tenia un cert nom Papillon. Nosaltres varem vidsitar els cellers de
la Societé – vuit o deu pisos en unes immense coves a la montanya del Combalou – on ens varen explicar amb una gran detall i amabilitat tota la fabricació, crec que en francès, però no em faria res d’extrany que ho expliquessin en més llengües. A l’entrada, força teatralment però de manera versemblable hi havia un muntatge mont enginyós de la muntanya del Combalou i el seu enfonsament.

Ho sento, és massa fosca. És el poble de Roquefort sota de le Combalou: una vista meravellosa si la foto fos bona.